Han estat moltes les veus que s’han preguntat si K.K’ s Priest és la interpretació personal que en Ken fa de Judas Priest. En Tim Owens ja va donar la seva opinió i ara és el ros instrumentista qui ha ofert la seva visió al respecte en el programa Planet’s Rock: "Bé, l'últim que volia era convertir-me únicament en la meva versió particular dels Priest, però puc arribar a entendre aquests comentaris. Però la realitat és que estic aquí i que tot i oferir-me per tornar a Judas Priest, els meus serveis han estat rebutjats de forma sistemàtica” relata un Downing dolgut. “Tot el que puc dir” continua raonant, “és que no volia prescindir del llinatge Priest perquè em pertany com a qualsevol altre, fins i tot més. He estat membre de Judas Priest des de 1968. M'he fet gran al seu costat. Judas Priest es va convertir en la banda arquetípica de heavy metal amb el cuir i les tatxes, i vaig ser el primer en adoptar aquesta imatge i convertir-la en el tret identitari de la banda. Per tant, em sento justificat de poder donar continuïtat amb K.K’ Priest a la meravellosa música que vaig ajudar a crear a Judas Priest i de la qual em sento infinitament orgullós. I els fans hi són. Ens hem fet grans junts. Per què aturar-se o canviar? Continuem".
"Es tracta de la meva posta de sol vital", continua argumentant el guitarrista de seixanta-nou anys. "Porto molts anys a l’esquena, més dels que tinc per endavant (riu). És per això que vull trasmetre un missatge d’alegria. És la celebración d’un aniversari i no és el momento de ximpleries. Sortirem a divertir-nos i si algú vol pujar a l’escenari a tocar amb nosaltres com a convidat, també serà fantàstic".
En relació a les similituds que es poden trobar entre el debut Sermons Of The Sinner i l’àlbum Painkiller, el guitarrista tampoc hi troba una relació directa: "No ho acabo de veure però, que passaria si el so de l’un fos tan proper al de l’altre?" diu en Downing al Bryan Reesman de Billboard. "Tot és subjectiu i depèn absolutament de com ho sent i ho percep cada fan. Sí que penso que sona fresc i desprén molt energía. Crec que és un bon disc. És el primer que faig després de la meva etapa a Judas Priest perquè realmente no volia fer més. M’ho van demanar, però per a mi Judas Priest era el final del camí”.
“Judas Priest ha estat la meva vida”, continua recordant amb acritud ara a Kaoos TV. “Jo només he volgut estar a Judas Priest. Vaig ser el membre més fidel. No vaig deixar la banda com van fer en Glenn i en Rob per gravar i publicar discos amb altres músics, ni vaig tenir la meva pròpia botiga web per vendre les meves pròpies samarretes. Mai ho vaig fer. Estava totalment compromès amb Judas Priest. Quan tenia qualsevol idea interessant volia que s’utilitzés a Judas Priest. La meva manera de pensar era: ‘Em centraré en composar cançons realment bones. Si no ho són les llençaré a les escombraries, però si valen la pena les presentaré a la resta del grup’. Per tant, si en Rob i en Glenn pensaven que tenien idees musicals fortes, haurien d’haver-les aportat a Judas Priest. Això és el que penso. Si aquestes idees no fossin prou interessant, no sé perquè voldrien llançar àlbums amb cançons descartades. Però tornant al present, el material que acabo de gravar pel nou disc podria haver aparegut a qualsevol àlbum de Judas Priest. Per això estic dient que durant tots els anys de la història de Judas Priest, vaig ser completament fidel. Mai vaig amagar res”.
“Tot això ho explico” relata novament al postcast de l’Eddie Trunk, “perquè vaig entrar a formar part de Judas Priest sent un nen i m’agradaria deixar clar que encara considero que sóc la mateixa persona; vull tocar música ara i en el futur, però recordant sempre el meu passat. No puc mudar la meva pell com una serp, no puc negar el meu passat. Sóc qui sóc i tinc el meu estil. La manera de tocar, d’escriure, d’actuar segueix sent la mateixa”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada