En Faulkner participa a la festa "Strange 90's" a Nashville!

El passat dissabte, 23 de novembre, en Richie Faulkner va participar a l'“Strange 90's Nashville”, al Marathon Music Works de Nashville (Tennesse) on de forma regular diverses estrelles del rock es reuneixen sota el mateix cartell per a versionar els seus clàssics preferits d’algun període concret En aquest cas seran els anys noranta de la mà de bandes com Nirvana, Smashing Pumpkins o Pearl Jam, i tots els beneficis aniran a parar a l’associació Beat Of Life que crea programes d’ajuda pels més necessitats de la ciutat.

Torna o no torna en K.K.?

Després de l’actuació d’en K.K. pletòric de forces en el xou especial a la seva sala de Wolverhampton (una maniobra on ha deixat palès que està plenament en forma i disponible), moltes han estat les veus que han tornat a preguntar-se si serà possible veure el retorn del guitarrista a Judas Priest per a celebrar els cinquanta anys de carrera dels Deus del metall. 

A les xarxes socials, el guitarrista escrivia el següent: “Estic realment meravellat i agraït. També em trobo sorprès pels precs de molts seguidors per a que participi a les celebracions dels 50 anys de Judas Priest l’any vinent. En conseqüència, vaig pensar que allò més correcte seria contactar amb els meus antics companys  per a saber que opinaven al respecte i no s’han mostrat receptius a que participi amb el grup ni tenen intenció d’incloure’m en les celebracions del cinquantè aniversari”.

Tot i aquest revés, en Downing pensa continuar fent actuacions i no descarta celebrar un aniversari en paral·lel: “En qualsevol cas, la gran notícia pels meus seguidors és que no penso aturar-me. Tinc moltes ganes de veure-us a tots el 2020. Junts conquistarem el món!

Més rumors sobre la gira conjunta entre Judas Priest i Iron Maiden.

L’Eddie Trunk va aprofitar que l’Steve Harris passava pel programa Sirius XM per a formular-li la pregunta sobre les possibilitats que havien deixat entreveure l’Ian Hill i en Rob Halford d’una futura gira entre les dues bandes: “És graciós perquè jo vaig llegir el mateixos comentaris d’en Halford. També es suposa que l’Ian Hill va dir alguna cosa al respecte, així que no sé. Suposo que és el management qui s’ha d’asseure i fer que això passi. Però sí, per què no? Suposo que els fans poden pressionar per a què això es doni, caldrà veure-ho”.

En el vídeo que podeu veure a continuació, el baixista també rememora aquella primera gira pels EE. UU amb Judas Priest: “Tinc molts bons records i realment m’encanta l’àlbum Point Of Entry. Per a algunes persones no és el seu treball preferit de Priest, però imagino que m’agrada tant perquè en aquell moment nosaltres estàvem de gira amb ells”.

Rumors sobre una gira conjunta entre Judas Priest i Iron Maiden.

Primer va ser l’Ian Hill qui a principis d’estiu va aixecar la llebre al verbalitzar la possibilitat d’aquesta gira en una entrevista a Audio Ink Radio: “La qüestió entre Judas Priest i Iron Maiden sempre a estat damunt la taula. Seria realment interessant poder sortir de gira junts abans que un dels dos desaparegui. Seria genial!”.

Ara és en Rob Halford qui en declaracions a Consquences of Sound reafirmava l’eventualitat d’una gira entre ambdós grups: “Crec que totes dues bandes estaríem disposades a fer-ho. Som bons amics. Quan parlem de rivalitat, de rivalitat sana, ens referim a la mateixa que hi pot haver entre els Arizona Cardinals i els Raiders o los Phoenix Suns i els Golden State Warriors. És una bona rivalitat, una rivalitat divertida. Crec que les dues bandes ens admirem i així ho hem fet durant aquests anys de metall. Seria una fita espectacular,  Priest i Iron Maiden junts”.

El to conciliador de les paraules d’en Rob respecte a la relació existent entre les dues formacions xoquen amb les declaracions que en K.K. feia l’any passat, poc després de la sortida de la seva biografia, a Sirius XM on relatava el capítol que va desencadenar la suposada guerra oberta entre els dos grups: “Estàvem acabant de gravar British Steel i anàvem a sortir de gira amb Iron Maiden. La primera cosa que vaig saber d’ells és que havien dit que ens anaven a esborrar del mapa. A l’estudi vaig comentar els altres ‘Per què hem de sortir de gira amb aquesta gent que ja està creant mal ambient abans que ens coneguem?’ Però la resta de la banda deien que em preocupava massa i sent democràtic, vaig deixar-ho passar. Mesos més tard, mentre assajàvem en un teatre de Londres, un grup de persones van entrar i es van asseure davant nostre. Li vaig preguntar al meu tècnic de guitarra qui eren aquells mansos i em va respondre que els teloners (riures). Llavors vaig dir ‘Qui collons els ha convidat al nostre assaig?’ Vaig pensar en allò que havien dit i els vaig dir que ningú els havia invitat, que no tenien passi i que els convidàvem a marxar. Però la cosa no va quedar aquí.” continuava explicant. “Al final vam sortir de gira junts i puc afirmar que no ens varen passar la mà per la ara. Nosaltres estàvem en un moment molt dolç i ells estaven pujant en els rànquigs. Això va ser el què va passar. No hi va haver una bon ambient durant la gira i això em va desagradar. Però com si no hagués estat suficient, un temps després, algú em va dir ’Ei! Iron Maiden tornaran a obrir els vostres concerts en la seva primera gira pels EE. UU’ i vaig pensar ‘Oh, no... una altra vegada no... Podem simplement no tenir a aquests paios de gira?’ Però al final van tornar a venir i van haver mals rotllos per diferents motius. Això va portar a diversos enfrontaments i l’ambient es va tornar a enrrarir. No sé ben bé com va passar, però uns anys després, el 1995, vaig trobar-me amb en Paul Di’Anno i em va dir: ‘Ei! K.K. ens vam penedir d’allò que vàrem dir en aquella revista’. 

Ara ja és aigua passada”reflexiona en Downing. Ells eren joves i estaven pujant com l’escuma. Sabien el què volíen”.

Reprenent les declaracions d’en Rob, el cantant també fantasieja amb la possibilitat de fer un “Big Four” britànic: “Sempre he somiat amb ajuntar a Black Sabbath, Motörhead, Priest i Maiden per a fer alguna cosa al Regne Unit. Desgraciadament, la meitat d’ells ja no hi són, però la música sempre perdurarà. Això és el principal”.

En K.K., en Les Binks i en Ripper junts a l'escenari del K.K.'s Steel Mill de Wolverhampton!

El passat diumenge, en K.K., en Ripper i en Les Binks, van pujar a l’escenari per a tocar un set complert de clàssics de Judas Priest, acompanyats per en Dave Ellefson (Megadeth) al baix i l’A.J. Mills (Hostile) a la guitarra. 

La vetllada va comptar amb l’actuació inicial del grup d’en Blaze Bayley, després amb el concert de la banda de l’Ellefson, Sleeping Giants, i finalment el xou amb tots els ex-membres de Judas Priest. Prèviament la sala d’en Downing, l’Steel Mill, va acollir la signatura d’exemplars del llibre More Life With Deth (co-escrit per en Dave Ellefson i en Thom Hazaert) i una posterior sessió de preguntes i respostes entre els assistents moderades pel periodista Mark Eglinton que podeu veure a continuació:

El set-list interpretat va ser el següent:

A continuació podeu veure la gravació d'algunes cançons complertes i de fragments d'aquestes:

Durant una aparició al programa "Trunk Nation" de SiriusXM, en Downing va parlar sobre com va sorgir el concert: "en Dave em va preguntar si jo l'acompanyaria per a celebrar la publicació del seu nou llibre", recorda en K.K. "Al final tot va derivar en ‘ i si ens presentem a l’Steel Mill i ho convertim aquest esdeveniment en una cosa realment única? A nit hi seré jo, en Dave, en Ripper i en Les, a més a més d’un guitarrista convidat, l’A.J. Mills, que és de Birmingham i porta els Priest al moll de l’ós. A la tarda tindrem la presentació d’en Dave i una sessió de preguntes i respostes. No només serà una gran celebració, serà una esdeveniment festiu. Una mena de MegaPriest Fest”.

Un petit granet de sorra...

Des que Judas Priest van crear la The Glenn Tipton Parkinson's Foundation, van posar a la venda les samarretes, van oferir la possibilitat de fotografiar-se damunt la motocicleta i van obrir un número de compte al Lloyds Bank per a ingressar donatius, les mostres de suport s’han anat succeint durant aquests mesos. 

El passat 10 de febrer, la filla d’en Glenn penjava el següent missatge a la xarxa: “Com molts de vosaltres sabeu, el meu pare (Glenn Tipton) té Parkinson. Afecta molts aspectes de la seva vida i, tristament, l’ha obligat recentment a retirar-se de les gires a temps complert (els tremolors li provoquen problemes de coordinació que dificulten la velocitat i la precisió a l’hora de tocar la guitarra). El meu pare és el lluitador i té una actitud positiva increïble envers la lluita contra aquesta cruel malaltia. Judas Priest ha creat la The Glenn Tipton Parkinson's Foundation en honor seu, i tots els ingressos obtinguts es destinaran directament a un nou tractament pioner anomenat talamotomia basat en ultrasons guiada per ressonància magnètica, que encara que es troba en els seus primers estadis, ja ha obtingut un gran èxit amb una malaltia relacionada amb Parkinson coneguda com a tremolor essencial. El meu pare té moltes ganes de marcar la diferència per ajudar altres persones que lluiten contra la malaltia i m'encantaria donar-li suport. Participo a la Marató deBarcelona (10 de març) per intentar recaptar fons. Karina Grennin”.

Paral·lelament i pocs dies després, concretament el 7 de març, Dokken realitzaven un concert acústic especial al Buta Pub, a la planta baixa de la Casa Alemanya, donant una percentatge dels guanys a la fundació del guitarrista.

L’endemà de la cursa, la Karina explicava: ”Ho vaig fer! Va ser dur en molts moments, però va resultar una experiència fantàstica. Moltes gràcies a tots els que heu fet donacions. El meu pare i jo estem exultants amb tot el vostre suport. Aquests diners aniran destinats a la investigació sobre un nou tipus de tractament que possiblement pugui marcar un abans i un després entre els malalts de Parkinson. Sou increïbles! Gràcies de part de la Karina, en Glenn i la The Glenn Tipton Parkinson's Foundation. Ajuda a difondre el missatge.”

A meitats d’aquest mes d’agost, en Tipton penjava el següent missatge a les xarxes del grup:

“Vull agrair a tots els que van comprar les samarretes benèfiques de The Glenn Tipton Parkinson's Foundation als diversos concerts de la gira, així com a aquells que es van fer selfies amb la motocicleta. També els ho vull agrair a en Rob, l’Ian, en Richie, l’Scott i l’Andy. Les donacions estan funcionant molt bé i això no hauria estat possible sense tot el treball dur dels nois de la banda i de la crew que pujaven a l’escenari cada nit i ajudaven a recaptar diners per a aquesta gran causa. Us anirem informant progressivament de la quantitat recaptada que ara està al voltant dels 150.000 dòlars. Per a qui vulgui fer donacions, es crearà aviat un enllaç per a fer-ho possible. Una vegada més, gràcies a tothom”.

Des d'aquest blog, si bé a una escala més modesta, continuem aportant el nostre granet de sorra a les causes de les persones afectades pel Parkinson: el proper 9 de novembre al concert que Killing Machine faran a la sala La nau de Barcelona -on celebraran el seu desé aniversari- es sortejaran dos exemplars de la bibliografia "Los defensores de la fe" i se'n podran comprar a un preu especial, donant-se els beneficis a l'Associació catalana per al Parkinson.
A continuació podeu veure el vídeo promocional:

La biografia d’en Rob Halford ja té data de publicació!

Tal i com ja va deixar entreveure a principis de la primavera d’aquest any, la història de seva vida apareixerà al mercat l’octubre de 2020 i portarà per títol Confess. Aquestes memòries seran editades per l’editorial Headline Publishing i tindrà un total de 320 pàgines, escrites mà a mà amb l’Ian Gittins (que ja va seguir la mateixa fórmula amb The Heroin Diaries d’en Nikki Sixx). Actualment ja es pot fer la reserva a Amazon i la seva portada encara és provisional.

A la contra es podrà llegir el següent: “Conegut com el metalgod per la seva devota base d’admiradors, en Rob Halford sempre ha subvertit la norma i Confess oferirà als lectors una mirada convincent, sincera i honesta sobre les lluites que en Rob ha enfrontat amb les addiccions i la seva sexualitat, a més a més d’explorar la seva música i altres aspectes controvertits.”

En Rob ha explicat: “Confess és una oportunitat única a la meva vida per a exposar cada faceta de mi mateix. Excavar profundament sense cap por i sense haver d’amagar res va ser en molts sentits emocionant, divertit, pertorbador, aterrador i catàrtic. No he obviat res. Ja va sent hora que em confessi.”