Les
afirmacions d’en Rob a Mark Strigl d'Ozzy’s Boneyard, al canal 38 de Sirius XM, sobre la continuitat de l’Andy Sneap com
a guitarrista de gira, han frustrat totes les esperances que els fans tenies
depositades sobre el retorn d’en Downing a la que va ser la seva banda després
de la seva aparició a la gala del Rock & Roll Hall Of Fame. “Crec que
aquesta és la idea, sí. En Glenn surt sempre que pot i segueix amb nosaltres.
Continua sent una part molt important de Judas Priest i de totes les decisions
que prenem. El maleït Parkinson és horrible per la forma en la qual compromet
la teva vida i et treu alguna de les coses que et defineixen com a persona.
Gràcies a Déu podem gaudir de totes les coses increïbles que en Glenn ha fet.
Escolta’l a “Painkiller”, escolta el preciós solo de “Beyond The Realms Of
Death” i molts d’altres. La petjada d’en Glenn es manté inalterable en la
música de Judas Priest com a guitarra solista i rítmic. Així que sí,” conclou
el vocalista, “ho hem estipulat així perquè els fans tenen tan d’amor i
respecte per la idea d’en Glenn que és ‘vull que sigui l’Andy qui estigui en
aquest lloc de l'escenari que he ocupat durant dècades i que faci la meva feina’ que ens
sembla una raó suficientment de pes. És un acte de generositat que demostra l’amor
que en Glenn té per la banda i perquè aquesta continuï endavant. Hem estipulat
que l’Andy seguirà amb nosaltres quan tornem a sortir de gira. Això és fruit de
la gran tasca que ha fet amb nosaltres des del moment en el què va entrar. Fa
una gran feina damunt l’escenari. Està compromés i estima la banda… Està fent
una feina molt important.”
A
la mateixa entrevista, el vocalista reflexiona sobre l’esperadíssim nou treball
dels Déus del metall i demostra la fe que hi té dipositada: Això és el què ens
agrada de Priest. Sempre he dit que som la banda que pot arrancar-te la pell de
la cara amb “Painkiller” i un segon més tard podem ser el teu “Turbo Lover” o
podem anar “Breaking The Law” o convertir-nos en “The Sentinel”. Quan estàs
en una banda sempre vols fer-ho millor que l’última vegada. Tots els grups diem:
‘aquest és el millor disc que em fet mai’ i aquesta hauria de ser la lògica
darrera de qualsevol cosa que estiguis fent, donar el mil per cent per a
mantenir aquesta afirmació: ‘En aquest moment, això és el millor que he fet mai’.
I això serà el que procurarem fer en el proper treball. Novament hi trobaràs
totes les coses que necessites d’aquest grup. És difícil parlar de música, no?
Tot el que puc dir és que, i es nota per la manera en la què m’expresso, estem
molt confiats i hi ha una tremenda quantitat de potencia, riffs, bateries i
crits. El motor està rugint de nou… Hi ha elements familiars dels nostres
discos anteriors, però això no vol dir que estiguem fent un Firepower Mark II.
Ens trobem a la recta final i això és meravellós. Escolto el material tots els
dies. Encara em queda molta feina per fer, però les bases i la instrumentació
són emocionants d’escoltar. Té molt bona pinta. Com sempre, hem fet moltes
cançons. Escrivim, escrivim i escrivim i després seleccionem allò que creiem
millor. Tenim més d’un àlbum de material i està rugint, està cremant.”
