La reedició de “Sad Wings Of Destiny” a la venda durant la gira “Faihkeepers”!

Judas Priest ha fixat la data de llançament de la versió remasteritzada i restaurada de Sad Wings Of Destiny a través d’Exciter Records. Aquesta reedició, amb motiu del cinquantè aniversari d’aquesta obra seminal, es vendrà en format de compact disc exclusivament als estands de marxandatge de la gira europea "Faithkeepers" que comença el proper dissabte vint-i-cinc .

La seva publicació marca el capítol inicial d’aquesta impokrtant efemèride, la qual preveu projectes addicionals i llançaments d'arxiu al llarg de la campanya commemorativa, explorant més a fons el llegat i l'evolució d'un dels enregistraments més importants del heavy metal.

La restauració històrica torna a les cintes mestres estèreo analògiques originals de 1976 per presentar les mescles originals de l'àlbum amb una fidelitat i claredat excepcionals, alhora que preserva el so, la dinàmica i el caràcter que van establir "Sad Wings Of Destiny" com a pedra angular de la història del heavy metal. 

El projecte de restauració va començar amb la preservació acurada i la transferència d'alta resolució de les cintes màster analògiques originals als British Grove Studios de Londres sota la supervisió de Tom Allom i Luie Stylianou. L'àudio va ser masteritzat per l'enginyer guanyador del premi Grammy Matt Colton als Metropolis Studios de Londres, preservant l'esperit i la integritat de les gravacions originals.

Tim “Ripper” Owens parla dels seus problemes de veu!

L’activitat del vocalista en aquest darrer any i mig ha estat molt intensa. Després de visitar Austràlia i bona part d’Europa durant la tardor de l’any passat en la seva gira en solitari, aquesta primavera ha tornat a recórrer el Vell continent amb una trentena d’actuacions i, entrat l’estiu, ha viatjat a sud Amèrica com a part del cartell del “Master Of Voices” juntament amb Eric Martin, Edu Falaschi i Jeff Scott Soto. I tot això abans d’encarar una nova gira de K. K’s Priest pels EE. UU. durant els mesos de setembre i octubre com a convidats de W.A.S.P.!

Aquest ritme frenètic, amb un dia de descans després de cinc concerts consecutius, ha de tenir les seves conseqüències i en Ripper les va patir a l’equador del tour europeu. Així ho explicava el vocalista a iRock.cl: "Si parlem de salut, probablement estic… Bé, fa temps que no vaig al gimnàs perquè he estat de gira durant bastantes setmanes. Però abans hi anava cada dia, vaig baixar de pes, faig exercici i, segurament, estic més sa. Però he tingut alguns problemes vocals. Com a cantant, això passa. Vull dir que pots fer tot allò que vulguis, però quan tens problemes a la gola, tens problemes a la gola. Així que he estat tractant d’esbrinar com cantar amb problemes de gola, la qual cosa potser no hagi estat tan dolenta." 

"No faig trampa quan canto" afirma Owens. "Allò que s’escolta és el que canto. No canvio les versions, no evito les notes més altes. Però ara que he tingut aquests problemes, estic tractant de trobar diferents maneres de controlar-ho i salvar-ho perquè ja no soc tan jove. No em passa sovint, però de vegades intento arribar a una nota i pot ser que no me’n surti. Però, renoi!, estic intentant-ho! Encara sento la música amb la mateixa passió que abans. Encara em poso nerviós, però no per haver de pujar a l’escenari, sinó perquè vull cantar bé. Mai a la vida havia escalfat la veu, però arran d'aquests problemes, haig de fer-ho. I em poso nerviós pensnt que no cantaré bé. Sempre ha sigut així". 

"Tot i així, continuo esperant amb il·lusió el moment del concert i de sortir a l’escenari" diu en Tim. "M’encanta veure les reaccions del públic. Per això no puc deixar de cantar les notes agudes. Ni tan sols m’entusiasma cantar les notes altes, però m’encanta veure la reacció del públic i els seus somriures. Veig nois i noies somrient durant el concert quan faig els aguts i això és el que t’emociona de sortir allà a fora. T’alimentes dels fans i quan es tornen bojos, és genial”.

En “Ripper” Owens clama contra la deplorable gestió dels mànagers de Judas Priest!

En Tim es va despatxar a gust en una nova entrevista amb el mitjà brasiler Whipash.net on va buidar el pap tant en relació a l’absència dels seus discos amb Judas Priest a les botigues i les plataformes de streaming, com al fet que la banda no toqui aquestes cançons en directe, culpant directament d’aquesta mesquina maniobra al management del grup.

"Bé, és difícil atraure nous fans quan els àlbums no estan accessibles… Suposo que es poden trobar a YouTube. Però sí, és una pena que no estiguin disponibles als principals serveis de streaming. Quan faig les gires en solitari, toco cançons de Jugulator i Demolition, i tenen més èxit que qualsevol altra cosa”, diu el vocalista. “Quan en els concerts de K. K's Priest interpretem ‘Burn In Hell', és una cançó que té tant èxit com qualsevol altra. Judas Priest va decidir -va ser decisió seva i de ningú més- ‘esborrar’ els enregistraments”, recalca Owens. "Aquesta va ser la seva decisió. I saps què? No passa res, si la gent vol escoltar les cançons en directe, pot venir als meus concerts en solitari on toco 'Jugulator' i moltes altres peces.”

“No té sentit que no estiguin a l’abast dels fans”, esmenta en Tim. “Van incloure Jugulator i Demolition a la capsa recopilatòria que van posar a la venda per 500 dòlars. Llavors si algú vol Jugulator... Home, si us plau. Haver-los inclòs a la capsa demostra que tenen la possibilitat de publicar-los. Però no fer-ho és la seva decisió i em sembla bé. No vull ferir els sentiments de ningú", aclareix en Ripper. "Imagino que els molesta i no els agrada la idea que estiguin disponibles. Suposo que en el metall també cal ser 'políticament correcte', no? Així que suposo que cal acceptar-ho així. Però això em deixa via lliure. No volen tocar-los? No els volen reconèixer? Cap problema, jo sí que ho faré. Probablement sigui més divertit que els fans les puguin escoltar als meus concerts”.

“Tot i així, els continuo considerant uns paios fantàstics, senzillament increïbles. I m’ho vaig passar genial amb ells. Sempre dic que Judas Priest va ser la meva universitat. Formar part de Judas Priest va ser com anar a la universitat: ells em van obrir les portes i jo vaig aprofitar l’oportunitat. Em van tractar de meravella, exceptuant que ara m’ignoren. Ara m’han silenciat, però no podran esborrar com m’ho vaig passar de bé. Amb això em quedo”.

Però quan en Ripper salta com una molla és quan l’entrevistador li pregunta l’opinió que li mereix que Bruce Dickinson canti sovint cançons de l’època d’en Blaze Bailey, mentre que en Rob Halford no acostumi a fer el mateix amb les de la seva etapa. “Acabes de dir que Rob Halford ‘no acostuma’ quan realment hauries d’haver dit que mai ha interpretat els temes de Priest de la meva època a la banda. Malgrat això, crec que hi ha cançons en les quals sonaria fantàstic. T’imagines escoltar en Rob Halford cantant 'Burn In Hell'? Seria millor que la meva versió. Sonaria... És una cançó ideal per a ell, li quedaria feta a mida. M’agradaria veure’l cantar Jugulator, però no crec que això passi. Però sí, li quedarien fabuloses”.

“Però estàs parlant de grups molt diferents”, i aquí és Owens dispara amb bala. “et refereixes a Iron Maiden, que tenen un mànanger fantàstic. Tenen una gran visió empresarial. Ells estan a dalt de tot. Judas Priest van anunciar fa anys que sortirien de gira amb un sol guitarrista. A qui nassos se li va ocórrer laa idea que Judas Priest podien prescindir d’un guitarrista? Insisteixo, estàs parlant d’Iron Maiden, un grup amb un management, una gestió i un màrqueting excel·lents. Ells entren al Rock & Roll Hall of Fame i exigeixen que Blaze Bayley hi entri juntament amb la resta de membres. Judas Priest entren al Rock & Roll Hall of Fame, i més o menys diuen: 'Ni parlar-ne, en Ripper no hi entra'. Aquesta és la diferència. Tenen una gran oficina de management i és per això que uns toquen per a 20000 persones i els altres ho fan davant de 5000. Aquí tens la resposta de perquè Iron Maiden, que tenen una mica més de classe, toquen les cançons de Blaze Bailey: si ells les van composar, per què no les haurien de tocar en directe?

Judas Priest anuncia la publicació d’un nou “The Best Of”!

I ho fa amb la següent nota de premsa: “The Best Of Judas Priest és una col·lecció que abasta tota la carrera i celebra la història d’una de les bandes més influents i perdurables del heavy metal. Judas Priest ha definit i redefinit el so i la imatgeria del heavy metal durant més de cinc dècades. Amb més de 50 milions d'àlbums venuts a tot el món i més de 2.500 milions de reproduccions al seu catàleg en streaming, el seu impacte en la música i la cultura continua sent inigualable. Aquesta col·lecció especial de 16 cançons reuneix algunes de les gravacions de la banda venerades mundialment, com ara "Breaking The Law", "You've Got Another Thing Coming", "Electric Eye", "Turbo Lover" i "Painkiller". Juntes, aquestes cançons representen moments clau del seu catàleg i tracen l'evolució d'una banda que va ajudar a donar forma al gènere en si. The Best Of Judas Priest serveix tant com una porta d’entrada accessible per a nous oients com una col·lecció definitiva per als fans de tota la vida que busquen tornar a escoltar les cançons que van consolidar el llegat de la banda.”

La referència es llençarà el proper el proper 19 de juny a través de Sony Music i apareixerà en diferents formats: versió en disc compacte estàndard, en vinil de diferents colors (negre, blau i vermell) i en picture disc (edició que només estarà a la venda a través de la pàgina del grup).

El llistat de cançons serà diferent en funció del format que s’adquireixi. La versió en compact disc serà la més àmplia i comptarà amb les següents peces:  

1. You've Got Another Thing Coming - 2. Lightning Strike - 3. Breaking the Law - 4. Beyond the Realms of Death - 5. Painkiller - 6. Hell Bent For Leather - 7. Rocka Rolla - 8. Turbo Lover - 9. Electric Eye - 10. Crown Of Horns - 11. Living After Midnight - 12. Night Crawler - 13. Heading Out To The Highway - 14. Better By You, Better Than Me - 15. The Sentinel - 16. Diamonds And Rust.

El contingut del vinil serà més reduït (cinc temes a cada cara) i prescindirà de Lightning Strike, Beyond the Realms of Death, Rocka Rolla, Night Crawler, Better By You, Better Than Me i de la versió de Diamonds And Rust.

Les diverses edicions es poden comprar a través d’aquest enllaç.

Què va passar realment amb el baix de l’Ian Hill a “Painkiller”? Posem llum a la foscor...

D’aquí uns mesos farà ja sis anys que en Don Airey obria la capsa dels trons i explicava obertament que ell havia estat el responsable d’enregistrat les línies de baix de l’àlbum Painkiller davant la indisponiblitat d’en Hill. I no només això, sinó també que les havia gravat amb un teclat MiDi. 

Evidentment, el gruix de la premsa especialitzada es va fer ressò d’aquestes impactant declaracions. però estranyament, cap mitjà va mostrar interès per aprofundir en els fets esmentat i van limitar-se al sucós titular. Una cosa tan bàsica i senzilla com buscar un testimoni proper a l'entorn del grup que aportés una visió completa, global i objectiva dels fets, va ser obviada per complet.

Afortunadament, el periodista Martin Popoff -convençut pel seu afany en favor de la veritat- recollia en el seu monumental llibre Judas Priest-Turbo ‘til Now, les inapel·lables paraules de Chris Tsangarides, el productor de Painkiller. 

Uns anys abans de la seva mort a principis de 2018, Tsangarides li aclaria el per què de la comorbiditat de les dues línies de baix, la enregistrada per l’Ian amb les quatre cordes de la seva guitarra i la del sintetitzador gravada per en Don: "A Painkiller pots escoltar a Don Airey tocant les parts de teclat", explicava en Chris. “Els nois estaven molt interessats en fer un àlbum amb ell. Ells havien escoltat a una banda de Minneapolis anomenada Slave Raiders amb la qual jo havia treballat. Havien vist el seu videoclip a la Mtv i havien quedat impressionats pel so, especialment pel dels baixos. Em van preguntar com ho havíem aconseguit I els vaig confessar que havíem doblat el baix amb un sintetitzador Moog. Així que a ‘Painkiller’ en Don repeteix el patró del baix amb un sintetitzador.  I això és el que fa que el so sigui increïblement percussiu, com un atac redoblat”.

Una explicació que no distava massa de la que el youtuber ShaunTrack havia apuntat en el seu celebrat vídeo titulat “Decontruyendo a Judas Priest - Painkiller” (4’30”) i que s’havia afanyat a subtitular amb la llegenda “El tema más heavy de la historia tiene un bajo de mentira”.

I amb l’enregistrament del baix de Turbo?, us preguntareu. Bé, això ja són figues d’un altre paner...

Parlant del repertori de la gira “Faithkeepers”, hauran escoltat els Déus del metall les nostres plegaries?

Doncs en resposta a la pregunta formulada en el títol d’aquesta nova entrada, sembla que no només les han escoltat, sinó que també les atendran en el proper tour! 

Si més no, això és el que es desprèn de les darreres declaracions que en Richie Faulkner ha fet a Different StagesRadio en relació a la imminent tournée d’estiu en la qual concorren tres importants aniversaris (els cinquanta anys de la publicació del clàssic Sad Wings Of Destiny, i els quaranta-cinc i quaranta respectivament dels controvertits Point Of Entry i Turbo):  “Sad Wings Of Destiny és increïble. Qualsevol fan de Priest t'ho dirà. És el segon disc de la seva carrera i amb el qual la banda va començar a consolidar el seu so. I crec que això va ser realment important no només per a ells, sinó també ho va ser per als fans. Segur que si li preguntes a qualsevol seguidor sobre aquest treball, et dirà que és un dels seus cinc àlbums preferits. A l'estiu sortirem de gira i estem escoltant algunes d'aquestes cançons per a retre’ls-hi el seu homenatge en directe. Serà fantàstic.”

Quan l'entrevistador li van preguntar si hi havia alguna peça que li agradaria tocar en directe i que encara no hagués tingut l'oportunitat de fer sonar amb la banda, el guitarrista va dir: "Bé, l’Andy vol fer ‘Island Of Domination’ de Sad Wings... Jo sempre he volgut tocar 'Reckless'. Vam preparar-la als assajos de fa un parell de gires, però després de muntar el repertori, va quedar fora. M'encanta 'Reckless' i espero poder-la tocar algun dia. Però n'hi ha moltes d’altres com 'Pain And Pleasure', 'Fever'... M'encantaria interpretar 'Fever'. N'hi ha tantes... Ja veurem què passa tio, però intentaré colar 'Reckless' o ‘Island Of Domination’."

Tampoc podem oblidar que el dia 20 d’aquest mes es compleixen oficialment quinze anys de l’arribada d’en Faulkner a Judas Priest per a cobrir la vacant d’en K. K. després de la polèmica marxa d’aquest. “Em van mentir, oi?” bromeja en Faulkner. “Em van dir que era una gira de comiat i em van enganyar. Però és fantàstic que ho fessin. Els encanta el que fan i els seguidors que els han permès fer això durant més de mig segle, són realment lleials. Així que no hi veig un final immediat: surts de gira i t’engresques a fer un nou disc. Enregistres el disc, t'entusiasma sortit a tocar-lo en directe i el cicle torna a començar. És increïble, de veritat. Segueixen fent música nova, encara estan de gira i gràcies a això el món és un lloc millor. La salut els respecta i es troben bé. Encara els encanta el que fan i ho fan de meravella. Sense anar massa lluny, mira en Rob: farà 75 anys aquest estiu i continua damunt als escenaris fent el que fa nit rere nit. És increïble i una font d’inspiració per a tots nosaltres.”

El succesor d'"Invincible Shield" ja està en camí!

En Richie Falkner, preguntat sobre la seva contribució en el grup i com aquesta es plasma al documental The Ballad Of Judas Priest, deia el següent al mitjà The Metal Voice: "Sempre dic que formo part d'un equip. Un equip que porta en actiu més de 50 anys. Ara jo en formo part i és el grup, el management i tothom qui està voltant que treballa conjuntament per fer rodar aquesta màquina. I puc intuir com és que ho porten fent durant tant de temps: els encanta i no em cansaré de repetir-ho. I farem una gira, després ens emocionarem i farem un nou àlbum. Després us emocionareu per l'àlbum i voldreu que sortim de gira per a presentar-lo. Així que puc imaginar que és el què passarà...”.

En relació al seu paper en el documental, el guitarrista confirma el següent: "Hi surto un parell de minuts, que és més del que hauria de sortir, de veritat. Hi surto més o menys cap al final. Es tracta d’un biopic sobre ells, no sobre mi... Ells van crear Priest . Ells van crear el so heavy metal que coneixem a través dels àlbums dels anys 70 i 80, i de Painkiller als 90. Estic content dels meus 15 segons de fama i estic orgullós de formar part d’això".

Aprofundint en el reportatge, el músic desvetlla una anècdota: “Hi ha una part fantàstica on tornen a un club de treballadors d’Aston, o algun lloc semblant, on van fer el seu primer concert i l' Ian apareix assegut al club i tot està com si no hagués passat el temps. Pots veure l'escenari on van actuar i, com a fan, és fantàstic presenciar aquestes coses. Està molt bé. Quan surti, hauries de veure’l".

A la mateixa entrevista, en Faulkner, després d’esmentar diverses vegades el concepte d’un latent i inalterable cicle de disc i gira, destapava el pastís sobre el procés compositiu d’un possible nou àlbum: "Hem començat a gravar-lo. Sí, vam estar a l'estudi durant tot el mes de febrer enregistrant les bases. No sé si podia dir-ho, però ja ho he dit". 

Canviant diametralment de tema i aprofundint en el paper que juga la seva filla a l’hora d’afrontar les seqüeles de l’aneurisma i la dissecció aòrtica completa que va patir al Louder Than Life, en Richie deia això a Rock 'N' Blues Experience: "Crec que és increïblement útil. Si la teva base és segura, pots construir sobre ella. Al final del dia, és el teu refugi, pots retirar-t'hi i tot anirà bé. Si els fonaments estan afectats o no són segurs, això pot anar en contra teva. Però ella [Daisy Mae, la meva filla] no sap ni la meitat del que em va passar. Li ho direm algun dia, però per ara només li hem explicat algunes coses molt per sobre. És feliç, és intel·ligent i està aprenent un munt de coses noves. La seva vida no s’ha vist tan afectada com ho hauria pogut estar, així que n'estem agraïts. Li encanta la bateria, la guitarra i li agrada cantar. Tot just ha començat ara a fer classes d'interpretació, però ja és tot un personatge. Té gairebé sis anys, així que té tota la vida per davant. Té un gran cor i és una bona noia. Així que sí, tornar a casa després d'una gira i trobar-la és una benedicció".