Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



05 d’abril 2019

Conxorxa contra en K.K.?



Per enèsima vegada, l’Ian Hill va ser interrogat sobre el fet de no haver sospesat l’opció de demanar a en K.K que tornés al seu grup quan es buscava un recanvi per en Tipton davant la impossibilitat d’aquest per a sortir de gira. El baixista parlava amb franquesa a Australia’s The Music: “Em va saber molt de greu la manera com en Ken va sortir del grup, si bé no ho baix exterioritzar. Ell insistia en què ja n’havia tingut prou i que volia fer altres coses i jo ho vaig respectar. El què no puc entendre és que es senti decebut perquè no li demanéssim que tornés quan ja teníem un substitut per en Glenn. Certament, el seu encaix hauria estat complicat ja que tenim dos discos amb material que ell no coneix. Si hagués sabut que es sentia d’aquesta manera, les coses potser haurien estat diferents, però ell va continuar incomunicat i la primera notícia que tenim de la seva disgust és a través de la premsa”.


Però en Downing té clar que el motius pels quals no va ser convidat a tornar a Judas Priest després de l’abandonament forçat d’en Tipton, són absolutament extra musicals. Preguntat respecte a qui pren les decisions sobre els afers interns de la banda, i en conseqüència qui veta el seu reingrés, la seva resposta al mitja Full In Bloom no deixa lloc a dobles interpretacions: “Quan vaig marxar, vaig deixar clar amb què no estava feliç, amb qui i per què. Òbviament, vaig trencar tots els ponts... En Rob i l’Ian mai havien pres decisions, sempre havíem estat en Glenn i jo. Bé, així era al principi ja que després tot passava per les mans d’en Glenn i la Jayne (Andrews). Crec sense por a equivocar-me que en Rob, l’Ian i l’Scott haurien contemplat la possibilitat de retornar al grup si no hi hagués res que ho impedís. No sé quines pressions hi ha, però sempre he tingut una molt bona relació amb en Rob, l’Ian i l’Scott. Amb l’Ian érem com germans.”


El tercer en discòrdia, en Richie Faulkner, del qual en K.K. ha declarat que el considera un clon que mai interpretarà “Sinner” com ho fa ell, també ha estat interpel·lat per l’emisora canadenca K-97 respecte a la relació amb el seu predecessor. El jove guitarrista explicava: “Mai he parlat amb en Ken. I penso que ningú del grup ho ha fet. Crec que ha parlat a través del management, però mai en persona. Les xarxes socials es fan molt ressò de les declaracions creuades dels uns i els altres, però no han hagut converses entre ells. Però, qui sap el què pot passar? Nosaltres simplement seguim endavant amb el nou disc i la gira”.