A la tercera va la vençuda: Judas Priest entren al Rock & Roll Hall Of Fame!

Després d’haver estat nominats els anys 2018 i 2020 i no haver estat inclosos entre els intèrprets seleccionats per motius diversos, els Defensors de la fe seran admesos en aquest selecte grup de bandes dins la categoria “Musical Excellence Award” un premi de consolació batejat l’any 2010 com a “Sidemen” que, segons els organitzadors, dóna flexibilitat per submergir-se en determinades carreres i reconèixer alguns artistes que d’una altra manera no tindrien visibilitat. D’una altra manera, Judas Priest no haurien estat admesos al Hall Of Fame ja que en aquesta ocasió tampoc havien obtingut el favor dels vots del públic que els hagués permés quedar entre els cinc primers nominats i entrar per la via directe dels “Performers”. La cerimònia, tal i com ho anunciava el president d’aquesta organització a través de les xarxes socials tindrà lloc el proper 5 de novembre al Microsoft Theater de Los Angeles i serà emesa per HBO Max i, posteriorment, per HBO.

Hores  després de la seva inclusió en el museu, els Déus del metall penjaven el següent missatge a l es seves xarxes socials: “Estem encantats i honrats de ser incorporats al Saló de la Fama del Rock & Roll 2022. Aquest també és un gran moment per al heavy metal britànic, el metall a tot el món i pels nostres increïbles fans que ens donen suport i continuen onejant la bandera del metall i de Judas Priest! 
Per la seva banda, un exultant Rob Halford comentava a Billboard: “Wow! Quina emoció! Per fi. Per fi, t’ho pots creure? Glòria! Al·leluia! Hi ha una altra banda de metall al Saló de la Fama! Aquesta era la benedicció que tots hem estat esperant". 

Segons l’organització, els membres de Judas Priest que s’incorporaran al saló de la Fama són en Rob Halford, l’Ian Hill, en Glenn Tipton i l’Scott Travis, juntament amb en K.K. Downing, en Les Binks i el difunt Dave Holland. Evidentment això deixa oberta la sempiterna possibilitat què en K.K. comparteixi novament escenari amb els seus antics companys. En relació a això, en Rob ha comentat: “Evidentment té tot el dret del món a formar part d’aquest esdeveniment. Estic molt content per tothom. No hi ha amargor. No hi ha recels. No hi ha cap d’aquestes coses. I si les hi ha, cal allunyar-les. Cal passar full i senzillament comprendre, acceptar i respectar aquesta meravellosa oportunitat i el què representa en termes de reconeixement i celebració".

Óbviament, en Downing també ha estat interrogat sobre aquesta possibilitat en una entrevista a Eonmusic en la qual comentava: “Ha passat una mica com amb els Grammy: quan et nominen tantes vegades i no aconsegueixes el reconeixement, et desanimes perquè has fracassat moltes vegades. Però és gratificant marcar el gol a les acaballes del partit”.

En relació a si acabarà participant o no a la cerimònia explica: “No n’estic realment segur. No hi havia pensat. Passarà realment? Crec que serà el mes de novembre i fins llavors poden passar moltes coses... Vaig pensar breument en actuar a la cerimònia quan vam ser nominats, però com dic, això tindrà lloc el mes de novembre i des d’ara i fins llavors poden passar moltes coses, especialment amb gent de la nostra edat. Realment caldrà veure com estan les coses amb ells; les coses podrien millorar, empitjorar o seguir igual, mai se sap”.

El guitarrista continua explicant: “Estic particularment feliç perquè els nominats la darrera vegada érem en Glenn Tipton, l’Ian Hill, en Rob Halford i l’Scott Travis, així com els antics membres Les Binks i Dave Holland. En aquest cas estic realment content per en Les i en Dave, al cel sigui, malgrat ja no estigui entre nosaltres. Tinc un munt de records perquè vam fer molts concerts junts. Van der una part important de la banda durant molt de temps. En Dave va estar des de British Steel fins a Ram It Down i realment és bastant temps. Vam estar junts durant la meravellosa dècada dels vuitanta. Van ser moments gloriosos! Com disc m’alegro per en Les i en Dave, de veritat. En Les també va estar present en àlbums importants”.

En una entrevista amb en Danny Stoakes, en Downing també ha declarat sobre el reconeixement: "Aporta completesa a una carrera després de tant de temps. No és cap secret que ara tots tenim una edat -ja en tinc 70- i tens una bon perspectiva sobre tot allò que has fet. Juntament amb les nominacions i aconseguir finalment un Grammy, crec que l’acceptació al Rock And Roll Hall Of Fame reconeix la feina ben feta".

En Halford actua al CoopStock2!

En Rob va prendre part ahir a la nit a al festival benèfic CoopStock 2 que es va celebrar al club de golf Las Sendas de Mesa, Arizona, juntament amb altres personalitats de la música, entre els que es trobaven membres de Creed, Collective Soul, Chicago, Sixwire, NoDoubt i evidentment, l’Alice Cooper. Tots els beneficis del concert i de la resta d’actes han anat en benefici de l’associació Alice Cooper's Solid Rock Teen Centers que l’artista va inaugurar a Mesa l’any passat. Aquest Solid Rock Teen Centers, igual que el Solid Rock Foundation de Phoenix que es troba en funcionament des de 2012, és també una fundació sense ànim de lucre que ofereix, en col·laboració amb les escoles públiques de la ciutat, formació artística a nois i noies de 12 a 20 anys que es troben en risc d’exclusió social. 

A continuació podeu veure alguns fragments de la participació d’en Halford al xou mentre Judas Priest inicien el compte enrere de la seva gira europea d’estiu a principis del mes vinent (cliqueu damunt la imatge).

Surt a la llum el nom d’un altre dels candidats amb el qual es va pensar per a substituir en Rob.

Si fa uns mesos era en David Race qui rememorava que va estar molt a prop d’ocupar la vacant que en Halford va deixar a les files de Judas Priest a principis dels anys noranta, ara ha estat en Tony Harnell, l’ex cantant de TNT i Skid Row entre d’altres bandes, qui ha relatat al podcast Appetite For Distortion que ell també es trobava a la llista de candidats per a omplir el buit deixat pel Metal God. "En un moment donat” explica en Harnell, “quan en Rob Halford se'n va anar, el meu mànager em va dir que Judas Priest m'estaven considerant com a futur vocalista. I això hauria estat un gran somni fet realitat perquè coneixia molt bé les cançons. Però pensant-ho fredament, podríem dir que estic content de no haver aconseguit el lloc, perquè hauria estat difícil complir amb aquest paper. I amb la història d’amor que tinc amb Judas Priest des de la infantesa, segons quina hagués estat la reacció de la gent, se m’hauria trencat el cor. De vegades no importa que cantis bé el material, si no que pesa més no ser la persona indicada”.

Fa un any, en Tony va publicar la seva versió de "Before The Dawn" acompanyant-la del següent missatge: "Realment no hi ha manera de posar en paraules l'impacte que en Rob Halford i Judas Priest van tenir en mi i en la meva decisió de fer de la música la meva vida, però ho intentaré. Tot va començar quan el meu amic de secundària Ed Gotti em va deixar escoltar el meu primer àlbum de Priest Stained Class l'any 1978, quan només tenia 15 anys. Em va volar el cap. L'escoltava cada dia diverses vegades. Va ser la meva bíblia sonora aquell any. Per descomptat, vaig anar immediatament a la botiga de discos i vaig trobar Sin After Sin , Sad Wings i Rocka Rolla. També vaig enamorar-me de Sad Wings . Vaig ser el primer a comprar Hell Bent For Leather quan va sortir més tard aquell mateix any i per a mi, va ser el disc més brutal que havia sentit o vist mai! Quina portada! Quan només tenia setze anys vaig escoltar literalment les vuit cançons fins que el radiocasset del meu cotxe va dir prou”.

"El què sempre em va cridar l'atenció de Rob va ser la seva versatilitat”, recordava en Harnell. Tots els colors i textures de la seva veu, l'ús de diversos tons, des de suaus fins a brutals, i la seva capacitat per transmetre tantes emocions en una sola frase. I, per descomptat, la seva gamma sobrehumana i pura, les seves notes sonores estratosfèriques. Surfejava gairebé tots els matins i escoltava sempre aquest àlbum quan em dirigia a la platja mentre cantava a ple pulmó cada cançó i, sense saber-ho, perfeccionava el meu ofici. Estava literalment entrenant la meva veu sense ni tan sols pensar que això era el què estava fent. Estava en un èxtasi musical. Al costat del surf, escoltar Judas Priest era l'únic que m'importava fer mentre conduïa. Entremig de totes aquelles cançons, hi havia una bonica balada “Before The Dawn”. M’encantava cantar-la. La vaig interpretar a la meva gira per Noruega el setembre de 2019 i va funcionar molt bé. Vaig pensar que en algun moment el gravaria. Així que aquí està".