Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.
La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.
Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.
Després de la seva participació a la trenta-setena cerimònia d'ingrés al Saló de la fama del rock and roll, Judas Priest han compartit a peu d'escenari el guardó amb els seus fans canadencs, han visitat Arizona i han beatificat la ciutat de Loveland. A continuació fragments de l'actuació al Toyota Arena d'Ontario i bona part del xou al Tucson Convention Center.
A continuació es poden veure diversos vídeos que s'han penjat a les xarxes durant aquestes dies i que completen la primera entrada al voltant de la participació dels antics i els actuals membres de Judas Priest en l'acte d'entrada al Saló de la fama.
Per fi s’ha fet realitat el somni de molts fans: en K.K. ha tornat a pujar a l’escenari amb la resta de Judas Priest... encara que només hagi estat per uns minuts!
Després d’haver estat nominats els anys 2018 i 2020, el 2022 ha estat l’any en el qual definitivament els Déus del metall han entrat a formar part de la llarga nòmina d’artistes que formen part d’aquest distingit museu, no a la categoria principal d’intèrprets sinó dins la d’”Excel·lència musical”, la que per a molts no és més que un títol de segona.
En Halford, en Hill, en Tipton i en Travis, juntament amb en Downing, en Binks i en Richie Faulkner (tot i que ell no estava nominat) van unir-seper tocar un pupurrí d’èxits que ha inclòs els clàssics "You've Got Another Thing Comin'", "Breaking The Law" i "Living After Midnight".
L’encarregat d’introduir-los al Saló de la fama ha estat l’Alice Cooper que ha dit: "Són la banda de metall definitiva. Van definir el so que coneixem com a heavy metal i el van fer inconfusible. I què pots dir de la veu d’en Rob Halford? Mai els aguts han cobert tal abast. Hi ha alguna emoció que no pugui expressar?. Són electrificant a l'escenari i una de les bandes en directe més impactants de la història del rock and roll” ha afegit en Cooper. “Priest ha portat amb orgull la bandera del hard rock i el heavy metal durant 50 anys, mai han vacil·lat, mai han seguint cap moda ni han pretès ser qualsevol cosa més enllà del què exactament són. Estan volant alt aquesta nit. Un reconeixement molt merescut i que arriba massa tard".
En el seu discurs d'acceptació, en Halford ha dit: "Soc el noi gai de la banda. Ens anomenem la comunitat del heavy metal que inclou tothom, independentment de quina sigui la vostra identitat sexual, com us vestiu o quines siguin les vostres creences. Tothom és benvingut". I ha continuat explicant: "Hauríem de sortir 50 anys més, però la màgia de la música és que viu per sempre. I aquesta és la raó per la qual estem aquí. Vivim pel heavy metal. Vivim per a la música. I vivim per al Saló de la Fama del Rock and Roll".
Els Defensors de la fe han descarregat durant aquests dies la seva iracúndia metàl·lica a Illinois, Minessotta, Iowa i Dakota del Sud. A continuació el xou complert al Mayo Clinic Health System Event Center de Mankato i un parell d'extractes del seu espectacle al Summit Arena At The Monument de Rapid City, on han incorporat "Devil's Child" al setlist en detriment de "Heading Out To The Highway".
No és escriptor ni periodista i pel profund respecte que té a ambdues professions, tampoc ho pretén. Mai ha col·laborat en mitjans gràfics, mai ha publicat res ni ha estat involucrat en cap projecte musical. Només és un gran fan de Judas Priest i és aquesta passió la que l'ha portat a ordenar tota la informació acumulada en els seus arxius al llarg dels anys i plasmar-la en el llibre "Judas Priest - Los dioses del metal", el primer -i segons jura i perjura, l'últim- que escriu i que es converteix en l'única biografia original en castellà amb la qual compten els seus admirats Déus del metall.
Però sovint el full de ruta del destí és imprevisible i el demolidor anunci del farewell tour i el posterior i inexplicable abandó d'un dels sacerdots co-fundadors provoquen en l'autor una crisi de fe. La catarsi arriba immediatament i, malgrat el seu jurament inicial, aquests esdeveniments el precipiten a agafar de nou la seva ploma i el seu tinter i, com un cronista, s'asseu en el seu pupitre per recapitular els fets d’aquests darrers quatre anys a "Judas Priest - Los defensores de la fe ", una ampliació del volum anterior amb el que dóna per finalitzat el treball que havia començat.
