El vídeo animat de "Blind Leading The Blind" és el primer senzill de “Horns Of A Halo” el debut d’en Faulkner en solitari que es publicarà el 26 de maig a través de Nuclear Blast. "El vídeo és fantàstic i ofereix una visió particular del significat de la cançó", explica el guitarrista. "El personatge principal s'emborratxa amb el poder que li donen les persones que confien en ell, i que només quan li manlleven aquest poder, veuen realment com és."
Malgrat que "Horns For A Halo" va ser gravat pel el baixista Rex Brown i el bateria Scott Travis, la banda que acompanyarà en Richie a la gira de festivals estarà formada per Dave Rimmer al baix i Christopher Williams a la bateria. L’amistat d’en Richie i en Dave es remunta a fa vint anys, quan van començar a tocar junts als bars i pubs de Londres, nit rere nit. La seva relació musical és gairebé telemàtica: "En Davey és un músic intocable. El seu so, el seu estil i la seva presència... També és un gran compositor com ha demostrat a Uriah Heep. És un gran amic i un gran músic".
En relació al lloc de bateria, per en Richie va ser una obvietat reclutar el seu bon amic resident a Nashville, Christopher Williams. En Christopher havia tocat i gravat les demos inicials de l'àlbum "Horns For A Halo", i va ser l'opció evident per a la posició de bateria. Un instrumentista fenomenal, de gran personalitat i de professionalitat consumada.
Respecte en Ronnie Romero, el cantant silè resident a l'Europa de l'Est, en Faulkner explica: "En Ronnie va clavar les seves parts en una setmana, fet que demostra que era la persona perfecta pel lloc. És una noi encantador i crec que és d’una raça especial que està en extinció. No hi ha massa cantants com ell. Hi ha bons cantants, com en Halford i en Dio, però no n'hi ha molts. Ell té realment alguna cosa especial. Quan canta amb Rainbow, sona com en Dio, però quan canta aquestes cançons, hi ha alguna cosa que surt d'ell, com si es tractés de la seva pròpia marca registrada.
En una entrevista recent amb Sea Of Tranquility, Romero va recordar com s’havia involucrat en el projecte: Fa un parell d’anys en Richie em va trucar i em demanar que escoltés el disc. Si no recordo malament, ja tenia l’àlbum gravat, però em va dir: ‘Ens sembla que això no funciona amb el cantant que tenim. Així que ho intentarem amb un altre vocalista". Vaig gravar una cançó i els va encantar. Va ser així com vam acabar treballant junts. Ara els plans són publicar l'àlbum, crec que durant el maig, a través de Nuclear Blast, i després farem alguns festivals d'estiu per Europa. Probablement més tard sortirem de gira com Déu mana amb el cap posat en gravar un segon àlbum. Després ja veurem. Es tracta d’un projecte molt sòlid", afegeix el cantant, "no una cosa que farem una vegada i ja està. I tampoc ho fem per un contracte que hem de complir. És perquè tenim moltes ganes de fer-ho junts. En Richie és un noi genial; som amics. I la resta de nois també. L’Andy Sneap també és un noi genial. I realment volem veure què passa amb la banda perquè pensem que la gent quedarà molt sorpresa amb la música. No té res a veure amb el que hem fet en Richie o jo en els darrers els últims anys. És una cosa diferent. I crec que a la gent li agradarà".
La intenció d’Elegant Weapons és perpetuar el ric llegat del metall tradicional inventat pels titans del heavy metal dels anys 70 i 80, sobretot el de Judas Priest. "Tots quatre tenim aquest ADN original, igual que la nova generació de fans del heavy metal tradicional ", explica en Richie. "I esperem tenir la credibilitat suficient per enorgullir aquestes bandes originals, perquè vam ser acceptats pels seus membres i pels seus fans. Aquesta és la idea darrere d'Elegant Weapons: seguir onejant la bandera d'aquest estil de heavy metal atemporal".
En relació al nom de la banda, en Faulkner diu: "En gairebé qualsevol tasca, l'artesà necessita les eines adequades per a la feina. Per a un músic, aquestes eines són els seus instruments, les seves veus i les emocions que sorgeixen de la combinació adequada de tots aquests factor. També es pot considerar una referència als instruments que toquem, perquè ara són gairebé antiguitats. Així que sí, fa referència als nostres instruments i també a aquest tipus de música, ja que seguim la tradició de grans noms com Sabbath i Dio, però també de bandes amb les quals estem íntimament connectats els nois, com Rainbow, Pantera i Priest".
