Més enllà de la carrera en solitari d’en Halford, de les cerveses que es prenia en Tipton i de la pèrdua d’intensitat dels xous, l’auto-complaença en la dinàmica de treball en la qual havien caigut Judas Priest va ser un altre dels factors que van precipitar la marxa d’en K.K. de la banda. Segons comentava a The Metal Voice: “En els primers temps, vam fer dos discos es un any, si bé acostumàvem a fer un disc cada dotze mesos. Així que ara estic reprenent aquest ritme perquè aquest disc no vull que sigui el darrer de la meva vida. Nosaltres vam caure a la trampa: ‘D’acord, quatre o cinc anys entre cada disc’. Fas això perquè et prens unes vacances més llargues, et tornes més complaent. És el que està passant a Judas Priest, crec que han tret dos discos en deu anys. Em refereixo a que definitivament s’ho estan prenent amb calma en comparació a quan jo estava a la banda. Crec que en els deu anys anterior vam fer sis discos i això és poc en comparació amb el què havíem fet en el passat. No puc esperar per tornar a entrar a l’estudi" continua en Downing, Són moltes les coses que vull gravar i no penso aturar-me”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada