A meitats d’aquest mes de juliol es va complir el vintè aniversari de la publicació de Demolition, el polèmic segon i darrer disc d’estudi que va comptar amb Tim Ripper Owens a la veu abans de la reunió amb en Halford. Coincidint l’efemèride amb les entrevistes promocionals recolzant la sortida del debut de K.K’s Priest, dos dels seus protagonistes han parlat de la vigència d’aquest disc i de Jugulator, dels contratemps que van impedir valorar-los en la seva justa mesura i de la necessitat de rescabalar aquest greuge recuperant alguna de les seves peces de cara a la gira de presentació de Sermons Of The Sinner.
Els darrers dies de juny, al podcast de l’Eddie Trunk, en Downing posava en valor els discos d’estudi de l’era Ripper: “Crec que els discos que vam fer amb en Ripper son únics i màgics de veritat, perquè crec que teníem una nova entitat. En Ripper era jove i penso que vam fer un gran pas endavant, ja que havia passat un període d'anys força llarg des de Painkiller. Quan vaig tornar a reunir-me amb en Glenn després dels seus discos en solitari, no tenia ni idea del què hauria sortit si haguéssim continuat units. Estava en el limb pensant: 'I ara, que se suposa que haig de fer?’. Imagino que tot va sortir de manera natural com a compositors. En Glenn i jo erem Jugulator" segueix explicant.
"Crec que ambdós discos han superat la prova del temps. Llegeixo comentaris del tipus escolta “Bullet Train”’ o ‘torneu a tocar aquelles cançons’. Va ser divertit i bastant brutal, així que tots aquests elements tornaran a acompanyar-nos. Ha passat massa temps, però tant de bo puguem sortir de gira i tocar cançons d’aquests àlbums. Resulta molt frustrant tenir una part del teu llegat tancant amb clau i forrellat com si ja no existís. Estem intentant ressuscitar-lo i esperem aconseguir-ho.”
Pocs dies després i encetat el mes de juliol, en K.K. en una conversa amb en Rodrigo Altaf de Sonic Perspectives, contextualitzava aquests àlbums en l’època en la qual es van publicar: “Crec que moltes bandes editen discos avançats al seu temps i el moment en el qual ho fan és molt important. Potser en aquest cas el moment no va ser el més adequat. La qüestió no era que en Ripper fos el cantant, sinó que en Rob no estava amb nosaltres. El tema tenia a veure amb la familiaritat de la seva veu, cosa que reconec i entenc. Crec que les aigües han tornat a mare i els fans tornen a escoltar aquests àlbums. A part de la veu hi ha moltes parts de guitarra i molts riffs dels quals em sento profundament orgullós”.
A principis d’agost, era el cantant qui raonava al podcast Iron City Rocks sobre el difícil moment pel qual passava el metall quan va ingressar a les files dels Sacerdots de la fe metàl·lica: "Entrar a Judas Priest en la pitjor època per la qual mai ha passat heavy metal és l'únic record dolent que tinc del meu pas per la banda. Va ser cap a la fi del grunge. L’any 96 les bandes de metall tocaven a clubs; no importa qui fossis ni a quin grup toquessis: tothom ho feia en recintes petits. I el fet que jo arribés després de cinc anys en blanc tampoc va ajudar. Però els fans eren fantàstics. I naturalment jo no agradava tothom, però això és normal. Encara hi ha gent a qui no accepten en Brian Johnson, la qual cosa em sorprèn. Però Jugulator i Demolition eren grans discos. Per a mi, Demolition va ser encara millor, així que va ser molt bo fer aquests àlbums. Quan algú em deia que no li agradava Jugulator o Demolition sempre li contestava: ‘Bé, vine al concert i escolta les cançons perquè t'encantaran’. Tothom sempre va portar-se molt bé amb mi. Estar a Judas Priest va ser molt divertit, els nois eren grans persones i va ser un gran moment” recordar en Tim.
“Tot i així sempre vaig saber que en un moment o altre en Rob tornaria. I vaig entendre perfectament que en Rob necessitava a Judas Priest i que Judas Priest necessitava en Rob . Tots ho enteníem. Sabíem que passaria. Sempre planava aquesta sensació a l’ambient. Però mai vaig marxar de Judas Priest, vaig ésser acomiadat” continua explicant. “També és cert que volia començar a fer altres coses ja que hi havia molts períodes d’inactivitat, però mai vaig cremar cap pont. Vaig sortir i mai he parlat malament dels nois, malgrat haver volgut esborrat la meva existència a Judas Priest. M’agradaria comprar aquests discos o vendre’ls quan faig gires en solitari, però no es pot, es com si s’haguessin esfumat. Em refereixo a això mateix... Si estiguessin en el mercat els podria comprar a preu de cost i vendre’ls als meus concerts. Això seria genial, així tindria el meu catàleg complert. Però a nivell personal, els considero a tots amics: el management [el 2019 va conhortar al cantant a deixar d’utilitzar les portades dels discos en els quals va participar per a promocionar els seus xous en solitari], en Rob, ...tothom".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada