Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



10 d’agost 2015

Apareix a YouTube un fragment de la versió de "You Are My Everithing" dels Stylistics!

Gairebé trenta anys després de la seva gravació, ha aparegut un extracte d'un minut de la controvertida versió que els Déus del metall van fer de la cançó "You Are My Everithing" amb l'exitós equip de producció format per Mike Stock, Matt Airken i Pete , responsables dels hits d'estrelles del pop com Rick Astley, Samantha Fox, Kylie Minogue o Bananarama, Durant aquelles quatre sessions que van tenir lloc a París a finals de 1987 i principis del 88, també es van enregistrar dues peces co-escrites amb els esmentats productors: "I Will Retutn" i "You Keep Giving Me The Runaround". 



Glenn Tipton i Samantha Fox durant la gravació de la cançó 'Spirit Of America'
El grup va considerar en aquell moment aquesta associació com un experiment i va vetar la difusió d'aquests temes per considerar que podien comprometre el nom de Judas Priest.



Respecte al cover, en Glenn Tipton comentava en un número de Guitar Magazine de l’any 1989: "No sé si mai la publicarem, però del que si estic bastant segur és que mai apareixerà en un disc sota el nom de Judas Priest".
En K.K. afegia en aquella mateixa entrevista: “S/A/W són productors molt populars a Anglaterra i s’han encarregat de donar forma a un munt de cançons d'èxit de gent com Rick Astley i Bananarama. Cal ser molt ingenu per pensar que produir a aquests artistes pop és tot allò que són capaços de fer. Va ser un gran plaer treballar amb ells perquè són excel·lents productors i molt professionals".

En Tipton explicava l'any 1988 a per Canal 88: "En Mike Stock és un gran guitarrista i hem treballat molt bé junts. Les pistes que se li van ocórrer eren molt interessants”. El guitarrista afegia: “Ens hem sorprés per l’estranya reacció de la gent que pensava que anàvem a convertir-nos en Judas Bananarama Priest o una cosa semblant. Déu no vulgui mai que fem això! Mai comprometrem la banda amb moviments d’aquesta naturalesa, malgrat que hem creat una fantàstica balada i dos bons temes de rock”.


En una entrevista al programa Hard 'N' Heavy de l’any 1988, en Halford deia el següent: "Les mescles de les tres peces estan tancades amb pany i forrellat en una caixa forta a la nostra oficina de management a Londres, i potser algun dia o en algun moment la gent les escoltarà. Crec que un munt de fans allà a fora preocupats pensant: 'Oh Déu meu, Judas Priest sonant com Rick Astley o Bananarama!'. Només els podem dir que estiguin tranquils. No s’assembla a res de tot això”. El cantant continua dient: “Mai posarem en perill la nostra carrera. Sabem molt bé el que significa Judas Priest per a nosaltres i pels nostres seguidors d’arreu i no farem res diferent d’allò que la gent espera. Però estem davant de tres cançons molt poderoses que potser escoltarem d’aquí deu o vint anys. Crec que els fans es mostraran molt encuriosits amb el resultat final”.


D'aquesta peça en concret, el cantant actualment diu: "A mi m'hagués encantat publicar aquestes cançons, però no hi havia consens a dins del grup. La nostra interpretació de “You Are My Everithing” simplement és preciosa. És una megarock ballad dels 80, amb grans bateries, grans veus i excel·lents guitarres. La gent és més oberta ara, mentre que en aquells dies es podria haver generat cert rebuig, potser fins i tot hauria pogut perjudicar la nostra reputació ".

Si voleu saber més coses, consulteu qualsevol dels volums de "Los dioses del metal" o "Los defensores de la fe"!