El sobtat reemplaçament de l’Ian Hill per en
Davey Rimmer en el darrer concert de la gira “Faithkeepers” no presagiava res
de bo. Així ho van expressar en el seu moment i, tristament, el desenllaç que
ha tingut la situació, ha confirmat els nostres pitjor presagis.
Ahir, a través d’un emotiu comunicat, el
darrer membre fundador de Judas Priest que restava a la banda, anunciava la
seva retirada per motius de salut. Ho expressava mitjançant aquestes paraules:
"Hola a tots. Des de fa molt de temps,
quan em preguntaven ‘quant de temps podràs seguir?’, sempre contestava ‘fins
que les meves actuacions se'n ressenteixin...” Odio dir-ho, però aquest moment
ha arribat.
D’uns anys ençà anys, he estat lluitant contra
la manifestació clínica d'una maleïda artritis, que ara es troba en un estat
avançat als meus muscles i la meva mà dreta, i que també s’ha manifestat als
meus genolls. He estat combatent aquesta degeneració amb pastilles per al
dolor, pomades i, recentment amb injeccions de cortisona als muscles i la mà.
Si bé vaig poder enregistrar les línies de baix
de les cançons del nou àlbum, teníem dubtes sobre si seria capaç de completar
la recent gira europea sense contratemps, així que li vam demanar al nostre bon
amic Davey Rimmer d’Uriah Heep, i evidentment d’Elegant Weapons, que s’aprengués
el repertori per substituir-me si fos necessari, com així va haver de fer al
concert de Londres. Això va ser degut al fet que, just abans dels bisos al
nostre concert a Brussel·les, se’m va trencar un tendó del meu muscle esquerre
(com si no tingués prou problemes amb ell!). Aquesta ruptura m’impedia aixecar
el braç per agafar el mànec del baix. Així que vam haver d’avisar a en Davey
per a què em substituís, realitzant una actuació increïble amb tant poc marge
de temps per a preparar-la!
He visitat especialistes que m’han suggerit un
tractament conservador sense necessitat de recórrer a la cirurgia, però fins i
tot sense operar-me no poden garantir-me de cap manera que recuperi la força a
l’espatlla i el braç per poder completar un concert sencer.
Tenint en compte això, i que he desatès la
meva vida familiar durant cinquanta-set anys, he decidit retirar-me i compensar-la
passant els anys que em queden fent coses amb ella, abans que alguns dels seus
membres hagin d’empentar la meva cadira de rodes.
L’opció òbvia pel meu reemplaçament és en
Davey. És un gran baixista i un noi molt simpàtic que encaixarà perfetament en
el meu lloc, i li desitjo la millor de les sorts!
No passa un sol dia en el qual no doni les
gràcies pel viatge increïble que he viscut, i només em queda dir que us estimo
a tots i que gràcies per la vida que m’heu permès viure”.
Poques hores després del comunicat emès a la
pàgina oficial de Judas Priest, Uriah Heep comunicava el següent:
“Després de
l'anunci d'avui conforme al qual en Davey Rimmer s'unirà a Judas Priest des de
l'inici de la seva gira del 2027, tots volem desitjar-li tota la sort del món a
en Davey en aquesta posició tan cobejada en un dels gegants del heavy metal i
el hard rock. En Davey continuarà tocant amb Uriah Heep el 2026 i en tots els
concerts del 2027 en els quals les agendes ho permetin. Per als concerts que en
els quals no sigui possible compaginar-les, anunciarem un substitut quan sigui
l’hora”.
Després del veto a la tornada d’en K. K. Downing
un cop es va anunciar la retirada d’en Glenn Tipton i la recent jubilació de l’Ian
Hill, la qüestió que tothom té al cap és evident: donades les actuals
circumstàncies, ha de continuar endavant la marca Judas Priest? O,
contràriament, caldrà esperar a que en Rob Halford exhali el seu últim agut? El
meu entendre no ofereix lloc als dubtes, però desgraciadament qui potser no ho té
tant clar és el management del Defensors de la fe. On s'és vist que, i només és un exemple, qui gestiona la carrera de la banda més important del heavy metal, s’atreveix a acompanyar
el comunicat de comiat del baixista amb un muntatge tant barruer?
