En Tipton respon les reitrades acusacions d’en Downing!

Sembla que el trist espectacle del qual parlava en Richie Faulkner la setmana passada, encara té per dies...

En unes recents declaracions a Guitar World, en Glenn ha trencat sorprenentment el seu silenci davant les afirmacions esbombades per en K.K. durant la darrera dècada i les titlla d’“autèntiques barbaritats sense fonaments”. “Mai he volgut iniciar una discussió pública amb en K.K. després de la seva marxa” explica. “Mai he dit res durant gairebé deu anys, però arriba un moment en el què reflexiones sobre coses que s’han dit i que són autèntiques bajanades. Ha arribat el moment de posar els punts sobre les is perquè està dient coses que no són justes. Ha insinuat que ell era el motor que movia la banda i això no és cert. Priest està format per cinc persones que treballen juntes. No hi ha una única persona que carregui els neulers. Ha dit moltes coses que penso que eren per fer-nos enfadar i que responguéssim les seves paraules. Durant molt de temps no ho hem fet, però ja n’hi ha prou. Tinc moltes coses a dir” afirma el guitarrista.

En relació a les acusacions esbombades per en Downing sobre els suposats problemes d’en Tipton amb la beguda, el protagonista és taxatiu: “Tothom sap que això és mentida. Com ja he dit, el fans no són estúpids i m’han vist tocar durant cinquanta anys arreu del món. Sí, m’he pogut prendre un parell de cerveses damunt l’escenari, però res més. Això mai ha afectat un concert o la meva actuació i ell ho sap”.

En aquest lamentable foc creuat, en Glenn no només vol defensar-se, sinó que també treu les ungles i busca desacreditar en K.K.: “Jo acostumava a arreglar els seus solos a l’estudi. Vaig haver de retocar-ne molts per a què valguessin la pena. Mai hagués volgut parlar d’en Ken en aquests termes, però les seves acusacions cada vegada són més absurdes i mereixen una resposta. Ell va deixar la banda. No el vam poder convèncer per a què es quedés. I llavors em va acusar de prendrem sis anys sabàtics per a compondre un parell de discos en solitari. Només vaig gravar aquells discos perquè estàvem en un impàs mentre en Rob es dedicava als seus projectes en solitari.”

Imatgeria religiosa (LVIII): “Breaking The Law” sona en un dels anuncis emesos durant la pausa de la Super Bowl!

Una versió del clàssic dels Déus del metall ha il·lustrat el tall publicitari de l’aigua Liquid Death que s’ha emès durant el descans de la final del campionat de la National Football League del passat dissabte dia 12, un aparador importantíssim per a les empreses que volen llençar o reforçar el seu producte entre els consumidors. Aquesta cita esportiva que reuneix a milions d’espectadors des de les seves cases, porta a les marques com Liquid Death a crear cridaners anuncis. Aquest any les marques han apostat per l’humor i el to desenfadat dels seus missatges per captar l’atenció dels consumidors.

La companyia explicava el següent: “Només som una empresa d'aigua divertida que odia el màrqueting corporatiu. La nostra malvada missió és fer riure la gent i aconseguir que aquestes persones beguin més aigua i amb major freqüència, alhora que ajudem a acabar amb la contaminació provocada pels plàstics".

És hora d'obrir una llauna gran gelada i hidratar-te amb les teves criatures menors d'edat!

Així sonarà el proper disc de Judas Priest, segons en Richie Faulkner.

En aquesta ronda d’entrevistes de cara a la represa de la gira americana, en Richie també va tenir temps de parlar amb The Metal Voice de l’estat de composició del proper disc dels Déus del metall que, evidentment, no té cap data de llançament aproximada. “Òbviament, amb les restriccions de la pandèmia i els confinaments no hem pogut estar junts com a banda per a apuntalar-ho tot. Quan toquem junts és quan realment ens adonem d’allò que necessita cada cançó. Hem començat a gravar alguna cosa, però amb les restriccions la cosa s’està allargant més del que hauríem desitjat. Hi estem treballant, però encara estem lluny de poder dir una data de sortida. Sempre que comences un disc, mai saps com sortirà. Pots començar amb una idea, però aquesta es va desenvolupant i pot acabar en una cosa completament diferent. També resulta molt difícil definir la música, però crec que és un disc amb la seva pròpia personalitat. No és la segona part de Firepower, és una individualitat en ell mateix. Podria dir que en alguns moments és més progressiu i en d’altres té l’essencia i la mala baba de Killing Machine. No obstant, encara pot acabar sent una cosa completament diferent.”

En Richie no es mossega la llengua: “La situació entre en K.K. i Judas Priest està sent un espectacle lamentable”.

