En unes declaracions recents a TheMetalVoice, en Ripper
es mostrava gratament sorprès per la bona rebuda que la banda havia tingut
durant les seves presentacions en directe: "Ha estat increïble. Crec que
si algú ha llegit les cròniques o ha vist algun xou, ho ha considerat fenomenal.
Sempre em diverteix quan llegeixo que algú li va sorprendre que el concert
hagués estat tan bo com havia estat. Però el que crec que sorprèn la gent és
que tenim una producció bastant gran, pirotècnica, pantalles... És un espectacle gran i car. Hem estat al cent per cent i hem millorat amb cada concert. Ets una
nova formació i ho dones tot. Ha estat molt, molt fantàstic. Estic cantant millor
que mai en aquest moment, tot i que no sé que pot passar la setmana vinent.
Tinc gairebé 56 anys i potser haig d’anar més sovint al lavabo, però estic al
màxim del meu nivell, home. He tingut el control total i és molt divertit. Ens
ho estem passant molt bé allà dalt. No deixa de ser curiós” anticipa en Ripper.
“Les cançons clàssiques de Priest sempre han estat cançons més fàcils de cantar
per a mi que les meves pròpies. Així que és collonut. Vull dir, fins i tot les
cançons de K.K's Priest són més difícils de cantar que les clàssiques de Priest
que hem inclòs al setlist. Però el que és fascinant de fer les cançons de Priest
és que les canto de la manera com m’agrada i això és el millor. Cinc anys
enrere vaig dir a les entrevistes que no cantava tan bé com abans, però l'any
passat vaig tornar a recuperar completament el meu nivell... de sobte. I ha
estat boníssim".
En relació a la brama de considerar els Sacerdots d’en K.K. com a una banda
de tribut a Judas Priest, és rotund: "En K.K. és un dels fundadors de Judas
Priest. Jo vaig format part de Judas Priest. Actualment la meitat del repertori
està format per les nostres pròpies cançons... Aquestes
opinions no tenen sentit. Però tothom en té les seves i és genial. Pots
tenir-les, però és curiós quan són estúpides".
En un altre ordre de coses, tampoc oblida que els seus excompanys de banda prescindissin
completament d’ell durant la gala d’ingrés al R&RHOF ni entén els motius,
però ho fa sense el to amarg que sempre utilitza en K.K. a les seves
declaracions respecte a aquest particular: "No ho sé. No em van trucar
mai, ni tampoc em van donar les gràcies” explica a Robert Cavuoto de MyGlobalMind.
“L'única vegada que el management de Judas Priest m’ha trucat ha estat per
dir-me que em demandaran o alguna cosa així. Però reprenent el fil, he de dir
que ningú no es va posar en contacte amb mi. Estic content que en Ken si que hi
entrés. Estic content per en K.K., però em va decebre no rebre ni una senzilla
menció o una trucada de la banda. Gairebé 10 anys, una nominació als Grammy i totes
aquestes coses... M'hauria agradat haver escoltat un 'gràcies' o potser alguna mostra
de gratitud durant els parlaments, però no té importància. Aquestes coses
passen de vegades. Ja havien eliminat la meva part de la història a Judas Priest,
així que no em sorprèn” reflexionava en Tim. “Tristament després d’allò el
management el va tractar com un drap brut i va dir coses dolentes d’ell a la
premsa. Però en Ken no ha tingut res més que bones paraules al
respecte. Va explicar que s'ho havia passat genial i que havia estat fabulós veure novament
els nois. I m'agrada el punt de vista que en Ken té sobre això. Quan vam
parlar-ne, em va dir que havia estat fantàstic i estic molt content per ell. Realment
estic feliç per tots. Estimo a mort en Glenn, l’Ian, l’Scott i en Rob. S’ho
mereixen".
En quant a la relació amb els membres de Judas Priest, el
cantant afegeix: "M'encanta el fet que, tot i que m'han exclòs, encara em considero
amic i part de la família, inclús amb en Rob. M'encanta parlar amb ell sempre
que ens veiem en qualsevol lloc. La seva veu torna a sonar molt bé. És una
llàstima que m'hagin arraconat, però això no canvia el fet que estimi els nois
i que recordi aquella època com un gran moment".
