És realment “Painkiller” l’únic disc en el qual l’Ian Hill no hi toca el baix?

Doncs sembla ser que l’”aportació” d’en Don Airey no havia estat un fet aïllat … O això és el que ha fet públic el músic de sessió nord-americà Nathan East que, com ja va fer el teclista, ha declarat recentment a American Music Supply que va ser ell i no en Hill qui es va fer càrrec de la gravació de les línies de baix d’un altre dels treballs de Judas Priest. 

En aquest cas, i segons els més coneixedors de la història de la banda, tot apunta a l’elapé Turbo ja que, durant els mesos que va durar l’enregistrament, es comenta que l’Ian va estar ingressat en un centre de desintoxicació.

Interpel·lat per l’entrevistador, el senyor East, que ha gravat amb ha gravat amb personalitats com l'Eric Clapton, l'Stevie Wonder o en Chick Corea, deia: “Bé, suposo que si ho has llegit en algun lloc, és perquè ja deu estar per aquí a fora. Va ser Judas Priest. Ja saps que de vegades la gent ha d’anar a rehabilitació i coses d’aquestes, però que el xou ha de continuar. Estic completament a favor de que tothom faci el possible per estar net. En aquella època la gent acostumava a sortir de festa. Molts dels artistes amb els quals treballo ara, porten dècades sobris. El què passa és que quan penses en el món de la música, la gent creu tot es redueix a fer-se un lloc i anar de festa com si demà no anés a sortir el sol. Però no, no pots. Això aviat et passarà factura. He conegut molts nois que no ho han aconseguit. Es van quedar atrapats i no en van sortir. És per això que sempre m’alegro quan algú decideix prendre’s el temps necessari per a buscar ajuda”.

Referint-se a com va ser ell l’elegit, el músic -que no recorda el títol del treball dels Defensors de la fe en el qual va col·laborar- ho explica així: “La qüestió era que estaven gravant i havien d’acabar el disc i, segurament algú va dir: ‘Ei! Agafeu-lo quan vagi del Record Plant al Sunset Sound!’. Així que vam entrar a l’estudi”.
Respecte a la gravació, en Nathan East -que va ser informat prèviament que el seu nom no apareixeria als crèdits del treball- narra la cura que tenia el grup en mantenir-se fidel a l’estil de l’Ian: “Va ser divertit i molt senzill. Si intentava adornar alguna part em deien: ‘No toquis això, ell mai ho faria així. Mantén-ho fàcil. Va ser un repte divertit”.

S'alçaran Judas Priest amb el cetre daurat d'impostors del metall? Motius no els falten...