Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.
La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.
Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.
I ho fa amb la següent nota de premsa: “The
Best Of Judas Priest és una col·lecció que abasta tota la carrera i celebra
la història d’una de les bandes més influents i perdurables del heavy metal.
Judas Priest ha definit i redefinit el so i la imatgeria del heavy metal durant
més de cinc dècades. Amb més de 50 milions d'àlbums venuts a tot el món i més
de 2.500 milions de reproduccions al seu catàleg en streaming, el seu
impacte en la música i la cultura continua sent inigualable. Aquesta col·lecció
especial de 16 cançons reuneix algunes de les gravacions de la banda venerades
mundialment, com ara "Breaking The Law", "You've Got Another
Thing Coming", "Electric Eye", "Turbo Lover" i
"Painkiller". Juntes, aquestes cançons representen moments clau del
seu catàleg i tracen l'evolució d'una banda que va ajudar a donar forma al
gènere en si. The Best Of Judas Priest serveix tant com una porta d’entrada
accessible per a nous oients com una col·lecció definitiva per als fans de tota
la vida que busquen tornar a escoltar les cançons que van consolidar el llegat
de la banda.”
La referència es llençarà el proper el proper
19 de juny a través de Sony Music i apareixerà en diferents formats: versió en disc
compacte estàndard, en vinil de diferents colors (negre, blau i vermell) i en picture
disc (edició que només estarà a la venda a través de la pàgina del grup).
El llistat de cançons serà diferent en funció
del format que s’adquireixi. La versió en compact disc serà la més
àmplia i comptarà amb les següents peces:
1. You've Got Another Thing Coming - 2. Lightning
Strike - 3. Breaking the Law - 4. Beyond the Realms of Death - 5. Painkiller - 6.
Hell Bent For Leather - 7. Rocka Rolla - 8. Turbo Lover - 9. Electric Eye - 10.
Crown Of Horns - 11. Living After Midnight - 12. Night Crawler - 13. Heading
Out To The Highway - 14. Better By You, Better Than Me - 15. The Sentinel - 16.
Diamonds And Rust.
El contingut del vinil serà més reduït (cinc
temes a cada cara) i prescindirà de Lightning Strike, Beyond the Realms of
Death, Rocka Rolla, Night Crawler, Better By You, Better Than Me i de la versió
de Diamonds And Rust.
Les diverses edicions es poden comprar a
través d’aquest enllaç.
D’aquí uns mesos farà ja sis anys que en Don
Airey obria la capsa dels trons i explicava obertament que ell havia estat el
responsable d’enregistrat les línies de baix de l’àlbum Painkiller
davant la indisponiblitat d’en Hill. I no només això, sinó també que les havia
gravat amb un teclat MiDi.
Evidentment, el gruix de la premsa especialitzada es
va fer ressò d’aquestes impactant declaracions. però estranyament, cap mitjà va
mostrar interès per aprofundir en els fets esmentat i van limitar-se al sucós
titular. Una cosa tan bàsica i senzilla com buscar un testimoni proper a l'entorn del grup
que aportés una visió completa, global i objectiva dels fets, va ser obviada per
complet.
Afortunadament, el periodista Martin Popoff -convençut
pel seu afany en favor de la veritat- recollia en el seu monumental llibre Judas
Priest-Turbo ‘til Now, les inapel·lables paraules de Chris Tsangarides,
el productor de Painkiller.
Uns anys abans de la seva mort a principis de 2018,
Tsangarides li aclaria el per què de la comorbiditat de les dues línies de baix,
la enregistrada per l’Ian amb les quatre cordes de la seva guitarra i la del
sintetitzador gravada per en Don: "A Painkiller pots escoltar a Don
Airey tocant les parts de teclat", explicava en Chris. “Els nois estaven
molt interessats en fer un àlbum amb ell. Ells havien escoltat a una banda de
Minneapolis anomenada Slave Raiders amb la qual jo havia treballat. Havien vist
el seu videoclip a la Mtv i havien quedat impressionats pel so,
especialment pel dels baixos. Em van preguntar com ho havíem aconseguit I els
vaig confessar que havíem doblat el baix amb un sintetitzador Moog. Així que a ‘Painkiller’
en Don repeteix el patró del baix amb un sintetitzador. I això és el que fa que el so sigui
increïblement percussiu, com un atac redoblat”.
Una explicació que no distava massa de la que el
youtuber ShaunTrack havia apuntat en el seu celebrat vídeo titulat “Decontruyendo
a Judas Priest - Painkiller” (4’30”) i que s’havia afanyat a subtitular amb la
llegenda “El tema más heavy de la historia tiene un bajo de mentira”.
Doncs en resposta a la pregunta formulada en
el títol d’aquesta nova entrada, sembla que no només les han escoltat, sinó que també les atendran en el proper tour!
Si més no, això
és el que es desprèn de les darreres declaracions que en Richie Faulkner ha fet
a Different StagesRadio en relació a la imminent tournée
d’estiu en la qual concorren tres importants aniversaris (els cinquanta anys de la
publicació del clàssic Sad Wings Of Destiny, i els quaranta-cinc i quaranta respectivament
dels controvertits Point Of Entry i Turbo): “Sad Wings Of Destiny és increïble. Qualsevol
fan de Priest t'ho dirà. És el segon disc de la seva carrera i amb el qual la banda va començar a consolidar el seu so. I crec que això va ser realment important no només per a ells, sinó també ho va ser per als fans. Segur que si li preguntes a
qualsevol seguidor sobre aquest treball, et dirà que és un dels seus cinc àlbums preferits. A
l'estiu sortirem de gira i estem escoltant algunes d'aquestes cançons per
a retre’ls-hi el seu homenatge en directe. Serà fantàstic.”
Quan l'entrevistador li van preguntar si hi havia alguna
peça que li agradaria tocar en directe i que encara no hagués tingut
l'oportunitat de fer sonar amb la banda, el guitarrista va dir: "Bé,
l’Andyvol fer ‘Island Of Domination’ de Sad Wings...
Jo sempre he volgut tocar 'Reckless'. Vam preparar-la als assajos de fa
un parell de gires, però després de muntar el repertori, va quedar fora.
M'encanta 'Reckless' i espero poder-la tocar algun dia. Però n'hi ha moltes
d’altres com 'Pain And Pleasure', 'Fever'... M'encantaria interpretar 'Fever'.
N'hi ha tantes... Ja veurem què passa tio, però intentaré colar 'Reckless' o
‘Island Of Domination’."
Tampoc podem oblidar que el dia 20 d’aquest
mes es compleixen oficialment quinze anys de l’arribada d’en Faulkner a
Judas Priest per a cobrir la vacant d’en K. K. després de la polèmica marxa d’aquest.
“Em van mentir, oi?” bromeja en Faulkner. “Em van dir que era una gira de
comiat i em van enganyar. Però és fantàstic que ho fessin. Els encanta el que
fan i els seguidors que els han permès fer això durant més de mig segle, són
realment lleials. Així que no hi veig un final immediat: surts de gira i t’engresques
a fer un nou disc. Enregistres el disc, t'entusiasma sortit a tocar-lo en directe i el
cicle torna a començar. És increïble, de veritat. Segueixen fent música nova,
encara estan de gira i gràcies a això el món és un lloc millor. La salut els respecta i es
troben bé. Encara els encanta el que fan i ho fan de meravella. Sense anar
massa lluny, mira en Rob: farà 75 anys aquest estiu i continua damunt als
escenaris fent el que fa nit rere nit. És increïble i una font d’inspiració per
a tots nosaltres.”
En Richie Falkner, preguntat sobre la
seva contribució en el grup i com aquesta es plasma al documental The Ballad
Of Judas Priest, deia el següent al mitjà The Metal Voice: "Sempre dic que formo part d'un equip. Un
equip que porta en actiu més de 50 anys. Ara jo en formo part i és el grup, el
management i tothom qui està voltant que treballa conjuntament per fer rodar
aquesta màquina. I puc intuir com és que ho porten fent durant tant de temps: els
encanta i no em cansaré de repetir-ho. I farem una gira, després ens
emocionarem i farem un nou àlbum. Després us emocionareu per l'àlbum i voldreu
que sortim de gira per a presentar-lo. Així que puc imaginar que és el què
passarà...”.
En relació al seu paper en el documental, el
guitarrista confirma el següent: "Hi surto un parell de minuts, que és més
del que hauria de sortir, de veritat. Hi surto més o menys cap al final. Es
tracta d’un biopic sobre ells, no sobre mi... Ells van crear Priest .
Ells van crear el so heavy metal que coneixem a través dels àlbums dels anys 70
i 80, i de Painkiller als 90. Estic content dels meus 15
segons de fama i estic orgullós de formar part d’això".
Aprofundint en el
reportatge, el músic desvetlla una anècdota: “Hi ha una part fantàstica on
tornen a un club de treballadors d’Aston, o algun lloc semblant, on van fer el
seu primer concert i l' Ian apareix assegut al club i tot està com si
no hagués passat el temps. Pots veure l'escenari on van actuar i, com a fan, és
fantàstic presenciar aquestes coses. Està molt bé. Quan surti, hauries de veure’l".
A la mateixa entrevista, en Faulkner, després d’esmentar
diverses vegades el concepte d’un latent i inalterable cicle de disc i gira, destapava el pastís sobre el procés compositiu d’un possible nou àlbum: "Hem començat a
gravar-lo. Sí, vam estar a l'estudi durant tot el mes de febrer enregistrant
les bases. No sé si podia dir-ho, però ja ho he dit".
Canviant diametralment de tema i aprofundint en
el paper que juga la seva filla a l’hora d’afrontar les seqüeles de l’aneurisma
i la dissecció aòrtica completa que va patir al Louder Than Life, en Richie deia
això a Rock 'N' Blues Experience: "Crec que és
increïblement útil. Si la teva base és segura, pots construir sobre ella. Al
final del dia, és el teu refugi, pots retirar-t'hi i tot anirà bé. Si els
fonaments estan afectats o no són segurs, això pot anar en contra teva. Però ella
[Daisy Mae, la meva filla] no sap ni la meitat del que em va passar. Li ho
direm algun dia, però per ara només li hem explicat algunes coses molt per
sobre. És feliç, és intel·ligent i està aprenent un munt de coses noves. La
seva vida no s’ha vist tan afectada com ho hauria pogut estar, així que n'estem
agraïts. Li encanta la bateria, la guitarra i li agrada cantar. Tot just ha
començat ara a fer classes d'interpretació, però ja és tot un personatge. Té
gairebé sis anys, així que té tota la vida per davant. Té un gran cor i és una
bona noia. Així que sí, tornar a casa després d'una gira i trobar-la és una benedicció".
Coincidint amb els cinquanta anys de la
publicació del seu segon treball discogràfic, els Cenobites
de tots i cadascun dels aliatges revelats arreu llençaran a meitats del proper mes d’abril
a través d’Exciter Records l’edició remasteritzada i remesclada d’un dels àlbums
més influents de la història del heavy metal que no només va ajudar a forjar el
so i l'esperit del gènere, sinó que cinc dècades després de la seva edició, continua
inspirant generacions de músics i fans.
Sad Wings Of Destiny captura un moment decisiu en la carrera de Judas Priest i posa de
manifest un salt espectacular en relació a la composició de cançons, la
musicalitat i la identitat sonora de la banda respecte al seu debut. Amb temes
icònics com “Victim Of Changes" , "The Ripper" , "Tyrant" i "Dreamer
Deceiver" , el disc va establir un nou paradigma combinant
l'estructura progressiva amb la intensitat del metall pur. L’atac doble de guitarres,
la veu aguda i les ambicioses composicions, van fer que Sad Wings Of
Destiny es convertís en el model evolutiu del heavy metal i continua
sent un dels enregistraments més importants dels grup.
Tal com ja es va fer amb Rocka Rolla, la
reedició de Sad Wings Of Destiny inclourà les cançons recentment
remesclades i remasteritzades, a partir de les cintes de les diverses pistes de
so dels màsters originals, de la mà del productor Tom Allom i l’enginyer Luie Stylianou, oferint un
nou nivell de profunditat, claredat i fidelitat sonora. En una entrevista a
Ultimate Classic Rock l’any 2024, ambdós coincidien en el mateix: “En un primer
moment vam tenir alguns dubtes sobre si, tot i treballant a partir dels màsters,
hi hauria un canvi prou significatiu a nivell sonor. Però després d'haver realitzat
tot el procés de remescla i haver convertit les multipistes a Pro Tools, la
millora és evident. Ens ha sorprès el que tenien amagades les diferents cintes.”
Michael Closter, president d'Exciter
Records i de Reach Music Publising, afegia: "Hem recuperat intactes les cintes màster originals
de Sad Wings Of Destiny i estem emocionats i honrats de lliurar
una propera edició definitiva als fans d’arreu".
En un comunicat recent, els Defensors de la fe
explicaven: "Sad Wings Of Destiny va ser un moment decisiu per
a nosaltres com a banda. És on realment vam començar a donar forma al so i a la
identitat que ens han acompanyat des de llavors. Rebre aquest reconeixement 50
anys després i presentar-lo en una nova edició, és increïblement revelador".
Els Defensors de la fe han ampliat amb catorze
nous concerts la seva gira d’estiu pel vell continent. Evidentment, el final de la cursa està més a prop cada dia, però els Sacerdots pensen fer camí
fins que el cos aguanti i expiri l’última alenada.
En una recent entrevista a Metalshop, en Richie parlava de les escasses possibilitats de la retirada de
la banda a mig termini: “Acabem de tornar de la carretera com aquell que diu i
ja tornem a sortir. Encara que hem tingut uns mesos de descans, han passat
volant. Tornarem a les gires abans que ens n’adonem. La màquina Priest sempre està
a punt, sempre està preparada i mai està aturada durant massa temps. Vam deixar
la carretera a l'octubre i no la tornarem a trepitjar fins al juliol. Però
l'altre dia ja vaig rebre correus electrònics de la nostra mànager sobre els
vols de la gira. I [vaig pensar], ja ha arribat el dia? Però a Priest tothom està
encantat de fer-ho. I crec que si en Rob diu que ho pot fer, per què no ho fer-ho?
Per què no continuar? Ho està fent molt bé. Tothom ho està fent molt bé. Tothom
està bé de salut. Per què no? Els encanta el que fan".
Sobre aquest mateix particular,
també era preguntat per en Mike Hsu de l’emissora de ràdio The Pike, i
en Faulkner era clar: “No tinc la resposta a aquesta pregunta. Vull dir, em
vaig unir a la banda en una gira de comiat i això va ser fa 15 anys. Si puc
assegurar res sobre aquests nois és que ells també viuen per això. Estem fent
un altre disc. Estarem girant una altra vegada aquest any. I aquest és el
cicle. Fem un disc, el toquem en directe i ens entusiasmem per tancar-nos a
l'estudi i fer més cançons. I això ho han estat fent durant 50 anys. Així que
no veig que això canviï aviat. Si la història ens diu alguna cosa és que hi
seran un temps més".
A l’entrevista amb en Charlie Kendall, el
guitarrista es va obrir una vegada més sobre els problemes de salut i els
reptes físics que li suposa enfrontar-se a un concert dels Sacerdots gairebé
cinc anys després de patir un aneurisma aòrtic i una dissecció aòrtica completa
mentre actuava al festival Louder Than Life el setembre de 2021. "He de
tenir un fisio a la carretera amb nosaltres” explicava en Richie. “És un noi
alemany que es diu Bastian i amb el qual faig fisioteràpia tres cops al dia: al
matí i abans i després d’un concert. Treballa la part dreta del meu cos ja que
a conseqüència dels danys derivats del que vaig patir, la meva cama i el meu
braç es van veure afectats. Així que hem de treballar per a què el costat dret es
mogui correctament mitjançant exercicis de reeducació, neurplasticitat i coses d’aquest
estil. Respecte al cor en concret, he de prendre una medicació i seguir un
règim segons el qual no puc abusar dels vegetals. Per tant, sí, he de controlar
la meva dieta, he de seguir una medicació i treballar amb el meu fisio a diari.
La vida és així i n’estic profundament agraït. Hi ha molta gent allà fora amb un
pronòstic molt més greu que el meu i han de fer front a moltes coses cada dia.
Encara soc capaç de tocar. He de treballar-hi, és cert, però em considero un
afortunat”.
La banda d’en Richie Faulkner ha publicat
"Bridges Burn" el primer senzill del seu nou treball discogràfic
titulat Evolution, que apareixerà mundialment el proper 24 d'abril de
2026 a través d’Exciter Records en format compact disc i digital, i,
posteriorment, en una edició especial en vinil. El single "Bridges
Burn" ja està disponible a totes les plataformes de streaming i el
corresponent vídeo amb lletra oficial, obra d’Andy Pilkington, es pot visionar
a través de youtube.
La portada ha estat dibuixada a mà amb una
tauleta Wacom per Claudio Bergamin, responsable de les cobertes de Firepower
i de l’òpera prima del guitarrista Horns Of A Halo. L’artista comenta el
següent: “Com és habitual, aquesta obra d'art és idea del mateix comandant Faulkner.
A vegades, durant el procés em sentia gairebé com una intel·ligència artificial
humana, esforçant-me per adaptar-me a aquest elegant robot femení amb la millor
precisió possible”.
Amb Evolution, la banda -que es
completa amb Ronnie Romero a la veu, Dave Rimmer al baix i Christopher Williams
a la bateria- impulsa el seu so cap endavant, combinant riffs esmolats, tornades
encomanadisses i precisió tècnica amb una química forjada a través de l’anterior
gira i la cooperació mútua. L'àlbum va ser coproduït per Faulkner al costat
d'Andy Sneap i enregistrat a mig camí
entre Nashville, Europa i França.
En paraules del mateix Faulkner: "Aquest treball
representa un creixement en tots els sentits. Quan els quatre ens unim, sonem a
Elegant Weapons. Hem passat temps a la carretera, hem desenvolupat una química
i aquest pas endavant es pot escoltar a les cançons. Estic orgullós del que hem
construït i emocionat de començar aquest proper capítol amb Exciter
Records."
Per a Exciter Records (el nou segell
discogràfic derivat de l’editorial Reach Music que gestiona els drets d’autor d’en
Glenn Tipton i que posteriorment va adquirir els màsters i els drets de
publicació dels dos primers discos dels Defensors de la fe) la signatura del
contracte marca un moviment estratègic cap al metall contemporani, alhora que
reforça els profunds vincles del segell amb els fonaments del gènere, fent de
l'associació amb en Richie i Elegant Weapons una continuació natural d'aquest
llegat en una nova era. "Richie Faulkner no és només un dels guitarristes
més respectats com a membre de Judas Priest, sinó que també és un líder d’Elegant
Weapons", va dir Michael Closter, fundador i president d’Exciter Records i
de Reach Music Publishing. "La signatura d'Elegant Weapons és un pas natural
per a Exciter Records, ja que continuem honorant el patrimoni del metall mentre
invertim en el seu futur."
L'àlbum compta amb temes destacats com "Evil Eyes", l'himne
"Generation Me", el single principal "Bridges Burn" i
l'instrumental "Rupture", una composició amb una forta càrrega
emocional inspirada per l'emergència mèdica soferta per en Faulkner a
l'escenari el 2021.
Amb Evolució, la formació consolida la
seva identitat fent una passa endavant, més enllà del seu pedigrí.
En relació a la direcció musical del nou
material, el maig de 2025 el cantant Ronnie Romero comentava el següent a J.J.
Caithcart de Different Stages Radio: "És una evolució de la banda. Tenim una
formació estable amb Christopher Williams i Dave Rimmer, i per tant som més
Elegant Weapons que en el primer disc. Les cançons són genials. Ahir estava
parlant amb en Richie i vaig dir-li: 'Cada dia m'agrada una peça diferent. Avui
m'agrada molt una, però després torno a escoltar l'àlbum i m'agrada una altra’.
Però sí, crec que és un gran àlbum. I sonarà com una evolució de la banda,
segur. Quan vaig arribar a la banda el primer àlbum ja estava gravat.”,
continua explicant el vocalista. “Tenien un cantant diferent, així que només
necessitava escoltar les cançons i intentar gravar-les a la meva manera, però
encara hi faltava la personalitat de la meva veu. Aquesta vegada he treballat amb
l’Andy Sneap i en Richie, i els tres hem treballat conjuntament en les lletres,
en les línies vocals, en les harmonies. Vam passar molt de temps a l'estudi dedicats
a la producció vocal".
No és escriptor ni periodista i pel profund respecte que té a ambdues professions, tampoc ho pretén. Mai ha col·laborat en mitjans gràfics, mai ha publicat res ni ha estat involucrat en cap projecte musical. Només és un gran fan de Judas Priest i és aquesta passió la que l'ha portat a ordenar tota la informació acumulada en els seus arxius al llarg dels anys i plasmar-la en el llibre "Judas Priest - Los dioses del metal", el primer -i segons jura i perjura, l'últim- que escriu i que es converteix en l'única biografia original en castellà amb la qual compten els seus admirats Déus del metall.
Però sovint el full de ruta del destí és imprevisible i el demolidor anunci del farewell tour i el posterior i inexplicable abandó d'un dels sacerdots co-fundadors provoquen en l'autor una crisi de fe. La catarsi arriba immediatament i, malgrat el seu jurament inicial, aquests esdeveniments el precipiten a agafar de nou la seva ploma i el seu tinter i, com un cronista, s'asseu en el seu pupitre per recapitular els fets d’aquests darrers quatre anys a "Judas Priest - Los defensores de la fe ", una ampliació del volum anterior amb el que dóna per finalitzat el treball que havia començat.