Noves i sucoses declaracions d’en K.K. respecte a la seva sortida de Judas Priest.

En K.K. va tornar a parlar, aquesta vegada pel xat brasiler "Inside With Paulo Baron", i va aclarir una mica més els motius pels quals va deixar la banda de la qual en va ser cofundador.

En aquestes clarificadores declaracions el ros guitarrista explicava el següent: “L’hivern de 2010 van passar moltes coses al voltant del grup amb les quals no em sentia feliç. No estava preparat per fer la propera gira. Pensava que no l’anava a gaudir ja que a l’anterior vaig veure que el grup no estava unit, que hi havia moltes qüestions sense resoldre i que no érem el poderosos Priest que havíem estat abans. I la gent viatja molt i fa molts sacrificis per a venir als concerts. No és com abans que paràvem a totes les ciutats. Sentia que mereixia una major credibilitat i més respecte. Sóc molt orgullós i per aquest motiu vaig decidir plegar veles. Vaig enviar-los una carta elegant que implicava una retirada suau del món de la música ja que no volia cremar cap pont amb les persones amb qui hauria de tenir una relació comercial la resta de la meva vida. Però pocs mesos després” continua relat, “m’ho vaig repensar i vaig decidir canviar d’opinió. És el mateix que passa amb la teva xicota, la teva dona o el que sigui. Mai he estat casat, però he tingut moltes discussions amb les meves parelles i les meves amigues i quan ha passat un temps sempre penses: ‘I si va ser culpa meva?’.  A l’abril de 2011” continua explicant en Downing “vaig estar parlant amb l’Ian durant tota una setmana i li vaig demanar que em passés el setlist amb el qual estaven treballant. Sabia que era la gira de comiat i que tot s’acabava. Després de tota una vida de dedicació, mereixia un adéu amb totes les de la llei. Un cop vaig tenir el repertori a les mans vaig trucar l’Ian i li vaig: ‘M’encanta. He canviat d’opinió, crec que hauria de fer la gira’. Tots havíem acordat retirar-nos després de la gira Epitaph. Tots vam acceptar acabar la banda. Jo havia deixat de fumar per poder sortir de gira i m’havia fet portar una pedalera d’efectes Axe des d’Alemanya que em va costar 2000 lliures. 

Però l’endemà es va publicar a la premsa el comunicat on s’informava que em retirava de la banda i que no anava a fer el tour. Després d’això, em vaig enfadar molt i els vaig enviar una segona carta més iracunda que la primera i on exposava de manera detallada totes les meves frustracions. Els deia que ignoressin tot el que deia la primera nota i que en aquell segon escrit era on es trobaven totes les raons de la meva marxa, però ells van estimar-se més donar al món una informació errònia. Estava molt enfadat perquè n’havien estat parlant d’amagat. Va ser una situació molt trista perquè esperava reunir-me amb els nois i dir-los que havia canviat de parer i que sortiria a fer la gira. Però ni tan sols l’Ian fa fer-me costat i em vaig sentir molt abatut. Puc entendre que molts fans pensessin: ‘En K.K: s’ha retirat per cuidar el seu camp de golf’. Però tinc una empresa que gestiona el meu camp de golf que ja portava obert sis anys. Per tant” continua argumentant, “no tinc la sensació d’haver deixat el grup. Sento com si tot s’hagués orquestrat per a què jo no hi fos. Això va ser el què va passar. 

Llavors em vaig convertir en una persona amargada. Vaig deixar de mencionar tot això a l’autobiografia, però crec que ho havia d’explicar per no semblar el dolent. Però si no pot ser, no pot ser” segueix reafirmant en K.K. “Sempre vaig pensar que hi hauria la possibilitat de tornar al grup, però encara no ha passat. Fa més o menys un any vaig decidir passar pàgina. Vaig tornar a demanar-los que reconsideressin la seva postura ja que hi havia persones al grup que volien que tornés i ho vaig veure com una nova oportunitat, però unes altres em van tancar la porta. És una autèntica bogeria” segueix explicant en K.K., sobretot en el nostre món. Quantes bandes se separen i més tard es tornen a reunir? Quants  membres se’n van i després tornen? Passa constantment. Estàs destinat a tenir un parell de discussions després de quaranta anys de carrera. Hi ha d’haver desacords. Però estranyament aquesta vegada no s’han pogut solucionar. No obstant des del meu punt de vista, òbviament ho vaig intentar. Ho vaig intentar.”

Un dels aspectes que el feien sentir més incòmode en la banda era que determinats membres no tinguessin una dedicació absoluta per Judas Priest: “Cap al final dels meus dies al grup em sentia perjudicat perquè veia que era l’únic autèntic i fidel. Òbviament estava molt abans que en Glenn i en Rob. En Rob va deixar la banda durant catorze anys més o menys, fent tots aquells àlbums i tocant amb tots aquells músics. I en Glenn es va prendre sis anys de descans per a fer dos discos amb en Cozy i en John. Tots dos tenien llocs web, venien marxandatge i totes aquestes coses. Jo mai vaig fer res d’això. Vaig ser totalment fidel a Judas Priest, al cent per cent. Mai he volgut crear música per a cap treball en solitari. Si creava bona música havia de ser per a Judas Priest. I si no era prou bona, perquè hauria d’aparèixer en un disc en solitari? No té cap sentit. S’ha de crear una música fantàstica i de qualitat per als fans. Per tant, si es crea música d’aquestes característiques, hauria de sortir en un disc de Judas Priest. En cas contrari, mai no seràs fidel a Judas Priest. No dubto que en Rob i en Roy Z van escriure algunes bones cançons quan ell va tornar a fer música semblant a Judas Priest amb la banda Halford, però si era bona música, i estic convençut que alguna ho era, hauria d’haver estat per a Judas Priest. Totes aquestes coses s’estaven acumulant al meu interior. El 2010, en Rob havia publicat dos discos d’estudi, dos! I va fer la seva gira mundial, incloent l’Ozzfest, tocant música de Judas Priest. Tot això ho tenia dintre meu i quan el management ens va proposar treure un EP després de l’èpica continguda a Nostradamus, senzillament vaig dir que no i vaig pressionar. Pensava: ‘si en K.K. diu que no és una bona idea, vosaltres heu d’escoltar-lo’. Afortunadament ho van fer perquè al final no van treure cap EP, van fer un disc. Crec que tinc prou autoritat per a saber que és bo o dolent per a Judas Priest.”