Fa
pocs dies, a través de l’entrevista al mitjà Premier Guitar, en Richie revelava
per primera vegada de forma pública la dolència colateral que pateix arran de
la dissecció aòrtica que va patir el mes de setembre de 2021 al festival “Louder Than Hell” mentre finalitzava l’actuació amb Judas Priest. “Bé molt
poca gent ho sap, només els meus éssers estimats i gent molt propera. Un mes
després de l’incident, vaig haver de tornar a l’hospital. Un dia, mentre passejava
el meu gos pel barri amb la Mariah, la meva parella, i la Daisy, la nostra
filla. Vaig experimentar una sensació molt estranya, no sabia que era, se’m va
desencaixar la cara i no podia parlar. La Mariah estava al meu costat,
aguantant-me i amb la nena als braços. Molts veïns van córrer a ajudar-nos.
Així que us mes després de l’operació, vaig tornar a entrar a l’hospital,
malgrat que fos l’última cosa que volia fer. Allà em van salvar la vida, però
ja n’havia tingut prou. Però, bé hi vaig tornar i em van dir que havia tingut
un atac isquèmic transitori (AIT), un petit vessament cerebral. Em van donar
medicació, però posteriorment es va comprovar que havia estat un accident
cerebrovascular real. La Mariah creu que en vaig patir un altre a l’ambulància
mentre anàvem cap a l’hospital, però no recordo res, absolutament res.”
Lligant
caps, el guitarrista rememora un episodi que ja l’hauria d’haver posat en
alerta: “Recordo estar al lavabo, veure-ho tot borrós i caure a terra. Ara sé
que era un AIT. A l’hospital em van dir que si patia aquests miniatacs, hi
havia el risc de tenir un ictus. Així que aquest semblava ser el primer AIT i
posteriorment, mentre passejàvem el gos, va produir-se el segon. Era evident.
Era com si un pes m’arrossegués cap avall, hauria caigut a terra si ella no m’hagués
sostingut. Des de llavors, no ha tornat a passar-me. Però un any després vaig experimentar
un altre contratemps: em van haver de fer una altra operació a cor obert ja que
van veure que hi havia una petita filtració de sang."
Explicant
per què no se sentia còmode donant a conèixer públicament els seus problemes de
salut, en Faulkner reflexiona: "Algunes persones de la indústria properes
a mi ho saben. Però tenia por a ser descobert. Sento que tinc molta complicitat
per part dels fans i dels espònsors, però això podria portar-los a perdre la confiança
en mi. Tocant amb Priest, una banda de fama mundial, no et pots permetre que
algú ho descobreixi i et vegi com un frau perquè no toques igual que abans. Quan
vam gravar les guitarres de Horns For A Halo al meu estudi, era incapaç
de tocar el que hi havia a les maquetes d'un any abans. Era com, 'No puc fer
això?' I com més practicava, més empitjorava.”
“Hi
ha dues raons per les quals ara vull... Bé, per les quals em sento més còmode a
l'hora de parlar-ne”, explica en Richie. "Sé que hi ha molta gent que toquen
o canten i pensen que no són prou bons i això afecta la teva salut mental. I
vull que sàpiguen que no estan sols. Tots lluitem amb alguna cosa. Així doncs
no hi ha cap motiu per mantenir-ho en secret, la veritat és la veritat. No pots
discutir la veritat, encara toco, però hi ha petites coses que he d’ajustar. De
vegades baixo de l'escenari, truco a casa i dic: 'No puc fer-ho. No ho puc fer.
No puc fer-ho’. Hi havia coses que tocava gairebé sense pensar i ara estic allà
dalt lluitant per tocar com un patró rítmic. ‘Algú vol això? No!’ Però és així.
Aquesta és la veritat. Així que és això contra allò que lluito. Aquest és el
dany col·lateral".
Però
que ningú s’espanti: “No és una excusa per treure el peu de l’accelerador, això
no entra en la meva manera de pensar. Només ho explico perquè la gent ho
sàpiga.”
Com
en l’anterior ocasió, i després de la segona cirurgia, en Faulkner va tornar als
escenaris, ara presentant el seu primer treball en solitari amb Elegant Weapons:
“Vaig tornar a la carretera i creia que tot anava bé. Però em passava alguna
cosa a la mà dreta. Vaig pensar que eren els anells que potser dificultaven la
circulació. Vaig canviar de pues, però la sensació estranya es mantenia. Podia
tocar, però sensorialment hi havia alguna cosa diferent a la meva mà dreta. Un
matí, mentre em rentava les dents vaig pensar: ‘Alguna cosa li passa a la meva
mà dreta. La sensació no és la de sempre?. Això mateix em passava a la cama i
al peu drets. Vaig tornar al metge i després d’unes noves proves, van trobar un
dany cerebral a l’hemisferi esquerra que afecta el costat dret. Afortunadament
no toco la guitarra amb el peu, així que no hi ha massa problema. Però la meva
mà és com la sala de màquines. Va ser llavors quan tot allò que experimentava
damunt de l’escenari va començar a encaixar. Els doctors em van confirmar que hi
havia un dany cerebral perquè no havia patit un AIT, sinó que havia estat un vessament cerebral. Un mal
provocat per un AIT pot desaparèixer, però un accident vascular cerebral és permanent.
Així que sí, el meu cervell estava afectat.”
Aquest
deteriorament cerebral es va evidenciar en algun dels xous de la seva banda: “Vam
fer un concert el 2023 a París amb els Elegant Weapons. Vam fer una versió de “Painkiller”
de Priest i sincerament vaig tocar-la horriblement malament. Està a YouTube. Si
algú vol veure el vídeo i riure una estona, que el busqui. Tothom ho fa genial,
però el paio que toca a Judas Priest... és dolent a matar! Potser això aporti
una mica de comprensió i, si no és així, com que està gravat, no cal que m’amagui.
Potser fins i tot pugui ajudar a algú que es trobi en la mateixa situació: ‘No
estic sol. Com puc revertir aquesta situació i convertir-la en quelcom positiu
per a mi?’ Això és tot.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada