Els germans Halford, en Rob I en Nigel, han unit forces amb la casa Backyard Brewhouse de Walsall per fer la marca de cervesa Hails & Horns Halford Ale que s’estrenarà en exclusiva al festival Bloodstock Open Air d’aquest proper cap de setmana.
En Rob, qui paradoxalment va celebrar a principis d’any els seus trenta-cinc anys de sobrietat, va parlar ja fa uns mesos al podcast Across The Board, dirigit pels productors Emiko i Mike Exeter, sobre com aconsegueix mantenir-se sobri mentre està de gira. "No és fàcil", explicava. “A rehabilitació se’ns proporcionen moltes eines i recursos que faig servir cada dia. Molts d’ells són com notes mentals, parlaments amb un mateix. Hi ha molt treball interior. Això és realment vital en el dia a dia de la sobrietat. Quan estava a rehabilitació havia d’explicar la historia de la meva vida a tothom, de manera que totes les persones sabien a què em dedicava. I recordo que parlàvem del fet de tornar a aquest món del sexe, les drogues, el rock and roll i l'alcohol. No sabia com podia fer-hi front, perquè no es tractava d’un procés de reintegració gradual, per dir-ho d'alguna manera. Vaig apostar per no fer petits passos i anar directament al moll de l’os. No podia tornar a la banda i dir als meus companys: ‘No es pot beure. No es pot fer això. No es pot fer allò.’ Tot es resumeix en autocontrolar-se i acceptar la pròpia impotència. No recordo que ens haguéssim assegut mai a parlar sobre això, però hi va haver cura i comprensió per part seva, com encara n'hi ha ara", continuava relatant en Halford.
"Però jo seria l'última persona que imposaria les meves normes o la meva manera de viure a altres persones perquè això seria completament hipòcrita. Fins i tot ara, quan volem després d'un espectacle i els nois prenen una cervesa, un còctel o el que els ve de gust, home, a mi també m'encantaria beure’m una cervesa freda. M'encantaria un Jack Daniel’s amb Coca-Cola. Puc olorar-ne la flaire perquè estem junts a l’avió. És com tenir la veueta d’un àngel a un costat i la d’un dimoni a l'altre. El meu pensament immediat és que mai vull tornar a estar malalt. Mai, mai vull tornar a sentir-me tan malament. Mai vull tornar a estar en aquell lloc terrible, fosc i solitari. És una impuls fugisser, però sempre hi és. Quan estic a casa, en Thomas no beu. Quan vaig conèixer en Thomas per primera vegada, va deixar de beure. Això és un gran suport per a mi. Mai estic realment envoltant d'alcohol o drogues quan no estic treballant. Però, sí, quan els meus fans o quan els fans de Priest venen a veure’ns, sí beuen alguna cosa; és possible que apareguin amb un parell de copes com a part de la festa. Tenen tot el seu dret. I viuen la seva vida, fan festa i ho passen bé, com s’ha de fer. No tenen problemes amb alcohol, no tenen addicció a les drogues. Hi ha persones que poden gaudir del consum recreatiu sense que això tingui un efecte nociu sobre elles, ni físicament ni mental. "Per tant, considero el meu cas com un miracle absolut", afegia en Rob.
"Només puc dir que ha estat un miracle que des del 6 de gener de 1986 fins a l'1 de desembre de 2020 no hagi tingut ni una sola relliscada. I no estic presumint, perquè això ja forma part del passat i s’ha de viure el moment present. No penso en l’ahir ni en el demà, només penso en viure el moment. Però estic profundament agraït d’haver arribat fins aquí sense fallar. Potser fallar no és el terme més encertat. Sense sortir-me del camí, potser aquesta seria l’expressió més ajustada. Estic agraït d’haver pogut arribar fins aquí i mantenir-me net i sobri. Perquè si no ho hagués fet, qui sap on hauria anat a parar i com hauria acabat?"
En Halford anteriorment havia expressat que creia en l’existència d’algun poder superior que l’havia ajudat en la seva recuperació. "Un cop net i sobri, la meva vida va canviar completament", va confessar durant una aparició al podcast The Jasta Show d’en Jamey Jasta. "Part de la meva recuperació es basa en tenir la creença en una força superior. I funciona. Funciona i realment és important. Probablement” afegia el cantat, “hi haurà gent que escolta aquest podcast i que mai ha passat per això a la seva vida, i és fantàstic; es tracta només d’acceptar l’altre. Però sempre ho explico a la gent: allò que més faig és pregar. Realment prego força. I fins i tot si no creieu en la pregària, us animo a que ho proveu. Pregueu per tenir un bon dia, pel vostre amic o per qualsevol cosa. És increïble perquè funciona completament. Garanteixo que realment funciona. Sé que estic sonant com l’evangelista Billy Graham, però només intento explicar algunes de les coses que em serveixen en el meu dia a dia i que em fan sentir-me capaç de sortir cada nit a l’escenari i fer la meva feina”.
En una altra entrevista amb Classic Rock Revisited, el vocalista va dir que havia deixat de consumir perquè “Em sentia malament i estava realment cansat de trobar-me així. Sempre recordaré el primer concert que vaig fer net i sobri... Va ser a Alburquerque, a Nou Mèxic" recordava. "Em vaig sentir literalment en una altra dimensió, ja que tot m’arribava amb una claredat diàfana. Vaig poder gaudir de l'actuació de Judas Priest sense res que ho enterbolís. Des de llavors tot ho considero un miracle. Tothom ha d'enfrontar-se als seus dimonis en algun moment. No ha de ser alcohol o drogues. Pot ser menjar massa, no fer exercici físic o el que sigui... No és fàcil mantenir-se net i sobri en el rock and roll. Hi ha moltes temptacions des que et lleves fins que te’n vas a dormir, sobretot quan estàs a la carretera. Però crec que els meus amics i els meus germans sobris del metall som algunes de les persones més fortes del món".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada