Judas Priest anuncia la publicació d’un nou “The Best Of”!

I ho fa amb la següent nota de premsa: “The Best Of Judas Priest és una col·lecció que abasta tota la carrera i celebra la història d’una de les bandes més influents i perdurables del heavy metal. Judas Priest ha definit i redefinit el so i la imatgeria del heavy metal durant més de cinc dècades. Amb més de 50 milions d'àlbums venuts a tot el món i més de 2.500 milions de reproduccions al seu catàleg en streaming, el seu impacte en la música i la cultura continua sent inigualable. Aquesta col·lecció especial de 16 cançons reuneix algunes de les gravacions de la banda venerades mundialment, com ara "Breaking The Law", "You've Got Another Thing Coming", "Electric Eye", "Turbo Lover" i "Painkiller". Juntes, aquestes cançons representen moments clau del seu catàleg i tracen l'evolució d'una banda que va ajudar a donar forma al gènere en si. The Best Of Judas Priest serveix tant com una porta d’entrada accessible per a nous oients com una col·lecció definitiva per als fans de tota la vida que busquen tornar a escoltar les cançons que van consolidar el llegat de la banda.”

La referència es llençarà el proper el proper 19 de juny a través de Sony Music i apareixerà en diferents formats: versió en disc compacte estàndard, en vinil de diferents colors (negre, blau i vermell) i en picture disc (edició que només estarà a la venda a través de la pàgina del grup).

El llistat de cançons serà diferent en funció del format que s’adquireixi. La versió en compact disc serà la més àmplia i comptarà amb les següents peces:  

1. You've Got Another Thing Coming - 2. Lightning Strike - 3. Breaking the Law - 4. Beyond the Realms of Death - 5. Painkiller - 6. Hell Bent For Leather - 7. Rocka Rolla - 8. Turbo Lover - 9. Electric Eye - 10. Crown Of Horns - 11. Living After Midnight - 12. Night Crawler - 13. Heading Out To The Highway - 14. Better By You, Better Than Me - 15. The Sentinel - 16. Diamonds And Rust.

El contingut del vinil serà més reduït (cinc temes a cada cara) i prescindirà de Lightning Strike, Beyond the Realms of Death, Rocka Rolla, Night Crawler, Better By You, Better Than Me i de la versió de Diamonds And Rust.

Les diverses edicions es poden comprar a través d’aquest enllaç.

Què va passar realment amb el baix de l’Ian Hill a “Painkiller”? Posem llum a la foscor...

D’aquí uns mesos farà ja sis anys que en Don Airey obria la capsa dels trons i explicava obertament que ell havia estat el responsable d’enregistrat les línies de baix de l’àlbum Painkiller davant la indisponiblitat d’en Hill. I no només això, sinó també que les havia gravat amb un teclat MiDi. 

Evidentment, el gruix de la premsa especialitzada es va fer ressò d’aquestes impactant declaracions. però estranyament, cap mitjà va mostrar interès per aprofundir en els fets esmentat i van limitar-se al sucós titular. Una cosa tan bàsica i senzilla com buscar un testimoni proper a l'entorn del grup que aportés una visió completa, global i objectiva dels fets, va ser obviada per complet.

Afortunadament, el periodista Martin Popoff -convençut pel seu afany en favor de la veritat- recollia en el seu monumental llibre Judas Priest-Turbo ‘til Now, les inapel·lables paraules de Chris Tsangarides, el productor de Painkiller. 

Uns anys abans de la seva mort a principis de 2018, Tsangarides li aclaria el per què de la comorbiditat de les dues línies de baix, la enregistrada per l’Ian amb les quatre cordes de la seva guitarra i la del sintetitzador gravada per en Don: "A Painkiller pots escoltar a Don Airey tocant les parts de teclat", explicava en Chris. “Els nois estaven molt interessats en fer un àlbum amb ell. Ells havien escoltat a una banda de Minneapolis anomenada Slave Raiders amb la qual jo havia treballat. Havien vist el seu videoclip a la Mtv i havien quedat impressionats pel so, especialment pel dels baixos. Em van preguntar com ho havíem aconseguit I els vaig confessar que havíem doblat el baix amb un sintetitzador Moog. Així que a ‘Painkiller’ en Don repeteix el patró del baix amb un sintetitzador.  I això és el que fa que el so sigui increïblement percussiu, com un atac redoblat”.

Una explicació que no distava massa de la que el youtuber ShaunTrack havia apuntat en el seu celebrat vídeo titulat “Decontruyendo a Judas Priest - Painkiller” (4’30”) i que s’havia afanyat a subtitular amb la llegenda “El tema más heavy de la historia tiene un bajo de mentira”.

I amb l’enregistrament del baix de Turbo?, us preguntareu. Bé, això ja són figues d’un altre paner...

Parlant del repertori de la gira “Faithkeepers”, hauran escoltat els Déus del metall les nostres plegaries?

Doncs en resposta a la pregunta formulada en el títol d’aquesta nova entrada, sembla que no només les han escoltat, sinó que també les atendran en el proper tour! 

Si més no, això és el que es desprèn de les darreres declaracions que en Richie Faulkner ha fet a Different StagesRadio en relació a la imminent tournée d’estiu en la qual concorren tres importants aniversaris (els cinquanta anys de la publicació del clàssic Sad Wings Of Destiny, i els quaranta-cinc i quaranta respectivament dels controvertits Point Of Entry i Turbo):  “Sad Wings Of Destiny és increïble. Qualsevol fan de Priest t'ho dirà. És el segon disc de la seva carrera i amb el qual la banda va començar a consolidar el seu so. I crec que això va ser realment important no només per a ells, sinó també ho va ser per als fans. Segur que si li preguntes a qualsevol seguidor sobre aquest treball, et dirà que és un dels seus cinc àlbums preferits. A l'estiu sortirem de gira i estem escoltant algunes d'aquestes cançons per a retre’ls-hi el seu homenatge en directe. Serà fantàstic.”

Quan l'entrevistador li van preguntar si hi havia alguna peça que li agradaria tocar en directe i que encara no hagués tingut l'oportunitat de fer sonar amb la banda, el guitarrista va dir: "Bé, l’Andy vol fer ‘Island Of Domination’ de Sad Wings... Jo sempre he volgut tocar 'Reckless'. Vam preparar-la als assajos de fa un parell de gires, però després de muntar el repertori, va quedar fora. M'encanta 'Reckless' i espero poder-la tocar algun dia. Però n'hi ha moltes d’altres com 'Pain And Pleasure', 'Fever'... M'encantaria interpretar 'Fever'. N'hi ha tantes... Ja veurem què passa tio, però intentaré colar 'Reckless' o ‘Island Of Domination’."

Tampoc podem oblidar que el dia 20 d’aquest mes es compleixen oficialment quinze anys de l’arribada d’en Faulkner a Judas Priest per a cobrir la vacant d’en K. K. després de la polèmica marxa d’aquest. “Em van mentir, oi?” bromeja en Faulkner. “Em van dir que era una gira de comiat i em van enganyar. Però és fantàstic que ho fessin. Els encanta el que fan i els seguidors que els han permès fer això durant més de mig segle, són realment lleials. Així que no hi veig un final immediat: surts de gira i t’engresques a fer un nou disc. Enregistres el disc, t'entusiasma sortit a tocar-lo en directe i el cicle torna a començar. És increïble, de veritat. Segueixen fent música nova, encara estan de gira i gràcies a això el món és un lloc millor. La salut els respecta i es troben bé. Encara els encanta el que fan i ho fan de meravella. Sense anar massa lluny, mira en Rob: farà 75 anys aquest estiu i continua damunt als escenaris fent el que fa nit rere nit. És increïble i una font d’inspiració per a tots nosaltres.”

El succesor d'"Invincible Shield" ja està en camí!

En Richie Falkner, preguntat sobre la seva contribució en el grup i com aquesta es plasma al documental The Ballad Of Judas Priest, deia el següent al mitjà The Metal Voice: "Sempre dic que formo part d'un equip. Un equip que porta en actiu més de 50 anys. Ara jo en formo part i és el grup, el management i tothom qui està voltant que treballa conjuntament per fer rodar aquesta màquina. I puc intuir com és que ho porten fent durant tant de temps: els encanta i no em cansaré de repetir-ho. I farem una gira, després ens emocionarem i farem un nou àlbum. Després us emocionareu per l'àlbum i voldreu que sortim de gira per a presentar-lo. Així que puc imaginar que és el què passarà...”.

En relació al seu paper en el documental, el guitarrista confirma el següent: "Hi surto un parell de minuts, que és més del que hauria de sortir, de veritat. Hi surto més o menys cap al final. Es tracta d’un biopic sobre ells, no sobre mi... Ells van crear Priest . Ells van crear el so heavy metal que coneixem a través dels àlbums dels anys 70 i 80, i de Painkiller als 90. Estic content dels meus 15 segons de fama i estic orgullós de formar part d’això".

Aprofundint en el reportatge, el músic desvetlla una anècdota: “Hi ha una part fantàstica on tornen a un club de treballadors d’Aston, o algun lloc semblant, on van fer el seu primer concert i l' Ian apareix assegut al club i tot està com si no hagués passat el temps. Pots veure l'escenari on van actuar i, com a fan, és fantàstic presenciar aquestes coses. Està molt bé. Quan surti, hauries de veure’l".

A la mateixa entrevista, en Faulkner, després d’esmentar diverses vegades el concepte d’un latent i inalterable cicle de disc i gira, destapava el pastís sobre el procés compositiu d’un possible nou àlbum: "Hem començat a gravar-lo. Sí, vam estar a l'estudi durant tot el mes de febrer enregistrant les bases. No sé si podia dir-ho, però ja ho he dit". 

Canviant diametralment de tema i aprofundint en el paper que juga la seva filla a l’hora d’afrontar les seqüeles de l’aneurisma i la dissecció aòrtica completa que va patir al Louder Than Life, en Richie deia això a Rock 'N' Blues Experience: "Crec que és increïblement útil. Si la teva base és segura, pots construir sobre ella. Al final del dia, és el teu refugi, pots retirar-t'hi i tot anirà bé. Si els fonaments estan afectats o no són segurs, això pot anar en contra teva. Però ella [Daisy Mae, la meva filla] no sap ni la meitat del que em va passar. Li ho direm algun dia, però per ara només li hem explicat algunes coses molt per sobre. És feliç, és intel·ligent i està aprenent un munt de coses noves. La seva vida no s’ha vist tan afectada com ho hauria pogut estar, així que n'estem agraïts. Li encanta la bateria, la guitarra i li agrada cantar. Tot just ha començat ara a fer classes d'interpretació, però ja és tot un personatge. Té gairebé sis anys, així que té tota la vida per davant. Té un gran cor i és una bona noia. Així que sí, tornar a casa després d'una gira i trobar-la és una benedicció".

L’edició commemorativa de “Sad Wings Of Destiny” està en capella!

Coincidint amb els cinquanta anys de la publicació del seu segon treball discogràfic, els Cenobites de tots i cadascun dels aliatges revelats arreu llençaran a meitats del proper mes d’abril a través d’Exciter Records l’edició remasteritzada i remesclada d’un dels àlbums més influents de la història del heavy metal que no només va ajudar a forjar el so i l'esperit del gènere, sinó que cinc dècades després de la seva edició, continua inspirant generacions de músics i fans.

Sad Wings Of Destiny captura un moment decisiu en la carrera de Judas Priest i posa de manifest un salt espectacular en relació a la composició de cançons, la musicalitat i la identitat sonora de la banda respecte al seu debut. Amb temes icònics com “Victim Of Changes" , "The Ripper" , "Tyrant" i "Dreamer Deceiver" , el disc va establir un nou paradigma combinant l'estructura progressiva amb la intensitat del metall pur. L’atac doble de guitarres, la veu aguda i les ambicioses composicions, van fer que Sad Wings Of Destiny es convertís en el model evolutiu del heavy metal i continua sent un dels enregistraments més importants dels grup.

Tal com ja es va fer amb Rocka Rolla, la reedició de Sad Wings Of Destiny inclourà les cançons recentment remesclades i remasteritzades, a partir de les cintes de les diverses pistes de so dels màsters originals, de la mà del productor Tom Allom i l’enginyer Luie Stylianou, oferint un nou nivell de profunditat, claredat i fidelitat sonora. En una entrevista a Ultimate Classic Rock l’any 2024, ambdós coincidien en el mateix: “En un primer moment vam tenir alguns dubtes sobre si, tot i treballant a partir dels màsters, hi hauria un canvi prou significatiu a nivell sonor. Però després d'haver realitzat tot el procés de remescla i haver convertit les multipistes a Pro Tools, la millora és evident. Ens ha sorprès el que tenien amagades les diferents cintes.”

Michael Closter, president d'Exciter Records i de Reach Music Publising, afegia: "Hem recuperat intactes les cintes màster originals de Sad Wings Of Destiny i estem emocionats i honrats de lliurar una propera edició definitiva als fans d’arreu".

En un comunicat recent, els Defensors de la fe explicaven: "Sad Wings Of Destiny va ser un moment decisiu per a nosaltres com a banda. És on realment vam començar a donar forma al so i a la identitat que ens han acompanyat des de llavors. Rebre aquest reconeixement 50 anys després i presentar-lo en una nova edició, és increïblement revelador".

Judas Priest continuen engrossint les dates europees del “Faithkeepers Tour”.

Els Defensors de la fe han ampliat amb catorze nous concerts la seva gira d’estiu pel vell continent. Evidentment, el final de la cursa està més a prop cada dia, però els Sacerdots pensen fer camí fins que el cos aguanti i expiri l’última alenada. 

En una recent entrevista a Metalshop, en Richie parlava de les escasses possibilitats de la retirada de la banda a mig termini: “Acabem de tornar de la carretera com aquell que diu i ja tornem a sortir. Encara que hem tingut uns mesos de descans, han passat volant. Tornarem a les gires abans que ens n’adonem. La màquina Priest sempre està a punt, sempre està preparada i mai està aturada durant massa temps. Vam deixar la carretera a l'octubre i no la tornarem a trepitjar fins al juliol. Però l'altre dia ja vaig rebre correus electrònics de la nostra mànager sobre els vols de la gira. I [vaig pensar], ja ha arribat el dia? Però a Priest tothom està encantat de fer-ho. I crec que si en Rob diu que ho pot fer, per què no ho fer-ho? Per què no continuar? Ho està fent molt bé. Tothom ho està fent molt bé. Tothom està bé de salut. Per què no? Els encanta el que fan". 

Sobre aquest mateix particular, també era preguntat per en Mike Hsu de l’emissora de ràdio The Pike, i en Faulkner era clar: “No tinc la resposta a aquesta pregunta. Vull dir, em vaig unir a la banda en una gira de comiat i això va ser fa 15 anys. Si puc assegurar res sobre aquests nois és que ells també viuen per això. Estem fent un altre disc. Estarem girant una altra vegada aquest any. I aquest és el cicle. Fem un disc, el toquem en directe i ens entusiasmem per tancar-nos a l'estudi i fer més cançons. I això ho han estat fent durant 50 anys. Així que no veig que això canviï aviat. Si la història ens diu alguna cosa és que hi seran un temps més".

A l’entrevista amb en Charlie Kendall, el guitarrista es va obrir una vegada més sobre els problemes de salut i els reptes físics que li suposa enfrontar-se a un concert dels Sacerdots gairebé cinc anys després de patir un aneurisma aòrtic i una dissecció aòrtica completa mentre actuava al festival Louder Than Life el setembre de 2021. "He de tenir un fisio a la carretera amb nosaltres” explicava en Richie. “És un noi alemany que es diu Bastian i amb el qual faig fisioteràpia tres cops al dia: al matí i abans i després d’un concert. Treballa la part dreta del meu cos ja que a conseqüència dels danys derivats del que vaig patir, la meva cama i el meu braç es van veure afectats. Així que hem de treballar per a què el costat dret es mogui correctament mitjançant exercicis de reeducació, neurplasticitat i coses d’aquest estil. Respecte al cor en concret, he de prendre una medicació i seguir un règim segons el qual no puc abusar dels vegetals. Per tant, sí, he de controlar la meva dieta, he de seguir una medicació i treballar amb el meu fisio a diari. La vida és així i n’estic profundament agraït. Hi ha molta gent allà fora amb un pronòstic molt més greu que el meu i han de fer front a moltes coses cada dia. Encara soc capaç de tocar. He de treballar-hi, és cert, però em considero un afortunat”. 

Elegant Weapons presenta el primer avançament d’”Evolution”, el seu segon àlbum!

La banda d’en Richie Faulkner ha publicat "Bridges Burn" el primer senzill del seu nou treball discogràfic titulat Evolution, que apareixerà mundialment el proper 24 d'abril de 2026 a través d’Exciter Records en format compact disc i digital, i, posteriorment, en una edició especial en vinil. El single "Bridges Burn" ja està disponible a totes les plataformes de streaming i el corresponent vídeo amb lletra oficial, obra d’Andy Pilkington, es pot visionar a través de youtube.

