Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



26 de març 2022

Continua l'intercanvi de cops entre en Tipton i en Downing... Ara és el torn per a la rèplica d'en K.K.!


La recent entrevista que en Glenn va concedir a Guitar World, sembla que portarà cua ja que en K.K. ha decidit respondre a les paraules del primer. El resultat, un serial patètic que sembla lluny d’acabar i que allunya cada cop més el desitjat retorn d’en Downing a la banda que ell mateix va crear.


En relació a la decisió d’en K.K. de deixar la banda, en Tipton reflexionava dient: "Vam parlar què probablement seria la gira de comiat i en Ken va renunciar a prendre-hi part. Res podria haver estat pitjor, perquè després d'haver tocat durant tots aquests anys junts, planifiques la gira de comiat per acabar la teva carrera amb un bon sabor de boca. Tot d'una, en Ken ens va deixar a l’estacada i no vam saber què fer. Va ser un malson. No va ser fins que va aparèixer en Richie que ens vam adonar que podríem continuar fent la gira i en el futur".


El guitarrista mostra la seva sorpresa davant les reiterades acusacions d’en Downing: "Va deixar la banda i no el vam poder convèncer perquè es quedés. Més tard em va acusar d’agafar-me sis anys de vacances per escriure dos àlbums en solitari. Només vaig fer aquests àlbums perquè estàvem inactius mentre esperàvem en Rob". La seva estupefacció encara es més majúscula quan rememora el desencís d’en K.K. quan, suposadament, no se’l va convidar a reunir-se a la banda en el moment en el qual en Glenn va haver de deixar la seva activitat permanent en directe: "Mai hi va haver un acostament real envers cap membre de la banda i tampoc va demanar reincorporar-se. Així que pel que ens consta, no volia unir-se a nosaltres. Va dir que desitjava deixar la banda i després abandonar la indústria de la música. Ens va dir que estava buscant emprendre un nou tipus de vida. Poc abans de la incorporació d’en Richie, l’Ian li va dir: ‘Si realment vols tornar, serà millor que ho facis ara’ perquè ens estàvem movent. Però ell no va fer res. No va moure un dit. No va demanar per a tornar. Llavors, després d’haver marxat, va començar a dir tot tipus de bajanades. Va tractar d’apropiar-se de gairebé tot: la roba de l'escenari, la imatge, la composició de cançons...”.


La resposta d’en Downing a Bablemouth.com, evidentment, no s’ha fet esperar: "Fins que en Glenn es va retirar, no hi va haver lloc per a mi a la banda. I quan ho va fer, naturalment, vaig declarar que estava sorprès de no rebre una trucada telefònica. Fins llavors, tots estaven encantats amb en Richie, afirmant que cap dels fans em trobava a faltar i que ell havia aportat nova energia a la banda. L’Ian també em va dir personalment que en Richie era una gran persona i un excel·lent compositor, tot i que resulta curiós que en els darrers dotze anys només han publicat un parell d’àlbums”.
Però el què realment cou en K.K. és el fet què la banda fes de la boca cul un cop s’hagués anunciat la gira com la del seu comiat: "Únicament vaig decidir no participar a l’Epitaph World Tour, una gira amb la qual havíem decidit retirar-nos i acabar amb la banda. "Això va ser tot. Això és el que pensava que estava fent, i no pas deixar la banda. Perquè tots anàvem a deixar la banda, tots anàvem a acabar les nostres carreres i retirar-nos. Així que vaig pensar que això era l'únic que estava fent... no participar en la gira de comiat, senzillament perquè no pensava que anés a gaudir de la gira des del punt de vista musical, i no volia acabar la meva carrera així”.


Segons en Downing , “els he escrit en dues o tres ocasions des del 2017, demanant poder-me reincorporar. Però fins i tot quan van anunciar que sortirien de gira com a quartet, mai van considerar el meu reingrés a la banda, i estic absolutament convençut que tampoc ho havien fet abans, per molt que digui en Glenn”. Paral·lelament, i segons el testimoni del ros guitarrista, en els darrers anys les relacions entre ambdues parts s’han tensat encara més a causa de l’incompliment per part de la cúpula eclesiàstica d’una sèrie d’acords econòmics: "Durant uns anys han mantingut la seva promesa i periòdicament m’han anat liquidant la part corresponent dels meus drets en relació al marxandatge i altres conceptes. Però el 2017 tot es va aturar i vaig començar a rebre cartes dels seus advocats. Els vaig demanar: ‘No seguiu aquest camí. Parlem. Estaria encantat de seure al voltant d'una taula i discutir qualsevol tema'. Però em van dir que no. Així que en una d’aquestes van informar-me del meu cessament com a director de Judas Priest Music Limited. M'han fet fora de la societat, ja que són tres contra un. Encara sóc accionista del 25 per cent, però han decidit no pagar-me res d’allò en què vaig estar involucrat. Així que no estic percebent ni un sol cèntim de les vendes del box-set “50 Heavy Metal Years Of Music”. Els he preguntat si n'obtindré algun benefici, però no m'han contestat cap dels correus electrònics. I això mateix també està passant amb qualsevol article de marxandatge que trobeu a la venda a les botigues o en línia...".