Imatgeria religiosa (XLVIII): El concursant d’un talent show peruà imita en Rob Halford!

El concursant veneçolà Alex Cáseres, membre de la banda Jekyl Hydes, va participar en el programa “Yo soy” del passat 24 de març imitant en Rob Halford mentre cantava “Breaking The Law”.

“Yo soy” és un programa que està en antena des de 2012 i la d’aquest any és la trentena temporada a Latina Televisión. Es tracta de la versió peruana del programa d'imitacions “My name Is...” produït per l’empresa Endemol. 

Recordem que no és el primer cop que en Rob Halford és suplantat en antena, com es va poder veure en aquest programa de la televisió búlgara.

En Halford aclareix els motius pels quals va marxar de Judas Priest.

En una recent entrevista amb el mitjà francès Heavy 1, en Rob va ésser interpel·lat sobre la necessitat d’explicar a la seva autobiografia la seva versió sobre els motius que el van portar a abandonar Judas Priest l’any 1992 per iniciar la seva carrera en solitari primer amb Fight, després amb Two i finalment amb Halford, abans de tornar novament a Priest el 2003. En cantant va contestar: “Jo crec que és important, sí. Hi ha molts libres no autoritzats sobre Judas Priest i tots es nodreixen de xafarderies i informació extreta d’entrevistes refoses d’altres entrevistes. So voleu la veritat, aneu a la font… Mai en un milió d’anys hauria volgut marxar de Judas Priest” explica el cantant. “Realment va ser un problema de comunicació. Els artistes i els músics, som gent súper sensible. Déu meu, el detall més petit pot fer-nos reaccionar negativament. Jo, la diva, el Metal God. Així que vaig pensar seria una bona oportunitat per intentar explicar el què va passar realment. I sembla una bogeria que haguessin de passar deu anys. Però, com relato al llibre, no tota la culpa va ser meva; hi havia diversos factors implicats. És per això que crec que era important recordar-ho."

En vocalista ja havia donat la seva versió dels fets durant una entrevista el setembre de 2020 amb Chris Warburton de la BBC Sounds . En aquell moment, va dir: "A nivell professional em trobava en un altre punt respecte a la resta de la banda, especialment en relació amb les tendències comercials que començaven a treure el nas. Vam acabar aquella gloriosa gira mundial presentant Painkiller. Totes les nostres gires són increïblement llargues i fatigants, però les fem perquè ens encanta, ens encanta veure els nostres fans d’arreu. Però abans d'aquest tour ho havíem passat realment malament amb el procés judicial a Reno, així que teníem aquesta pedra a la sabata mentre treballàvem en aquest increïble disc i en la seva gira. Mirant enrere, al final del tour hauríem d'haver dit, o potser hauria d'haver dit: ‘Nois, necessito un parell d’anys per a respirar aire fresc i fer diverses coses’. Però no va ser pas així. No vaig estar afortunat a l’hora de comunicar les meves intencions. Les bandes són com les famílies. Nosaltres vam trigat uns deu anys a solucionar-ho, sobretot per part meva. Però almenys com a músic vaig poder expressar tot allò que portava dins. Vaig passar els meus grans moments amb Fight , Two i Halford. I tots aquests projectes em va portar novament al lloc d’on havia sortit, al lloc on estava destinat com a músic, i aquest lloc no era un altre que Judas Priest."

En Rob ja ha rebut la segona dosi de la vacuna de Pfizer!

Sí, ara ja podem dormir tranquils: ahir en Halford va compartir al seu compte d’Instagram una fotografia amb el seva targeta de registre de vacunació contra la Covid-19, on hi constava que ja havia rebut la segona dosi de la vacuna, acompanyada del missatge «fet». Des de l’inici de la pandèmia, en Rob, que el passat mes d’agost va fer seixanta-nou anys, està vivint a la seva casa de Phoenix (Arizona) i ha sigut en aquest estat on li han subministrat les dues dosis del vaccí. 
Per altra banda, i atès que el procés de vacunació al Regne Unit es desenvolupa a un ritme de record, suposem que en Glenn i l’Ian també hauran rebut les seves vacunes. 

En Halford diu "sentir-se orgullós de les noves cançons".

A falta de noves notícies, repetim el mateix amb altres paraules... Això és el que està fent en Halford a les diferents entrevistes on promociona la seva autobiografia Confess. Preguntat pel punt on es troba el nou disc al podcast número 7066 del guitarrista de l'Alice Cooper, In The Trenches With Ryan Roxie, el cantant explicava: «Vam tenir un fructífer període de composició durant el març de l’any passat en el qual encara hi estem treballant. I el que vull dir amb això és que vam estar en Glenn, en Richie i jo junts a l’estudi. Aquesta és la manera que personalment m’agrada per composar. Sóc molt espontani a l’hora d’escriure i abans de treballar amb les lletres i les melodies, estic amb en Glenn i en Richie per a inspirar-me i motivar-me. Aquest és el moment que més gaudim els artistes: ésser creatiu, estar en una habitació amb els teus companys, crear una cançó i desitjar que els fans l’escoltin. Les noves cançons són molt bones. Estic feliç i orgullós del punt en el què estem ara i del què acabarem fent».

«Firepower va ser una gran fita per a nosaltres i estic molt orgullós d’aquest disc» continua explicant el vocalista. «I quan poses el llistó massa alt, pot convertir-se en una cosa perillosa. Crec que pots equivocar-te fàcilment si et concentres massa en les expectatives. Portem molts anys fent això i mai dubtem del resultat final. Sempre hem tocat amb el cor i des de les entranyes».

En Glenn Tipton ven part del seus drets d’autor.

Tal i com ja va fer en K.K. fa uns anys, ara ha estat en Glenn qui ha arribat a un acord amb l’empresa Reach Music Publising per a que aquesta es faci amb el 50% els  drets intel·lectuals i de gestió mundial del seu catàleg de cançons. L’adquisició de l'agència de representació presidida per en Michael Closter comprén els temes publicats des de 1979 fins a Firepower (entre les que destaquen clàssics com "Breaking The Law", "Heading Out To The Highway", "Hell Bent For Leather", "Living After Midnight" o "You’ ve Got Another Thing Coming", així com de la seva carrera en solitari i recollides a Baptizm Of Fire i Edge Of The World.

En Closter comentava: "Estic molt emocionat amb el fet de compartir negoci amb en Glenn Tipton, una llegenda del metal, una icona de la guitarra i un compositor d'elit que ha escrit cançons que sempre seran conegudes, rellevants i redescobertes. No voldria passar per alt" continua explicant el propietari de Reach Music "la importància que ha tingut en tot això la Jayne Andrews. Ella em va donar aquesta oportunitat i sense el seu recolzament el tracte no hauria arribat a bon port".

Per la seva banda la Jayne deia: "Quan vaig conèixer en Michael fa tres anys a Nashville, vaig creure que el seu equuip seria l’opció perfecta per en Glenn si mai decidia vendre els sesu drets a alguna empresa. En Glenn ho va veure de la mateixa manera quan els vaig presentar a tots dos l’any passat".

"Era molt reticent amb la possibilitat de cedir els meus drets d’autor a una agència" argumenta en Tipton, "però tan bon punt vaig parlar amb en Michael Closter i l’Scott Rubin em vaig adonar que coneixien la meva cerrera i la de Judas Priest i que serien molt proactius amb totes aquestes peces. Crec que ara tinc un equip que entén de metall i està preparat per a lidiar amb ell".
En Rubin, l’altre cap de Reach Music, afegia: "Vaig veure actuar per primera vegada a Judas Priest quan tenia quinze anys i els vaig tornar a veure a la seva darrera gira amb en Glenn pujant a l’escenari per a interpretar els bisos. És tot un honor treballar en un catàleg del qual n’has estàs fan des dels quinze fins els cinquanta anys... i més enllà!". 

"Judas Priest: Decade Of Domination", el nou llibre d'en Martin Popoff.

L’editorial Wymer Publishing publicarà el proper 11 de juny el llibre Judas Priest: Decade Of Domination escrit per l’historiador del metall Martin Popoff. Al llarg de les seves pàgines el periodista examina el llegat dels Sacerdots des de 1974 fins a 1984, àlbum per àlbum i himne per himne, en la que serà una actualització ampliada dels primers anys del grup recollits a la seva magna obra Judas Priest: Heavy Metal Painkillers (2007), actualment descatalogada.
Ens trobem davant del que serà l’anàlisi més extensa realitzada mai en paper dels discos Rocka Rolla, Sad Wings Of Destiny, Sin After Sin, Killing Machine, Unleashed In The East (Live In Japan), British Steel, Point Of Entry, Screaming For Vengeance i Defenders Of The Faith, analitzant cançó per cançó les letres, els solos i milers d’anècdotes en la immersió més profunda realitzada amb aquests treballs. 
Després d’haver entrevistat moltíssimes vegades els Defensors de la fe, en Popoff ofereix un relat de primera mà que abarca el rocós viatge de la banda durant els anys setanta i els seus discos d’or i platí als vuitanta a través  dels extensos comentaris d'en Les Binks, d’en Halford, en Hill, en Downing, en Tipton, dels productors Tom Allom i Chris Tsangarides i d’altres coneixedors de la carrera de Priest. Així mateix també s’inclouen tones de memorabillia i fotografies en directe a tot color.

Imatgeria religiosa (XLVII): Versions impossibles.

Aprofundim en aquesta subsecció, la de les versions sorprenents que fan artístes allunyats del heavy metal i que vam encetar amb les versions de diferents talents xous i les del cor infantil dirigit per Seraina Telli. La reprenem presentant la de "Breaking The Law" que fa Metalachi, la banda mexicana de versions mariachis, al Slidebar de Fullerton, a California.

Continuem amb la que realitza de la mateixa cançó anterior el monjo budista Kossan des del Japó.

I acabem aquesta poderosa tríada amb la interpretació amb violí d'en Miq -sobrenom d’en Miquel Serrahima, viola de l’OBC (Orquesta Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya)- dels clàssics "The Hellion" i "Electric Eye".