La gira amb l’Ozzy s'ajorna per quarta vegada...

El passat dia 16, els Sacerdots publicaven la notícia a les seves xarxes socials: “Malauradament, a causa dels problemes derivats de la Covid-19, la gira Ozzy Osbourne/Judas Priest per Europa i el Regne Unit s’ha hagut de reprogramar fins el 2022. Tan bon punt tinguem totes les dates tancades, les anunciarem. Mestrestant poseu-vos les mascaretes, renteu-vos les mans i mantingueu-vos fora de perill”.

Una setmana després era l’Ozzy Osbourne qui actualitzava les divuit dates acompanyat de Judas Priest:

26 de gener Berlin, Mercedes Benz Arena, Alemanya

28 de gener Praga, 02 Arena, Républica Txeca 

31 de gener, Zuric Hallenstadion, Suïssa 

5 de febrer, Wizink Center, Madrid 

8 de febrer, Bolonya Unipol Arena, Itàlia 

11 de febrer, Mannheim SAP Arena, Alemanya 

14 de febrer, Hamburg Barclaycard Arena, Alemanya 

17 de febrer, Helsinkin Hartwall Arena, Finlàndia 

19 de febrer, Stocolmo Friends Arena, Suècia 

21 de febrer, Dortmund Westfalenhalle, Alemanya 

24 de febrer, Munic Olimpiahalle, Alemanya 

27 de febrer, Nottingtham Moorpoint Arena, Regne Unit 

1 de març, Dublin 3Arena, Irlanda 

4 de març, Birmingham Resorts World Arena, Regne Unit 

7 de març, Londres The O2, Regne Unit 

9 de març, Manchester AO Arena, Regne Unit 

12 de març, Newcastle Utilita Arena, Regne Unit 

14 de març, Glasgow The SSE Hydro, Regne Unit

El concert a Madrid es manté i, si no hi ha cap canvi, es celebrarà dissabte 5 de febrer. Les entrades antigues serveixen per les futures dates.

En Rob torna a parlar de l'estat de composició del proper àlbum: “Les properes cançons són monstres”.

En declaracions a Animal House Radio, en Rob es mostrava molt engrescat amb els resultats de la primera fase de composició de les noves cançons. "L’energia que es van transmetre els nostres fans quan vam donar la volta al món gairebé tres vegades presentant Firepower, la portàvem amb nosaltres quan vam començar les sessions de composició. Algunes de les cançons que tinc aquí al meu telèfon, t’ho creguis o no, són monstres. Inclús en una etapa molt primitiva, són genials. Són molt, molt bones” comentava el cantant. 

“La idea era prendre’ns un descans i tornar-nos a trobar després de la primera sessió, però llavors el coronavirus ho va aturar tot. Encara ens trobem unint totes les peces. És una manera inusual de fer un disc, però no som els únics que ens trobem en aquesta situació. No podem deixar que aquesta pandèmia ens aturi, has de treure tot el suc que puguis a la vida”.

En Halford i en Faulkner actualitzen l’estat de salut d’en Tipton.

Preguntat per la BBC Sounds sobre el punt on es troba el procés de composició del proper treball d’estudi dels Defensors de la fe, en Rob aprofitava per actualitzar l'estat de salut d'en Glenn: “Ell és una persona forta i meravellosa. Abans que aquesta horrible pandèmia ho tanqués tot, estàvem treballant amb en ell escrivint material per al nou treball de Judas Priest que sortirà quan estigui llest. Encara ens queda un llarg camí per recórrer, però hi estem ficats de ple i en Glenn estava fent contribucions. Encara pot tocar la guitarra, tot i que a la seva manera particular. El Parkinson és una malaltia realment cruel, terrible i horrible. He vist el debilitament físic que crea. Però el teu cervell segueix allà, continues funcionant com a persona. Però respecte a la guitarra, és molt difícil tocar. No puc esperar per tornar-lo a veure i abraçar-lo”. 

Per la seva banda, en Richie també va parlar amb l’Eddie Trunk al seu espai a SiriusXM sobre aquest particular: “Ho porta bastant bé. Vaig parlar amb ell fa poc per Face Time. S’ha deixat barba per primera vegada. És com el nou hipster de 2020. Té dies bons i dolents, però estava de bon humor”.

Novetats editorials a la vista!

Tal i com ja es va anunciar, a finals d’aquest mes de setembre es posarà a la venda l’esperada autobiografia d’en Rob titulada Confess, i a principis de desembre apareixerà a través de Rufus Publications Judas Priest - 50 Heavy Metal Years “el primer llibre oficial sobre Judas Priest que documenta l’extensa història de la banda en els darrers cinquanta anys. El llibre ha estat elaborat per en David Silver, en Ross Halfin i la Jayne Andrews i consta de 648 pàgines a través de les quals es narra la història de la banda més important de heavy metal del món utilitzant centenars de fotografies inèdites dels millors fotògrafs del rock com Ross Halfin, Neil Zlozower, Mark Weiss, Fin Costello, Oliver Halfin. El reconegut periodista Mark Blake va unint amb els seus textos totes les imatges en una obra que explora l’emocionant història de la banda dins i fora dels escenaris en un documental fotogràfic únic que entusiasmarà als fanàtics i devots seguidors del veritable heavy metal d’arreu.

Els membres actuals de la banda han contribuït amb petits escrits on expressen el seu amor i la seva devoció pels Priest, fent d’aquest llibre una peça extraordinària per a les seves legions de seguidors. El llibre presenta una portada exclusiva d’en Mark Wilkinson, qui també ha treballat amb el grup durant molts anys”.

Com acostuma a passar en aquests casos, l’obra (que es troba en fase de pre-venda) apareixerà en diferents formats que poden consultar-se a la pàgina de l’editorial britànica clicant damunt la imatge.

En Rob prepara el seu proper capítol en solitari.

Després del darrer volum de clàssics nadalencs titulat Celestial, el nou projecte en solitari, acompanyat de la seva família i els seus amics, del Metalgod estarà centrat en el blues. “He estat treballant en aquest disc de blues amb el meu germà i el meu nebot. Ens ho hem estat passant molt bé i són molt talentosos. El blues mai m’ha abandonat, senzillament és part del rock’ n’ roll” comentava en Halford al postcast Paltocrat with Daniel Paltrowitz.

“A poc a poc estem ajuntant diverses parts. No ens hem marcat cap termini. Estem arrencant. Jo tinc algunes idees que sonen genials” continuava explicant el cantant. “Mantenir la ment oberta en la música és molt important. Com hem dit moltes vegades a Priest, som molt conscients de tot el que passa al nostre voltant, tant en el metall com fora d’ell. Hi ha tante maneres d’inspirar-se que és de ximples limitar-se i mantenir-se concentrat només en una dimensió. Per aquest motiu, com a banda, sempre hem sigut tan diversos en la nostra música. Podem estar tocant “Painkiller” i un minut després “Turbo Lover”.”

Imatgeria religiosa (XLIV): L'avi cofoi.

El passat 8 de juliol va néixer la primera filla d’en Richie Faulkner, fruit de la seva relació amb la seva esposa Mariah. Si bé la parella mai ha esbombat la seva vida privada, l’avi de la criatura, el guitarrista George Lynch, no va poder contenir-se i va publicar la notícia del naixement del seu cinquè net al seu compte d’Instagram amb el següent text: “El bebè ja ha arribat. Big Chubz> Little Chubz> Micro Chubz. La criatura més perfecta y preciosa de l’univers actual va arribar al nostre món el 8 de juliol”.

Dies després, en una entrevista a myglobalmind, el guitarrista era preguntat sobre la possibilitat d’alguna possible col·laboració futura amb en Richie i responia el següent: “No ho sé. Potser? Hauria d’anar i passar temps tocant amb ell com fan els guitarristes quan s’ajunten. En Richie és un guitarrista increïble. Som molt afortunats de tenir-lo a la vida de la meva filla. La meva dona i jo vam anar a Tenesse quan va néixer la nena i ens vàrem quedar un temps. Després de publicar la foto em vaig sentir malament perquè no volia que s’interpretés en aquest sentit. No volia estar entrant i sortint de l’estudi en lloc d’estar canviant bolquers!”

Recordem que fa uns mesos, en George va mostrar-se més que disposat a acompanyar Judas Priest en els xous en directe. Estem més a prop que mai de què es doni aquesta possibilitat?

Imatgeria religiosa (XLIII): “Quarentine versions”.

Durant aquest període de confinament han estat molts els artistes que han penjat a la xarxa versions fetes des de casa seva en col·laboració amb altres músics. En Richie no ha estat menys i ha penjat un parell de versions d’Iron Maiden amb el bateria Joe Lazarus (“Time To A Land” i “Phantom Of The Opera”) i “Bad Reputation” de Thin Lizzy amb l’Lzzy Hale, Dave McClain i Mike Inez.

En Ripper ha posat la seva veu a la versió de “Gethsemane” del musical Jesus Christ Superstar que ha gravat el bateria Ted Kirkpatrick juntament amb el teclista Bruno Sa.

Per la seva banda, en Rob ha participat en el vídeo del tema “CMFT Must Be Stoped” del proper disc en solitari d’en Corey Taylor, juntament amb membres d’altres bandes. Ja fa gairebé un any, va cantar la cançó “Straight Up” del darrer disc en solitari d’en Phil Campbell Old Lions Still Roar.