Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.
La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.
Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.
Tal i com es va anunciar fa uns dies i s’ha anat recordant mitjançant els avançaments de “Beyond The Realms Of Death” i “One More Shot At Glory”, K. K’s Priest acomiaden l’any amb la publicació de les poderoses oracions al Cotton Park el passat 13 d’agost, on van actuar després que la baixa a última hora de Helloween els donés l'oportunitat d'alliberar la seva còlera metàl·lica al Ronnie James Dio Stage.
Coincidint amb això, la banda també ha confirmat la seva participació a la propera edició del prestigiós festival alemany de Wacken a principis d'agost.
El passat divendres
22 en Travis va fer dos sets com a convidat especial de Live Wire a l’Elevation
27 de Virginia Beach, on la banda va repassar els clàssics de les dues etapes dels
australians. A continuació podeu veure un fragment d'un dels clàssics de l'àlbum Back In Black:
Fa uns mesos, el
mateix Travis relatava a Drumtalk
el goig que li fa que saber que la intro de bateria de “Painkiller” sigui una
de les més reconegudes dins l’ampli espectre del heavy metal. L’instrumentista
explicava: “A mi personalment sempre m’han agradat les intros de bateria de
moltes cançons. Tothom coneix “Rock And Roll” de Led Zeppelin, “Walk This Way”
d’Aerosmith i, evidentment, “Hot For Teacher” de Van Halen. Així que vaig
créixer pensant si mai seria capaç de composar una introducció emblemàtica,
sense guitarres, només la bateria i fer-la realment impactant. I ara, són
moltes les vegades que, després de tant de temps tocant, m’emociono d’haver
estat capaç de crear una cosa així”.
Fins i tot es
mostrava abromat per la seva segona posició en el rànquing elaborat per la
revista Loudwire de les 15 millors intros de bateria de tots els temps: “Fa poc
vaig veure un vídeo titulat 15 Greatest Drum Intros of
All Time. No sé qui va fer la llista, crec que una revista de rock.
Així que naturalment el vaig mirar i tenia “Where Eagles Dare” d’Iron Maiden, “Rock
And Roll” de Led Zeppelin i la número dos era “Painkiller”. I jo estava com: ‘Oh,
Déu meu, moltes gràcies’. I el número 1, i estic feliç d’estar-hi al darrera,
estava “Hot For Teacher” de Sir Alex Van Halen. Si estic en segon lloc després
del vell Alex, llavors amic meu és fantàstic. Repeteixo que no és més que una
llista que algú s’ha inventat i és absolutament subjectiva, però no l’he fet jo
i estic content que la gent apreciï “Painkiller” i que s’hagi convertit en una
cançó emblemàtica de Judas Priest, una cosa que mai hauria pogut arribar a
imaginar.
Fa gairebé quatre
anys, el bateria recordava en una entrevista concedida a Invisible
Oranges com es va gestar la tan celebrada entrada mentre el desaparegut productor
Chris Tsangarides i l’enginyer Patrice Roullion estaven provant la ubicació
dels micròfons: "Ens vam instal·lar a l'estudi...Studio Miravala França",recordava en Travis. “Els timbals estaven
tots muntats i disposats en una sala gran, mentre que la sala de control estava
a l'altre extrem de l'estudi. Acostumava anar a escalfar-me a primera hora del
matí tocant amb els meus auriculars posats la següent cançó que faríem. Era un
lloc fantàstic, molt còmode per tocar. Sabia que estaríem treballant amb la cançó
"Painkiller", una cançó de ritme ràpid i optimista, i vaig començar a
provar amb diferents tipus de començaments. Anava fent reguitzells d’exercicis
i altres coses. Tenia la idea de “Painkiller” al cap i a tots dos els va
agradar molt el què estava fent i em van dir: ’Ei, continua provant amb això
que estàs fent’. I així va ser com va sortir. Com a bateria jove o només com a
bateria sempre, i no vull sonar carrincló, vaig esperar aconseguir crear una intro
de bateria característica, i crec que tots els bateries ho desitgem. Poques
vegades un bateria aconsegueix escriure una introducció i que a més a més enganxi.
Estic encantat. És genial”.
Després de la
cancel·lació dels seus concerts a Mèxic i Colombia, la primera visita al nou
continent dels Sacerdots d’en K. K. comprendrà tretze dates per la costa est
durant el mes de març de l’any vinent (amb L.A Guns i Burning Witches com a
bandes convidades) i en les quals la banda del guitarrista presentarà el seu llorejat
“The Sinner Rides Again”, considerat com a àlbum de l’any per a diverses
publicacions.
Paral·lelament el grup també han confirmat la seva aparició
al Durbuy Rock Festival belga a principis de maig i ha promès seguir anunciant
més actuacions al voltant de tot el planeta.
Altrament,
en Ripper Owens ha estat reconegut pel Metal Hall Of Fame i rebrà un dels seus
guardons a la gala que tindrà lloc el proper 24 de gener, al Garden Grove d’Anaheim,
a Califòrnia.
El Metal Hall Of
Fame és una organització sense ànim de lucre dedicada a consagrar per sempre les bandes icòniques, els executius de la indústria i es músics responsables de fer
de la música rock i metal el què és avui. Aquells qui la seva contribución
al gènere és inestimables i segueixen inspirant els fans del rock i el metal de
tot el món, generació rere generació.
El Metal Hall Of Fame forma part del
programa DAD (Drums And Disabilities) per ajudar els nenes a lluitar contra les
discapacitats i s’ha unit a la Stand Up And Shout Cancer Foundation que va
crear en Ronnie James Dio.
Fa poques hores els
Defensors de la fe han publicat a les seves xarxes socials un vídeo on
apareixien un darrere l’altre els títols de les peces que composen el seu
proper treball discogràfic, Invincible Shield. Onze temes que donen forma a la edició estàndart, de la qual ja han avançat “Panic Attack”
i Trial By Fire”, i que amb l'afegit dels bonus tracks "Fight Of Your Life", "Vicious Circle" i "The Lodger" completarà la versió de luxe.
Però potser, i més
interessant que tot això és el destacable fragment musical que serveix de base
al curt...
Indefectivablement a aquesta celebrada notícia, els Sacerdots han continuat confirmant la seva participació a diversos festivals americans i europeus.
Sense apartar-se estilísticament ni un
mil·límetre de l'aparença establerta en els videoclips publicats anteriorment, en K.
K. també l’introdueix amb les seves paraules: “Després de l’èpica de ‘Return Of
The Sentinel’, era inevitable que aquesta seqüela tingués una continuïtat. La
història d’aquests mercenaris intergalàctics ha de seguir evolucionant mentre
el heavy metal corri per les nostres venes. Va ser molt trist que el gran pare
i senyor de la guerra afrontés la mort en el seu retorn, si bé això no obstant va donar
una poderosa alenada de força als protectors de tot l’univers. Però tingueu present la següent advertència: no us interposeu en el seu camí perquè
són una força incomparable que mai no s’ha vist! Són els descendents del sentinella”.
En Ripper Owens va tancar el passat 19 de novembre una nova tanda de concerts per diferents països d'Amèrica del Sud. Concretament han estat set dates a Brasil, on s'ha fet acompanyar per la banda formada per Johnny Moraes i Wander Cunha a les guitarres, Fabio Carito al baix i Marcus Dotta a la bateria, dues a Argentina i una darrera a l'Uruguai (en aquests tres darrers xous va estar secundat per Pablo Gustavo Soler i Joel Boffa a les guitarres, Julián Rodríguez Barrios al baix i Martin Soria a la bateria). Les imatges d'alguns dels concerts de la darrera part del tour es poden veure a continuació:
Sense perdre el fil de les actuacions en directe, en Tim ha confirmat una sèrie de quatre dates per Texas a principis de febrer de l'any vinent, amb Cage com a convidats especials, mentre que també tindrà bolos a Mèxic i Colombia -durant el proper mes de desembre- i l'any vinent a Europa -al Hard Rock Festival el 18 de maig, el Z! Live el 14 de juny i el Rockstadt Extreme Fest-amb K. K's Priest.
Finalment, i en un altre ordre de coses, en Ripper ha estat premiat per la revista musical Vegas Rocks! en la categoria de "Voice Of Metal". El lliurament del guardó tindrà lloc en un gala al Sam's Town Live de Las Vegas, Nevada, el proper 21 de gener.
No és escriptor ni periodista i pel profund respecte que té a ambdues professions, tampoc ho pretén. Mai ha col·laborat en mitjans gràfics, mai ha publicat res ni ha estat involucrat en cap projecte musical. Només és un gran fan de Judas Priest i és aquesta passió la que l'ha portat a ordenar tota la informació acumulada en els seus arxius al llarg dels anys i plasmar-la en el llibre "Judas Priest - Los dioses del metal", el primer -i segons jura i perjura, l'últim- que escriu i que es converteix en l'única biografia original en castellà amb la qual compten els seus admirats Déus del metall.
Però sovint el full de ruta del destí és imprevisible i el demolidor anunci del farewell tour i el posterior i inexplicable abandó d'un dels sacerdots co-fundadors provoquen en l'autor una crisi de fe. La catarsi arriba immediatament i, malgrat el seu jurament inicial, aquests esdeveniments el precipiten a agafar de nou la seva ploma i el seu tinter i, com un cronista, s'asseu en el seu pupitre per recapitular els fets d’aquests darrers quatre anys a "Judas Priest - Los defensores de la fe ", una ampliació del volum anterior amb el que dóna per finalitzat el treball que havia començat.