Imatgeria religiosa (LXVI): Hot Docs també projectarà “The Ballad Of Judas Priest”!

Després del seu exitós pas per la Berlinale, el documental dirigit per Tom Morello i Sam Dunn sobre la vida i els miracles de la banda de heavy metal més important de tots els temps s’estrenarà als EE. UU. 

El prestigiós Festival internacional de cinema documental de Canadà que es celebra anualment a Ontario, emetrà la cinta entre el 23 d’abril i el 3 de maig dins el programa de la secció oficial “Special presentations” juntament amb dotze títols més. Amb tota seguretat, la projecció estarà acompanyada per l’assistència dels co-directors i en Halford, tal i com ja es va fer al festival alemany.

Imatgeria religiosa (LXV): “The Ballad Of Judas Priest” s’estrena a la Berlinale!

El documental dirigit per en Tom Morello i en Sam Dunn, es va presentar oficialment ahir al prestigiós festival de cinema amb la presencia dels dos directors i el cantant Rob Halford.

Durant la roda de premsa prèvia a l’estrena, en Rob va comentar: "Ara és més important que mai que tinguem música. Personalment crec que de la manera com està ara el món, la música està fent la seva feina que és donar-li a la gent consol, donar-li a la gent alguna cosa per desconnectar-se de la bogeria que l’envolta, per perdre's en un mateix, per escapar. La música és fantasia, fins i tot la que té un fort missatge polític, perquè t'eleva amb els seus valors i els seus missatges. Veig coses al món que m'afecten i m'enfaden, i penso: ‘Hi ha alguna manera de plasmar això en una cançó?’. Això és el que he estat fent des de sempre. En l'últim àlbum, no esmentaré el seu nom, però parlo d'aquesta persona [en referència a Donald Trump]. He de controlar-me, perquè a mesura que em faig vell, la meva ira contra el món augmenta. La injustícia augmenta, sobretot contra la meva pròpia gent [la comunitat LGBTQ+], que segueix sofrint i sense obtenir els drets humans que es mereix.”

“Vaig veure Jimi Hendrix al festival Isle of Wight”, recorda el vocalista. “Sense que jo ho sabés, allà també hi eren en K.K. i l’Ian. Estàvem tots tres al mateix lloc i encara no ens havíem conegut, però això és el que la música pot fer. La música crea llaços, crea amistats irrompibles. I senzillament pot portar-te a llocs, llocs que mai haguessis somiat. La música és una experiència artística i les seves possibilitats són infinites. Mai em comprometo a mitges amb res. Per a mi és el mil per cent o res. Si no et així amb la teva música, aleshores no estàs causant l'impacte que hauries de tenir com a músic, com a artista. Mai vaig voler ser responsable, però ara més que mai tinc una responsabilitat, una responsabilitat amb mi mateix, amb la banda tens responsabilitats i amb els fans, amb els fans també la tens.”

En Sam Dunn, director del conegut documental Metal: A Headbanger’s Journey (2005), explicava el següent en relació al judici que va envoltar la publicació de “Painkiller”: “Crec que per a mi, un aspecte realment important de Judas Priest i de la història, és que aquesta banda ha canviat la cultura. I quan dic això, em refereixo més enllà del metall. De vegades al món del metall, com som la nostra pròpia comunitat, la nostra pròpia tribu, la nostra pròpia cultura, tendim a simplement veure les coses dins d'aquest context. Però el que va fer Judas Priest va ser defensar la llibertat d'expressió i la música i això va tenir implicacions massives per al futur de l'art i la seva expressió. Així que, una banda britànica de heavy metal de Birmingham, el 1990 bàsicament va salvar la música” afirmava en Dunn. “I crec que aquesta va ser la part de la història que probablement per mi va ser més gratificant de desentranyar, perquè demostra que novament aquesta banda va tenir un impacte molt més enllà de la música heavy metal" concloïa.

Per la seva banda, el guitarrista de Rage Against The Machine, explicava quina va ser la motivació que el va dur a fer el documental: "El heavy metal em va fer estimar la música. Ha estat un plaer apropar-me des d’aquesta prespectiva als meus ídols. Sense ells no hagués creat Rage Against The Machine.  L'impressionant de Judas Priest és que des que va treure el seu primer disc, ha seguit creixent i creixent i avui la banda és més rellevant que mai.”

Un dels aspectes més important en els quals es centra la pel·lícula és en el sentit comunitari i inclusiu que van crear els Defensors de la fe: “La pròpia existència de Judas Priest és política. Durant molt de temps jo era el negre del heavy metal, però en el seu públic no hi havia estereotips. A Los Angeles, on jo vaig als seus concerts, el públic és potser més del 50% llatí i hi ha una pila de parelles gais, i sí, hi ha alguns paios grans com jo amb jaquetes de cuir que probablement porten els seus fills al concert. Però aquesta comunitat, la unitat i l'harmonia que hi ha en un concert de Judes Priest és, el model que hauríem de seguir. Judas Priest van crear una cultura al voltant de l'heavy. Van crear tota una comunitat, de la mateixa manera que el hip hop no és només música, sinó un estil de vida.”

Així mateix, també aclaria quin havia estat el seu propòsit al voler relatar la carrera de les llegendes britàniques: “Hi ha dos objectius en fer aquesta pel·lícula. El primer era oferir el que correspon als fans de Judas Priest, cert? Els fans de Judas Priest estimen i estan compromesos amb aquesta banda i volíem donar-los una pel·lícula que complís cadascun dels seus requisits. El segon objectiu era que, si no has escoltat mai una sola nota de la música de Judas Priest, o has sentit remotament el seu nom un parell de vegades, les històries humanes són tan convincents que no importa si t’interessa, si t'agrada la música heavy metal o Judas Priest.”

El documental, que compta amb les veus de tots els membres de Judas Priest, també recull les opinions de noms com els de Billy Corgan de Smashing Pumpkins, Scott Ian d’Anthrax, Darryl Mcdaniels de Run DMC, Lzzy Hale de Halestorn o el mateix Morello, mentre xerren de forma distesa sobre la seva passió compartida per Judas Priest: “Soc músic, però també soc fan, i els fans quedem per beure i parlar sobre música” apuntava el músic i activista polític. 

A continuació, podeu veure el vídeo de presentació del documental que els Déus del metall han penjat al seu canal:

La premsa generalista catalana, també hi ha dit la seva. En paraules de Xavi Serra, redactor del diari Ara, els dos cineastes “imprimeixen en el film la seva passió de fans de tota la vida de Judas Priest, però també una reflexió sobre el context social en què neix la banda (les classes treballadores de les ciutats industrials de les Midlands angleses) i el seu paper fonamental en el sorgiment del heavy metal com a força musical, però també identitària i cultural.”
Per la seva banda, en Nando Salvà d’El Periòdico, no amaga la seva decepció: “Tant una cosa com l'altra [el judici per la suposada incitació al suïcidi i l’homosexualitat d’en Rob] van copar titulars informatius al seu dia i, en realitat, 'The Ballad of Judas Priest' no explica res que no fos públic ja. Tot i que la Berlinale li ha donat l'oportunitat de ser estrenada mundialment als cines, és una pel·lícula l'hàbitat natural de la qual és una pantalla petita. Aviat sabrem quina plataforma de streaming es queda amb ella.”

Imatgeria religiosa (LXIV): McFarlane Toys anuncia la venda del ninot d’un rejovenit Halford amb barba blanca!

L’empresa McFarlane Toys ha anunciat la creació, dins la seva col·lecció "Music Maniacs", d’una nova figura d'acció a escala de 15,24 centímetres d’en Rob. Es tracta d’un ninot amb una estampa increïblement detallada i versemblant amb el cantant, dissenyada amb 12 punts d'articulació i acompanyada amb accessoris que inclouen el micròfon amb el seu peu i la peanya, i una targeta amb un certificat d'autenticitat numerat a 4300 figuretes. A part d’això, el producte es presenta en un embalatge de caixa amb finestra amb la temàtica de "Music Maniacs". L'estàtua ja està disponible per a fer-ne la reserva a Mcfarlane.com i plataformes com Amazon i es posarà a la venda el propeer 1 d'octubre.

McFarlane Toys, amb el seu director Todd McFarlane al capdavant, s'ha convertit en un líder de la indústria, redefinint els estàndards del mercat de les figures d'acció i en llicenciar marques de renom mundial i de franquícies globals líders. Amb seu a Tempe, Arizona, McFarlane té oficines a Los Angeles, Las Vegas i Montreal.

El comentari que acompanya l'article diu així: "Rob Halford, el Metalgod, és el llegendari líder de Judas Priest, una de les bandes més influents del heavy metal. Des que es va unir a ells el 1973, la seva veu potent i el seu estil icònic van ajudar a definir el gènere. Judas Priest, format el 1969, va guanyar fama amb àlbums com British Steel i Painkiller. Halford va marxar breument als anys 90, però va tornar el 2003, consolidant el seu lloc a la història del metall. La banda va ser inclosa al Saló de la Fama del Rock and Roll el 2022."

Imatgeria religiosa (LXIII): Judas Priest versionen el clàssic “War Pigs”!

Com ja és sabut, els Déus del metall no assistiran presencialment en el darrer concert que oferiran l’Ozzy Osbourne i Black Sabbath, batejat com “Back To The Beginning”. Coincidències del destí, prèviament a l’anunci d’aquest xou al Villa Park de Birmingham, els Sacerdots ja s’havia compromès a participar en el que Scorpions celebrava a la seva ciutat natal el mateix dia. Poc després de la publicació oficial de l'esdeveniment amb els alemanys, en Halford va rebre una trucada de la Sharon Osbourne demanant-li que considerés la seva aparició en el comiat de l'Ozzy. "Robbie, sé que tens aquest concert amb Scorpions, però podries considerar venir a fer alguna cosa amb l’Ozzy i els nois? Li encantaria veure't ", recorda en Rob.

Segons va explicar el cantant a Metal Hammer, la mànager i esposa del Madman fins i tot va oferir-li noliejar un avió privat per traslladar-lo d'Alemanya al Regne Unit la mateixa nit. En Rob, però, va rebutjar la proposta per raons logístiques i de seguretat.  “La meva ment se'n va anar fins en Phil Collins quan va fer el Live Aid i va volar en Concorde de Londres a Filadèlfia per tocar en tots dos llocs. Però fins i tot amb un avió privat, alguna cosa pot fallar o el clima en aquella època de l'any pot causar problemes… Estava completament devastat. Tots els meus col·legues hi estaran, grans bandes i excel·lents artistes. Serà un moment meravellós i èpic per a Sabbath i el heavy metal i reafirmarà Birmingham com el bressol del metall".

Però els Defensors de la fe havien de fer alguna cosa per retre homenatge a la banda a la que tant admiren i al cantant a qui tant respecten. Dit i fet, decideixen versionar “War Pigs”, el clàssic de Black Sabbath que des de fa un bon grapat d’anys és la darrera a sonar abans de l’inici dels seus concerts. Judas Priest ho explicaven ahir d'aquesta manera a les seves xarxes socials: “Tenim l’honor de mostrar el nostre amor per l’Ozzy i Black Sabbath amb el nostre homenatge a 'War Pigs'. És una cançó que ens acompanya en cada concert arreu del món i que els fans canten a l’uníson, enfortint també els seu afecte pel llegendari Príncep de les tenebres!”

Qui si participarà d’aquest “Back To The Beginning” serà en K. K. Downing. En Halford té ben clar que “Representarà l’esperit de la banda”. No tingueu cap mena de dubte. 

Imatgeria religiosa (LXII): La producció de “The Ballad Of Judas Priest” comença a rodar!

L’esperat documental que repassarà l’exitosa carrera de les llegendes vivents del heavy metal, estarà codirigit per en Sam Dunn i en Tom Morello de Rage against the machine. La producció anirà a càrrec de Banger Films, guanyadora d'un Emmy i un Peabody, mentre que la presentació i la distribució l’assumirà Sony Music Vision.

Això és el que explica Sony Music a la seva pàgina oficial al respecte: “Sony Music Vision, en associació amb Sony Music Entertainment UK i Epic Records, anuncia avui la producció de The Ballad Of Judas Priest, un nou documental sobre la llegendària banda anglesa de heavy metal, guanyadora d'un Grammy, Judas Priest i el seu èpic viatge fins al cim del rock and roll.

Codirigit pel documentalista Sam Dunn (responsable del film Metal: A Headbanger’s Journey) i Tom Morello de Rage against the machine en el seu debut com a director, el documental celebrarà l'impacte continuat de la cèlebre banda en la música i la cultura, amb una influència que va molt més enllà del metall. Amb himnes inoblidables i temes bàsics de la cultura pop com ara "Breaking The Law" i "You've Got Another Thing Coming", The Ballad Of Judas Priest capturarà la passió, la resiliència i el llegat perdurable d'una banda, la música i la història de la qual continuen inspirant generacions.

Sorgits d'unes humils arrels de classe treballadora a Birmingham, Regne Unit, per convertir-se en llegendes mundials del rock, Judas Priest no només va ajudar a donar forma a la cultura del heavy metal, sinó que la va forjar. Àmpliament considerats com un dels pioners del gènere a la dècada de 1970, Judas Priest ha venut més de 50 milions de discos i ha publicat 19 àlbums d'estudi per a la seva legió de dedicats fans estesos per tot el món. El 2022, van ser inclosos al Saló de la Fama del Rock and Roll. Amb el seu àlbum de 2024 Invincible Shield, la formació es va convertir en la primera banda de heavy metal a publicar àlbums d'estudi amb 50 anys de diferència. L'àlbum va obtenir una gran aclamació i va rebre una nova nominació als Grammy a la Millor Interpretació de metal. Aquesta tardor, s'uniran a Alice Cooper per a una gira com a cap de cartell per 22 ciutats nord-americanes".

Judas Priest diuen: "Hem viscut i respirat metall durant més de cinc dècades, i finalment en aquest documental convoquem la nostra congregació a presenciar oficialment les nostres vides sense censura, d'una manera mai vista abans... ens desprenem dels hàbits, revelant Priest en tota la seva glòria metàl·lica!"

"Tot i que alguns poden conèixer Judas Priest pels grans èxits que han donat forma al gènere heavy metal, hi ha molt més a la seva història", afirmen els codirectors Morello i Dunn. "Recorrent el seu increïble viatge de 50 anys d’història, aquesta pel·lícula capturarà com Judas Priest va definir el so i el concepte del metall, però també com el va convertir en un entorn més inclusiu al llarg dels anys. Estem agraïts a la banda per permetre'ns un accés tan íntim i sense filtres a les seves vides i esperem portar aquesta pel·lícula a les masses acerades d’arreu".

El documental inclou els productors Scot McFadyen i Sam Dunn. La producció executiva l’assumiran Tom Morello, Rick Krim, Sheila Stepanek i Jayne Andrews. Tom Mackay, Krista Wegener i Abby Davis seran els productors executius de Sony Music Vision, mentre que Sylvia Rhone ho serà d'Epic Records. La data de l’estrena és encara una incògnita.

Imatgeria religiosa (LXI): Disposats a degustar un tast del vi negre Judas Priest Reserva Duero 2023?

Si bé els enòlegs adamantins encara no poden comprar-lo a granel a la bodega de sota de casa, si que el poden adquirir a través de l’empresa familiar de vins anglesa Laithwaites, l’encarregada de comercialitzar aquesta beguda. Els productors expliquen el següent: “Els déus del metall Judas Priest tenen preparat un nou llançament: el reserva portuguès de la regió premium del Duero. És un vi negre fosc, envellit en bóta, amb notes especiades i afruitades, amb un ardent embolcall que acompanya l'etiqueta dissenyada a joc amb la portada del seu darrer àlbum. T'esperaries un vi negre per celebrar la influència atemporal de Judas Priest? Serveix-lo en copes grans mentre sona la seva música a tot volum!”.

Aquest vi negre té notes vellutades de pruna madura estofada, de pruna seca i de vainilla especiada, mentre que el seu aroma ens fa venir un complex sabor a mig camí entre pruna vermella, cirera i violetes.

L’Ian el presentava fa tres dies al Facebook de la banda de la següent manera: 

Després del cafè, el rom i la cervesa, ara arriba el vi. Què serà el següent? S'admeten apostes, però de calçotets, mitjons, colònies i camises hawaianes ja en tenen, no us n'oblideu...

Imatgeria religiosa (LX): Judas Priest posen música a l'anunci del nou Iphone 15 Pro.

"You've Got Another Thing Comin'" és la peça dels Sacerdots de la fe que sona a la campanya "That's. So. Metal" que promociona el llançament del nou Iphone 15 Pro Titanium d'Apple. L'empresa canadenca de telecomunicacions Telus (l’operadora que abasta el 95% d'usuaris del país) en col·laboració amb l'agència de màrqueting i comunicacions The&Partnership, ha realitzat un spot publicitari de 30 segons on hi van desfilant les típiques criatures de Telus (una vaca Highland, un pollastre Silkie i un poni Shetland) mentre sonen els primers compassos del clàssic de Judas Priest. 

Lise Doucet, directora de comunicacions de màrqueting de Telus , va dir en un comunicat de premsa: "Per llançar el primer iPhone de titani, vam pensar que seria adequat combinar les nostres bestioles amb una música que abracés l’ampli espectre del metall. I creiem que el nostre repartiment de bestioles amants del metall ha quedat increïble".

Imatgeria religiosa (LIX): Funko Pop! anuncia la propera aparició de la figura d’en Rob Halford!

Ja es veia a venir que tard o d´hora això acabaria passant... Després de la figura de Knuckelbounz i la de Super 7, ara li toca el torn a la d’aquesta coneguda empresa de joguines de col·leccionisme famosa pels seus capgrossos de vinil. El ninot presenta en Rob amb la seva imatge icònica forjada durant els anys 82 i 84, amb l'armilla de cuir, les canelleres, les manilles, les ulleres de mirall, la gorra de plat i, evidentment, el fuet.

El seu llançament es preveu a finals d’any i com és habitual en els productes de la línea Pop! Rocks, la figura que mesura 11,3 cm es posarà a la venda en una capsa amb la part frontal transparent. 

La companyia ho ha anunciava al seu compte d'Instagram: "Roqueja al ritme i amb el so del heavy metal de Judas Priest amb la figura Pop! d’en Rob Halford. El Pop! del cantant Rob Halford está preparat per a ser el protagonista de la teva línea Pop! Rocks. Reuneix la teva col·lecció per a un concert ple de headbanging i celebra 50 anys de heavy metal. 50 anys i més de 50 milions d'àlbums venuts,En Rob Halford de Judas Priest forma part de la línea Pop! Rocks per convertir la teva col·lecció en un frenesí de heavy metal. Està preparada la teva col·lecció per acollir aquest artista del Rock & Roll Hall Of Fame?".

Imatgeria religiosa (LVIII): “Breaking The Law” sona en un dels anuncis emesos durant la pausa de la Super Bowl!

Una versió del clàssic dels Déus del metall ha il·lustrat el tall publicitari de l’aigua Liquid Death que s’ha emès durant el descans de la final del campionat de la National Football League del passat dissabte dia 12, un aparador importantíssim per a les empreses que volen llençar o reforçar el seu producte entre els consumidors. Aquesta cita esportiva que reuneix a milions d’espectadors des de les seves cases, porta a les marques com Liquid Death a crear cridaners anuncis. Aquest any les marques han apostat per l’humor i el to desenfadat dels seus missatges per captar l’atenció dels consumidors.

La companyia explicava el següent: “Només som una empresa d'aigua divertida que odia el màrqueting corporatiu. La nostra malvada missió és fer riure la gent i aconseguir que aquestes persones beguin més aigua i amb major freqüència, alhora que ajudem a acabar amb la contaminació provocada pels plàstics".

És hora d'obrir una llauna gran gelada i hidratar-te amb les teves criatures menors d'edat!

Imatgeria religiosa (LVII): En Rob Halford ens desitja un Bon Nadal (a la seva peculiar manera...)

En Rob Halford es va possar el seu jersei nadalenc i el seu gorro de Pare Noël per felicitar les festes als fans d'arreu a través d'un missatge penjat a les seves xarxes socials acompanyat del missatge: Bon Nadal, pau i amor per a vosaltres".

Imatgeria religiosa (LVI): El Pare Noël visita en Glenn Tipton.

Fa quatre dies, en Rob compartia al seu perfil d’Instagram una fotografia amb en Glenn, feta a la sala d’estar de la casa d’aquest últim. A principis d’aquest mes, en una entrevista a MariskalRock, en Halford ja va parlar de la contribució del guitarrista en el proper treball de la banda: “En Glenn pot tocar la guitarra, ho fa de manera diferent, però encara ho pot fer. Pot tocar i estarà en el proper àlbum. Sigui quina sigui la seva contribució, aquesta serà molt valuosa. Encara és una peça important en aquesta banda i pel què aquesta representa, sobretot en termes de composició. Ha fet una gran aportació a les cançons. És un lluitador, mai s’atura per res. Continua sense rendir-se, com diu la cançó, i mostrant que és un autèntic heroi del heavy metal”.

Imatgeria religiosa (LV): En Rob Halford apareix com a veu convidada en el nou senzill de Bad Penny.

Tal i com ja s'havia anunciat durant l'estiu, en Rob va aprofitar abans de viatjar a Anglaterra per preparar els assatjos de la gira “50 Years Of Heavy Metal”, per gravar les veus al tema "Push Comes To Shove" de la banda de rock Bad Penny, formada per l’ex baixista de Queen en directe, Danny Miranda, el bateria de Blue Öyster Cult, Jules Radino, i el guitarrista Mike Holtzman.

"Push Comes To Shove" compta amb la veu d’en Rob que interpreta un duet amb la cantant novaiorquesa Militia Vox, mentre que les cançons anterior d’aquesta superbanda havien estat interpretades per Steve Augeri (Journey) i Todd La Torre (Queensrÿche).

En Hotzman explicava: "En Danny i jo vam crear la música i la melodia d'aquest tema. Sabíem que teníem alguna cosa especial... Aquests elements exòtics, el diàleg interior, el groove... Només necessitaven veus extraordinàries per portar-lo més enllà. Estem encantats que en Rob i la Militia acceptessin cantar-lo. Ells l’han convertit en una cançó absolutament matadora ".

“Aquesta peça m’ha atrapat”, comentava el metalgod. “És misteriosa, forta i atractiva”.

Imatgeria religiosa (LIV): En Rob Halford apareix a la nova campanya publicitària de l’asseguradora Plymouth Rock Assurance!

En Rob surt en tres anuncis de televisió fent el paper de “The Rocker” per aquesta companyia d’assegurances de la llar i l’automòbil amb seu a New Jersey. Cada spot de trenta segons compta amb en Halford cantant jingles, on diu la frase "Tens Plymouth Rocked", al costat de clients que proclamen la seva felicitat després d’haver contractat la seva nova pòlissa amb Plymouth Rock Assurance.

La lletra i la música de les cançons ha estat escrita per en Tim Cawley, membre de l’empresa HeyLet'sGo i compositor de l’ASCAP, i grabada als Premier Studios de Phoenix amb el productor Jeremy Parker. En Cawley comentava: “Entrar a l’estudi amb en Rob Halford? És impossible tenir una millor jornada de treball. No et deixis intimidar pels seus aguts. En Rob es va mostrar relaxat i col·laborador, i va aportar tot el seu carisma a la gravació i al set de rodatge”. 

Els anuncis es van gravar sota la direcció d’en Cary Truelick de True Story Films, i es van rodar a Phoenix, Arizona, on actualment resideix el vocalista. Segons comenta la productora, veure en Rob dirigint-se des de la seva caravana fins el plató sota una temperatura de 46 graus amb el seu abric de cuir negre, va ser insuperable.

El metalgod explicava així la seva experiència: “És gratificant ser el primer peregrí del heavy metal que s’associa amb Plymouth Rock. Ho he passat genial en aquest projecte".

Imatgeria religiosa (LIII): Ja tenim aquí la cervesa Hails & Horns Halford Ale!

Els germans Halford, en Rob I en Nigel, han unit forces amb la casa Backyard Brewhouse de Walsall per fer la marca de cervesa Hails & Horns Halford Ale que s’estrenarà en exclusiva al festival Bloodstock Open Air d’aquest proper cap de setmana.

En Rob, qui paradoxalment va celebrar a principis d’any els seus trenta-cinc anys de sobrietat, va parlar ja fa uns mesos al podcast Across The Board, dirigit pels productors Emiko i Mike Exeter, sobre com aconsegueix mantenir-se sobri mentre està de gira. "No és fàcil", explicava. “A rehabilitació se’ns proporcionen moltes eines i recursos que faig servir cada dia. Molts d’ells són com notes mentals, parlaments amb un mateix. Hi ha molt treball interior. Això és realment vital en el dia a dia de la sobrietat. Quan estava a rehabilitació havia d’explicar la historia de la meva vida a tothom, de manera que totes les persones sabien a què em dedicava. I recordo que parlàvem del fet de tornar a aquest món del sexe, les drogues, el rock and roll i l'alcohol. No sabia com podia fer-hi front, perquè no es tractava d’un procés de reintegració gradual, per dir-ho d'alguna manera. Vaig apostar per no fer petits passos i anar directament al moll de l’os. No podia tornar a la banda i dir als meus companys: ‘No es pot beure. No es pot fer això. No es pot fer allò.’ Tot es resumeix en autocontrolar-se i acceptar la pròpia impotència. No recordo que ens haguéssim assegut mai a parlar sobre això, però hi va haver cura i comprensió per part seva, com encara n'hi ha ara", continuava relatant en Halford.

"Però jo seria l'última persona que imposaria les meves normes o la meva manera de viure a altres persones perquè això seria completament hipòcrita. Fins i tot ara, quan volem després d'un espectacle i els nois prenen una cervesa, un còctel o el que els ve de gust, home, a mi també m'encantaria beure’m una cervesa freda. M'encantaria un Jack Daniel’s amb Coca-Cola. Puc olorar-ne la flaire perquè estem junts a l’avió. És com tenir la veueta d’un àngel a un costat i la d’un dimoni a l'altre. El meu pensament immediat és que mai vull tornar a estar malalt. Mai, mai vull tornar a sentir-me tan malament. Mai vull tornar a estar en aquell lloc terrible, fosc i solitari. És una impuls fugisser, però sempre hi és. Quan estic a casa, en Thomas no beu. Quan vaig conèixer en Thomas per primera vegada, va deixar de beure. Això és un gran suport per a mi. Mai estic realment envoltant d'alcohol o drogues quan no estic treballant. Però, sí, quan els meus fans o quan els fans de Priest venen a veure’ns, sí beuen alguna cosa; és possible que apareguin amb un parell de copes com a part de la festa. Tenen tot el seu dret. I viuen la seva vida, fan festa i ho passen bé, com s’ha de fer. No tenen problemes amb alcohol, no tenen addicció a les drogues. Hi ha persones que poden gaudir del consum recreatiu sense que això tingui un efecte nociu sobre elles, ni físicament ni mental. "Per tant, considero el meu cas com un miracle absolut", afegia en Rob.

"Només puc dir que ha estat un miracle que des del 6 de gener de 1986 fins a l'1 de desembre de 2020 no hagi tingut ni una sola relliscada. I no estic presumint, perquè això ja forma part del passat i s’ha de viure el moment present. No penso en l’ahir ni en el demà, només penso en viure el moment. Però estic profundament agraït d’haver arribat fins aquí sense fallar. Potser fallar no és el terme més encertat. Sense sortir-me del camí, potser aquesta seria l’expressió més ajustada. Estic agraït d’haver pogut arribar fins aquí i mantenir-me net i sobri. Perquè si no ho hagués fet, qui sap on hauria anat a parar i com hauria acabat?"

En Halford anteriorment havia expressat que creia en l’existència d’algun poder superior que l’havia ajudat en la seva recuperació. "Un cop net i sobri, la meva vida va canviar completament", va confessar durant una aparició al podcast The Jasta Show d’en Jamey Jasta. "Part de la meva recuperació es basa en tenir la creença en una força superior. I funciona. Funciona i realment és important. Probablement” afegia el cantat, “hi haurà gent que escolta aquest podcast i que mai ha passat per això a la seva vida, i és fantàstic; es tracta només d’acceptar l’altre. Però sempre ho explico a la gent: allò que més faig és pregar. Realment prego força. I fins i tot si no creieu en la pregària, us animo a que ho proveu. Pregueu per tenir un bon dia, pel vostre amic o per qualsevol cosa. És increïble perquè funciona completament. Garanteixo que realment funciona. Sé que estic sonant com l’evangelista Billy Graham, però només intento explicar algunes de les coses que em serveixen en el meu dia a dia i que em fan sentir-me capaç de sortir cada nit a l’escenari i fer la meva feina”.

En una altra entrevista amb Classic Rock Revisited, el vocalista va dir que havia deixat de consumir perquè “Em sentia malament i estava realment cansat de trobar-me així. Sempre recordaré el primer concert que vaig fer net i sobri... Va ser a Alburquerque, a Nou Mèxic" recordava. "Em vaig sentir literalment en una altra dimensió, ja que tot m’arribava amb una claredat diàfana. Vaig poder gaudir de l'actuació de Judas Priest sense res que ho enterbolís. Des de llavors tot ho considero un miracle. Tothom ha d'enfrontar-se als seus dimonis en algun moment. No ha de ser alcohol o drogues. Pot ser menjar massa, no fer exercici físic o el que sigui... No és fàcil mantenir-se net i sobri en el rock and roll. Hi ha moltes temptacions des que et lleves fins que te’n vas a dormir, sobretot quan estàs a la carretera. Però crec que els meus amics i els meus germans sobris del metall som algunes de les persones més fortes del món".

Imatgeria religiosa (LII): Vint anys de Demolition.

A meitats d’aquest mes de juliol es va complir el vintè aniversari de la publicació de Demolition, el polèmic segon i darrer disc d’estudi que va comptar amb Tim Ripper Owens a la veu abans de la reunió amb en Halford. Coincidint l’efemèride amb les entrevistes promocionals recolzant la sortida del debut de K.K’s Priest, dos dels seus protagonistes han parlat de la vigència d’aquest disc i de Jugulator, dels contratemps que van impedir valorar-los en la seva justa mesura i de la necessitat de rescabalar aquest greuge recuperant alguna de les seves peces de cara a la gira de presentació de Sermons Of The Sinner.

Els darrers dies de juny, al podcast de l’Eddie Trunk, en Downing posava en valor els discos d’estudi de l’era Ripper: “Crec que els discos que vam fer amb en Ripper son únics i màgics de veritat, perquè crec que teníem una nova entitat. En Ripper era jove i penso que vam fer un gran pas endavant, ja que havia passat un període d'anys força llarg des de Painkiller. Quan vaig tornar a reunir-me amb en Glenn després dels seus discos en solitari, no tenia ni idea del què hauria sortit si haguéssim continuat units. Estava en el limb pensant: 'I ara, que se suposa que haig de fer?’. Imagino que tot va sortir de manera natural com a compositors. En Glenn i jo erem Jugulator" segueix explicant. 

"Crec que ambdós discos han superat la prova del temps. Llegeixo comentaris del tipus escolta “Bullet Train”’ o ‘torneu a tocar aquelles cançons’. Va ser divertit i bastant brutal, així que tots aquests elements tornaran a acompanyar-nos. Ha passat massa temps, però tant de bo puguem sortir de gira i tocar cançons d’aquests àlbums. Resulta molt frustrant tenir una part del teu llegat tancant amb clau i forrellat com si ja no existís. Estem intentant ressuscitar-lo i esperem aconseguir-ho.”

Pocs dies després i encetat el mes de juliol, en K.K. en una conversa amb en Rodrigo Altaf de Sonic Perspectives, contextualitzava aquests àlbums en l’època en la qual es van publicar: “Crec que moltes bandes editen discos avançats al seu temps i el moment en el qual ho fan és molt important. Potser en aquest cas el moment no va ser el més adequat. La qüestió no era que en Ripper fos el cantant, sinó que en Rob no estava amb nosaltres. El tema tenia a veure amb la familiaritat de la seva veu, cosa que reconec i entenc. Crec que les aigües han tornat a mare i els fans tornen a escoltar aquests àlbums. A part de la veu hi ha moltes parts de guitarra i molts riffs dels quals em sento profundament orgullós”.

A principis d’agost, era el cantant qui raonava al podcast Iron City Rocks sobre el difícil moment pel qual passava el metall quan va ingressar a les files dels Sacerdots de la fe metàl·lica: "Entrar a Judas Priest en la pitjor època per la qual mai ha passat heavy metal és l'únic record dolent que tinc del meu pas per la banda. Va ser cap a la fi del grunge. L’any 96 les bandes de metall tocaven a clubs; no importa qui fossis ni a quin grup toquessis: tothom ho feia en recintes petits. I el fet que jo arribés després de cinc anys en blanc tampoc va ajudar. Però els fans eren fantàstics. I naturalment jo no agradava tothom, però això és normal. Encara hi ha gent a qui no accepten en Brian Johnson, la qual cosa em sorprèn. Però Jugulator i Demolition eren grans discos. Per a mi, Demolition va ser encara millor, així que va ser molt bo fer aquests àlbums. Quan algú em deia que no li agradava Jugulator o Demolition sempre li contestava: ‘Bé, vine al concert i escolta les cançons perquè t'encantaran’. Tothom sempre va portar-se molt bé amb mi. Estar a Judas Priest va ser molt divertit, els nois eren grans persones i va ser un gran moment” recordar en Tim. 

“Tot i així sempre vaig saber que en un moment o altre en Rob tornaria. I vaig entendre perfectament que en Rob necessitava a Judas Priest i que Judas Priest necessitava en Rob . Tots ho enteníem. Sabíem que passaria. Sempre planava aquesta sensació a l’ambient. Però mai vaig marxar de Judas Priest, vaig ésser acomiadat” continua explicant. “També és cert que volia començar a fer altres coses ja que hi havia molts períodes d’inactivitat, però mai vaig cremar cap pont. Vaig sortir i mai he parlat malament dels nois, malgrat haver volgut esborrat la meva existència a Judas Priest. M’agradaria comprar aquests discos o vendre’ls quan faig gires en solitari, però no es pot, es com si s’haguessin esfumat. Em refereixo a això mateix... Si estiguessin en el mercat els podria comprar a preu de cost i vendre’ls als meus concerts. Això seria genial, així tindria el meu catàleg complert. Però a nivell personal, els considero a tots amics: el management [el 2019 va conhortar al cantant a deixar d’utilitzar les portades dels discos en els quals va participar per a promocionar els seus xous en solitari], en Rob, ...tothom".

Imatgeria religiosa (LI): Nova campanya per recaptar fons per a la "Glenn Tipton Parkinson’s Foundation".

Aprofitant l'aparició dels Sacerdots al festival Bloodstock Open Air, el proper diumenge 15 d’agost es realitzarà el sorteig d'una de les guitarres d'en Tipton entre les persones que vulguin participar-hi. Els números per a la rifa es podran comprar al festival a partir del dia 11 per 5 lliures i els diners recaptats es destinaran a la "Glenn Tipton Parkinson’s Foundation". El guanyador s'emportarà la guitarra “ESP Limited GT 600” signada per en Glenn i la resta dels membres de Judas Priest.