La portada ha estat dibuixada a mà amb una tauleta Wacom per Claudio Bergamin, responsable de les cobertes de Firepower i de l’òpera prima del guitarrista Horns Of A Halo. L’artista comenta el següent: “Com és habitual, aquesta obra d'art és idea del mateix comandant Faulkner. A vegades, durant el procés em sentia gairebé com una intel·ligència artificial humana, esforçant-me per adaptar-me a aquest elegant robot femení amb la millor precisió possible”.

Amb Evolution, la banda -que es completa amb Ronnie Romero a la veu, Dave Rimmer al baix i Christopher Williams a la bateria- impulsa el seu so cap endavant, combinant riffs esmolats, tornades encomanadisses i precisió tècnica amb una química forjada a través de l’anterior gira i la cooperació mútua. L'àlbum va ser coproduït per Faulkner al costat d'Andy Sneap  i enregistrat a mig camí entre Nashville, Europa i França.

En paraules del mateix Faulkner: "Aquest treball representa un creixement en tots els sentits. Quan els quatre ens unim, sonem a Elegant Weapons. Hem passat temps a la carretera, hem desenvolupat una química i aquest pas endavant es pot escoltar a les cançons. Estic orgullós del que hem construït i emocionat de començar aquest proper capítol amb Exciter Records."

Per a Exciter Records (el nou segell discogràfic derivat de l’editorial Reach Music que gestiona els drets d’autor d’en Glenn Tipton i que posteriorment va adquirir els màsters i els drets de publicació dels dos primers discos dels Defensors de la fe) la signatura del contracte marca un moviment estratègic cap al metall contemporani, alhora que reforça els profunds vincles del segell amb els fonaments del gènere, fent de l'associació amb en Richie i Elegant Weapons una continuació natural d'aquest llegat en una nova era. "Richie Faulkner no és només un dels guitarristes més respectats com a membre de Judas Priest, sinó que també és un líder d’Elegant Weapons", va dir Michael Closter, fundador i president d’Exciter Records i de Reach Music Publishing. "La signatura d'Elegant Weapons és un pas natural per a Exciter Records, ja que continuem honorant el patrimoni del metall mentre invertim en el seu futur."

L'àlbum compta amb temes destacats com  "Evil Eyes", l'himne "Generation Me", el single principal "Bridges Burn" i l'instrumental "Rupture", una composició amb una forta càrrega emocional inspirada per l'emergència mèdica soferta per en Faulkner a l'escenari el 2021.

Amb Evolució, la formació consolida la seva identitat fent una passa endavant, més enllà del seu pedigrí.

En relació a la direcció musical del nou material, el maig de 2025 el cantant Ronnie Romero comentava el següent a J.J. Caithcart de Different Stages Radio: "És una evolució de la banda. Tenim una formació estable amb Christopher Williams i Dave Rimmer, i per tant som més Elegant Weapons que en el primer disc. Les cançons són genials. Ahir estava parlant amb en Richie i vaig dir-li: 'Cada dia m'agrada una peça diferent. Avui m'agrada molt una, però després torno a escoltar l'àlbum i m'agrada una altra’. Però sí, crec que és un gran àlbum. I sonarà com una evolució de la banda, segur. Quan vaig arribar a la banda el primer àlbum ja estava gravat.”, continua explicant el vocalista. “Tenien un cantant diferent, així que només necessitava escoltar les cançons i intentar gravar-les a la meva manera, però encara hi faltava la personalitat de la meva veu. Aquesta vegada he treballat amb l’Andy Sneap i en Richie, i els tres hem treballat conjuntament en les lletres, en les línies vocals, en les harmonies. Vam passar molt de temps a l'estudi dedicats a la producció vocal". 

Imatgeria religiosa (LXVI): Hot Docs també projectarà “The Ballad Of Judas Priest”!

Després del seu exitós pas per la Berlinale, el documental dirigit per Tom Morello i Sam Dunn sobre la vida i els miracles de la banda de heavy metal més important de tots els temps s’estrenarà als EE. UU. 

El prestigiós Festival internacional de cinema documental de Canadà que es celebra anualment a Ontario, emetrà la cinta entre el 23 d’abril i el 3 de maig dins el programa de la secció oficial “Special presentations” juntament amb dotze títols més. Amb tota seguretat, la projecció estarà acompanyada per l’assistència dels co-directors i en Halford, tal i com ja es va fer al festival alemany.

Imatgeria religiosa (LXV): “The Ballad Of Judas Priest” s’estrena a la Berlinale!

El documental dirigit per en Tom Morello i en Sam Dunn, es va presentar oficialment ahir al prestigiós festival de cinema amb la presencia dels dos directors i el cantant Rob Halford.

Durant la roda de premsa prèvia a l’estrena, en Rob va comentar: "Ara és més important que mai que tinguem música. Personalment crec que de la manera com està ara el món, la música està fent la seva feina que és donar-li a la gent consol, donar-li a la gent alguna cosa per desconnectar-se de la bogeria que l’envolta, per perdre's en un mateix, per escapar. La música és fantasia, fins i tot la que té un fort missatge polític, perquè t'eleva amb els seus valors i els seus missatges. Veig coses al món que m'afecten i m'enfaden, i penso: ‘Hi ha alguna manera de plasmar això en una cançó?’. Això és el que he estat fent des de sempre. En l'últim àlbum, no esmentaré el seu nom, però parlo d'aquesta persona [en referència a Donald Trump]. He de controlar-me, perquè a mesura que em faig vell, la meva ira contra el món augmenta. La injustícia augmenta, sobretot contra la meva pròpia gent [la comunitat LGBTQ+], que segueix sofrint i sense obtenir els drets humans que es mereix.”

“Vaig veure Jimi Hendrix al festival Isle of Wight”, recorda el vocalista. “Sense que jo ho sabés, allà també hi eren en K.K. i l’Ian. Estàvem tots tres al mateix lloc i encara no ens havíem conegut, però això és el que la música pot fer. La música crea llaços, crea amistats irrompibles. I senzillament pot portar-te a llocs, llocs que mai haguessis somiat. La música és una experiència artística i les seves possibilitats són infinites. Mai em comprometo a mitges amb res. Per a mi és el mil per cent o res. Si no et així amb la teva música, aleshores no estàs causant l'impacte que hauries de tenir com a músic, com a artista. Mai vaig voler ser responsable, però ara més que mai tinc una responsabilitat, una responsabilitat amb mi mateix, amb la banda tens responsabilitats i amb els fans, amb els fans també la tens.”

En Sam Dunn, director del conegut documental Metal: A Headbanger’s Journey (2005), explicava el següent en relació al judici que va envoltar la publicació de “Painkiller”: “Crec que per a mi, un aspecte realment important de Judas Priest i de la història, és que aquesta banda ha canviat la cultura. I quan dic això, em refereixo més enllà del metall. De vegades al món del metall, com som la nostra pròpia comunitat, la nostra pròpia tribu, la nostra pròpia cultura, tendim a simplement veure les coses dins d'aquest context. Però el que va fer Judas Priest va ser defensar la llibertat d'expressió i la música i això va tenir implicacions massives per al futur de l'art i la seva expressió. Així que, una banda britànica de heavy metal de Birmingham, el 1990 bàsicament va salvar la música” afirmava en Dunn. “I crec que aquesta va ser la part de la història que probablement per mi va ser més gratificant de desentranyar, perquè demostra que novament aquesta banda va tenir un impacte molt més enllà de la música heavy metal" concloïa.

Per la seva banda, el guitarrista de Rage Against The Machine, explicava quina va ser la motivació que el va dur a fer el documental: "El heavy metal em va fer estimar la música. Ha estat un plaer apropar-me des d’aquesta prespectiva als meus ídols. Sense ells no hagués creat Rage Against The Machine.  L'impressionant de Judas Priest és que des que va treure el seu primer disc, ha seguit creixent i creixent i avui la banda és més rellevant que mai.”

Un dels aspectes més important en els quals es centra la pel·lícula és en el sentit comunitari i inclusiu que van crear els Defensors de la fe: “La pròpia existència de Judas Priest és política. Durant molt de temps jo era el negre del heavy metal, però en el seu públic no hi havia estereotips. A Los Angeles, on jo vaig als seus concerts, el públic és potser més del 50% llatí i hi ha una pila de parelles gais, i sí, hi ha alguns paios grans com jo amb jaquetes de cuir que probablement porten els seus fills al concert. Però aquesta comunitat, la unitat i l'harmonia que hi ha en un concert de Judes Priest és, el model que hauríem de seguir. Judas Priest van crear una cultura al voltant de l'heavy. Van crear tota una comunitat, de la mateixa manera que el hip hop no és només música, sinó un estil de vida.”

