Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



23 d’abril 2026

Judas Priest anuncia la publicació d’un nou “The Best Of”!


I ho fa amb la següent nota de premsa: “The Best Of Judas Priest és una col·lecció que abasta tota la carrera i celebra la història d’una de les bandes més influents i perdurables del heavy metal. Judas Priest ha definit i redefinit el so i la imatgeria del heavy metal durant més de cinc dècades. Amb més de 50 milions d'àlbums venuts a tot el món i més de 2.500 milions de reproduccions al seu catàleg en streaming, el seu impacte en la música i la cultura continua sent inigualable. Aquesta col·lecció especial de 16 cançons reuneix algunes de les gravacions de la banda venerades mundialment, com ara "Breaking The Law", "You've Got Another Thing Coming", "Electric Eye", "Turbo Lover" i "Painkiller". Juntes, aquestes cançons representen moments clau del seu catàleg i tracen l'evolució d'una banda que va ajudar a donar forma al gènere en si. The Best Of Judas Priest serveix tant com una porta d’entrada accessible per a nous oients com una col·lecció definitiva per als fans de tota la vida que busquen tornar a escoltar les cançons que van consolidar el llegat de la banda.”

La referència es llençarà el proper el proper 19 de juny a través de Sony Music i apareixerà en diferents formats: versió en disc compacte estàndard, en vinil de diferents colors (negre, blau i vermell) i en picture disc (edició que només estarà a la venda a través de la pàgina del grup).
El llistat de cançons serà diferent en funció del format que s’adquireixi. La versió en compact disc serà la més àmplia i comptarà amb les següents peces:  

1. You've Got Another Thing Coming - 2. Lightning Strike - 3. Breaking the Law - 4. Beyond the Realms of Death - 5. Painkiller - 6. Hell Bent For Leather - 7. Rocka Rolla - 8. Turbo Lover - 9. Electric Eye - 10. Crown Of Horns - 11. Living After Midnight - 12. Night Crawler - 13. Heading Out To The Highway - 14. Better By You, Better Than Me - 15. The Sentinel - 16. Diamonds And Rust.

El contingut del vinil serà més reduït (cinc temes a cada cara) i prescindirà de Lightning Strike, Beyond the Realms of Death, Rocka Rolla, Night Crawler, Better By You, Better Than Me i de la versió de Diamonds And Rust.


Les diverses edicions es poden comprar a través d’aquest enllaç.

08 d’abril 2026

Què va passar realment amb el baix de l’Ian Hill a “Painkiller”? Posem llum a la foscor...


D’aquí uns mesos farà ja sis anys que en Don Airey obria la capsa dels trons i explicava obertament que ell havia estat el responsable d’enregistrat les línies de baix de l’àlbum Painkiller davant la indisponiblitat d’en Hill. I no només això, sinó també que les havia gravat amb un teclat MiDi. 


Evidentment, el gruix de la premsa especialitzada es va fer ressò d’aquestes impactant declaracions. però estranyament, cap mitjà va mostrar interès per aprofundir en els fets esmentat i van limitar-se al sucós titular. Una cosa tan bàsica i senzilla com buscar un testimoni proper a l'entorn del grup que aportés una visió completa, global i objectiva dels fets, va ser obviada per complet.


Afortunadament, el periodista Martin Popoff -convençut pel seu afany en favor de la veritat- recollia en el seu monumental llibre Judas Priest-Turbo ‘til Now, les inapel·lables paraules de Chris Tsangarides, el productor de Painkiller


Uns anys abans de la seva mort a principis de 2018, Tsangarides li aclaria el per què de la comorbiditat de les dues línies de baix, la enregistrada per l’Ian amb les quatre cordes de la seva guitarra i la del sintetitzador gravada per en Don: "A Painkiller pots escoltar a Don Airey tocant les parts de teclat", explicava en Chris. “Els nois estaven molt interessats en fer un àlbum amb ell. Ells havien escoltat a una banda de Minneapolis anomenada Slave Raiders amb la qual jo havia treballat. Havien vist el seu videoclip a la Mtv i havien quedat impressionats pel so, especialment pel dels baixos. Em van preguntar com ho havíem aconseguit I els vaig confessar que havíem doblat el baix amb un sintetitzador Moog. Així que a ‘Painkiller’ en Don repeteix el patró del baix amb un sintetitzador.  I això és el que fa que el so sigui increïblement percussiu, com un atac redoblat”.


Una explicació que no distava massa de la que el youtuber ShaunTrack havia apuntat en el seu celebrat vídeo titulat “Decontruyendo a Judas Priest - Painkiller” (4’30”) i que s’havia afanyat a subtitular amb la llegenda “El tema más heavy de la historia tiene un bajo de mentira”.


I amb l’enregistrament del baix de Turbo?, us preguntareu. Bé, això ja són figues d’un altre paner...

03 d’abril 2026

Parlant del repertori de la gira “Faithkeepers”, hauran escoltat els Déus del metall les nostres plegaries?


Doncs en resposta a la pregunta formulada en el títol d’aquesta nova entrada, sembla que no només les han escoltat, sinó que també les atendran en el proper tour


Si més no, això és el que es desprèn de les darreres declaracions que en Richie Faulkner ha fet a Different StagesRadio en relació a la imminent tournée d’estiu en la qual concorren tres importants aniversaris (els cinquanta anys de la publicació del clàssic Sad Wings Of Destiny, i els quaranta-cinc i quaranta respectivament dels controvertits Point Of Entry i Turbo):  “Sad Wings Of Destiny és increïble. Qualsevol fan de Priest t'ho dirà. És el segon disc de la seva carrera i amb el qual la banda va començar a consolidar el seu so. I crec que això va ser realment important no només per a ells, sinó també ho va ser per als fans. Segur que si li preguntes a qualsevol seguidor sobre aquest treball, et dirà que és un dels seus cinc àlbums preferits. A l'estiu sortirem de gira i estem escoltant algunes d'aquestes cançons per a retre’ls-hi el seu homenatge en directe. Serà fantàstic.”


Quan l'entrevistador li van preguntar si hi havia alguna peça que li agradaria tocar en directe i que encara no hagués tingut l'oportunitat de fer sonar amb la banda, el guitarrista va dir: "Bé, l’Andy vol fer ‘Island Of Domination’ de Sad Wings... Jo sempre he volgut tocar 'Reckless'. Vam preparar-la als assajos de fa un parell de gires, però després de muntar el repertori, va quedar fora. M'encanta 'Reckless' i espero poder-la tocar algun dia. Però n'hi ha moltes d’altres com 'Pain And Pleasure', 'Fever'... M'encantaria interpretar 'Fever'. N'hi ha tantes... Ja veurem què passa tio, però intentaré colar 'Reckless' o ‘Island Of Domination’."


Tampoc podem oblidar que el dia 20 d’aquest mes es compleixen oficialment quinze anys de l’arribada d’en Faulkner a Judas Priest per a cobrir la vacant d’en K. K. després de la polèmica marxa d’aquest. “Em van mentir, oi?” bromeja en Faulkner. “Em van dir que era una gira de comiat i em van enganyar. Però és fantàstic que ho fessin. Els encanta el que fan i els seguidors que els han permès fer això durant més de mig segle, són realment lleials. Així que no hi veig un final immediat: surts de gira i t’engresques a fer un nou disc. Enregistres el disc, t'entusiasma sortit a tocar-lo en directe i el cicle torna a començar. És increïble, de veritat. Segueixen fent música nova, encara estan de gira i gràcies a això el món és un lloc millor. La salut els respecta i es troben bé. Encara els encanta el que fan i ho fan de meravella. Sense anar massa lluny, mira en Rob: farà 75 anys aquest estiu i continua damunt als escenaris fent el que fa nit rere nit. És increïble i una font d’inspiració per a tots nosaltres.”