Des
de fa un bon grapat d’anys, l’indefugible hora del comiat de Judas Priest està cada
cop més a prop, si bé els més veterans de la formació han aconseguit esgarrapar
al temps un nou ajornament a l’irremeiable final amb la publicació d'Invincible Shield. Però, més
enllà de si aquest darrer treball i la seva gira de presentació marcarà el punt
i final d’aquesta llegenda vivent, tinguem la certesa de què si acaba sent així,
esdevindrà un colofó insuperable.
Podria
ser que els Sacerdots no volguessin penjar encara els hàbits? Escoltem la seva
veu...
En
Richie Faulkner era interpel·lat a principis del mes de febrer pel mitjà mexicà
Summa Inferno sobre quan de temps més pensava que Judas Priest podria estar en
actiu i si la banda s’havia plantejat continuar tocant sense la presència de
membres com en Halford o en Hill, el guitarrista responia el següent: “Bé, la
veritat és que jo no em correspon a mi dir-ho. Ells són els creadors del metall
de Judas Priest i continuen endavant, així que aquesta serà un decisió únicament
seva. Si mai senten que no volen o no poden continuar, seran ells els qui ho
decidiran. Quan vaig unir-me al grup només va ser per una gira i era la de
comiat, així que sempre he pensat que faria després de Priest. Aquesta ha sigut
sempre la meva mentalitat, però mentre Priest segueixin aquí i vulguin
continuar junts, jo hi seré. Onejaré la bandera amb ells tot el temps que vulguin
continuar fent-ho.”
A principis del més de març en un interviu amb Anne Erickson d’Audio Ink Radio, en Richie era preguntat sobre si Invincible Shield seria el darrer treball en la carrera de la banda i explicava: “Bé, aquesta és una gran pregunta. Mai se sap. Sempre que acabem d’escriure un àlbum et sents esgotat. Et quedes sense idees, amb la sensació d’haver-ho donat tot. Però amb els mesos, vas acumulant nous riffs i melodies i et veus capaç de fer nous temes. Així que mi se sap que depararà el futur. Vull dir que, si els nois volen fer un nou disc, hi estic totalment a favor. Y si decideixen no fer cap més, també hi estic totalment a favor. El que ells vulguin fer em semblarà bé. Amb això no estic dient que no hi haurà un nou àlbum en el futur... Mai diguis mai. També hem de pensar en què no podem fer un disc com aquest perquè no volem repetir-nos mai. Quin camí haurem de prendre? Què farem a continuació? Tot això requereix temps i asseure’s a conversar. Però si mai tornem a treballar en un altre disc, serà interessant, segur.”
Per
la seva banda, en Rob Halford, qüestionat sobre la fi del grup, afirmava el
següent a Rock Antenne: “No veig el final. Crec que quan comences a pensar en
el final, comences també a desinflar-te i a veure les llums borroses. Penso que
tots en aquesta banda estem molt agraïts del lloc on som amb el nostre dinovè
disc. Crec que si dius: ‘fem una gira més i ho deixem estar’ o “traiem un disc
més i pleguem’, t’adones que la vida és la vida... Tothom sentim de la mateixa
manera i pensar ‘haig d’anar a treballar, però em ve més de gust quedar-me al
llit i veure la tele’ és normal. Has de saber mantenir l’equilibri entre això i
les grans coses que ens ha donat Judas Priest i tot allò que hem aconseguit. A
més a més també hi ha certa responsabilitat i nosaltres els hi ho devem tot als
nostres fans, així que hem de tornar a Àustria, Itàlia, França, Espanya, Japó,
Nova Zelanda, Austràlia, Japó… Els nostres meravellosos fans ens estan esperant
i desitjant veure’ns una altra vegada i així poder celebrar la música de Judas
Priest.”
Finalment, en
una entrevista a l'emissora de ràdio espanyola Rock FM, en Hill contestava així
davant la pregunta de si ell i els seus companys de banda han pensat en una
possible jubilació: "No, encara no tenim previst retirar-nos. Encara podem
actuar. El moment de pensar en retirar-se serà quan les nostres actuacions abaixin
el llistó de qualitat i no ho estiguem fent bé. Serà llavors quan caldrà
pensar-hi. No som estúpids, sabem que no ens estem fent més joves i que hi
haurà un moment en qual ens haurem de jubilar, però no hi ha plans de fer-ho
encara".
Sense
perdre el fil del retir, el baixista raonava així al programa francès Metal XS sobre el fet de fer-se gran i la diferència que existeix entre l’edat mental i la
física: “Personalment, em prenc les coses tal com venen. Però realment cap de
nosaltres està actuant pensant en la seva edat. Vull dir, aquí dalt [al cap],
encara tinc 12 anys. També en Rob. Mai envelleixes. La música et manté jove,
mentalment jove. Per tant, és una cosa que, personalment, no considero gaire. Estem
atrapats en l'edat que és necessària per poder continuar mentalment endavant. Físicament
és una altra qüestió [riu]."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada