En una recent entrevista amb el mitjà francès Heavy 1, en Rob va ésser interpel·lat sobre la necessitat d’explicar a la seva autobiografia la seva versió sobre els motius que el van portar a abandonar Judas Priest l’any 1992 per iniciar la seva carrera en solitari primer amb Fight, després amb Two i finalment amb Halford, abans de tornar novament a Priest el 2003. En cantant va contestar: “Jo crec que és important, sí. Hi ha molts libres no autoritzats sobre Judas Priest i tots es nodreixen de xafarderies i informació extreta d’entrevistes refoses d’altres entrevistes. So voleu la veritat, aneu a la font… Mai en un milió d’anys hauria volgut marxar de Judas Priest” explica el cantant. “Realment va ser un problema de comunicació. Els artistes i els músics, som gent súper sensible. Déu meu, el detall més petit pot fer-nos reaccionar negativament. Jo, la diva, el Metal God. Així que vaig pensar seria una bona oportunitat per intentar explicar el què va passar realment. I sembla una bogeria que haguessin de passar deu anys. Però, com relato al llibre, no tota la culpa va ser meva; hi havia diversos factors implicats. És per això que crec que era important recordar-ho."
En vocalista ja havia donat la seva versió dels fets durant una entrevista el setembre de 2020 amb Chris Warburton de la BBC Sounds . En aquell moment, va dir: "A nivell professional em trobava en un altre punt respecte a la resta de la banda, especialment en relació amb les tendències comercials que començaven a treure el nas. Vam acabar aquella gloriosa gira mundial presentant Painkiller. Totes les nostres gires són increïblement llargues i fatigants, però les fem perquè ens encanta, ens encanta veure els nostres fans d’arreu. Però abans d'aquest tour ho havíem passat realment malament amb el procés judicial a Reno, així que teníem aquesta pedra a la sabata mentre treballàvem en aquest increïble disc i en la seva gira. Mirant enrere, al final del tour hauríem d'haver dit, o potser hauria d'haver dit: ‘Nois, necessito un parell d’anys per a respirar aire fresc i fer diverses coses’. Però no va ser pas així. No vaig estar afortunat a l’hora de comunicar les meves intencions. Les bandes són com les famílies. Nosaltres vam trigat uns deu anys a solucionar-ho, sobretot per part meva. Però almenys com a músic vaig poder expressar tot allò que portava dins. Vaig passar els meus grans moments amb Fight , Two i Halford. I tots aquests projectes em va portar novament al lloc d’on havia sortit, al lloc on estava destinat com a músic, i aquest lloc no era un altre que Judas Priest."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada