Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



13 de novembre 2020

En Don Airey trenca trenta anys de silenci: “Totes les parts de baix de Painkiller són meves”.

Que Painkiller és el disc amb el qual Judas Priest van redefinir el metall del nou mil·lenni és una afirmació que difícilment ningú s’aventuraria a rebatre. Però el allò que ningú s’hauria imaginat és que un dels instruments hagués estat enregistrat per algú aliè al grup...

Coincidint amb el trentè aniversari del llançament del darrer clàssic de la banda, surten a la llum unes sorprenents declaracions del teclista Don Airey en les quals confirma que va ser ell i no l’Ian Hill qui va gravar les pistes de baix d’aquest treball. “Estaven tan preocupats per aquest fet [incloure teclats al disc] que ni tan sols apareixo en els crèdits del disc. Però em van pagar que sempre és important. Painkiller és un àlbum meravellós” declarava el músic al web Antihero a principis de novembre. “L’Scott Travis m’ha confessat que totes les parts de baix són les que jo vaig gravar amb el mini. És el baix Moog combinat amb diverses part enregistrades per l’Ian Hill el què s’escolta a tot l’àlbum. En el moment de la gravació, l’Ian no estava molt bé i no va estar present a les sessions de gravació. Em van demanar d’enregistrar totes les pistes de baix i les van guardar. Va ser una feina divertida. Només vaig tocar els teclats en una cançó que ara no recordo quina va ser. Ahir vaig llegir que el grup n’havia parlat, però mai abans n’havia dit ni una sola paraula. Va ser un àlbum emocionant de fer. Són unes persones meravelloses”. 

Sorprenentment, el youtuber ShaunTrack en un vídeo del seu canal, ja  va posar damunt la taula la “peculiaritat” del so de baix de Painkiller. En el vídeo, i davant l’estupefacció de molts, comentava que hi havia clarament dues pistes de baix barrejades: 

Els Defensors de la Fe han comentat que els agradaria celebrar d’alguna manera l’aniversari d’aquest treball i així ho comentava en Rob a Jeremy White Podcast: “És un àlbum molt especial per Judas Priest i pel món del metall per tot el que representa i el que encara ofereix a la gent. Som conscients d’això. Així que nosaltres com a banda sempre estem buscant oportunitats per a celebrar aquestes fites”. Ara per ara, l’únic que han avançat ha estat aquest vídeo amb lletres del tema-títol: