La contribució real d’en Glenn durant la gravació de les seves parts de guitarra en els dos darrers treballs de Judas Priest s’ha qüestionat força a causa de la seva malaltia degenerativa. Participa en la composició dels temes i és considerat un membre de ple dret, apareixent en actes diversos i en la recta finals d’aquells xous que la seva salut li permet. Però, tot i que els discurs de la banda mai s’ha decantat clarament en un sentit o un altre de la controvèrsia, una lectura entre línies de les declaracions que en Richie o en Rob han fet en els últims mesos, és força explícita i deixa poc marge a bromoses especulacions.
En
manifestacions el mes de gener al programa Metldown de l’emisora de
ràdio WRIF, en Faulkner deia el següent dels seu company: “Està bé, té dies
bons i dies dolents. Suposo que aquesta és la naturalesa del mal al que s’enfronta.
Evidentment ens hem hagut d’adaptar a això i si no podia tocar mentre estàvem
composant, em transmetia la idea i li anava tocant. També ha estat a les
sessions de gravació i si podia tocar aquell tema, el gravava i si no ho
assumia jo. Així és com hem treballat. Crec que tothom és capaç d’entendre-ho
perquè en Glenn pateix de Parkinson. Per a nosaltres és molt important que la
seva ment creativa estigui involucrada en tot el procés. Aquesta és una de les
raons per las quals és un membre més de Judas Priest”.
I
en una entrevista publicada al web RafaBasa.com aquest mes de març, el
guitarrista s’esplaiava una mica més al respecte: “Tots som conscients del
repte al qual s’està enfrontant amb el Parkinson, però en Glenn és vital per a
Judas Priest, ha d’estar involucrat i per a ell és molt positiu. La seva
contribució ha sigut molt important i volíem que estigués en el disc. Si tenia
un mal dia, em traslladava el seu pensament i jo ho tocava Ha estat en les
sessions i ha aportat temes gairebé acabats com “Sons Of Thunder” o “Escape
From Reality”. Sempre que ha pogut ha col·laborat amb el seu mestratge”.
Per la seva part,
en Halford redundava una mica sobre el mateix a l’entrevista que en Mariano
Muniesa li ha fet pel número 459 de la revista La Heavy: “En Glenn ha treballat
molt en aquest àlbum i ha estat molt compromès durant tota la seva elaboració.
Quan ens asseiem junts en Glenn, en Richie i jo posàvem en comú les idees per a
les cançons, se’l notava realment entusiasmat amb cada nou tema amb el que
començàvem a treballar. Segueix sent un membre més de la banda i continua
participant en la producció, la enginyeria, les mescles, la masterització... El
seu segell està present en tot el camí. El què passa és que, a conseqüència del
seu Parkinson, no pot tocar durant molt de temps de forma continuada i per tant
no li és possible fer un cou complert de Judas Priest. Però sense haver d’estar
dues hores gravant de manera ininterrompuda i fent-ho al seu ritme, a l’estudi treballa
a la perfecció”.
