Imatgeria religiosa (XXIII): Vint-i-cinquè aniversari de "Painkiller" (4a part).

I per a acabar l'any, aquesta "perla" extreta directament dels arxius sagrats. Com en d'altres ocasions, sobren els comentaris... Només podem afegir dues paraules: presumpció d'innociència.

Imatgeria religiosa (XXII): Vint-i-cinquè aniversari de "Painkiller" (3a part).

Continuant amb la celebració del quart de segle de la publicació d'aquest bocí d'història del metall, recollim diversos concerts realitzats entre la tardor de 1990 i l'estiu de 1991 arreu del planeta. Podrem seguir els Defensors de la fe en el seu llarg periple promocionant Painkiller per Toronto, Detroit, Rio de Janeiro (en el festival Rock In Rio II), Saragossa, Arnheim, Osaka i Middletown (en el que es va conèixer com a Operation Rock 'n' Roll).

Maple Leaf Gardens, Toronto (22/10/1990)

The Palace, Detroit (5/12/1990)


Nassau Coliseum, Uniondale, NY (15/12/1990)




Maracana Stadium, Rio de Janeiro (23/1/1991)


Plaza de Toros "La Misericordia", Saragossa (8/3/1991)








Rijnhal, Arnhem (15/3/1991)


Osaka (12/4/1991)


Middletown Speedway, Middletown, NY (16/8/1991)

Diari d'una gira (8a part). Redeemer Of Souls Tour 2015.

I tot té el seu final... "130 xous en 33 països diferents...! Un descomunal i sincer agraiment de part nostra!", comentava Judas Priest al seu facebook. El 17 de novembre els Sacerdots encetaven a Tilburg la recta final de la seva tercera visita a Europa presentant el seu darrer treball. A aquesta data van seguir actuacions a Anglaterra i Escòcia amb Michael Schenker's Temple Of Rock com a teloners i al desembre nou concerts més en set països diferents com Suècia, Bèlgica o Alemanya, acompanyats dels UFO.

Abans però, en la seva quarta visita als EE. UU, en Rob va aprofitar per aparèixer disfressat  damunt de l'escenari el dia de Halloween i acabar aquesta part de la gira a Toronto.

En Rob cedeix la seva veu pel relat "Fronsty The Snowman".

En Halford fa una aparició a l'episodi número 6 del podcast de ciència-ficció "To The Manor Borne By Robots". L'edició especial de Nadal d’aquest podcast ens presenta en Rob com el narrador del relat "Fronsty The Snowman”.

"To The Manor Borne By Robots" està totalment dramatitzat amb un desvessall de paisatges sonors i amb un regitzell de talentoses veus que faran les delícies dels seguidors de "The Twilight Zone", "Dr. Who", "The Hitchhiker's Guide To The Galaxy" i "Black Mirror".

Si voleu escoltar el metalgod, cliqueu al play.

Powered by Po.stPrivacy

El "Ripper Rock House" seleccionat per al programa "Bar Rescue"!

Sembla que el negoci de la restauració no acaba de funcionar i en Ripper Owens ha decidit demanar ajuda per a reflotar el seu Ripper Rock House, establiment que va obrir fa un parell d’anys quan va donar per finalitzada l’aventura del Ripper Owens Tap House. 

Segons publicava el Akron Beacon Journal el passat dinou d'agost, la via triada per en Tim ha estat el del programa televisiu Bar Rescue, un reality show nord-americà de la cadena Spike TV protagonitzat per en Jon Taffer, un consultor del camp de la restauració especialitzat en discoteques i pubs que ofereix la seva dilatada experiència professional i el seu equip per a què els establiments que sol·liciten la seva intervenció puguin salvar-se d’un més que provable tancament. 

“Portem dos anys en funcionament i això, en una cojuntura econòmica com la que estem vivint actualment, ja és molt positiu. Però mai hem tingut guanys: Estem perdent diners i això la gent no ho veu. La gent es passa durant el cap de setmana i diu: ‘Ei! Això funciona molt bé!’. Però no són conscients del què passa entre diumenge i dijous” comenta el cantant. "Ni el meu soci, en Micah Posten ni jo hem tingut mai un restaurant i necessitem ajuda per a saber-nos gestionar”.

A continuació podeu veure un parell de fragments del capítol del programa dedicat al Ripper Rock House (Manchester Road, Akron) emés l'1 de novembre:

Imatgeria religiosa (XXI): Judas Priest apareixen al programa "Counting Cars".

Ian Hill, Rob Halford, Scott Travis i Richie Faulkner van aparèixer el 15 de juliol de 2014 al capítol 53 de la tercera temporada del programa televisiu Counting Cars, un reality show que s’emet a History Channel des de l’any 2012 i que narra les activitats diàries a Count’s Kustoms, un taller de restauració i de personalització de cotxes.

La seva participació en aquest capítol, titulat "Heavy Metal", formava part de la promoció de la seva gira nord-americana recolzant el seu flamant treball "Redeemer Of Souls" que feia poques setmanes que s'havia publicat mundialment.

Imatgeria religiosa (XX): Vint-i-cinquè aniversari de "Painkiller" (2a part).

Amb motiu de tan destacada efimèride, Legacy Recordings, la divisió del catàleg de Sony Music Entertainment, ha anunciat l’aparició de diverses edicions en vinil de 12, 10 i 7 polsades editades especialment amb motiu del Black Friday del Record Store Day 2015, que se celebra aquest any a les botigues de discos independents el proper divendres 27 de novembre de 2015.

Entre la col·lecció de llançaments en vinil -limitats i numerats- per aquest Record Store Day, s’inclou un EP de 10” per a commemorar el 25è aniversari del definitiu Painkiller. Aquesta referència -en acetat de color blau i encunyat simulant el disc d’una serra circular- inclourà "A Touch Of Evil" a la cara A i "Hell PAtrol" i "Painkiller" (el tema que va ésser nominat a un Grammy com a “Best Metal Performanace”) a la cara B. 

Diari d'una gira (7a part) - Redeemer Of Souls 2015

Judas Priest va arrencar el passat dia setze a Paso Robles (Califòrnia) la quarta part de la gira nord-americana presentant el seu treball "Redeemer Of Souls". Com una sorpresiva constant en aquest tour, els Forjadors del metall han variat novament el seu set list -tal i com van fer públic el passat mes de setembre- amb valuoses incorporacions: "Desert Plains", "The Rage" i "Screaming For Vengeance" (que susbtitueixen a "Jawbreaker", "March Of The Damned" i "Love Bites"). A continuació es poden veure letals interpretacions d'aquestes tres peces i el show complert que els Sacerdots van oferir al Pearl Concert Theater de Las Vegas el dia disset.

Imatgeria religiosa (XIX): Vint-i-cinquè aniversari de "Painkiller".

El passat tres de setembre es van complir vint-i-cinc anys de la publicació a escala mundial de l'aclamat Painkiller, l'obra que per a molts fidels és el disc que defineix el metall de tots els temps. 

Aquest elapé va marcar l'ingrés a les files dels Defensors de la fe de l'americà Scott Travis, el bateria que més anys s'ha mantingut a la formació. 

Pocs dies després de la publicació de Painkiller, entre el dotze i el catorze de setembre en Travis va realitzar el seu primer concert amb Judas Priest al Forum Foundations a Los Angeles, la reconeguda convenció de la industria discogràfica americana. A continuació podeu gaudir de la inèdita gravació de "Hellbent For Leather" en aquest escenari.

Extramusicalment, i com haureu pogut llegir a "Los dioses del metal", i a la seva posterior ampliació "Los defensores de la fe", l'aparició del treball es va veure precedida el setze de juliol per l'affaire amb la justícia americana arran dels suposats missatges subliminals amagats en el disc Stained Class que van provocar el suicidi de dos joves a Reno. A continuació també podeu veure un interessantíssim reportatge de televisió emés setmanes després que el grup fos absolt dels càrrecs pels quals se'l jutjava.

Judas Priest redimeixen les seves ànimes al Rock Fest Barcelona! (2a part revisited)

Apareix a YouTube un fragment de la versió de "You Are My Everithing" dels Stylistics!

