El projecte en solitari d’en Richie Faulkner es presenta en societat!

Elegant Weapons és el nom amb el què en Faulkner ha batejat la seva aventura en solitari i en la qual es farà acompanyar pel ja conegut Rex Brown, el seu col·lega a Priest Scott Travis i el mercenari Ronnie Romero a la veu. El debut que durà per títol "Horns For A Halo", compta amb la producció de l’Andy Sneap i està previst que vegi la llum a través de Nuclear Blast Records durant la primavera de 2023.

"És fantàstic formar part d'un segell amb una història tan llarga i profundament respectat pels fans i la industria de la música com Nuclear Blaxt", diu en Faulkner. "Monte Conner (de la divisió de descoberta de nous talent de la companyia) coneix bé a l’Andy Sneap i l’Andy sempre ha tingut molt en compte en Monte i el segell. A en Monte li ha encantat el disc des de les primeres demos. És molt valuós i important per a mi que el segell entengui i connecti amb la meva música. Aquest disc representa el meu ADN com a guitarrista i com a compositor. És pesant, però es mou una mica fora dels àmbits del heavy metal. Les meves arrels són òbvies, però volia anar una mica més enllà i treure alguna cosa que no fos necessàriament la que tothom esperaria".

L’A&R de la discogràfica comenta: "Soc un gran admirador de tots els músics implicats en el projecte, especialment d’en Richie. Com a fan acèrrim de Priest m'ha encantat veure com en Richie ha insuflat una nova vida a la banda, continuant la seva història i el seu llegat. És un músic increïble. La gent sempre se centra en els guitarres solistes, i per descomptat que en Richie és un mestre en aquest apartat, però puc escoltar-lo tocar la rítmica durant tot el dia! La seva manera de tocar el ritme és elegant i màgica. No puc esperar que els fans escoltin aquest àlbum i descobreixin com és de polifacètic".

Segons el guitarrista, Elegant Weapons compta amb la formació somiada. "Sempre he volgut fer un disc amb l’Scott fora de Priest. Afegir-hi el to i l'actitud inconfusibles d’en Rex Brown és senzillament especial. Tenir aquests nois com a secció rítmica és el somni de qualsevol guitarrista. La cirereta del pastís la posa en Ronnie Romero. En Ronnie, un dels millors cantants sorgits de la nova generació de vocalistes clàssics, instantàniament va aportar el seu caràcter fent-se pròpies aquestes cançons".

En relació a la música, en Richie la descriu com "una barreja de Jimi Hendrix, Judas Priest, Black Sabbath, l’Ozzy en solitari i Black Label Society: pesat, dens i amb melodia. Una mena de barreja entre l'escola clàssica i la moderna. He abaixat tot un to per donar aquest aire de so modern i he utilitzat el so clàssic del Marshall Plexi per a obtenir aquesta juxtaposició, aquest contrast. Hi ha molts solos de guitarra, les cançons són més pesades i, encara que hi ha molta melodia, et farà moure el cap".

Respecte a les cançons, el guitarrista explica: "No soc massa amic de la guitarra acústica, així que només hi ha una cançó suau, una mena de melodia fosca, embruixada i típica de Nova Orleans amb piano anomenada 'Ghost Of You'. Tracta sobre el record d'un amor perdut. Per això és tan acústic com he pogut. Hi ha una altra cançó que es diu 'White Horse', a més de 'Horns For A Halo', que és com si Tony Iommi es creués amb Alice In Chains".

La gira dels 50 anys de heavy metal continua devastant territori americà!

Els Sacerdots de la fe metàl·lica continuem mostrant un gran nivell en aquesta travessa que durant aquests dies ha fet parada a Michigan, Detroit, Cincinnati, Illinois i Wisconsin. A continuació es poden visionar diverses cançons extretes dels xous a aquestes ciutats.

Es desvetllen més claus sobre l’actuació a la cerimònia d’ingrés al Saló de la Fama: Judas Priest tocarà amb dos bateries i tres guitarristes!

Això és el que es desprèn de la confirmació que en feia en Les Binks a l’entrevista amb Chaoszine on afirmava: “Per la categoria on està nominada la banda semblava que no tindria oportunitat d’actuar. Però sembla que ara això ara ha canviat i que podrem tocar. Tindrem en K.K. novament a la banda, un fet que ningú pensava que anés a passar. En Richie Faulkner també tocarà encara que no entrarà a formar part del Saló ja que la manera en la qual funciona el sistema d’ingrés et porta a retrocedir vint o vint-i-cinc anys i en Richie no porta tant temps a Priest. Però estarà allà i això ja són dos guitarristes. I després evidentment estarà en Glenn Tipton o aquesta és la intenció. Sé que té problemes de salut actualment, però si tot funciona correctament, aquest és el pla. Així que Judas Priest actuarà no amb dos guitarristes, sinó amb tres, i amb dos bateries” apunta en Binks. 

"També tocaré amb l’Scott Travis. L’Scott també entrarà òbviament al R’ n’ R Hall Of Fame, ja que porta molt de temps a la banda. L’experiència a Los Angeles serà una irrepetible. Mai s’ha vist res igual i probablement no es torni a veure, crec”.

Dies abans d’aquestes declaracions, l’Ian Hill posava la mel als llavis dels fans quan deixava entreveure en una entrevista al Detroit Metro Times que l’actuació d’en Downing podria no ser la darrera amb els Defensors de la fe. “Crec que el temps no està del nostre costat, saps a que em refereixo , oi? No diguis mai d’aquesta aigua no en beuré, deixem-ho aquí. En K.K. estarà sí o sí al Rock’ n’ Roll Hall Of Fame. Pujarà i tocarà algunes cançons amb nosaltres. Això podria activar alguna cosa. No ho sé... O potser en allunya encara més (riures)”.

Els Defensors de la fe continuen el seu periple pels EE. UU.

Després d’encetar la gira a Connecticut el passat dia 13, els Déus del metall han continuat la seva travessa per Nova York, Massachussets, Pensilvània i Michigan. A continuació podem assaborir la devastadora actuació dels Sacerdots al Mohegan Sun Arena de Wilkes-Barre d’aquest dimecres.

En Ripper inicia la seva gira australiana en companyia d’en Simon Wright.

En Ripper Owens ha realitzat a Brisbane el primer dels cinc concerts pel continent oceànic programats dins el mini-tour enmarcat sota l’epígraf “Metal Gods”, que recordem no ha estat exempt de certa controvèrsia. A continuació una petita mostra de cançons de la discografia de Black Sabbath, Dio i Judas Priest interpretades en companyia de Joel McDonald i en James Morley.

Aprofitem per a recordar que a finals del passat setembre i principis de l'actual mes d'octubre, en Ripper (acompanyat en aquesta ocasió per José Pineda y Miguel Salvatierra a les guitarres, Rafael Vázquez al baix i Moyano “El Buffalo” a la bateria) va aturar-se a ciutats puntuals d’Espanya i Portugal dins la gira “Screaming Iberian Tour” de la qual poden gaudir d’alguns fragments del concert a Madrid i del xou complet a Córdoba.

El Déus del metall donen el tret de sortida a la segona part de la seva gira pel Nou continent!

Judas Priest va començar dijous la segona mànega del seu tour pels EE. UU. amb el concert al Toyota Oakdale Theatre de Wallingford, Connecticut. Com ja havien anunciat, aquesta nova sèrie de xous conté un setlist renovat amb sorpreses i on hi té un pes important el disc “Screming For Vengeance” que celebra aquest 2022 el seu quarantè aniversari. A continuació algunes de les peces interpretades:

 

En Halford reconeix els contactes entre la banda i en Downing de cara a la cerimònia d’inducció al R’ n’ R Hall Of Fame i en K.K. confirma la seva participació!

En declaracions a Ultimate Classic Rock, en Halford explicava que el manegement de Priest s’havia posat en contacte amb en Downing i en Binks sobre la propera investidura de la banda al Hall Of Fame el proper cinc de novembre: "Tothom està disposat i completament d'acord. Tothom ha mostrat una actitud d’ ‘anem a gaudir d’aquest moment i apugem el volum a l’11’. Tocarem en directe perquè hi ha un gran interès”, explica el cantant. “Com ho farem? Volem intentar que succeeixin grans coses i per aquets motiu hem incorporat a totes les persones que s’inclouen en la inducció, i això comprèn, òbviament a en K.K., en Les i en Dave. Hem llimat les nostres diferències i ens retrobarem tocant en directe. Tenim vuit minuts i vint-i-quatre segons per fer-ho. Tenim un parell de propostes destacables que tindran lloc durant aquella nit, però que volem mantenir en secret per no desvetllar-ho tot” avança el vocalista. 

“Però sí et puc confirmar que un grapat de nois del Regne Unit, dels West Midlands, que van formar una banda de heavy metal a Birmingham, s'incorporaran a aquesta gran institució. Ho aprofitarem al màxim i passarem una gran nit revivint molts records de metall".

Dies més tard en Downing confirmava al mateix mitjà la seva actuació i la d’en Les Binks a la cerimònia del proper mes de novembre: "Crec que probablement tindrem vuit o nou minuts", va dir. "No podré ni trencar a suar. Però allò realment important és representar l'actitud i la llegenda del que és i en el què s’ha convertit Judas Priest, així com què significa per a tots els que hem estat en aquest llarg viatge a través de dècades amb la banda. Tant de bo faci reviure en la gent alguns dels records més preuats del heavy metal viscuts en els aparcaments d’arreu del món".

Tot i aquesta participació serà la primera del guitarrista amb el seu grup després de més de deu anys sense fer-ho, això no se li farà estrany: “És el que he fet milers vegades. És gairebé com obrir una cervesa o com anar en bicicleta. És inherent a mi, és el què sempre he fet. Pujar a l’escenari i apujar el volum dels amplificadors una vegada més encara que sigui per una curta estona és el que més desitgem".

A començaments del mes de maig en Downing havia apuntat els possibles temes que podria tocar el grup a la cerimònia s’incorporació al Saló de la fama, si bé havia deixat la seva participació en l’aire: "Oh, vaja. Realment no sé quin seria o podria ser el llistat de cançons a interpretat, però si en Glenn ha acompanyat la banda durant els bisos de la darrera gira nord-americana tocant ‘Metal Gods’, ‘Breaking The Law’ i ‘Living After Midnight’, potser serien aquestes les que podríem fer tot junts... Sé que en Glenn només pot tocar les peces més curtes. I degut a aquesta situació, estic segur que tot s’adequaria a aquelles cançons amb les que en Glenn se sentís més còmode. I per a mi ja seria fantàstic. Però no crec que la qüestió important ara sigui el repertori, sinó de si això pot passar i si tothom volem i esperem que passi. Ho haurem de veure. Torno a repetir que depèn del què volem que passi, incloent-m’hi jo mateix. M’ho hauré de pensar bé".

Coincidint amb les declaracions del Metalgod a principis d'aquest mes d’octubre, l'Scott Travis contradeia al cantant i desvetllava a en Mark Frankhouse del programa "Rocker Morning Show" que a la cerimònia d'inducció al Rock Hall Judas Priest interpretaria un medley del seu cançoner clàssic.

“Return To Death Row” és el títol del nou EP d’en Ripper!

En Tim ha publicat el videoclip oficial amb lletra de la cançó que titularà el seu EP en solitari (i no pas en llarga durada com es va dir a l’entrada escrita anteriorment) Return To Death Row. La referència, que apareixerà amb el seu sobrenom i estarà a la venda entre finals d'octubre i principis de novembre, inclourà també la cançó "Embattled", que va veure la llum el mes de juliol. En una entrevista recent amb el mitjà australià Heavy, n’Owens declarava el següent sobre la resposta obtinguda amb "Embattled": "Ha estat genial. Crec que la gent ha valorat realment l’esforç. Si has estat seguidor de la part més suau de la meva carrera, aleshores potser no e6 cridarà massa l’atenció perquè aquest EP és bastant pesat. D'entrada, comença amb una cançó molt ràpida. Després arriba ‘Embattled’ i a continuació es succeeixen un parell de cançons també veloces. 'Embattled' és la cançó més suau del disc i és molt bona”.

"Quan vaig parlar amb en Jamey Jasta” relata el cantant, “li vaig comentar que volia capturar l’essència del que havia fet al començament de la meva carrera, amb Beyond Fear i a Jugulator. A la nostra primera trobada, em va dir: ‘Home, hem de fer alguna cosa a l’estil del què vas fer a Jugulator, perquè va ser un àlbum brutal amb unes veus genials’. La gent sap que puc cantar molts estils diferents i probablement una de les meves maneres preferides de cantar és la que faig servir en aquest treball", afegeix en Tim. "M'agrada el metall directe i brutal que encara és melòdic, perquè abraça moltes possibilitats. Pots cantar amb una veu sorgida de l’infern, però també pots fer-ho suau, amb notes agudes, netes i aspres”.

“En Jamey va produir els dos últims discos d’en Dee Snider i van ser els més pesats i els que contenien algunes de les millors peces que he escoltat d’en Dee en els darrers temps” relata en Ripper. “Va ser una col·laboració fantàstica i això va ser el què realment em va convèncer a l’hora de tirar endavant el projecte. En Jasta m’enviava coses molt agressives i pesades, però fidels a la meva capacitat vocal. Crec que a la gent li encantarà. Probablement als discos d’en Dee, en Jamey afegia algunes segones veus guturals en aquelles parts que havien de sonar més pesades, però en el meu cas suposo que va pensar: ‘Dimonis, al disc d’en Ripper no ho hauré de fer perquè ho pot fer ell mateix.’ Crec que li agrada fer coses com aquestes perquè pot treure a la llum altres estils de música, estils amb els quals ha crescut. Jo escoltava Testament, Slayer, Anthrax i Metallica, però també Iron Maiden i Judas Priest. En Jamey va créixer escoltant hardcore, però també coses de Priest i Maiden".