En declaracions al mateix podcast on anunciava la futura publicació del seu treball en solitari, el guitarrista expressava el sentir de la major part dels fans de Judas Priest: "Tota aquesta situació entre ell i la banda durant els últims deu anys, per a mi, ha estat totalment innecessària, ha estat un numeret de merda", diu en Richie. "I no sé perquè passa això. Per a mi, música a banda, haurien de despenjar el telèfon, parlar entre ells com amics i sortir a prendre una cervesa com a bons col·legues. Ja saps, deixa per un moment la música a un costat i siguem amics. I després que passi allò que hagi de passar. Van ser amics durant quaranta anys. Van viure gairebé junts durant quaranta anys, quatre dècades. M'agradaria que tot s’hagués desenvolupat d’una manera diferent. No calia que passessin totes les coses d’aquets darrers deu anys. Si s'haguessin separat d’una altra manera, potser ara les coses serien diferents. Però, malauradament, no va ser així."

En Richie treballa en el seu disc en solitari!

Segons ha revelat a In The Trenches With Ryan Roxie, el guitarrista està buscant una companyia de discos amb la que publicar el seu propi projecte. “No he parlat massa del tema en públic” explica en Faulkner, “però ho he estat muntant durant el Coronavirus, aprofitant els moments de relax. He utilitzat aquest període per compondre algunes cançons, pulir-les, acabar-les i parlar amb persones a les quals respecto per a què les gravessin. No n’he parlat gaire, però estic en el final del procés, buscant segell i aquestes coses. Estem tancant diversos acords, així que no en parlaré massa. Sempre m’ha agradat el rotllo de banda. Mai m’ha convençut això de Richie Faulkner’s Rainbow ni coses per l’estil. Sempre m’ha agradat la idea d’una banda, amb un nom i quatre o cinc nois o noies més que no pas el d’un projecte en solitari. Quan vaig unir-me a Priest, no volia arribar i dir ‘aquí està el meu disc en solitari’. Priest em van donar la benvinguda, em van donar veu i opinió i els sentia com la meva banda. M’han fet part seva i jo els he donat el mil per cent. No volia semblar un oportunista, però després de 10 o 11 anys, crec que els fans saben que no sóc un oportunista. He donat a Priest 10, 11... gairebé 12 anys, així que arran de la pandèmia i amb una mica de temps, m’hi he posat a fons.”

En quant a la direcció musical, en Richie afirma: “Es fa difícil de definir, de veritat. Sencillament faig el què em surt de dins. Pots escoltar les arrels de Priest, però crec que és prou diferent com per tenir la seva pròpia personalitat.”

En Richie també hi diu la seva en relació a la frustrada decisió d’actuar com a quartet!

En una entrevista al podcast In The Trenches With Ryan Roxie, en Faulkner va parlar sobre el recent anunci de la banda d’embarcar-se en la següent etapa de la seva gira del 50è aniversari com a quartet. "En Rob em va trucar i em va dir: ‘Falcon, podries fer-te càrrec de totes les parts de guitarra sense comptar amb un segon guitarrista?' I vaig dir: ‘Sí, probablement podria fer-ho. Caldria fer diverses coses de manera una mica diferent amb un parell de pedals més i efectes d’aquest estil'. Com que una vegada els Priest van ser quatre membres, estava pensant en tornar als orígens, amb en Glenn pujant a l’escenari sempre que li fos possible. Crec que aquesta era la idea que tenia al cap. I vaig dir: 'El què vulguis cap. Si això és el que estàs pensant i tots els altres hi estan d'acord, faré el què diguis’. Així que vaig anar a comprar tres pedals harmonitzadors per provar algunes coses. Però al final tot va tornar al punt de partida".

Segons en Richie, segurament hauria estat capaç de treure la major part del material de Judas Priest amb només una guitarra: "Actualment en el setlist que toquem, a part de la guitarra rítmica sota els solos, no hi ha gaires coses d'harmonia", explica. ""Victim Of Changes" potser... He estat tocant cançons de Thin Lizzy en bandes de versions tota la meva vida amb una sola guitarra donant cabuda a les dues parts.”

En K.K. també es mostra exultant amb la nominació al Rock & Roll Hall Of Fame!

