El succesor d'"Invincible Shield" ja està en camí!

En Richie Falkner, preguntat sobre la seva contribució en el grup i com aquesta es plasma al documental The Ballad Of Judas Priest, deia el següent al mitjà The Metal Voice: "Sempre dic que formo part d'un equip. Un equip que porta en actiu més de 50 anys. Ara jo en formo part i és el grup, el management i tothom qui està voltant que treballa conjuntament per fer rodar aquesta màquina. I puc intuir com és que ho porten fent durant tant de temps: els encanta i no em cansaré de repetir-ho. I farem una gira, després ens emocionarem i farem un nou àlbum. Després us emocionareu per l'àlbum i voldreu que sortim de gira per a presentar-lo. Així que puc imaginar que és el què passarà...”.

En relació al seu paper en el documental, el guitarrista confirma el següent: "Hi surto un parell de minuts, que és més del que hauria de sortir, de veritat. Hi surto més o menys cap al final. Es tracta d’un biopic sobre ells, no sobre mi... Ells van crear Priest . Ells van crear el so heavy metal que coneixem a través dels àlbums dels anys 70 i 80, i de Painkiller als 90. Estic content dels meus 15 segons de fama i estic orgullós de formar part d’això".

Aprofundint en el reportatge, el músic desvetlla una anècdota: “Hi ha una part fantàstica on tornen a un club de treballadors d’Aston, o algun lloc semblant, on van fer el seu primer concert i l' Ian apareix assegut al club i tot està com si no hagués passat el temps. Pots veure l'escenari on van actuar i, com a fan, és fantàstic presenciar aquestes coses. Està molt bé. Quan surti, hauries de veure’l".

A la mateixa entrevista, en Faulkner, després d’esmentar diverses vegades el concepte d’un latent i inalterable cicle de disc i gira, destapava el pastís sobre el procés compositiu d’un possible nou àlbum: "Hem començat a gravar-lo. Sí, vam estar a l'estudi durant tot el mes de febrer enregistrant les bases. No sé si podia dir-ho, però ja ho he dit". 

Canviant diametralment de tema i aprofundint en el paper que juga la seva filla a l’hora d’afrontar les seqüeles de l’aneurisma i la dissecció aòrtica completa que va patir al Louder Than Life, en Richie deia això a Rock 'N' Blues Experience: "Crec que és increïblement útil. Si la teva base és segura, pots construir sobre ella. Al final del dia, és el teu refugi, pots retirar-t'hi i tot anirà bé. Si els fonaments estan afectats o no són segurs, això pot anar en contra teva. Però ella [Daisy Mae, la meva filla] no sap ni la meitat del que em va passar. Li ho direm algun dia, però per ara només li hem explicat algunes coses molt per sobre. És feliç, és intel·ligent i està aprenent un munt de coses noves. La seva vida no s’ha vist tan afectada com ho hauria pogut estar, així que n'estem agraïts. Li encanta la bateria, la guitarra i li agrada cantar. Tot just ha començat ara a fer classes d'interpretació, però ja és tot un personatge. Té gairebé sis anys, així que té tota la vida per davant. Té un gran cor i és una bona noia. Així que sí, tornar a casa després d'una gira i trobar-la és una benedicció".