Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



30 d’agost 2011

Declaracions explosives del mànager personal d’en Rob Halford!

Però, què està passant…? Aquesta és la pregunta que a tothom li ve al cap després que el mànager personal d’en Rob, en John Baxter, publiqués el passat 29 de juliol al “Quorum” de la web oficial del cantant el següent: 
“Estimats visitants de RobHalford.com: Metal God Entertainment, Metal God Records y sus páginas y compañías asociadas comenzarán a retirar los artículos relacionados con JUDAS PRIEST de sus páginas como protesta contra Glenn Tipton (artífice de la decisión), Jayne Andrews (sicario amateur de Glenn, no es de confianza, parásito), Bill Curbishley (parásito apático) y John McBride (contable sin licencia y sin registrar, parásito) por falta de profesionalidad y ética respecto a los negocios de Rob Halford durante los últimos 6 años. Rob públicamente negará todo esto, así que nos sentaremos junto a K.K. Downing para ver como sale el espectáculo de Glenn y Jayne. Seguro que tendréis más detalles de todo esto en el futuro.
Saludos,
John Baxter”. 




La sorprenent nota, plena de desqualificacions personals -a la vegada que confusa i poc concreta- deixa pelés el malestar que en Baxter té amb el managements de Judas Priest respecte a la manera com aquest ha vingut tractant la carrera en solitari i els negocis d’en Rob des de la reunió l’any 2003, així com la pèrdua de poder decisori del vocalista en el si del grup des d’aquell moment. 
Per altra banda, l’esmentada declaració, apunta la possibilitat d’abandonament del metalgod quan diu que seuran al costat d’en K.K. per presenciar l’espectacle. 


Però encara n’hi ha més, i tot assoleix una dimensió més surrealista quan el mateix assistent elimina aquesta missiva i dies després, concretament l’1 d’agost, en publica una altra: 
“Estimados visitantes de RobHalford.com: Eliminé mis comentarios de la semana pasada, porque quería mantenerme al margen de todo.He resuelto los problemas y compartiré los detalles de la resolución una vez los abogados lo pongan todo en orden. La participación de Rob en la gira nunca fue el problema y seguirá actuando con Judas Priest en su gira de despedida. 
Saludos, 
John Baxter".

Recapitulant, el desencontre entre els diferents managements i els membres del grup comencen a gestar-se segurament unes dècades abans, concretament quan en Rob abandona unilateralment Priest, el setembre de 1992 fent-ho saber a la resta mitjançant un fax. 
Durant els onze anys següents, la tònica habitual va ser el degoteix constant d’intercanvis d’acusacions mútues a través de la premsa, fins a la sonada reunió dels cantant amb la resta de Judas Priest –desmentida fins a la seva ratificació per ambdues parts de forma gairebé crònica-. Mentrestant, en Rob feia de tastaolletes musical, en Glenn s'erigia com a líder del grup –composant i produint gairebé en solitari-, arribava l’excels Ripper Owens i, com ells mateixos expliquen, restablien els lligams d’amistat. 
Però segons sembla, les condicions imposades per en Halford a l’hora de tornar amb els seus companys –econòmiques i professionals- no van caure massa bé entre alguns membres del grup. Aquestes renyines es van fer evidents a ulls de molta gent en la gira mundial de reunió. 
Posteriroment, un disc arriscat com Nostradamus no va ser recolzat com calia. Segurament el management del grup no va fer prou per presentar-lo com es mereixia i el que es va anunciar com un tour on tocarien integrament les peces contingudes en aquest treball amb un montatge escènic únic, va acabar convertint-se en interpretar el mateix parell de cançons durant les dues mànigues de presentació del disc.


A finals de 2010 arriba la colpidara notícia de la retirada d’en K.K., just abans d’iniciar la gira de comiat, causada -segons ha trascendint en alguns mitjans- pel recolzament del management dels Sacerdots a les condicions económiques proposades per en Tipton i en Halford (consistents en repartir-se el 50% dels guanys d’aquest tour), tot  i que també es barallava la possibilitat (desmentida pel propi Downing) de deixar el metall en favor del golf.  
Tal i com es va explicar per activa i passiva quan va eclosionar la notícia, qui havia estés la mà a en K.K. era en Tipton (el mateix que ara es pintat com la bèstia negra). 


Finalment, en Baxter ha tornat a obrir la capsa dels trons que s’ha tancat sense fer gaire soroll. El dubte que ara ens queda és: cantarà en Rob en el proper plàstic de Judas Priest...?.

04 d’agost 2011

"Epitaph World Tour": què ha dit la premsa?

Aquí van uns altres enllaços a diaris digitals nacionals (DIARIO VASCO, DEIA, EL CORREO, EL PUNT AVUI i ARA) els quals es fan ressó de l’ascenssió  definitiva dels Déus del metall a l'Olimp de l'acer. També podeu llegir la crònica publicada a RafaBasa i veure el video que es va emetre al Telediario de TVE. 

03 d’agost 2011

"Epitaph World Tour": imatges que valen més que mil paraules...


Rapid Fire

Metal Gods I

Metal Gods II

Victim Of Changes

Blood Red Skies

Hell Bent For Leather

Salutacions

L'últim adéu...

02 d’agost 2011

Ja arriba l’”Epitaph World Tour”: què diu la premsa?

Aquí van diversos enllaços a pàgines de diaris digitals nacionals (LA VANGUARDIA, EL PAIS, EL CORREO, EL PUNT AVUI i ARA) els quals es fan ressó de l’arribada dels Déus del metall a casa nostra. També podeu consultar que ha dit RTVE al seu espai.