L’Scott Travis convidat especial del tribut nord-americà a AC/DC, Live Wire.

El passat divendres 22 en Travis va fer dos sets com a convidat especial de Live Wire a l’Elevation 27 de Virginia Beach, on la banda va repassar els clàssics de les dues etapes dels australians. A continuació podeu veure un fragment d'un dels clàssics de l'àlbum Back In Black:

Fa uns mesos, el mateix Travis relatava a Drumtalk el goig que li fa que saber que la intro de bateria de “Painkiller” sigui una de les més reconegudes dins l’ampli espectre del heavy metal. L’instrumentista explicava: “A mi personalment sempre m’han agradat les intros de bateria de moltes cançons. Tothom coneix “Rock And Roll” de Led Zeppelin, “Walk This Way” d’Aerosmith i, evidentment, “Hot For Teacher” de Van Halen. Així que vaig créixer pensant si mai seria capaç de composar una introducció emblemàtica, sense guitarres, només la bateria i fer-la realment impactant. I ara, són moltes les vegades que, després de tant de temps tocant, m’emociono d’haver estat capaç de crear una cosa així”.

Fins i tot es mostrava abromat per la seva segona posició en el rànquing elaborat per la revista Loudwire de les 15 millors intros de bateria de tots els temps: “Fa poc vaig veure un vídeo titulat 15 Greatest Drum Intros of All Time. No sé qui va fer la llista, crec que una revista de rock. Així que naturalment el vaig mirar i tenia “Where Eagles Dare” d’Iron Maiden, “Rock And Roll” de Led Zeppelin i la número dos era “Painkiller”. I jo estava com: ‘Oh, Déu meu, moltes gràcies’. I el número 1, i estic feliç d’estar-hi al darrera, estava “Hot For Teacher” de Sir Alex Van Halen. Si estic en segon lloc després del vell Alex, llavors amic meu és fantàstic. Repeteixo que no és més que una llista que algú s’ha inventat i és absolutament subjectiva, però no l’he fet jo i estic content que la gent apreciï “Painkiller” i que s’hagi convertit en una cançó emblemàtica de Judas Priest, una cosa que mai hauria pogut arribar a imaginar.

Fa gairebé quatre anys, el bateria recordava en una entrevista concedida a Invisible Oranges com es va gestar la tan celebrada entrada mentre el desaparegut productor Chris Tsangarides i l’enginyer Patrice Roullion estaven provant la ubicació dels micròfons: "Ens vam instal·lar a l'estudi...  Studio Miraval  a França",  recordava en Travis. “Els timbals estaven tots muntats i disposats en una sala gran, mentre que la sala de control estava a l'altre extrem de l'estudi. Acostumava anar a escalfar-me a primera hora del matí tocant amb els meus auriculars posats la següent cançó que faríem. Era un lloc fantàstic, molt còmode per tocar. Sabia que estaríem treballant amb la cançó "Painkiller", una cançó de ritme ràpid i optimista, i vaig començar a provar amb diferents tipus de començaments. Anava fent reguitzells d’exercicis i altres coses. Tenia la idea de “Painkiller” al cap i a tots dos els va agradar molt el què estava fent i em van dir: ’Ei, continua provant amb això que estàs fent’. I així va ser com va sortir. Com a bateria jove o només com a bateria sempre, i no vull sonar carrincló, vaig esperar aconseguir crear una intro de bateria característica, i crec que tots els bateries ho desitgem. Poques vegades un bateria aconsegueix escriure una introducció i que a més a més enganxi. Estic encantat. És genial”.