Què va passar realment amb el baix de l’Ian Hill a “Painkiller”? Posem llum a la foscor...

D’aquí uns mesos farà ja sis anys que en Don Airey obria la capsa dels trons i explicava obertament que ell havia estat el responsable d’enregistrat les línies de baix de l’àlbum Painkiller davant la indisponiblitat d’en Hill. I no només això, sinó també que les havia gravat amb un teclat MiDi. 

Evidentment, el gruix de la premsa especialitzada es va fer ressò d’aquestes impactant declaracions. però estranyament, cap mitjà va mostrar interès per aprofundir en els fets esmentat i van limitar-se al sucós titular. Una cosa tan bàsica i senzilla com buscar un testimoni proper a l'entorn del grup que aportés una visió completa, global i objectiva dels fets, va ser obviada per complet.

Afortunadament, el periodista Martin Popoff -convençut pel seu afany en favor de la veritat- recollia en el seu monumental llibre Judas Priest-Turbo ‘til Now, les inapel·lables paraules de Chris Tsangarides, el productor de Painkiller. 

Uns anys abans de la seva mort a principis de 2018, Tsangarides li aclaria el per què de la comorbiditat de les dues línies de baix, la enregistrada per l’Ian amb les quatre cordes de la seva guitarra i la del sintetitzador gravada per en Don: "A Painkiller pots escoltar a Don Airey tocant les parts de teclat", explicava en Chris. “Els nois estaven molt interessats en fer un àlbum amb ell. Ells havien escoltat a una banda de Minneapolis anomenada Slave Raiders amb la qual jo havia treballat. Havien vist el seu videoclip a la Mtv i havien quedat impressionats pel so, especialment pel dels baixos. Em van preguntar com ho havíem aconseguit I els vaig confessar que havíem doblat el baix amb un sintetitzador Moog. Així que a ‘Painkiller’ en Don repeteix el patró del baix amb un sintetitzador.  I això és el que fa que el so sigui increïblement percussiu, com un atac redoblat”.

Una explicació que no distava massa de la que el youtuber ShaunTrack havia apuntat en el seu celebrat vídeo titulat “Decontruyendo a Judas Priest - Painkiller” (4’30”) i que s’havia afanyat a subtitular amb la llegenda “El tema más heavy de la historia tiene un bajo de mentira”.

I amb l’enregistrament del baix de Turbo?, us preguntareu. Bé, això ja són figues d’un altre paner...

És realment “Painkiller” l’únic disc en el qual l’Ian Hill no hi toca el baix?

Doncs sembla ser que l’”aportació” d’en Don Airey no havia estat un fet aïllat … O això és el que ha fet públic el músic de sessió nord-americà Nathan East que, com ja va fer el teclista, ha declarat recentment a American Music Supply que va ser ell i no en Hill qui es va fer càrrec de la gravació de les línies de baix d’un altre dels treballs de Judas Priest. 

En aquest cas, i segons els més coneixedors de la història de la banda, tot apunta a l’elapé Turbo ja que, durant els mesos que va durar l’enregistrament, es comenta que l’Ian va estar ingressat en un centre de desintoxicació.

Interpel·lat per l’entrevistador, el senyor East, que ha gravat amb ha gravat amb personalitats com l'Eric Clapton, l'Stevie Wonder o en Chick Corea, deia: “Bé, suposo que si ho has llegit en algun lloc, és perquè ja deu estar per aquí a fora. Va ser Judas Priest. Ja saps que de vegades la gent ha d’anar a rehabilitació i coses d’aquestes, però que el xou ha de continuar. Estic completament a favor de que tothom faci el possible per estar net. En aquella època la gent acostumava a sortir de festa. Molts dels artistes amb els quals treballo ara, porten dècades sobris. El què passa és que quan penses en el món de la música, la gent creu tot es redueix a fer-se un lloc i anar de festa com si demà no anés a sortir el sol. Però no, no pots. Això aviat et passarà factura. He conegut molts nois que no ho han aconseguit. Es van quedar atrapats i no en van sortir. És per això que sempre m’alegro quan algú decideix prendre’s el temps necessari per a buscar ajuda”.

Referint-se a com va ser ell l’elegit, el músic -que no recorda el títol del treball dels Defensors de la fe en el qual va col·laborar- ho explica així: “La qüestió era que estaven gravant i havien d’acabar el disc i, segurament algú va dir: ‘Ei! Agafeu-lo quan vagi del Record Plant al Sunset Sound!’. Així que vam entrar a l’estudi”.
Respecte a la gravació, en Nathan East -que va ser informat prèviament que el seu nom no apareixeria als crèdits del treball- narra la cura que tenia el grup en mantenir-se fidel a l’estil de l’Ian: “Va ser divertit i molt senzill. Si intentava adornar alguna part em deien: ‘No toquis això, ell mai ho faria així. Mantén-ho fàcil. Va ser un repte divertit”.

S'alçaran Judas Priest amb el cetre daurat d'impostors del metall? Motius no els falten...

En David Reece assegura que va estar entre els candidats a ocupar el lloc d’en Rob Halford!

El cantant americà, que va tenir un pas efímer per les fileres d’Accept l’any 1989, va declarar a Waste Some Time With Jason Green que estava molt ben posicionat per substituir en Halford a meitat de la dècada dels noranta: "Estava a Tennessee i encara no havia deixat completament la música, perquè tenia obligacions abans de decidir jubilar-me", va recordar en Reece. "Vaig parlar per telèfon amb la Jayne Andrews un parell de vegades. La decisió estava entre en Ralf Scheepers, en Tim Owens i jo. Els candidats ‘havien acabat reduint a tres o quatre nois, i jo era un d'aquests. En aquells dies, havia fet un disc amb Circle Of Silence i algunes coses molt pesades i intenses, i en Glenn Tipton va dir: ‘Aquest noi té alguna cosa especial. Portem-lo a Anglaterra’, però mai no va arribar a bon port, malgrat ser un dels aspirants en què la gent pensava".

Fa gairebé una dècada, en Scheepers va confirmar a Metal Kaoz que també va estar entre els possibles candidats per a substituir en Rob . "La veritat és que jo estava a la llista de cantants, però, com tots sabeu, en Tim Owens va aconseguir el lloc i va ser una gran encert per part de la banda, ja que és un gran cantant", va dir en Ralf . "Al final, tots vam mostrar-nos satisfets ja que Primal Fear va començar aleshores. Mai em van convidar a assajar amb ells , aquest hauria estat el següent pas, però el nom d’en Tim.va sortir del no res i es va fer amb el lloc. Però ja saps, així és la vida. Per altra banda, també estic feliç perquè no hauria estat gaire temps amb Judas Priest ja que en Rob Halford va tornar."

En una entrevista de 2019 amb Noizz Eater, en K.K. Downing va parlar de la recerca de vocalistes de la banda. Aleshores va dir: "En Ralf Scheepers, era una opció, perquè és genial. Però crec que tothom pensava que tenir algú nou era una millor elecció i, òbviament, en Tim era un gran cantant, i encara ho és. Però com us podeu imaginar, va ser molt difícil trobar algú per substituir en Rob ".

En Halford aclareix els motius pels quals va marxar de Judas Priest.

En una recent entrevista amb el mitjà francès Heavy 1, en Rob va ésser interpel·lat sobre la necessitat d’explicar a la seva autobiografia la seva versió sobre els motius que el van portar a abandonar Judas Priest l’any 1992 per iniciar la seva carrera en solitari primer amb Fight, després amb Two i finalment amb Halford, abans de tornar novament a Priest el 2003. En cantant va contestar: “Jo crec que és important, sí. Hi ha molts libres no autoritzats sobre Judas Priest i tots es nodreixen de xafarderies i informació extreta d’entrevistes refoses d’altres entrevistes. So voleu la veritat, aneu a la font… Mai en un milió d’anys hauria volgut marxar de Judas Priest” explica el cantant. “Realment va ser un problema de comunicació. Els artistes i els músics, som gent súper sensible. Déu meu, el detall més petit pot fer-nos reaccionar negativament. Jo, la diva, el Metal God. Així que vaig pensar seria una bona oportunitat per intentar explicar el què va passar realment. I sembla una bogeria que haguessin de passar deu anys. Però, com relato al llibre, no tota la culpa va ser meva; hi havia diversos factors implicats. És per això que crec que era important recordar-ho."

En vocalista ja havia donat la seva versió dels fets durant una entrevista el setembre de 2020 amb Chris Warburton de la BBC Sounds . En aquell moment, va dir: "A nivell professional em trobava en un altre punt respecte a la resta de la banda, especialment en relació amb les tendències comercials que començaven a treure el nas. Vam acabar aquella gloriosa gira mundial presentant Painkiller. Totes les nostres gires són increïblement llargues i fatigants, però les fem perquè ens encanta, ens encanta veure els nostres fans d’arreu. Però abans d'aquest tour ho havíem passat realment malament amb el procés judicial a Reno, així que teníem aquesta pedra a la sabata mentre treballàvem en aquest increïble disc i en la seva gira. Mirant enrere, al final del tour hauríem d'haver dit, o potser hauria d'haver dit: ‘Nois, necessito un parell d’anys per a respirar aire fresc i fer diverses coses’. Però no va ser pas així. No vaig estar afortunat a l’hora de comunicar les meves intencions. Les bandes són com les famílies. Nosaltres vam trigat uns deu anys a solucionar-ho, sobretot per part meva. Però almenys com a músic vaig poder expressar tot allò que portava dins. Vaig passar els meus grans moments amb Fight , Two i Halford. I tots aquests projectes em va portar novament al lloc d’on havia sortit, al lloc on estava destinat com a músic, i aquest lloc no era un altre que Judas Priest."

En Whithfield Crane podria haver estat el recanvi d'en Rob?

Doncs sí... Segons comentava el cantant d’Ugly Kid Joe va tenir un peu i mig a Judas Priest i només va ser la seva negativa la que ho va impedir. Sí, ell podria haver estat la veu de “Jugulator”... 

Segons explicava a MetalRules.com, la cosa va anar més o menys així: “Va ser quan en Glenn Tipton estava gravant el seu disc Baptizm Of Fire i vaig aconseguir que en Shannon Larkin, el nostre batería, hi toqués. Va intervindre en cinc cançons i va reemplaçar alguns bateries talentosos perquè tenia una manera especial de tocar. En Glenn ens va portar a en Shannon i a mi a un lloc apartat i ens va dir: ‘Podeu unir-vos a Priest, si voleu’. En Shannon i jo estàvem bojos per Judas Priest. Vull dir, ens encantaven els Priest. I vam dir: ‘Ah!’ Tot el que se’m va ocórrer dir va ser: ‘Torna-ho a dir’ i en Glenn que és un tio genial va dir: ‘Què voleu dir amb que us ho torni a dir? I li vaig dir: ‘Pots repetir-ho?’ I em contesta: ‘Podeu tenir un puto lloc a Judas Priest!’.

Vaig pensar que no ho podia fer perquè no es pot ser en Rob Halford. No pots ser en David Lee Roth... Seria genial tenint en compte que el meu amor per Priest és immens, però no hauria estat una bona jugada. Però tocar amb en Glenn i conèixer aquells nois... Vull dir, són els meus putos herois. Judas Priest, collons... vull dir, collons... Els Priest de la vella escola, Jesús, Déu. Un dia vaig estar a punt de formar part de Judas Priest. Mai abans ho havia explicat a ningú.”

Imatgeria religiosa (XIV): Trenta anys de "Defenders Of The Faith". Un altre aniversari sense celebració? (Segona part)

Aquí teniu el retall de premsa publicat el divendres, 3 de febrer de 1984, al diari generalista La Vanguardia del concert de Judas Priest al Palau dels esports del dia 1. Com podreu comprovar, n'hi ha per a sucar-hi pa.

A continuació, també podeu llegir la crónica apareguda al diari El País el dia 3, respecte al xou que els Apòstols metàl·lics van fer al Pabellón del Real Madrid la nit abans. N'hi ha per a llogar-hi cadires...!

Recordem que els grups convidats van ésser Tigres de Metal (Barcelona), Sobredosis (Madrid) i Thor (Donosti).

Imatgeria religiosa (XI).

Pese a que las veces en las que Judas Priest ha variado su repertorio a lo largo de una misma gira son absolutamente excepcionales, cabe decir que, aunque muy pocas veces, se han dado. Sin ir más lejos, a pesar de no recogerse en ninguno de los volúmenes de Judas Priest - Los dioses del metal ni de Judas Priest - Los defensores de la fe, durante la segunda parte de la gira americana de presentación de Angel Of Retribution, introdujeron en su setlist "Worth Fighting For" y la sorpresiva "Desert Plains" en lugar de "Hell Bent For Leather", como puede verse en esta grabación realizada el 27 de septiembre en el Assambly Hall  de Champaing, Illinois.

Posteriormente, y siendo la única fecha contrastada, el 9 de octubre en el Borgata Casino & Spa de Atlantic City, Nueva Jersey, la banda se descolgó con "Solar Angels" en lugar de "Metal Gods".

Imatgeria religiosa (IX).

En 1986, para promocionar la salida de "Turbo", Judas Priest realizó una campaña publicitaria mediante un par de celebrados anuncios televisivos que aparecen ampliamente diseccionados en Judas Priest - Los dioses del metal y posteriormente en su edición ampliada, Los defensores de la fe. Lo que no se desvela en ninguno de los dos volúmenes es la existencia de un final alternativo, y un poco más lascivo, para el spot en el que Rob aconseja a los espectadores no subirse al coche de un extraño (desde 0.58 " hasta 1.28").

Previo a éste, también se puede visionar un pequeño clip de The St. Paul's Girl - Concert Series que sirve para recordar las descargas que la banda dará en agosto de ese año (desde 0.29" hasta 1.28").
Finalmente, y para acabar con esta tanda de anuncios, presentamos el que hizo Columbia Records, en marzo de 1987,  para comunicar al mundo el lanzamiento de Priest... Live.

Imatgeria religiosa (II)

En el llibre Judas Priest - Los defensores de la fe la informació referida a l'aparició del grup en el xou d'en Jimmy Fallon el 7 d'octubre de 2011 per interpretar "You 'Ve Got Another Thing Comin'", no és del tot complerta. No només van tocar aquesta peça (que es podia veure en exclusiva a través de la web de la cadena NBC), sinó que en directe en el late night van interpretar "Breaking The Law", de la qual a continuació en teniu la performance (cliqueu damunt de la imatge).

Imatgeria religiosa (I)

Inaugurem aquesta nova secció amb una excel·lent actuació acústica interpretant "Diamonds And Rust" en el programa de la televisió búlgara "Slavi Show" el disset de juny de 2004.

La curiositat radica en el fet que, a diferència de les actuacions que van fer per promocionar la gira americana en algunes emisores de radio, en aquesta hi participa el grup al complert.

Cliqueu damunt de la primera imatge si voleu veure i escoltar "Diamonds And Rust" i damunt de la segona si voleu fer el mateix amb l'entrevista.