Rob Halford: "Les noves cançons tenen textures pròximes a Painkiller".

En una recent entrevista concedida a la revista AMFM en Rob parlava de com estava afectant la pandèmia al teixit empresarial i al procés de composició del proper disc: "Aquesta epidèmia ha canviat les regles del joc dels negocis a nivell mundial. El fet de treballar des de casa ha deixat a la vista una manera eficaç i productiva de desenvolupar determinades tasques. Però no per a nosaltres... Algunes bandes estan fent trobades per Zoom, fent música i composant cançons. Per a mi, això resulta difícil perquè sóc de la vella escola" explica el cantant. "Necessito estar a l’estudi amb els nois, escrivint. Així és com funciona el meu cervell. Malgrat això, la tecnologia ha ajudat a la humanitat a superar alguns dels moments més foscos".

Temps enrere, en Halford havia comentat a Talking Metal que tenien molt bon material sorgit de l’única sessió de composició de principis d’any: "Sento que hi ha textures pròximes a Painkiller en algunes de les cançons així com elements clàssics. Totes les peces tindran el seu propi caràcter, les seves pròpies cames. Independentment de com sigui l’àlbum, quan aparegui es convertirà en una altra gran fita per a Judas Priest en el món del metall".

En Don Airey trenca trenta anys de silenci: “Totes les parts de baix de Painkiller són meves”.

Que Painkiller és el disc amb el qual Judas Priest van redefinir el metall del nou mil·lenni és una afirmació que difícilment ningú s’aventuraria a rebatre. Però el allò que ningú s’hauria imaginat és que un dels instruments hagués estat enregistrat per algú aliè al grup...

Coincidint amb el trentè aniversari del llançament del darrer clàssic de la banda, surten a la llum unes sorprenents declaracions del teclista Don Airey en les quals confirma que va ser ell i no l’Ian Hill qui va gravar les pistes de baix d’aquest treball. “Estaven tan preocupats per aquest fet [incloure teclats al disc] que ni tan sols apareixo en els crèdits del disc. Però em van pagar que sempre és important. Painkiller és un àlbum meravellós” declarava el músic al web Antihero a principis de novembre. “L’Scott Travis m’ha confessat que totes les parts de baix són les que jo vaig gravar amb el mini. És el baix Moog combinat amb diverses part enregistrades per l’Ian Hill el què s’escolta a tot l’àlbum. En el moment de la gravació, l’Ian no estava molt bé i no va estar present a les sessions de gravació. Em van demanar d’enregistrar totes les pistes de baix i les van guardar. Va ser una feina divertida. Només vaig tocar els teclats en una cançó que ara no recordo quina va ser. Ahir vaig llegir que el grup n’havia parlat, però mai abans n’havia dit ni una sola paraula. Va ser un àlbum emocionant de fer. Són unes persones meravelloses”. 

Sorprenentment, el youtuber ShaunTrack en un vídeo del seu canal, ja  va posar damunt la taula la “peculiaritat” del so de baix de Painkiller. En el vídeo, i davant l’estupefacció de molts, comentava que hi havia clarament dues pistes de baix barrejades: 

Els Defensors de la Fe han comentat que els agradaria celebrar d’alguna manera l’aniversari d’aquest treball i així ho comentava en Rob a Jeremy White Podcast: “És un àlbum molt especial per Judas Priest i pel món del metall per tot el que representa i el que encara ofereix a la gent. Som conscients d’això. Així que nosaltres com a banda sempre estem buscant oportunitats per a celebrar aquestes fites”. Ara per ara, l’únic que han avançat ha estat aquest vídeo amb lletres del tema-títol:

La gira amb l’Ozzy s'ajorna per quarta vegada...

El passat dia 16, els Sacerdots publicaven la notícia a les seves xarxes socials: “Malauradament, a causa dels problemes derivats de la Covid-19, la gira Ozzy Osbourne/Judas Priest per Europa i el Regne Unit s’ha hagut de reprogramar fins el 2022. Tan bon punt tinguem totes les dates tancades, les anunciarem. Mestrestant poseu-vos les mascaretes, renteu-vos les mans i mantingueu-vos fora de perill”.

Una setmana després era l’Ozzy Osbourne qui actualitzava les divuit dates acompanyat de Judas Priest:

26 de gener Berlin, Mercedes Benz Arena, Alemanya

28 de gener Praga, 02 Arena, Républica Txeca 

31 de gener, Zuric Hallenstadion, Suïssa 

5 de febrer, Wizink Center, Madrid 

8 de febrer, Bolonya Unipol Arena, Itàlia 

11 de febrer, Mannheim SAP Arena, Alemanya 

14 de febrer, Hamburg Barclaycard Arena, Alemanya 

17 de febrer, Helsinkin Hartwall Arena, Finlàndia 

19 de febrer, Stocolmo Friends Arena, Suècia 

21 de febrer, Dortmund Westfalenhalle, Alemanya 

24 de febrer, Munic Olimpiahalle, Alemanya 

27 de febrer, Nottingtham Moorpoint Arena, Regne Unit 

1 de març, Dublin 3Arena, Irlanda 

4 de març, Birmingham Resorts World Arena, Regne Unit 

7 de març, Londres The O2, Regne Unit 

9 de març, Manchester AO Arena, Regne Unit 

12 de març, Newcastle Utilita Arena, Regne Unit 

14 de març, Glasgow The SSE Hydro, Regne Unit

El concert a Madrid es manté i, si no hi ha cap canvi, es celebrarà dissabte 5 de febrer. Les entrades antigues serveixen per les futures dates.

