Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.
La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.
Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.
El passat 23 d’agost, en Rob va
tornar a participar al Solid Rock Teen Center de l’Alice Cooper a Phoenix,
Arizona. El metalgod anava amb la
intenció de tocar algunes cançons amb musics locals i compartir consells i
coneixements sobre el món de la música, però també va ser interrogat sobre les possibilitats
de la tornada d’en K.K. a Judas Priest per a celebrar el cinquantè aniversari
del grup. En Halford explica el següent: “És una pregunta amb molta càrrega
emocional. És com preguntar per què l’Ace Frehley no ha tornat amb Kiss. Crec
que passarà allò que tingui que passar. Sé que és un resposta una mica confusa,
però m’agradaria ser el més honest possible perquè és una de les millors
maneres de viure la teva vida i no vull donar missatges contradictoris”.
A continuació podeu veure les
tres cançons interpretades: “Living After Midnight”, “The Green Manalishi (Whit
The Two Pronged Crown) i “Diamonds And Rust”.
En Richie va respondre això a un
usuari de twitter que li va preguntar si havia vist en K.K. novament en directe
de la mà de Ross The Boss: “Sí, penso que tenia molt bon aspecte i sonava fantàstic. Està bé veure’l novament damunt d’un escenari que és casa seva”.
En K.K. Downing, tal i com
ja s’havia anunciat, va pujar ahir diumenge a l’escenari del Bloodstock Open
Air festival al Catton Park de Derbyshire per a interpretar amb la banda d’en
Ross The Boss quatre clàssics de Judas Priest (la versió de “The Green
Manalishi (Whit The Two Pronged Crown)”, "Heading Out The Highway",
"Breaking The Law" i "Running Wild") al tram final de l’actuació
dels nord-americans. Aquesta aparició pública de l’ex guitarrista de Judas
Priest és la primera que fa des de la darrera actuació amb els Sacerdots el 17
d’octubre de 2009 al Loud Park Festival al Japó.
En Downing relatava així la
seva experiència després de l’actuació a "The Unchained Rock Show": “Ha
sigut una mica com un remolí. Semblava com si m’hagués llençat fent puenting des d’un helicòpter. Però un
cop vaig aterrar passats vint segons i em vaig adonar d’on era, em vaig sentir
bé.”
Respecte a la proposta de compartir
escenari amb en Ross, en K.K. relatava: “En un principi jo anava a recollir un
premi i em van dir ‘Bé, pujaràs a un escenari. Vols penjar-te una guitarra?’ I
els vaig dir: ‘Jo no sóc l’Ed Sheeran. No pidolaré damunt d’un escenari’. I
ells em van proposar: ‘Què et sembla si puges amb en Ross?’ Com que ells són
quatre, vaig trobar que tenia sentit afegir una segona guitarra. No volia entorpir
la seva actuació. Jo era un convidat especial que apareixia al final del seu
xou. Crec que no està malament intentar coses com aquesta. Potser podria ser el
punt de partida d’altres actuacions en les quals altres bandes es reuneixen i toques
plegades.”
Com també va comentar en
Ken, no hi va haver gaire temps per a preparar l’actuació i tot es va fer una
mica sobre la marxa: “El grup va arribar de L.A. via París el mateix dia de l’assaig.
L’endemà vam aconseguir tocar més o menys una hora. Sincerament, no vam tenir
massa temps... Va ser com una jam... I va haver molta improvisació.”
A continuació, la seva actuació completa:
Ah! per si algú vol una samarreta com la d'en K.K., només cal anar a l'enllaç de la seva nova empresa per a fer-se amb aquest i altres ítems i convertir-se en un defensor de la fe!
Pocs dies després que la banda hagi anunciat la primera data de la
commemoració d’aquest aniversari, en K.K. ha confirmat a "Rock Of Nations
With Dave Kinchen" que ningú del grup s’ha posat en contacte amb ell per a
participar en aquesta gira que es preveu que comenci durant la primavera/estiu
de l’any vinent. “Crec que no passarà”, explica en Downing. “Realment no ho
crec, perquè aquest nois tenen els seus advocats enviant-me cartes i és el que
ara em té ocupat. Crec que no volen saber res de mi. És un tema complicat, de veritat.
Com ja he dit, no va ser la meva elecció ni la meva decisió. ‘Seiem i parlem-ne’
els vaig proposar, però van dir-me que no. I això és tot, realment. Així que
suposo que el telèfon no sonarà i com ja he dit altres vegades no puc estar la
resta de la meva vida esperant que les coses passin quan es probable que no
succeeixin".
Les Binks’ Priesthood, la
banda de l'ex bateria de Judas Priest que va tocar als discos Stained Class, Killing Machine i Unleashed
In The East, celebrarà el 40è aniversari del clàssic àlbum en directe interpretant-lo
íntegrament en diferents actuacions als EE. UU i Europa. Nascuts amb la idea de
rememorar el material de l’època en la qual el bateria va estar a Judas Priest,
la banda compta amb els guitarristes Simon J. Pinto i Gus Mark, el baixista
Paul Smith i el vocalista Matt Young. Tal i com explicava en Les al web d’enK.K. en una entrevista l’abril de 2018, l’origen del grup ve de l’interès de la
gent: "He treballat amb aquests músics individualment en els darrers anys en
directe i sovint el públic em demanava cançons de Priest a causa del meu passat amb
banda. Així que vaig decidir formar els Priesthood sota el meu nom, específicament per
a interpretar el material de la meva època amb Judas Priest. Volia centrar-me
en les cançons de quatre àlbums, començant per Sin After Sin -on no hi vaig tocar però si hi vaig participar promocionnt-lo
en la gira pel Regne Unit, els EE. UU. i el Japó-, el meu primer àlbum d'estudi,
Stained Class, que em va veure
contribuir amb "Beyond The Realms Of Death", el meu segon disc, Killing Machine, i Unleashed In The East (Live In Japan), el
directe. Al principi, només ens anàvem a reunir per a un únic concert al
'Legends Of Rock' de Great Yarmouth, però sembla que hem aixecat molt interès i s’han
anat afegint més dates i festivals."
En Les, que explicava que va haver de
tornar a recordar les parts de bateria d’alguns fragments de Sinner”, “Genocide”
o “Victim Of Changes” a causa de la complexitat, afegia: "No volia
interpretar material amb el qual no hi hagués estat involucrat més enllà del meu període a la
banda, perquè ja hi ha molts tributs i no volia que ens etiquetessin així, però
el director de 'Legends Of Rock', ens va demanar “Breaking The Law”, “Living
After Midnight” i “You´ Ve Got Another Thing Comin”."
Després la publicació d’Unleashed In The East, en Binks va abandonar
Priest a causa de les diferències amb el manager d’aquella època, ja que segons
explica: “No volia que rebés cap tipus d’ingrés pel disc, una situació completament
ridícula. És un àlbum clàssic en directe que crec que finalment va ser platí i no
volia que en rebés ni un cèntim. Imbècil! Això és el que passa quan una banda
permet que personatges com aquests els representin: perden membres!"
En Binks i en Downing van reprendre
la seva amistat el 2017 -després de gairebé quaranta anys- a l’ésser cridats a
participar en un projecte amb motiu de la celebració de l’aniversari del llançament
d’Stained Class. En K.K. va definir l’experiència
de retrobar-se amb el seu antic company com a “gran” i el descrivia com “uns
dels millors bateries del món, un bon amic i una gran persona”.
El juny de l’any
passat va aparèixer el senzill “Beyond The Realms Of Death” de la banda DevilStar,
un projecte d’all star band liderada
pel guitarrista Paul Crook i en John Madera que naixia amb la idea de ser el
primer grup interactiu del món a través del qual els fans podien proposar via
e-mail quins musics volien veure en una mateixa formació per a gravar versions
o interpretar material original. DevilStar no tenia membres originals i aquesta
primera encarnació va ser la que va reunir en Les Binks a la bateria, en K.K.
Downing i en Paul Crook a les guitarres, en Joey Vera al baix i en Ripper Owens
a la veu.
Aquest primer
concert tindrà lloc al Festival de Wacken entre els dies 30 de juliol i 1 d’agost
de 2010. Els 75.000 abonaments disponibles s’han esgotat en menys de vint-i-quatre hores després d’haver-se
posat a la venda.
Doncs ja no cal esperar més! The Great Frog, la firma de joieria artesanal de Carnaby, a Londres, ha
anunciat una col·laboració amb les llegendes del heavy metal. “Amb gran plaer i
emoció anunciem el llançament de la nostra col·laboració amb Judas Priest.
Inspirant-se en la portada de l'àlbum, el propietari i dissenyador Reino ha
creat dos anells captant l'essència de la banda amb el veritable estil TGF;
peces d’argent gruixudes i atemporals que duren tota la vida, dessecant heavy
metal.
Els responsables expliquen: "Amb més de 50 milions d'àlbums venuts
a tot el món cinquanta anys després de la seva formació inicial, Judas Priest
sovint són descrit com una de les bandes de heavy metal més influents que hi ha
hagut i que van ajudar a crear el gènere tal com el coneixem avui. També van
ser els primers en popularitzar el cuir i les cadenes a les masses
metàl·liques, relacionant-se perfectament amb allò què fem. No podíem estar més
emocionats amb aquesta col·laboració i esperem que us agradi tant com a nosaltres".
No és escriptor ni periodista i pel profund respecte que té a ambdues professions, tampoc ho pretén. Mai ha col·laborat en mitjans gràfics, mai ha publicat res ni ha estat involucrat en cap projecte musical. Només és un gran fan de Judas Priest i és aquesta passió la que l'ha portat a ordenar tota la informació acumulada en els seus arxius al llarg dels anys i plasmar-la en el llibre "Judas Priest - Los dioses del metal", el primer -i segons jura i perjura, l'últim- que escriu i que es converteix en l'única biografia original en castellà amb la qual compten els seus admirats Déus del metall.
Però sovint el full de ruta del destí és imprevisible i el demolidor anunci del farewell tour i el posterior i inexplicable abandó d'un dels sacerdots co-fundadors provoquen en l'autor una crisi de fe. La catarsi arriba immediatament i, malgrat el seu jurament inicial, aquests esdeveniments el precipiten a agafar de nou la seva ploma i el seu tinter i, com un cronista, s'asseu en el seu pupitre per recapitular els fets d’aquests darrers quatre anys a "Judas Priest - Los defensores de la fe ", una ampliació del volum anterior amb el que dóna per finalitzat el treball que havia començat.