Tal i com va transcendir el 22 de generde 2018 a la premsa local gallega, el dimarts 16 moria a l’Hospital
Universitario Lucus Augusti de Lugo en Dave Holland a causa de la metàstasi
provocada per un agressiu càncer de fetge que se li va estendre als pulmons. En
Holland havia comprat una propietat a Lamas de Campos, al municipi de A
Fonsagrada l’any 2015 quan va morir la seva mare i després de passar-hi un
parell de llargues temporades, havia decidit traslladar-se des de Northamptom
per a instal·lar-s’hi de forma definitiva a finals de 2017. Però en poc més d’un mes, la malaltia va
acabar amb ell. En Tino Monjardín, antiquari de professió i la persona que va
gestionar la venda de la casa i va acompanyar en Dave des del moment que aquest
va començar amb els primers símptomes de la malaltia, explicava: “Estava
pensant en mudar-se a un pis A Fonsagrada mentre acabaven d’acondicionar-li la
casa, però no va tenir temps ni de veure començar les reformes. Va ser
terrible.”
El capítol més sòrdid de la vida d’en
Dave Holland, aquell que el va portar el 14 de febrer de 2004 a ser declarat
culpable d’intent de violació i de cinc càrrecs per agressió sexual (davant
dels quals i fins al darrer moment ell va sostenir la seva innocència), condemnat
a vuit anys de presó i obligat a pagar una multa de 10.000 lliures, no acaba
d’encaixar amb l’opinió que en tenien els habitants d’aquesta petita vila de la
província de Lugo.
La seva perplexitat i incredulitat és
majúscula quan s’enfronten als fets que van portar l’instrumentista a la presó:
“Va ser quaranta dies abans de la seva mort quan vaig conèixer el seu passat,
però no vaig explicar-ho a ningú, ni a la meva dona. Sempre s’havia mostrat com
un paisà més, molt discret i una persona amable i correcta amb tothom. Era un
dels músics més importants del món. Suposo que tenia molts diners. Potser
aquesta història va tenir a veure amb algun xantatge. Quan va arribar aquí, va
portar amb ell tot el que tenia a Northampton. El que volia era oblidar
Anglaterra. Crec que el jutjaven injustament i volia començar de nou.” Aquest recel
davant l’autoria dels fets que se li van imputar al bateria -i davant dels
quals ell sempre va mantenir la seva innocència-, també es fa extensiva al seus
veïns, com es desprèn de les paraules de la Isabel Niño, la directora de la
residencia “Remanso de Paz” on en Holland va passar els quinze dies abans
d’ingressar a l’hospital: “És estrany que una persona sigui tan dolenta com per
fer una cosa així i després sigui una cosa completament diferent. Amb tots els
anys que porto treballant amb gent gran mai m’havia trobat amb una persona tan
amable com ell. Era afectuós, sempre donant les gràcies per tot”.
En la mateixa línia d’escepticisme respecte
al fosc passat de l’exPriest es manifesta en José Fraga, l’amo del restaurant
“O Caldeiro” del qual en Dave era un client habitual: “Sempre es mostrava
amable i educat. Parlava bastant bé el castellà, es veia que tenia ganes
d’integrar-se al poble. Acostumava a venir al voltant de les nou per a prendre
algunes cerveses. A mi em va dir”, continua explicant, “que va venir a A
Fonsagrada per què li agradava la soledat, però bé, era com un veí més”.
El britànic va morir acompanyat de Lola
Niño, una de les millors amigues que aquest va tenir a A Fonsagrada. No hi
estava en Bill, el fill adoptiu i hereu del bateria que si va emportar-se les claus
de la casa i les cendres després de la incineració del cos a l’empresa
funerària Fernández a qui la família Holland va abonar les despeses derivades
del servei.
Els escabrosos fets que van portar en
Dave a complir condemna, van desencadenar indefectiblement en un rebuig cap a
la seva persona i un silenciament de la seva obra. Quan la condemna va ser
ferma, Judas Priest es van desvincular completament de qualsevol relació amb en
Holland més enllà dels deu anys durant els quals va ser membre dels Defensors
de la fe i, anys més tard, el mateix dia que es va fer públic el traspàs, el compte
oficial de Judas Priest va ometre cap tipus de comentari. Només van enviar a Babblermouth el següent comunicat: “Amb un sentiment
de profunda tristesa ens hem assabentat de la mort d’en Dave Holland. Malgrat
les seves accions després de deixar Judas Priest, el seu pas per la banda va
ser un dels més productius i exitosos de la carrera del grup i el trobarem a
faltar per això.”