Gairebé trenta anys després de la seva gravació, ha aparegut un extracte d'un minut de la controvertida versió que els Déus del metall van fer de la cançó "You Are My Everithing" amb l'exitós equip de producció format per Mike Stock, Matt Airken i Pete , responsables dels hits d'estrelles del pop com Rick Astley, Samantha Fox, Kylie Minogue o Bananarama, Durant aquelles quatre sessions que van tenir lloc a París a finals de 1987 i principis del 88, també es van enregistrar dues peces co-escrites amb els esmentats productors: "I Will Retutn" i "You Keep Giving Me The Runaround". 

Glenn Tipton i Samantha Fox durant la gravació de la cançó 'Spirit Of America'

El grup va considerar en aquell moment aquesta associació com un experiment i va vetar la difusió d'aquests temes per considerar que podien comprometre el nom de Judas Priest.

Respecte al cover, en Glenn Tipton comentava en un número de Guitar Magazine de l’any 1989: "No sé si mai la publicarem, però del que si estic bastant segur és que mai apareixerà en un disc sota el nom de Judas Priest".

En K.K. afegia en aquella mateixa entrevista: “S/A/W són productors molt populars a Anglaterra i s’han encarregat de donar forma a un munt de cançons d'èxit de gent com Rick Astley i Bananarama. Cal ser molt ingenu per pensar que produir a aquests artistes pop és tot allò que són capaços de fer. Va ser un gran plaer treballar amb ells perquè són excel·lents productors i molt professionals".

En Tipton explicava l'any 1988 a Súper Canal 88: "En Mike Stock és un gran guitarrista i hem treballat molt bé junts. Les pistes que se li van ocórrer eren molt interessants”. El guitarrista afegia: “Ens hem sorprés per l’estranya reacció de la gent que pensava que anàvem a convertir-nos en Judas Bananarama Priest o una cosa semblant. Déu no vulgui mai que fem això! Mai comprometrem la banda amb moviments d’aquesta naturalesa, malgrat que hem creat una fantàstica balada i dos bons temes de rock”.

En una entrevista al programa Hard 'N' Heavy de l’any 1988, en Halford deia el següent: "Les mescles de les tres peces estan tancades amb pany i forrellat en una caixa forta a la nostra oficina de management a Londres, i potser algun dia o en algun moment la gent les escoltarà. Crec que un munt de fans allà a fora preocupats pensant: 'Oh Déu meu, Judas Priest sonant com Rick Astley o Bananarama!'. Només els podem dir que estiguin tranquils. No s’assembla a res de tot això”. El cantant continua dient: “Mai posarem en perill la nostra carrera. Sabem molt bé el que significa Judas Priest per a nosaltres i pels nostres seguidors d’arreu i no farem res diferent d’allò que la gent espera. Però estem davant de tres cançons molt poderoses que potser escoltarem d’aquí deu o vint anys. Crec que els fans es mostraran molt encuriosits amb el resultat final”.

D'aquesta peça en concret, el cantant actualment diu: "A mi m'hagués encantat publicar aquestes cançons, però no hi havia consens a dins del grup. La nostra interpretació de “You Are My Everithing” simplement és preciosa. És una megarock ballad dels 80, amb grans bateries, grans veus i excel·lents guitarres. La gent és més oberta ara, mentre que en aquells dies es podria haver generat cert rebuig, potser fins i tot hauria pogut perjudicar la nostra reputació ".

Si voleu saber més coses, consulteu qualsevol dels volums de "Los dioses del metal" o "Los defensores de la fe"!

Judas Priest redimeixen les seves ànimes al Rock Fest Barcelona! (2a part)

A continuació es poden veure algunes filmacions no professionals fetes durant el xou dels Defensors de la fe a l'escenari del Rock Fest (la qualitat va de més a menys...).

Judas Priest redimeixen les seves ànimes al Rock Fest Barcelona!

Els Déus del metall van baixar al Parc de Can Zam amb la difícil papereta de convèncer tothom que desdir-se del seu anunciat comiat i retornar al circuit de les maratonianes gires mundials recolzant el seu digníssim "Redeemer Of Souls" es tractava d'alguna cosa més que una simple i descarada maniobra per a continuar engreixant la cartera. Miraculosament, el xou al Rock Fest va ésser el millor que podrien haver ofert a aquestes alçades de la seva dilatadíssima carrera. Els Priest han tornat i han demostrat que ho han fet amb totes les de la llei. 

La premsa especialitzada ha estat gairebé unànime i s'ha desfet en elogis a l'hora de narrar fidelment que va passar a Santa Coloma de Gramenet. 

"Si califico a los de Sölingen de perfectos, con los de Birmingham hay que entrar en otra dimensión, lo máximo, el súmmum para la banda inglesa. Judas Priest protagonizó ayer uno de los mejores shows que les recuerdo, y les habré visto en seis, o siete ocasiones desde la gira del 86 presentando el polémico ‘Turbo’ junto a Warlock. En especial porque Rob volvió a ponernos la piel de gallina con su poderosa voz, algo que no había ocurrido en sus últimas visitas. [...] Ovación de gala para los británicos, mientras Tipton en el foso reparte en mano sus púas de guitarra a la primera fila. Si puedes verlos en Madrid o en cualquier otra ocasión, ni te lo pienses".

(Mariskalrock.com)

"Con un sonido atronador y una presencia en el escenario de la que sólo los dioses pueden disfrutar,  Judas Priest se encargaron de encabezar la última jornada de festival, dando un show ante el que costaba dar crédito. Y es que da la sensación de que los años en los que Halford tenía problemas con la voz han pasado a la historia, porque Rob se encuentra en un estado de gracia ciertamente inexplicable si tenemos en cuenta su edad y estado físico. [...] Porque esa es la magia de Priest, ni siquiera en sus horas crepusculares ofrecen un espectáculo descafeinado. Son capaces de conquistar cualquier ciudad y cualquier escenario, y será así hasta el último de sus días".

(Rockfestbarcelona.com)

"Judas Priest destruyen el Parc de Can Zam en la última jornada de Rock Fest Barcelona".

(Themetalcircus.com)

Diari d'una gira (5a. part) - Redeemer Of Souls Tour 2015

Els Sacerdots acaben de finalitzar la primera part de la seva gira per Europa que els ha tingut a la carretera entre el trenta de maig i el quatre de juliol. Durant aquestes setmanes han alternat aparicions en els festivals més importants (Rockavaria, Download, Sweeden Rock, Grasspop Metal Miting, Hellfest, Rock The Ring, Rockwave) amb actuacions en solitari (Oslo, Helsinki, Berlin, Utrech, Paris, Praga, Belgrad, Sofia, Bucarest) acompanyats de Five Finger Death Punch. 

El set-list continua amb la mateixa estructura que a l'inici de la gira, tret d'alguna subtil variació: depenent de la data, els Defensors de la fe fan el xou complert o la versió reduïda (prescindint llavors de "Love Bites" i "March Of The Damned"). A continuació es poden visionar els concerts d'Oslo, Helsinki i Sölvesborg, un reportatge d'un canal de televisió francès i un fragment de l'actuació a Ostrava.

Rob Halford parla del retorn a la carretera dels Déus del metall després d'haver consumat la gira de comiat.

Davant la propera visita dels Sacerdots a Barcelona i Madrid a finals de mes, el Metalgod ha concedit breus entrevistes amb alguns mitjans de la xarxa. En les seves declaracions a les pàgines web de The Metal Circus i Rafa Basa, hores abans del seu darrer concert a Atenes, parla obertament dels motius que van portar a Judas Priest a fer marxa enrera respecte a l'anunci de la fi de les grans gires mundials i del seu qüestionat estat vocal. Aquests són els extractes més interessants:

"Nunca se sabe cuando va a llegar el final, puedes tener una idea o intentar tener un plan, pero cuando piensas que el público, que los fans de Priest nos han dado esta vida a lo largo de 40 años, sugerir que vamos a dejarlo el año que viene es absolutamente imposible. Ahora mismo nos encanta tocar en directo, disfrutamos más que nunca, a lo mejor es porque la cuenta atrás ya ha comenzado y disfrutamos cada concierto como si fuera el último. A mí me sigue emocionando mucho poder seguir mostrando el poder y la pasión del metal con Judas Priest".