En K.K. ha penjat a les seves xarxes socials un vídeo en el qual també mostra la seva alegria davant la nominació a entrar a formar part del Saló de la Fama del Rock & Roll. El missatge diu així: “Hola a tots. Estic encantat amb la nominació al Rock & Roll Hall Of Fame. Potser a la tercera va la vençuda. Qui sap? A més a més, estic treballant en un nou àlbum per a tots vosaltres, i em sento profundament emocionat. Espero que tothom hagi gaudit de l'àlbum debut de K.K’s Priest, Sermons Of The Sinner. Sens dubte, estem desitjant de venir tan aviat com puguem i fer alguns concerts per a vosaltres. Així que fins aleshores, mantingueu-vos a l’espera".

En Hill i en Halford fascinats amb la idea de compartir escenari amb en Downing en una hipotètica gala!

En unes altres declaracions a la publicació Billboard, l’Ian Hill i en Rob Halford van haver de respondre novament a la pregunta sobre què passaria si, en una hipotètica incorporació al Hall Of Fame, haguessin de compartir escenari amb el guitarrista fundador K.K. Downing. Ambdós comenten que estaran encantats de poder tocar amb ell a finals d'aquest any si es produeix l’ingrés. "No és un problema per a nosaltres", diu en Hill. "En Ken va ser una part fonamental d'aquesta banda durant molt, molt de temps. Es mereix ser-hi juntament amb la resta de nosaltres".

Per la seva banda en Halford prediu que "No crec que sigui gens incòmode. Crec que has de deixar enrere els mals rotllos perquè la nit és el que realment importa. És el moment el què importa, però, de nou m’aferro a la dita proverbial que diu ‘creuarem aquest pont quan hi arribem’".

D’on va sortir la idea de prescindir d’un guitarrista en els xous en directe? Sorpresa…!

En una recent entrevista publicada per Billboard amb motiu de la nova nominació als Déus del metal per entrar a formar part del selecte grup de bandes que integren el Rock And Rolll Hall Of Fame, en Halford va desvetllar qui va tenir la brillant idea de sortir de gira només amb en Faulkner ocupant-se de les dues guitarres. “Tot va ser idea meva, la resta de la banda no hi va tenir res a veure” afirma el cantant. “Evidentment em va explotar a la cara, no? Tornar a la formació de quartet en aquest moment no hauria estat apropiat, més aviat hauria estat ridícul, irresponsable, desbaratat, boig... hauria d’haver-me pres una tassa de te abans. De llavors ençà, ha plogut molt. Crec que el meu cor estava a lloc, però no sóc el primer músic que té una idea descabellada”.

Judas Priest estan estusiasmats amb la seva tercera nominació al Rock & Roll Hall Of Fame!

 

Després de l’anunci d’ahir per part del Rock & Roll Hall Of Fame anunciant els nominats d’aquest any, en Rob Halford ha penjat el següent vídeo: “Mentre Judas Priest continuem celebrant el nostre 50è aniversari, estem absolutament entusiasmats, commocionats i emocionats d’estar nominats al Rock & Roll Hall Of Fame d’aquest 2022. Com si es tractés d’un clam unitari, els fantàstics maníacs del heavy metal d'arreu del món, dominareu la votació diària que durarà des d'ara fins al 29 d'abril i aconseguireu més heavy metal als sagrats salons de la fama. Oh, yeah!"

Judas Priest tornen a estar proposats per entrar a formar part del Rock & Roll Hall Of Fame!

Així ho confirma la llista de nominats anunciada avui per en Greg Harris, president de la Fundació, que ha dit: "La votació d'enguany reconeix un grup divers d'artistes increïbles, cadascun dels quals ha tingut un profund impacte en el so de la cultura juvenil. La seva música no només ha repercutit en moltes generacions, sinó que també va influir en el so d'innombrables artistes que els van seguir".

Com en les anterior vegades que el grup ha estat nominat, els membres escollit per entrar a formar part d’aquesta institució han estat en Rob, l’Ian, en Glenn i l’Scott, juntament amb en K.K., en Les i el difunt Dave Holland.

La normativa del Hall Of Fame estableix que els artistes són elegibles vint-i-cinc anys després de la publicació dels seus primers discos, però també es tenen en compte altres criteris que inclouen la influència i la importància dels artistes al desenvolupament i la perpetuació del rock 'n' roll. Aquest any 2022, els candidats (set dels disset nominats ho estan per primera vegada) es donaran a conèixer el proper mes de maig i la cerimònia d’inducció serà a la tardor.

Els candidats es donaran a conèixer el maig de 2022 i la cerimònia d'incorporació tindrà lloc aquesta tardor, si bé la data i el lloc s'anunciaran més endavant.

Des d’avui i fins el 29 d’abril, els fans poden recolzar la seva candidatura preferida per a que la seva banda obtingui el vot del públic que s’incorporarà al dels més de mil d’artístes, historiadors i memebres de la industria musical que formen part del jurat.