Per la seva banda, en K.K. Downing escrivia
aquesta nota al seu Facebook: “És amb un profund lament que he d’acceptar la
sobtada i inesperada notícia que en Dave Holland ha mort. En Dave va ser un gran
amic en vida i un músic sòlid tant a l'escenari com a l'estudi. Vull preservar
a la memòria els concerts que vam compartir i els àlbums que vam fer i sempre
estaré agraït per la inestimable contribució que en Dave va fer a Judas Priest.
El meu sincer condol a tota la família i els amics d’en Dave i a tots els fans
que tant van apreciar la seva capacitat musical i el seu treball. Descansa en
pau Dave”.
Però per acabar d’embolicar més la troca
i mostrar en Dave Holland com una persona completament diferent a la que tothom
s’havia imaginat arran de la seva condemna, el 18 de febrer de 2019, en Mark
Eglinton, el periodista amb qui en K.K. va escriure la seva biografia “Heavy
Duty - Nights and days in Judas Priest”, va rebre una carta anònima d’una
suposada amiga d’en Dave Holland on denunciava la trista injustícia que havia
sofert el músic i en la qual aportava indicis per a rescabalar el seu honor. Partint del
fet que el delicte pel qual va ésser condemnat en Holland és indefensable, la
voluntat de compartir aquesta informació el va portar a fer-la pública a través
de Babblermouth:
“Noves informacions sobre en Dave
Holland.
-En Dave va ser víctima d’una història
que, segons relata aquesta dona, estava construïda pel noi de disset anys i el
seu germà gran. De vegades freqüentaven tots dos la casa d’en Dave i, en d’altres,
el fill d’aquesta amiga feia el mateix: feia tasques de jardineria els caps de
setmana, les vacances d’estiu i, ocasionalment, rebia classes de bateria per
part d’en Dave.
-Es va informar erròniament que la
víctima de disset anys era discapacitat i anava en cadira de rodes, quan en
realitat era un noi relativament sa i aparentment prou fort com per a fer
tasques de jardineria i tocar la bateria, sent el seu únic handicap tenir un
lleu retard d’aprenentatge.
-Sembla que hi va haver un intent de
violació per part d’en Dave sobre aquest noi. Però durant el judici no es va
mostrar cap evidència física, només el testimoni verbal.
-Hi va haver un altre home de vint-i-dos
anys presumptament involucrat en aquests fets, però sembla ser que la policia
li va oferir un tracte especial i no figurar en el registre de delinqüents sexuals
si es declarava culpable. Així ho va fer, podent-se que això perjudicava la
declaració d’innocència d’en Dave.
-Segons aquesta dona, el jutge va
desestimar valuoses proves que haurien afavorit la defensa d’en Dave. Per exemple,
la fiscalia va aportar que el fill d’aquesta amiga estava a casa d’en Dave el
dia que aquest hauria comés el delicte. Això, segons declara la dona, era
impossible ja que en Holland estava en un casament amb ella, evidència que es
va presentar al tribunal. Malgrat això, el jutge va desestimar l’admissió de la
prova.
A més a més, el germà de la víctima que
suposadament havia ajudat a inventar la història, estava fugint de la policia
en el moment del judici. Per tant, la seva declaració tampoc es va poder llegir
davant del tribunal. Segons sembla, quan en Dave va sortir de la presó va
ensenyar a la seva amiga una còpia de la declaració del germà de la víctima que
aquest li havia fet arribar. En aquesta el germà gran admetia que els fets relatius
a la condemna d’en Dave eren una invenció.
Per si això no fos suficient, l’advocat
d’en Dave no va poder-se presentar a la sala el dia del judici a causa d’un
refredat. Per tant, en Dave va ésser representat per un suplent que no estava
familiaritzat amb els detalls de la defensa.
-En Dave Holland va complir la seva pena
a la presó i quan en va sortir, es va dedicar a cuidar a la seva mare en un
greu estat de salut. Segons la mateixa dona, en Dave era extraordinari amb el
seu fill i les seves nétes i un autèntic senyor.
-Poc després, la mare va morir i en
acabar el funeral, en Dave va decidir començar una nova vida a Espanya. Pocs
dies després, en Dave va anar al metge queixant-se de dolor a l’estómac i va
ser diagnosticat de càncer de fetge i pulmons. En menys de dues setmanes va
morir.
-Tota la família d’en Dave ha
desaparegut, ja que ni ell ni la seva germana que pateix esclerosi múltiple es
van casar mai. Sembla que aquesta dona no té re a guanyar tret d’aclarir als
fans i a les persones que van conèixer en Dave el que ella descriu com una
injustícia molt trista.”
