Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



28 de maig 2019

En K.K. ratifica que se sent esclòs de l'univers Priest!


En K.K. Downing continua mostrant-se ressentit per la manera en la qual ha estat tractat per la resta de membres de Judas Priest des de la seva sortida de la banda l’abril de 2011, o això és el que es desprèn de les paraules que dirigeix, sempre que té ocasió, als seus antics companys. Però en unes noves declaracions en una entrevista a Rock Of Nations With Dave Kinchen deixa entreveure que, de vegades, són els mitjans els qui creen titulars d’on no hi ha notícia: “Tothom pot cometre errors. Però només puc parlar de les meves sensacions i d’allò què realment penso en el moment de fer una entrevista. I aquesta és la informació que vull enviar al món. Sóc fanàtic de Blabbermouth, però, òbviament, la manera que té d’escriure els titulars per a cridar l’atenció dels seus lectors, pot arribar a confondre’ls ja que treu les declaracions de context.”

Respecte al què van dir els seus companys després de la seva marxa, també aclareix: “Algunes de les coses que es van dir els primers dies en van ofendre. Llegia coses com ‘Cap fan troba a faltar en K.K.’ o ‘En Richie ha aportat nova energia a la banda’. Aquest tipus de declaracions hem sentàven com a autèntiques bufetades, donaven a entendre que jo havia afluixat el ritme. Ara és el moment de rellegir aquestes entrevistes posant-les en el seu context i decidir llavors si volem perdonar a la persona que va fer determinades declaracions. L’Ian va dir ‘Cap fan troba a faltar en K.K.’, però potser hauria d’haver dit ‘No tots els fans troben a faltar en K.K.’.

En relació a la seva posició de codirector a la cúpula directiva de Judas Priest Music, el guitarrista no deixa lloc a dobles lectures: "Feia quaranta anys que estava al grup i vaig decidir marxar per uns motius determinats. La resta de membres originals es poden trobar en una situació similar, en la qual no seran part activa de Judas Priest, i això els arribarà tard o d’hora. Sent justos, crec que els quatre membres que van ajudar a construir la banda i fer créixer el negoci, com passa a qualsevol altre empresa, haurien de tenir el control de la companyia per a assegurar-se que reben allò que es mereixen en funció del què han invertit: tota una vida. Crec que no és un comentari fora de lloc. De la mateixa manera, també serveix per a tenir el control de com les altres persones representen la imatge, el nom i l’herència de Judas Priest. Des que vaig sortir de la banda, els membres fundadors restants han estat intentant expulsar-me completament. I puc entendre que en Richie tingui ara una posició sòlida dins del grup, però aleshores haig de fer-lo responsable també de no donar-me l’oportunitat de tornar a la banda o com a mínim de no fer-me sabedor que hi havia un lloc vacant. Agrairia que algú, tant de la banda com del management, pogués mantenir-me informat i fer-me saber el que està passant a la companyia de la qual participo i a la qual vaig dedicar-m’hi durant tota la vida. Tots tenim una determinada edat i volem proporcionar als nostres éssers estimats i a les nostres famílies un llegat del nostre èxit.

Imagen relacionada
A en Downing tampoc li va agradar que no esmentessin el seu nom quan Judas Priest van éxsser inclosos al Hall Of HeavyMetal History l'agost del 2018: “Jo ho veig de la següent manera: Després de tota una vida de treball, arriba en Richie i accepta el meu premi. Ni en Rob al seu discurs, ni cap dels nois posteriorment es van referir a mi, i aquest és un premi a tota una vida. Per tant, crec que es normal que aquest tipus d’omissions no em facin sentir bé, de la mateixa manera que tampoc ho farien a ningú que es trobés en la meva mateixa posició".

Parlant dels seus comentaris sobre la posició d’en Faulkner i en Travis com a membres assalariats i no oficials de Judas Priest, en K.K. matisa les seves paraules: "Sóc un gran defensor de la democràcia... Però suposo que com passa a qualsevol bufet d’advocats, els empleats no es converteixen en socis fins uns anys més tard. No conec tots els detalls, així que, disculpeu-me, però moltes la majoria de bandes funcionen així. L’últim que vull fer és continuar amb aquest embolic. Penso que Blabbermouth m'ha citat malament, perquè també vaig incloure l’Andy. El que volia dir era que els nois que considero que són l'associació, l'associació controladora, la companyia controladora, en Rob, l’Ian i en Glenn, són els què considero membres complets de la banda."