Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.
La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.
Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.
Després de la desangelada felicitació d'aniversari d'en Ripper a l'escenari del Celebrity Theatre de Phoenix el passat dia 13, el cantant ha continuat mostrant una inusual debilitat vocal en moments puntuals. Malgrat això, en Ken Downing i els seus ministres sagrats mantenen amb pas ferm la seva travessa pels estats de Texas, Florida, Carolina del Nord i Pennsilvània. Les actuacions completes en algunes de les localitats d'aquests estats, just a sota.
La inesperada notícia saltava a les xarxes
socials del grup de forma precipitada el mateix dia vint-i-u quan penjaven el
següent post:
“Hola a tothom: L’Ian té un tendó del braç esquerre
molt malmès i lamentablement no podrà tocar en el nostre concert de dilluns 21
de setembre al Hammersmith Apollo
Eventim. El nostre bon amic Davey Rimmer (Uriah Heep) tocarà amb nosaltres,
així que el concert segueix endavant.
L’Ian vol expressar el seu sincer agraïment als
nostres fans pel seu afecte i la seva comprensió.”
T’han insuportable era el dolor que patia l’Ian
que, després d’haver actuat dos dies abans a Brussel·les sense evidents mostres
de dolor, va ser incapaç de fer-ho en la darrera actuació de la present tournée
per Europa i el Regne Unit?
Si en una gira anterior es va ajornar una data
perquè en Rob tenia bronquitis, no s’hauria d’haver fet el mateix ara que qui faltava
era l’únic membre fundador que actualment milita a Judas Priest? És estrany...
Per una altra banda, amb només un parell de
dies de coll, el baixista Davey Rimmer va poder d’aprendre’s tot el repertori de
la gira? O potser sabia de molt abans que hauria de pujar-se a l’escenari amb
els Déus del metall?
Sense voler fer sang ni posar en dubte la versió de la
banda, la situació, ja he dit abans, em resulta una mica abracadabrant, però tractant-se de Judas Priest...
Malgrat això, la formació -com es pot observar en el vídeos que trobareu a continuació- va demostrar que
continuen sent els guardians i defensors de la fe en el heavy metal i tothom
espera el seu adveniment l’estiu vinent a Oslo i Hèlsinki, les dues úniques
cites tancades i anunciades.
Després del seu aclaparador xou a El Cajón, els
excomunicats pels Déus del metall persisteixen pletòrics pel recobrament de la
seva necessària absolució amb les
actuacions al Wiltern Theater i el Fox Performing Arts Center de Califòrnia, al
Celebrity Theatre d’Arizona, al Buffalo Thunder Resort & Casino de Nou
Mèxic, a l’Emo’s de Texas, al Tulsa Theatre d’Oklahoma i al House Of Blues texà. Concerts complerts de les tres primeres i la darrera de les cites
i diversos temes de les altres, tot seguit.
Després de Berna, Estrasburg, Lió, Bordeus,Paris i Brussel·les han estat les ciutats que han sucumbit a la metal·lització dels
Guardians de la fe que, amb aquestes sis dates, han entrat a la recta final de
la seva gira d’estiu. Un tour que culminarà amb el xou a la capital del Regne
Unit el proper dilluns. Després d’això, una única data al calendari: Tulsa, el mes
de juliol de l’any vinent.
A continuació d'aquests línies, fragments de l'actuació al Festhalle de Berna, diverses cançons al Zénith d'Estrasburg, al LDLC Arena de Lió, l'Arkéa Arena de Burdeus i el Forest National de Brusel·les, i el concert complert al Zénith de Paris.
La banda d’en K. K. Downing va iniciar ahir la
gira que els portarà durant els mesos de setembre i octubre per bona part dels
estats nord-americans i de les províncies canadenques acompanyant els W.A.S.P d’en
Blackie Lawless. En aquesta primera data que va tenir lloc al The Magnolia de
la ciutat californiana d’El Cajon, els Sacerdots d’en K. K. van encetar el concert
amb la mateixa medley que en Downing va interpretar amb Judas Priest quan
aquests van entrar a formar part del Rock’ n’ Roll Hall Of Fame, van esbudellar
tres peces de creació pròpia, van continuar amb clàssics de la talla de “Victim
Of Changes”, “The Sentinel”, “Heading
Out To The Highway”, “Beyond The Realms Of Death” i “Turbo Lover” i van acabar
amb l’hímnica “Rise Your Fist” del debut Sermons Of The Sinner.
En totes les actuacions de l'actual tour el baixista Ant "The Wall" (anteriorment tècnic del grup) substituirà en Tony Newton a causa de la coincidència d'agendes amb produccions que ja tenia concertades. No sabem si en Newton estarà lliure a les dates que la banda ha anunciat pel proper 2027 a Amèrica llatina ni si aquestes quatre dates entraran a formar part del proper disc en directe que -segons paraules d'en Ripper- els d'en K. K. estan gravant actualment als EE. UU.
Després de Pordenone, els Guardians de l’acer
han respost a les plegaries dels enfervorits fidels congregats a les seves misses
a Brescia (on van esgotar les entrades), Bari i Roma, oferint el seu llegat com si es tractés d’un gènesi de
gràcia diví.
Xous complerts al Teatro Clerici i el Fiera
del Levante, i diversos temes a l’Auditorium Parco della musica, a continuació.
Les apoteòsiques eucaristies acerades al Papp
László Sportaréna i al Parco San Valentino continuen convertint fidels a l’ordre
dels guardians de la fe de tots els elements metàl·lics.
Xou complert al poliesposrtiu hongarés i algun clip al festival del nord-oest italià a sota d'aquestes línies.
No és escriptor ni periodista i pel profund respecte que té a ambdues professions, tampoc ho pretén. Mai ha col·laborat en mitjans gràfics, mai ha publicat res ni ha estat involucrat en cap projecte musical. Només és un gran fan de Judas Priest i és aquesta passió la que l'ha portat a ordenar tota la informació acumulada en els seus arxius al llarg dels anys i plasmar-la en el llibre "Judas Priest - Los dioses del metal", el primer -i segons jura i perjura, l'últim- que escriu i que es converteix en l'única biografia original en castellà amb la qual compten els seus admirats Déus del metall.
Però sovint el full de ruta del destí és imprevisible i el demolidor anunci del farewell tour i el posterior i inexplicable abandó d'un dels sacerdots co-fundadors provoquen en l'autor una crisi de fe. La catarsi arriba immediatament i, malgrat el seu jurament inicial, aquests esdeveniments el precipiten a agafar de nou la seva ploma i el seu tinter i, com un cronista, s'asseu en el seu pupitre per recapitular els fets d’aquests darrers quatre anys a "Judas Priest - Los defensores de la fe ", una ampliació del volum anterior amb el que dóna per finalitzat el treball que havia començat.