En Rob torna a parlar de l'estat de composició del proper àlbum: “Les properes cançons són monstres”.

En declaracions a Animal House Radio, en Rob es mostrava molt engrescat amb els resultats de la primera fase de composició de les noves cançons. "L’energia que es van transmetre els nostres fans quan vam donar la volta al món gairebé tres vegades presentant Firepower, la portàvem amb nosaltres quan vam començar les sessions de composició. Algunes de les cançons que tinc aquí al meu telèfon, t’ho creguis o no, són monstres. Inclús en una etapa molt primitiva, són genials. Són molt, molt bones” comentava el cantant. 

“La idea era prendre’ns un descans i tornar-nos a trobar després de la primera sessió, però llavors el coronavirus ho va aturar tot. Encara ens trobem unint totes les peces. És una manera inusual de fer un disc, però no som els únics que ens trobem en aquesta situació. No podem deixar que aquesta pandèmia ens aturi, has de treure tot el suc que puguis a la vida”.

En Halford i en Faulkner actualitzen l’estat de salut d’en Tipton.

Preguntat per la BBC Sounds sobre el punt on es troba el procés de composició del proper treball d’estudi dels Defensors de la fe, en Rob aprofitava per actualitzar l'estat de salut d'en Glenn: “Ell és una persona forta i meravellosa. Abans que aquesta horrible pandèmia ho tanqués tot, estàvem treballant amb en ell escrivint material per al nou treball de Judas Priest que sortirà quan estigui llest. Encara ens queda un llarg camí per recórrer, però hi estem ficats de ple i en Glenn estava fent contribucions. Encara pot tocar la guitarra, tot i que a la seva manera particular. El Parkinson és una malaltia realment cruel, terrible i horrible. He vist el debilitament físic que crea. Però el teu cervell segueix allà, continues funcionant com a persona. Però respecte a la guitarra, és molt difícil tocar. No puc esperar per tornar-lo a veure i abraçar-lo”. 

Per la seva banda, en Richie també va parlar amb l’Eddie Trunk al seu espai a SiriusXM sobre aquest particular: “Ho porta bastant bé. Vaig parlar amb ell fa poc per Face Time. S’ha deixat barba per primera vegada. És com el nou hipster de 2020. Té dies bons i dolents, però estava de bon humor”.

Novetats editorials a la vista!

Tal i com ja es va anunciar, a finals d’aquest mes de setembre es posarà a la venda l’esperada autobiografia d’en Rob titulada Confess, i a principis de desembre apareixerà a través de Rufus Publications Judas Priest - 50 Heavy Metal Years “el primer llibre oficial sobre Judas Priest que documenta l’extensa història de la banda en els darrers cinquanta anys. El llibre ha estat elaborat per en David Silver, en Ross Halfin i la Jayne Andrews i consta de 648 pàgines a través de les quals es narra la història de la banda més important de heavy metal del món utilitzant centenars de fotografies inèdites dels millors fotògrafs del rock com Ross Halfin, Neil Zlozower, Mark Weiss, Fin Costello, Oliver Halfin. El reconegut periodista Mark Blake va unint amb els seus textos totes les imatges en una obra que explora l’emocionant història de la banda dins i fora dels escenaris en un documental fotogràfic únic que entusiasmarà als fanàtics i devots seguidors del veritable heavy metal d’arreu.

Els membres actuals de la banda han contribuït amb petits escrits on expressen el seu amor i la seva devoció pels Priest, fent d’aquest llibre una peça extraordinària per a les seves legions de seguidors. El llibre presenta una portada exclusiva d’en Mark Wilkinson, qui també ha treballat amb el grup durant molts anys”.

Com acostuma a passar en aquests casos, l’obra (que es troba en fase de pre-venda) apareixerà en diferents formats que poden consultar-se a la pàgina de l’editorial britànica clicant damunt la imatge.

En Rob prepara el seu proper capítol en solitari.

Després del darrer volum de clàssics nadalencs titulat Celestial, el nou projecte en solitari, acompanyat de la seva família i els seus amics, del Metalgod estarà centrat en el blues. “He estat treballant en aquest disc de blues amb el meu germà i el meu nebot. Ens ho hem estat passant molt bé i són molt talentosos. El blues mai m’ha abandonat, senzillament és part del rock’ n’ roll” comentava en Halford al postcast Paltocrat with Daniel Paltrowitz.

“A poc a poc estem ajuntant diverses parts. No ens hem marcat cap termini. Estem arrencant. Jo tinc algunes idees que sonen genials” continuava explicant el cantant. “Mantenir la ment oberta en la música és molt important. Com hem dit moltes vegades a Priest, som molt conscients de tot el que passa al nostre voltant, tant en el metall com fora d’ell. Hi ha tante maneres d’inspirar-se que és de ximples limitar-se i mantenir-se concentrat només en una dimensió. Per aquest motiu, com a banda, sempre hem sigut tan diversos en la nostra música. Podem estar tocant “Painkiller” i un minut després “Turbo Lover”.”