Així mateix, també aclaria quin havia estat el seu propòsit al voler relatar la carrera de les llegendes britàniques: “Hi ha dos objectius en fer aquesta pel·lícula. El primer era oferir el que correspon als fans de Judas Priest, cert? Els fans de Judas Priest estimen i estan compromesos amb aquesta banda i volíem donar-los una pel·lícula que complís cadascun dels seus requisits. El segon objectiu era que, si no has escoltat mai una sola nota de la música de Judas Priest, o has sentit remotament el seu nom un parell de vegades, les històries humanes són tan convincents que no importa si t’interessa, si t'agrada la música heavy metal o Judas Priest.”

El documental, que compta amb les veus de tots els membres de Judas Priest, també recull les opinions de noms com els de Billy Corgan de Smashing Pumpkins, Scott Ian d’Anthrax, Darryl Mcdaniels de Run DMC, Lzzy Hale de Halestorn o el mateix Morello, mentre xerren de forma distesa sobre la seva passió compartida per Judas Priest: “Soc músic, però també soc fan, i els fans quedem per beure i parlar sobre música” apuntava el músic i activista polític. 

A continuació, podeu veure el vídeo de presentació del documental que els Déus del metall han penjat al seu canal:

La premsa generalista catalana, també hi ha dit la seva. En paraules de Xavi Serra, redactor del diari Ara, els dos cineastes “imprimeixen en el film la seva passió de fans de tota la vida de Judas Priest, però també una reflexió sobre el context social en què neix la banda (les classes treballadores de les ciutats industrials de les Midlands angleses) i el seu paper fonamental en el sorgiment del heavy metal com a força musical, però també identitària i cultural.”
Per la seva banda, en Nando Salvà d’El Periòdico, no amaga la seva decepció: “Tant una cosa com l'altra [el judici per la suposada incitació al suïcidi i l’homosexualitat d’en Rob] van copar titulars informatius al seu dia i, en realitat, 'The Ballad of Judas Priest' no explica res que no fos públic ja. Tot i que la Berlinale li ha donat l'oportunitat de ser estrenada mundialment als cines, és una pel·lícula l'hàbitat natural de la qual és una pantalla petita. Aviat sabrem quina plataforma de streaming es queda amb ella.”

Scott Travis rep un guardó als "Drumeo Awards"!

El passat 11 de febrer el bateria es feia ressò a les seves xarxes del premi que li havia estat atorgat a la gala dels "Drumeo Awards", concretament a la categoria Louie Bellson Award. 

Aquest distinció rep el nom d’aquesta llegenda del jazz pionera en l’ús del doble bombo i reconeix els premiats per la seva excel·lència en la pràctica d’aquesta tècnica en el món de la percussió. Reconeixement més que merescut!

Mai donis l’esquena a l’esbudellador!

Encetem l’any explicant l’activitat fervent amb la qual va acabar-lo en Tim Ripper Owens. I és que després de la seva gira “Screaming In Spain”, durant la qual va recórrer tretze ciutats de la geografia peninsular en setze dies, l’americà (acompanyat en aquesta nova mànega per Nazzareno Zacconi i Emiliano Tessitore a les guitarres, Francesco Caporaletti al Baix i  Alessio Palizzi a la bateria) va allargar el seu idil·li amb els escenaris europeus durant els mesos de novembre i desembre amb una nova tanda de tretze dates més. 

Les repúbliques d’Eslovàquia i Txèquia, Polònia, Itàlia, França, Bèlgica i Alemanya van sucumbir a la veu esmolada de l’”esbudellador”, protagonitzant diversos sold out. 

La cirereta la va posar a l'Argentina, on els dies 19 i 20 de desembre, va actuar en el marc de la novena edició del “From Hell Fest”, on els músics que el van recolzar van ser Lucas “Castor” Simcic i Alejo León a les guitarres, Marcelo Bracalente al baix i Jhonny Sandez a la bateria.

Però ara que ha agafat embranzida, sembla que el vocalista no veu el moment de parar! Tant és així que en Ripper, juntament amb exmembres de formacions com AC/DC, Stratovarius, Malmsteen, Foreigner i Green Kelly, s’embarcarà a partir del mes de febrer en un nou tour, anomenat “Masters & Sinners”, que el portarà novament a una dotzena de ciutats mexicanes, una salvadorenya i una altra de guatemalteca.

I si això no fos suficient, en K. K. Downing donava la benvinguda al nou any amb aquesta fotografia i alertava els fans de les novetats que tindrien lloc aquest 2026 per part de K. K’s Priest!