Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



09 de juny 2021

En Ripper surt al pas d’aquells que veuen amb ulls crítics les semblances entre el so de K.K’s Priest i el de Judas Priest.


En unes declaracions a 80’s Glam Metalcast, en Tim responia així als qui creuen que K.K’s Priest copien el so dels Defensors de la fe: “És graciós perquè la gent es queixa de qualsevol cosa. Però em resulta absurd escoltar la gent enfadada dient: ‘Vaja, sona com Judas Priest...’. Bé, en K.K. va escriure les cançons de Judas Priest des de la dècada dels 70 i des de llavors només ha escrit cançons per a Judas Priest, així que també es pot dir que sona a K.K. Downing perquè és la manera com ell escriu. I penso que és fantàstic que no hagi intentat reinventar la roda. Aquest és el so que té en K.K. i aquesta és la manera que té de compondre, i això és fantàstic. Té un so clàssic i no té capa necessitat d’allunyar-se d’això”.


“Definitivament no és un disc que soni expressament d’una manera perquè en Ken ho hagués predeterminat així” explica l’Owens. “Crec que senzillament va escriure cançons. I quan les escolto, descobreixo fragments i parts de guitarra que em recorden a Rocka Rolla. Alguns tons de guitarra en les parts més suaus o algunes cançons com “Return Of The Sentinel” em transporten a aquella època. Crec que l’àlbum té una mica de tot. Realment en K.K. no estava forçant res, només estava composant música. Es va asseure i va escriure cançons sense haver de complaure a ningú, només a ell mateix”.