"Nosotros queremos seguir aunque hayan pasado 40 años, cuando nos cansemos o tengamos la sensación de que no queremos seguir, lo dejaremos, como nos pasó hace unos años, pero ahora creo que puedo hablar por todos los miembros del grupo cuando digo que no veo una retirada en un futuro cercano. Seguimos amando hacer metal y continuaremos mientras podamos".

"Respecto a mi voz, algunos de los temas antiguos de Priest no puedo cantarlos exactamente igual, pero creo que los fans lo entienden, saben que esa es la forma en la que cambias como cantante. No puedo hacer cosas tan extremas como hace 20 años, pero nuestro público es lo suficientemente comprensivo y lo suficientemente listo como para saber que doy lo mejor de mí. Estoy contento con mi voz en este momento, de verdad, estamos recopilando muchas grabaciones en directo, y está bastante bien".

Richie Faulkner premiat amb el guardó Dimebag Darrel "Shredder"!

El passat 15 de juny, en Richie Faulkner va ésser guardonat amb la distinció Dimebag Darrell "Shredder", que el reconeix com a millor guitarrista, a la cerimònia dels premis "Metal Hammer Golden Gods 2015" celabrats al O2 Arena de Londres. 

Judas Priest guardonats a la gala dels premis Kerrang! 2015!

Les llegendes britàniques del heavy metal van ser honrats amb la distinció "Inspiration" a la Retentless Kerrang! Awards 2015 que va tenir lloc el passat dijous 11 de juny al Roxy Theater de la capital anglesa.

Els cinc membres de la banda, que es troben inmmersos en plena gira europea, van assistir al complert a la gala poques hores abans de la seva aparició al Download Festival. 

Aquestes són les declaracions d'en Halford després d'haver rebut el premi:

K.K. Downing da nuevos detalles sobre su marcha de Judas Priest.

K.K. Downing habló esta vez con Rob Cavuoto de Guitar International sobre los motivos que le llevaron a abandonar a las leyendas británicas del metal. A continuación reproducimos parte de la entrevista difundida por Rafabasa.com.

Entiendo que tenías tus razones para dejarlo, pero ¿cómo han sido las cosas desde que el grupo iba a retirarse con una gira de despedida en el 2010 hasta que tú lo dejaste en el 2011 y luego el grupo siguió sin ti?

Me alegré de que Judas Priest siguieran. Estuve a punto de hacer la gira pero ya no era divertido. Eso simplemente fue uno de los motivos, había montones de razones para no seguir, como que no estaba contento como estaban las cosas.

No estaba contento con los conciertos que estaba dando el grupo, creo que podían ser mejores aunque los fans no se dieran cuenta.

Para mí PRIEST siempre fueron como un avión furtivo y eso era lo que me gustaba. Aunque te hagas viejo tienes que ser capaz de estar a la altura, la gente viaja y paga mucho dinero, así que tienes que asegurarte de dar el 110 %. Creo que eso debe ser inherente y siempre debería ser así.

¿Considerarías tocar de nuevo con Priest en algún concierto especial o subirte al escenario para una o dos canciones?

(Risas). No, no creo que eso pase nunca.

Estoy contento porque Richie Faulkner esté en el grupo, pero sinceramente no esperaba a nadie que tuviera tantas similitudes conmigo, las pintas y todo eso. A primera vista nada ha cambiado demasiado para los fans.

¿Hay algún grupo famoso que te haya pedido tocar con ellos desde que te marchaste de Priest?

Ha habido gente haciendo giras y me han pedido unirme a ellos, como para la gira sudamericana de Rock n’ Roll All-star.

Paul Rodgers también me pidió hacer algunas fechas. No podía en aquel momento pero estaría muy bien tocar con ellos en algún momento.

¿Hay algún disco de Priest que creas que representa todo lo que es la banda?

Creo que “British Steel” definió el término “Heavy Metal.”

También creo que todo se puso en su lugar para el grupo con ese trabajo. Fue la primera vez que todo el mundo en el grupo llevaba cuero y tachuelas. Cuando comenzamos aquella gira parecía que un nuevo barco había zarpado.

