“Quan vaig començar a compondre el nou disc, va ser la primera vegada que treballava pensant que potser era l'últim de la meva vida” diu en Downing.

En declaracions a Sergi Ramos de The Metal Circus, el guitarrista explicava el procés catàrtic que va suposar escriure Sermons Of The Sinner: Quan la porta es va tancar definitivament per a què jo recuperés el meu lloc a Judas Priest, el més lògic era fer alguna cosa pel meu compte. No ha estat difícil. Ho he gaudit. Estic molt orgullós del disc i espero que als fans els agradi. És per a ells. Els sermons són les meves cançons i jo sóc el pecador. Imagino que es podria dir així... Espero que els fans no pensessin que m'oblidava del meu passat perquè no ho he fet” recorda en Kenneth. “Ara estic molt centrat. Em vaig cansar d'estar callat. Em vaig cansar de prostituir-me. Ara sóc com un animal salvatge al qual han deixat sortir de la gàbia. Mai vaig imaginar que la vida podia ser així, però ho és. Estic bé, motivat i vull fer un gran xou per als fans quan es pugui girar de nou.“

“Estic molt orgullós de qui sóc, de la banda i dels meus companys encara que tinguéssim els nostres problemes pel camí i ara no ens portem bé” continua explicant. “El respecte hi és. Hem fet història. Del què m'he adonat és que m'he de centrar en mi i en el que jo puc fer. He de confessar que quan estava component el disc era la primera vegada en què treballava en un disc pensant que potser era l'últim de la meva vida. Volia fer-ho tan bo com pogués i tan especial com pogués. Volia assegurar-me que el missatge arribés. Aquest gènere musical només té 3 o 4 dècades, però ha canviat les regles de tot i espero que això serveixi perquè algun jove músic digui ‘això està genial, vull compondre una cosa així’”.

Preguntat per la línia compositiva propera a la de Judas Priest i la participació d’en Ripper, el Downing afirmava: “El criteri era fer allò que em sortís de manera natural. Quan tens un so clàssic no vols canviar-lo en excés. No volia ficar guitarres d'afinació baixa o excessivament distorsionades. Havia de ser fidel al meu so i ser orgànic. Això va ser tot. Quan em poso a escriure, automàticament això és el que surt. Respecte a en Ripper, era l'elecció òbvia” deia en K.K. “És un gran vocalista i tothom ho sap. Hem treballat junts, hem viatjat junts i hem fet una enorme quantitat de xous junts. Era l'elecció més que evident. Penso que els discos que vam fer amb en Ripper estan infravalorats i que molts fans volen escoltar cançons d'aquells discos com "Bullet Train", "Cathedral Spires" i coses així. Podem tocar aquestes cançons ara. De fet, podem tocar qualsevol cançó de la qual jo hagi estat part com a compositor en els 40 anys que vaig passar a la banda. També podem tocar el nou material. Aquesta combinació és la que vull interpretar durant el temps que em quedi com a músic. Vaig a fer 70 anys i penso que m’he guanyat el dret de fer allò que em vingui de gust”.

Finalment era interrogat sobre la seva opinió al voltant de la importància que va tenir la introducció de bateria amb doble bombo gravada per ”Exciter” en la posterior manera de tocar heavy metal actualment i que ells van dur anys després a l’extrem amb “Painkiller”. El veterà guitarrista es mostra taxatiu: “Tens tota la raó. Per aquí era per on ens movíem des de Sin After Sin fins a British Steel. Stained Class i Killing Machine tenien la marca molt definida d’en Les amb el doble bombo. I tot i que va ser en Simon Philipps qui va gravar Sin After Sin, ja hi havia parts que apuntaven en aquesta direcció. Crec que després ens vam allunyar massa d'aquest estil. No m’entenguis malament: en Dave Holland era un gran bateria. No em penedeixo del seu pas per la banda. Però quan penso en això, crec que sí, que vam inventar en aquell moment l'estil de tocar la bateria en el heavy metall. Totes les bandes de heavy metal van començar a usar el doble bombo a partir de llavors, no?”