Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



17 de febrer 2022

Així sonarà el proper disc de Judas Priest, segons en Richie Faulkner.


En aquesta ronda d’entrevistes de cara a la represa de la gira americana, en Richie també va tenir temps de parlar amb The Metal Voice de l’estat de composició del proper disc dels Déus del metall que, evidentment, no té cap data de llançament aproximada. “Òbviament, amb les restriccions de la pandèmia i els confinaments no hem pogut estar junts com a banda per a apuntalar-ho tot. Quan toquem junts és quan realment ens adonem d’allò que necessita cada cançó. Hem començat a gravar alguna cosa, però amb les restriccions la cosa s’està allargant més del que hauríem desitjat. Hi estem treballant, però encara estem lluny de poder dir una data de sortida. Sempre que comences un disc, mai saps com sortirà. Pots començar amb una idea, però aquesta es va desenvolupant i pot acabar en una cosa completament diferent. També resulta molt difícil definir la música, però crec que és un disc amb la seva pròpia personalitat. No és la segona part de Firepower, és una individualitat en ell mateix. Podria dir que en alguns moments és més progressiu i en d’altres té l’essencia i la mala baba de Killing Machine. No obstant, encara pot acabar sent una cosa completament diferent.”