Judas Priest allarguen el seu repertori al Masters Of Rock argentí!

Després de purificar els pecats dels fans xilens que van assistir a la primera jornada del festival Masters Of Rock el dia 23, els assistents al Tecnópolis de la ciutat de Buenos Aires van ser beneits pels Déus del metall amb un repertori una mica més llarg de l’habitual en aquesta gira degut a la suspensió del xou d’Scorpions a causa de la laringitis del seu cantant, en Klaus Meine. Els Sacerdots van tocar “Metal Gods”, “Heading Out To The Highway” i “Diamonds & Rust” just abans de la fi de festa amb "Hell Bent For Leather" i "Living After Midnight". L’actuació complerta al Movistar Arena de Santiago de Xile i les tres peces inèdites en aquesta gira interpretades a Argentina, tot seguit.

Com ja és clàssic quan els Defensors de la fe trepitgen terres argentines, després de "Turbo Lover"en Leo Messi va tornar a fer acte de presència a la pantalla situada darrera de la bateria de l'Scott Travis, aquesta vegada al costat del Papa Francesc, mort cinc dies abans.

Els Déus del metall imparteixen la seva fe a São Paolo!

Després d’evangelitzar la capital brasilera, la ciutat de São Paoloha redimit la seva ànima amb l’aliment espiritual brindat pels Sacerdots de la fe metàl·lica els dies 19 i 20. Les imatges, a continuació.

The Priest is back! Així va ser l’inici de la gira sud-americana!

Judas Priest van reprendre abans d'ahir a Brasília i en el marc del festival Arena Of Rock la tournée de presentació d’Invincible Shield. 

A continuació diverses cançons extretes d’un setlist sense sorpreses i calcat al de la gira europea i nord-americana de l’any passat.

Judes, el sacerdot, anuncia les dates de la seva gira nord-americana d’aquesta tardor!

Els Déus del metall i la llegenda del shock rock, Alice Cooper, co-lideraran un cartell que recorrerà vint-i-dues ciutats pentinant la costa est de sud a nord fins el Canadà, saltant a continuació a la zona central per escombrar posteriorment la costa oest i finalitzar el tour al sud dels EE. UU. El grup convidat en gairebé totes les dates serà Corrosion Of Conformity.

Recordem que la banda comença avui mateix la seva gira per Amèrica del sud i Mèxic presentant el seu Invincible Shield, amb un total de nou concerts, tres a Brasil -en els festivals Arena Rock de Brasilia i Monsters Of Rock de São Paolo i al Vibra de la mateixa ciutat-, un a Santiago de Xile, un altre al festival Masters Of Rock de la ciutat de Buenos Aires, un també a la capital de Colombia, així com també a la d’El Salvador (en el primer xou que mai han fet al país) i dues dates finals a Mèxic, concretament a Ciudad de México i Monterrey.

Suposem que en ambdues gires, interpretaran el mateix setlist que a la primera part de la gira americana, europea i japonesa de 2024, mentre que reservaran l’espectacle “Shield Of Pain” a les dates pel vell continent dels mesos de juny i juliol. 

Judas Priest fan pública la mort d’en Les Binks.

Ha estat a través d’un senzill i sentit missatge penjat ahir a la nit pels seus antics companys a les xarxes socials: “Estem profundament consternats per la mort d’en Les i enviem el nostre amor a la seva família, amics i fans. Va ser un bateria de primer nivell, demostrant la seva tècnica, el seu estil i la seva precisió úniques. Gràcies, Les. El teu llegat viurà per sempre...”

El bateria de 73 anys -del qual encara es desconeix el motiu del seu decés- va formar part de Judas Priest entre els anys 1977 i 1979 (durant els quals va gravar els àlbums Stained Class, Killing Machine i Unleashed In The East) i va tocar en directe per última vegada amb els membres actuals del grup i en K. K. Downing durant la cerimònia d’inducció de la banda al Rock & Roll Hall Of Fame encara no fa tres anys. 

En els darrers temps, a part de tenir la seva pròpia banda tribut a Judas Priest, Les Binks' Priesthood, també va tocar amb en Downing a l’embrió del que acabaria convertint-se en K.K’s Priest.

En Richie Faulkner parla d’en Downing, en Tipton i els Elegant Weapons.

Aquest dies previs a l’inici de la gira sud-americana estan plens d’entrevistes promocionals on no només s’interpel·la la banda sobre com seran els xous que s’inicien a Brasil demà passat, sinó també sobre altres fets que de vegades són els que realment aporten informació rellevant. Aquest és el cas d’algunes de les preguntes que en Richie ha contestat recentment a diversos mitjans colombians, xilens i brasilers i que versen sobre les possibilitats d’un proper àlbum de Judas Priest, el segon treball d’Elegant Weapons, el respecte per la figura d’en K. K. i l’estat de salut d’en Tipton. 

Comencem per les declaracions al mitjà colombià El Expreso del rock sobre el seu paper com a susbtitut d’en Downing. En Faulkner es mostra reflexiu i, com sempre, respectuós amb el llegat del seu predecessor: Crec que mai pots reemplaçar a algú com en K. K. Downing. Va estar a la banda durant quaranta anys. Va ser qui la va començar. Va ajudar a crear el llegat en companyia de la resta del grup. Així que això mai es pot reemplaçar. Aquesta no ha estat mai la meva manera de pensar. Quan tens l’oportunitat d’ocupar un lloc com aquest, has de respectar el passat, però també has d’intentar aportar el teu propi estil per ajudar a la banda a continuar endavant. Hi ha gent que adora en K. K. i d’altres a qui li agradem tots dos, i això és genial. Però és normal que tothom tingui el seu guitarrista preferit. Jo soc feliç ajudant, donant tot el que puc i mostrant-me respectuós amb allò que ell va tocar.”

Dies més tard, en un interview a Power Of Metal, comentava a la gallega en quin moment es trobava el proper pas discogràfic dels Déus del metall: “Sí, sempre estem treballant en idees noves i pensant en quin serà el pas següent. I si féssim això, com sonaria? Què volem aconseguir creativament? Sempre parlem d’aquest tipus de coses. Però haurem d’esperar i veure què passa. De moment no puc dir-te gran cosa.”

On si es mostra una mica més concís és en el punt en el qual es troba el segon treball del seu projecte, Elegant Weapons. En declaracions a Igor Miranda de Rolling Stone, el músic deia això: "Gairebé hem acabat de gravar el segon disc. Fa un parell de setmanes estàvem gravant la veu. Així que està gairebé acabat. No sabem quan sortirà perquè, òbviament, tenim compromisos, jo amb Priest i la resta de membres amb altres bandes. Però és genial. Naturalment, a mi i a en Ronnie ens agrada l’evolució que es percep ja que la banda està més consolidada amb en Christopher Williams a la bateria, Davey Rimmer al baix, en Ronnie i jo mateix Estem emocionats d'acabar-lo i poder-lo publicar.”

Durant la mateixa entrevista, també hi va haver temps de parlar d’en Glenn Tipton i del seu estat de salut actual: “En Glenn està bé. Vam estar junts fa uns mesos. Va ser al febrer, quan vam anar als Grammy. Vam anar a Los Angeles pels premis i en Glenn hi era i estava bé. Però tothom sap que el Parkinson és una malaltia degenerativa, així que la clau és intentar mantenir-se sense grans daltabaixos. Evidentment, es va agreujant amb el temps, però està animat.”

És realment “Painkiller” l’únic disc en el qual l’Ian Hill no hi toca el baix?

Doncs sembla ser que l’”aportació” d’en Don Airey no havia estat un fet aïllat … O això és el que ha fet públic el músic de sessió nord-americà Nathan East que, com ja va fer el teclista, ha declarat recentment a American Music Supply que va ser ell i no en Hill qui es va fer càrrec de la gravació de les línies de baix d’un altre dels treballs de Judas Priest. 

En aquest cas, i segons els més coneixedors de la història de la banda, tot apunta a l’elapé Turbo ja que, durant els mesos que va durar l’enregistrament, es comenta que l’Ian va estar ingressat en un centre de desintoxicació.

Interpel·lat per l’entrevistador, el senyor East, que ha gravat amb ha gravat amb personalitats com l'Eric Clapton, l'Stevie Wonder o en Chick Corea, deia: “Bé, suposo que si ho has llegit en algun lloc, és perquè ja deu estar per aquí a fora. Va ser Judas Priest. Ja saps que de vegades la gent ha d’anar a rehabilitació i coses d’aquestes, però que el xou ha de continuar. Estic completament a favor de que tothom faci el possible per estar net. En aquella època la gent acostumava a sortir de festa. Molts dels artistes amb els quals treballo ara, porten dècades sobris. El què passa és que quan penses en el món de la música, la gent creu tot es redueix a fer-se un lloc i anar de festa com si demà no anés a sortir el sol. Però no, no pots. Això aviat et passarà factura. He conegut molts nois que no ho han aconseguit. Es van quedar atrapats i no en van sortir. És per això que sempre m’alegro quan algú decideix prendre’s el temps necessari per a buscar ajuda”.

Referint-se a com va ser ell l’elegit, el músic -que no recorda el títol del treball dels Defensors de la fe en el qual va col·laborar- ho explica així: “La qüestió era que estaven gravant i havien d’acabar el disc i, segurament algú va dir: ‘Ei! Agafeu-lo quan vagi del Record Plant al Sunset Sound!’. Així que vam entrar a l’estudi”.
Respecte a la gravació, en Nathan East -que va ser informat prèviament que el seu nom no apareixeria als crèdits del treball- narra la cura que tenia el grup en mantenir-se fidel a l’estil de l’Ian: “Va ser divertit i molt senzill. Si intentava adornar alguna part em deien: ‘No toquis això, ell mai ho faria així. Mantén-ho fàcil. Va ser un repte divertit”.

S'alçaran Judas Priest amb el cetre daurat d'impostors del metall? Motius no els falten...