El quarantè aniversari d’"Screaming For Vengeance" tindrà un lloc destacat en la propera mànega de la gira dels cinquanta anys de heavy metal!

En Faulkner va ser entrevistat a l'emissora de ràdio 96.1 KLPX i allà se li va preguntar pel setlist de cara a la propera gira dels Estats Units que començarà el proper 13 d'octubre a Wallingford, Connecticut: "Bé, puc dir que l’inici coincideix més o menys amb el 40è aniversari d’Screaming For Vengeance, si no m'equivoco. Segur que Internet em corregirà perquè no és el més exacte o la setmana concreta. Però sí, tocarem algunes cançons d’aquest disc com a efemèride de l'àlbum Screaming For Vengeance. Sé que hi ha persones que els agrada mantenir el suspens i prefereix esperar per a saber quina serà la llista de cançons. No ho espatllaré, però farem referència a Screaming For Vengeance en diversos moments. 

A més a més” continua explicant el guitarrista, "hi ha un parell de temes que encara no he tocat amb la banda i que farem en aquest tour. Fa gairebé 12 anys que estic amb ells i el fet de tocar cançons que encara no he fet mai en directe amb el grup és emocionant. Estem rescatant algunes peces que fa temps que no interpreten i d’altres que com he dit, no he tocat mai des de que estic amb la banda. Es tracta per tant d’un setlist refrescant també des del nostre punt de vista, i esperem crear la mateixa reacció entre els aficionats en el moment d’escoltar alguna cosa nova".

En relació a la confecció del setlist en el moment d’iniciar una nova gira, en Richie explica: "Bé, resulta difícil. Hi ha certes peces que hem de fer sí o sí. Tenim uns clàssics que han tingut molta exposició a la ràdio com “Breaking The Law”, “You've Got Another Thing Comin'' que hem de mantenir. Quan es produeix l’aniversari d’algun àlbum és interessant fer temes que no es toquen des de fa temps... com es tracta d’una gira commemorativa, tenim màniga ampla. De vegades el que fem en Rob i jo és escriure en un paper les cançons que ens agradaria tocar i literalment les retallem, les posem damunt la taula i les anem col·locant en diferents posicions fins a obtenir un flux dinàmic, de manera que hi ha un inici impactant que després es redueix una mica com creant una dinàmica de flux i reflux a través del conjunt, com crec que la banda sempre ha fet, i hi ha una mica de flux i reflux. Però ho fem amb llapis i paper i retallem els títols en forma de rectangle. Sona una mica "Spinal Tap", però funciona. Fa temps que ho fem. I després ho perfeccionem mentre preparem la gira. Tenim un punt de partida de 16 cançons que anem assajant i si no funciona o no té la dinàmica que busquem, en posem una altra ".

Ha entrat el proper treball dels Déus del metall a la recta final de la seva gravació?

Això és el que es pot despendre de les declaracions que en Richie Faulkner va fer a The Entertainment Outlet, on va parlar sobre el punt actual en el qual es toben les sessions de gravació del proper treball del Defensors de la fe. El guitarrista explicava: "Ho estem aconseguint. Hem estat intentant fer-ho des de fa temps, però ens vam trobar amb l’obstacle de la pandèmia i no vam poder reunir-nos i tocar tots junts. Aleshores, quan es van aixecar les restriccions, vam poder sortir de gira. Així que el següent obstacle, si voleu anomenar-lo així, va ser el tour. Vam sortir de gira i vam gravar fragments i cançons entre les setmanes lliures. Actualment tenim les parts de bateria enregistrades, tenim les guitarres gravades, tenim les pistes de baix completades. Només ens queda la veu. Ara tenim la mánega nord-americana de la gira al tombar de la cantonada, així que en Rob ha de protegir la seva veu i utilitzar-la amb moderació abans dels xous. Tenim espectacles pels Estats Units i per Amèrica del Sud fins el desembre. Així que potser a començaments de l’any vinent podem començar a treballar les veus".

"Sempre és difícil parlar de dates perquè, com sabem, les coses canvien. Com diu en Rob ‘Estarà acabat quan estigui acabat’ diu en Faulkner. “No té cap sentit voler córrer en aquest moment de la carrera de la banda. Hi estem treballant i estem emprant tot el temps que tenim. Aquests dies ens hi estem dedicant. No necessitem 18 mesos en un luxós estudi a les illes Fiji per fer un nou disc. Tal com estan les coses avui dia, ho podem fer d'una manera molt més econòmica. Així que estem aprofitant la tecnologia per aconseguir-ho".

“L’ Andy Sneap m'ha enviat un missatge de text aquest matí on deia que sonava molt sòlid i autèntic” continua en Richie. Quan llegeixes les xarxes socials, t’adones que la gent només necessita comentaris com aquest per saber com sona directament l'àlbum. No sé com s’ho fan, però ja em sembla bé. Vol dir que estan dedicats a Priest i lliurats a la nova música. Però tornant a les paraules de l’Andy, sona molt bé, autèntic i sòlid. Quan tens entre mans un nou disc que ningú no ha escoltat, estàs emocionat de llançar-lo al món i vols que tothom l'escolti. Serà genial quan arribi aquest moment. Potser agradarà o serà odiat, però és molt emocionant".

En Richie es recupera de la seva segona intervenció a cor obert!

Ahir, dotze mesos després de l’operació a vida omort a la qual es va haver de sotmetre en Richie poc després de finalitzar el xou de Judas Priest al Louder Than Life Festival de Kentucky, el guitarrista publicava amb motiu de l’efemèride aquesta entrada al seu Facebook on a més a més descobria que l’ombra de la seva dolència encara no ha desaparegut del tot.

“#26 de setembre de 2021. #louisville #kentucky @louderthanlifefest.
Avui fa un any. Menys d'una hora abans que la meva vida canviés per sempre. És una bogeria com en un minut estàs escoltant la multitud cantar “War Pigs” -tot normal, tot aparentment bé- i l'endemà ha resultat ser gairebé l'última vegada que l’has escoltat. Sense saber-ho, hi havia coses que passaven al meu cor i que estaven literalment a punt d'explotar. Soc un afortunat i estic agraït d'estar aquí escrivint això un any després. El suport de la meva família, els professionals de l’hospital i, per descomptat, de tots els maníacs del metall ha estat inigualable i us ho agraeixo a tots.
Però encara no he deixat enrere l’amenaça. Just abans d’iniciar la gira d’estiu per Europa, les exploracions van mostrar un forat en una de les connexions entre l'empelt sintètic i la meva pròpia aorta que estava causant una fuita. La sang de la fuita estava formant un toll de 8 cm que envoltava el meu cor. Els metges no van desaconsellar que fes la gira, però tan bon punt vaig tornar a casa, em vaig haver de tornar a sotmetre a una altra cirurgia a cor obert. Així que 3 dies després d’haver tocat a Bèlgica, em van obrir, van entrar a la meva caixa toràcica, em van absorbir el bassal i van arreglar la fuita.

Ara, sis setmanes després de la segona cirurgia a cor obert, em sento bé i fort, i amb moltes ganes de tornar-vos a veure a tots a la propera mànega nord-americana de la gira #50heavymetalyears que començarà d'aquí a unes setmanes. Els meus cirurgians sempre van confiar que aquest seria un temps suficient per recuperar-me i tornar a sortir a la carretera, i sembla que tenien raó! Hem hagut de cancel·lar la nostra actuació a @aftershockfestival perquè pogués acabar de recuperar-me, però sembla que encara serà un festival brutal.
Vetlleu de vosaltres mateixos i dels vostres éssers estimats, mai saps què passarà més tard.
Cuideu-vos i fins aviat.
Molt d’amor,
Falcon x RHRF DOTF”

Judas Priest acomiaden a Bèlgica la seva gira estiuenca per Europa!

Els defensors de la fe van finalitzar diumenge passat la seva gira pels festivals europeus, on en Tipton també va acompanyar la banda a Frankfurt a principis de juliol. Wacken primer i Lokeren després van viure les darreres actuacions de la banda fins a la segona quinzena d'octubre quan continuaran celebrant les seves noces d'or amb el heavy metal per Amèrica del Nord i el Canadà. 

A continuació part de l'actuació d'en Glenn i algunes imatges d'aquests darrers festivals on en Rob ha baixat al fossar per arengar les masses amb els seus càntics.

Els Déus del metall afronten el tram final de la seva gira d'estiu!

Viena, Tilburg, Halle, Oberhausen i Bamberg han rebut la visita apostòlica dels Sacerdots de la fe metàl·lica. Wacken i Lokeren, les darreres parades.

Ja es pot escoltar el single de presentació d’”Embattled”!

En Ripper ja té a les xarxes el senzill de debut del seu nou projecte que, per continuar endavant i poder veure la llum pública, necessitarà de la contribució econòmica dels fans. El videoclip, a sota d’aquestes línies:

Per una altra banda, i en una àmplia i interessantíssima entrevista a Rolling Stone, en Tim reivindicava el seu paper durant els anys que va estar amb els Defensors de la fe i un llegat que, com ha comentat moltes vegades, ha estat esborrat per la pròpia banda. 

Entre algunes declaracions, destaquen aquelles que apunten a la poca sensibilitat que li mostra el management de Judas Priest, en relació, per exemple, a l’ingrés al Saló de la Fama: "És una llàstima que el Hall Of Fame no pugui incorporar membres que van estar a la banda durant gairebé 10 anys, van obtenir una nominació als Grammy, van gravar dos discos d'estudi, dos en directe i un DVD. És una pena que no pugui fer-ho. Però el què més em sorprèn és que no he rebut ni una sola trucada de Judas Priest. Mai no hi ha hagut una trucada que digués: ‘Vas ser una peça important dins la banda. Una cosa són les normes per les quals no pots entrar al Saló de la Fama i una altra és el nostre sincer reconeixement per haver estat una part important d’aquesta família'. Però no hi ha hagut res en aquest sentit. 

Sí que en van fer arribar un correu per avisar-me que un promotor australià estava fent servir el nom 'Metal Gods' per a promocionar la meva propera gira amb en Simon Wright per aquell continent on farem cançons de Dio i de Judas Priest. Jo no vaig tenir res a veure amb el nom del tour, tot va ser cosa de l’organitzador que ens veia a tots dos com a Déus del metall, però des de la direcció del grup em van dir: ‘Aquesta vegada ho passarem per alt, però en el futur no pots utilitzar-lo’. Però per què m’amenaceu? Ni tan sols sé si la marca està protegida a Austràlia. De veritat que aquesta serà l’única comunicació que tindreu amb mi? es pregunta retòricament en Tim. 

“Hauria sigut fantàstic rebre un correu electrònic o una trucada de gratitud, però els únics e-mails que rebo són més amenaçants que de reconeixement. Cada vegada que durant la gira llatinoamericana he vist un rètol anunciant un concert amb el logotip de Judas Priest o una foto antiga, pensava: ‘Oh, merda!’. És una llàstima perquè som amics. I també és trist que el management estigui més preocupat per això que per enviar-me una carta o una ampolla de xampany com a mostra d’agraïment. I no estic parlant malament de ningú de la banda, però això és el què passa i no puc amagar-ho. Tot i així, i com he dit moltes vegades, els meus anys a Judas Priest van ser fantàstics i em van tractar molt bé. Així és com ho veig” reprèn en Tim. 

“Estic al Saló de la Fama. Vaig estar a la banda durant gairebé 10 anys. Quan algú diu que Judas Priest està al Saló de la Fama, i si jo vaig ser el vocalista de Judas Priest, automàticament també formo part d’aquest Hall Of Fame”.

En Ripper prepara nou treball discogràfic en solitari!

Pocs dies després d'acabar la seva gira per terres sud-americanes, en Tim ha sorprès tothom amb l’anunci del llançament, el proper dia 29, del senzill amb el que presentarà el seu proper disc, titulat Emblattled. La formació que entrarà a l’estudi és la composta per en Nick Bellmore a la bateria, en Charlie Bellmore a la guitarra i en Chris Beaudette al baix. La producció del senzill i del futur llarga durada (sota el segell Perseverance Media Group i encara sense data de sortida) anirà a càrrec d’en Jamey Jasta en col·laboració amb en Nick Bellmore. El vocalista de Hatebreed ha comentat el següent: “En Ripper ha estat un dels meus cantants preferits del món del metall des de que Jugulator va aparèixer fa 25 anys. La seva veu poderosa, el seu ampli ventall de registres i la seva ètica de treball m’inspiren cada dia i no puc esperar a que la gent escolti les trituradores peces de metall que estem creant. Són les cançons més heavies de n’Owens fins ara.”

Els fans que vulguin ajudar a què el disc vegi la llum, poden contribuir al projecte (el segon que prendria cos després del coral Play My Game de 2009) a través d’aquest enllaç i aparèixer així a la llista d’agraïments d’en Tim en el llibret que acompanyarà el compacte.