Sentíamos que teníamos mucho poder, incluso cuando éramos teloneros. Todavía me acuerdo de cuando estábamos en el camerino vistiéndonos con nuestro uniforme de metal, sentía que teníamos fuerza. Éramos una fuerza poderosa que había que tener en cuenta.

¿Recuerdas con cariño aquellos momentos en los que estabais desarrollándoos y creciendo como banda?

Sí, supongo que cuando piensas en los 80 encuentras muchas bandas que estaban rompiendo. Parecía que todas las bandas eran buenas y valían.

Salieron muchos guitarristas como Eddie Van Halen o Yngwie Malmsteen. Sobrepasaron a guitarristas de los 70 como Jimi Hendrix, Rory Gallagher o Eric Clapton.

En los 90 eso simplemente paró. A pesar de que todavía había buenos músicos, también había que hacer buenas canciones. Creo que nuestro disco “Painkiller” sirvió para sacar buenas bandas, como Pantera, Exodus o por supuesto Metallica. Esos grupos eran más rápidos y cañeros y todo el mundo pensó que ese era el camino a seguir.

Tu guitarra clásica siempre fue una Gibson Flying V, ¿qué te hizo elegirla?

KK Downing: Desde que vi a Jimi Hendrix tocar en directo en 1966 o 1967, vi algo que nadie más tenía. Me di cuenta de algo en su música que nadie más veía, el nacimiento del Heavy Metal.

Otras bandas como Sabbath o Free empezaron a seguir esa senda en la composición, la imagen y la presentación, pero de verdad creo que “Purple Haze” fue el primer tema de Heavy Metal. Era distinto a cualquier cosa que hubiera escuchado antes, tanto en sonido como en estructura.

Es posible que no sea el caso para otros, pero para mí lo fue. No quería parecerme o sonar como él cuando empezaba, pero sí quería llevar lo que había iniciado a otro nivel. Cogí un poco de lo que Hendrix tenía que ofrecer.

Hay una lección para todos los músicos; no puedes ser nadie haciendo algo que ya está hecho. Puedes coger un poco de aquí e inspirarte, pero tienes que crear algo nuevo para tu banda y para ti. Ese embrión estuvo siempre ahí y lo fuimos desarrollando.

Mucha gente piensa que Rob Halford fue el que inició al grupo en el cuero y las tachas, pero en realidad yo fui el primero del grupo en llevar ese atuendo. Creo que era 1978, hay algunos vídeos en Japón en los que todo el mundo lleva seda y yo ya voy con cuero y tachuelas. Seguro que está en YouTube. Ese embrión estaba creciendo en mí, musical y visualmente.

Fue la originalidad de hacer algo diferente pero teniendo siempre en mente ser un buen músico, compositor e intérprete, de ahí la Flying V.

Estaba muy contento con mi Gibson SG Standard. Pero vi la Flying V en una tienda de Birmingham y tenía que tenerla. En aquel momento eran 500 libras y era un montón de dinero. Conseguí más o menos la mitad por mi SG y tristemente tuve que deshacerme de ella. Creo que la Flying V era la guitarra más Heavy Metal, y pienso que la prueba está en las bandas de ahora, tiene ataque.”

Diari d'una gira (4a. part) - Redeemer Of Souls Tour 2015

Després de la gira asiàtica, el grup va encarar sis dates repartides entre Brasil, Argentina i Xile per a configurar el seu tour per Sud Amèrica entre el vint-i-tres d'abril i el cinc de maig. 

El seu concert argentí, així com el realitzat a l'Arena Anhembi de Brasil, va estar emmarcat dins del festival Monsters Of Rock que es va celebrar a la Ciudad del Rock de Buenos Aires. 

A continuació, diversos fragments del xou a Santiago de Xile.

Posteriorment el grup va actuar a Mèxic durant tres nits i va trepitjar novament territori nord-americà entre el catorze i el vint-i-u de juny. La següent gravació complerta pertany al concert celebrat al Palacio de los deportes de México el vuit de maig.

Tot seguit, diversos temes gravats durant el concert al Family Arena de Saint Charles, Missouri, el dinou del mes passat.