Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



11 d’agost 2021

En K.K. reitera per enèsima vegada la imparitat entre els seus solos i els d’en Tipton!


Així ho torna a fer saber en la darrera entrevista concedida a Rockpages.gr on el guitarrista torna afirma: "Hauria d'haver tocat més solos a Priest. No hauria d'haver donat el meu braç a tòrcer, m’hauria d’haver mantingut ferm i dir: ‘Glenn, he de tocar més solos perquè puc tant com tu’. Ara, com que puc, és fantàstic. I veig bocabadat com Richie toca els meus solos i els d’en Glenn . Sé que l’Andy era el guitarra rítmic de la seva pròpia banda [Hell] i m’agradaven força. Sé que en Kevin era el guitarra solista [de Hell] i que per desgràcia va patir una lesió. M'agradava aquella banda. Vaig pensar que eren molt bons” explica en Downing. “Crec que en Richie toca els solos d’en Glenn a l'àlbum Firepower i no entenc perquè l’Andy no toca aquestes parts", continua dient en Downing. "Crec que hi ha una descompensació entre tots dos i trobo a faltar els solos per part d’un d’ells. Naturalment a Sermons Of The Sinner hi ha una gran quantitat de guitarres, solos i altres coses, i això m’agrada. I, per descomptat, puc tocar tant com vulgui en aquest disc.” 


“Actualment Judas Priest són una cosa completament diferent per a mi, bàsicament perquè no hi sóc” afirma taxatiu. Per a mi, tot va acabar quan vaig deixar-ho. Ho veig d’aquesta manera. Ara el grup és una banda diferent, tenen èxit i això és fantàstic. Però estic segur que molta gent recorda els Priest clàssics tal i com érem quan estàvem realment en flames, arrasant el món".