K.K’s Priest celebra el llançament de 'The Sinner Rides Again' amb la publicació del vídeo clip de “Hymn 66”!

Ahir va aparèixer mundialment el segon treball discogràfic de la banda de K. K. Downing, titulat The Sinner Rides Again, a través de Napalm Records. Coincidint amb la publicació, la banda va publicar el clip de vídeo de la cançó “Hymn 66”, de la qual en K. K. n’explica el següent: "És hora de donar una ullada a un altre món, un món on els més poderosos han sucumbit a suportar la seva penitència per a tota l'eternitat. Així que millor que vigilis, ja que els del més alt poder poden reunir-se algun dia per a reclamar-te com la seva víctima, i dona per fet que no hi haurà escapatòria, ja que la teva compareixença serà requerida cantant 'Hymn 66'!”

"Estic realment emocionat ara que ha arribat el moment de llançar el nostre segon àlbum, The Sinner Rides Again” apunta en Downing. “Espero que els fans del metall de tot el món el gaudiu, i estic desitjant tocar per a vosaltres aquestes cançons en la nostra propera gira mundial".

Recordem que el grup inicia la seva gira pel Regne Unit el proper cap de setmana que també tindrà parada a Malta uns dies més tard. 

I sense deixar de banda els concerts, en “Ripper” ha anunciat un seguit de dates per Brasil, Argentina i Uruguai de cara al mes de novembre, on actuarà amb una formació que encara està per confirmar.

K. K’s Priest estrenen el documental sobre el retorn d’en K.K. als escenaris.

Preparant el terreny a la sortida del segon treball de la banda The Sinner Rides Again, K.K’s Priest van publicar abans d'ahir a les seves xarxes socials un breu reportatge de tretze minuts filmat el passat 6 de juliol pel cineasta britànic Sam Singer durant el primer xou oficial de la formació a Wolverhampton. 

El documental inclou filmacions exclusives al backstage, abans de saltar a l’escenari i en directe durant l’actuació, així com comentaris d’en K.K. Downing, en Tim “Ripper” Owens i la resta del grup.

En relació al setlist que K.K’s Priest continuarà desplegant en els propers compromisos pel Regne Unit, en Downing explicava el següent a Chaoszine: “Tenim un repertori fantàstic, però el continuaré canviant perquè en Jari sempre em diu: ‘Inclou aquesta cançó, posa aquesta altra’ i jo lic: ‘Jari, no puc tocar més temes ara, però cap a finals d’any, si no és abans, el canviaré. És molt difícil elaborar un llistat de cançons. Tots els fans en tenen de diferents que volen escoltar. A Suècia vam haver de suprimir dos temes dels setze que toquem habitualment. Però de totes maneres, si pogués tocar una cançó de cada disc de Judas Priest, llavors no en podria fer cap de K.K’s Priest. Només hi havia una peça de l’era Ripper, no n’hi havia cap de discos com Point Of Entry, Turbo, Ram It Down, Nostradamus, Rocka Rolla o Angel Of Retribution. Sé que en Ripper està a la banda, però també es tracta del meu llegat i la meva carrera, i potser m’estimo més tocar un tema de Nostradamus, Rocka Rolla o de qualsevol d’aquests àlbums abans que dues de l’època d’en Tim. Resulta molt difícil de muntar, però la bona notícia és que seguirem variant el repertori. Vull tocar coses de Nostradamus. Encara no hem tocat res de Defenders Of The Faith i és difícil si també vull incloure alguna altra cançó de Jugulator o Demolition. És molt difícil per a mi no tocar peces com Rock Hard Ride Free, Freewheel Burning o Ram It Down. Però definitivament seguirem variant el setlist. M’agrada molt la idea d’haver tret dos treballs perquè ara crec que puc estar girant durant dos o tres anys. Probablement gravaré alguna cosa durant aquests anys, però res que m’allunyi massa dels escenaris, només per poder sortir a tocar arreu” diu el guitarrista. “I no hi ha cap mena de dubte que gaudiré tocant aquestes cançons amb aquesta banda. Tinc dos àlbum verge amb els quals mai he estat de gira, però també tinc el llegat dels anys amb en Ripper i dels clàssics amb Judas Priest. Crec que el so de K.K’s Priest és el més semblant a Judas Priest de qualsevol de les èpoques, un perfecte resum dels 60, els 70, els 80 i els 90”.

En K.K. és conscient que encara els queda molt camí per a fer i moltes coses per a demostrar: “A l’octubre tocarem a llocs com el Rock City a Nottingham per a 2000 persones o l’Institute a Birmingham per a 1500. No podrem portar massa muntatge de vídeo, però no importa. Farem aquests concerts i els gaudiré molt. Serà genial. No necessitem una gran producció. Amb K.K’s Priest tot és bastant nou i únic, i quan tot funcioni al 100%, serà fantàstic. Farem aquests xous al Regne Unit. Després volarem a Malta i ara que la gent ens ha vist tocar, esperem que surtin més dates. El nostre management hi està treballant i tenim un festival a Mèxic el 2 de desembre, així que tocarem per la zona oest dels EE. UU. Després tornarem als Estat Units i farem alguns espectacles més abans de Nadal. I posteriorment el creuer Monster Of Rock de l’any vinent, que salpa de Florida. Així que farem més concerts pels EE. UU i el Canadà, i després amb una mica de sort estarem a tots els festivals europeus: Wacken, Graspop, Download. Estic desitjant veure quines són les ofertes dels promotors. En tenim un d’interessat en fer alguna cosa a Polònia i hi organitzarem algunes dates, i m’agradaria continuar més tard per Europa i Escandinàvia. Seria fantàstic que això es pogués dur a terme”.

L’altra pota d’aquest projecte, en Tim “Ripper” Owens, que ha demostrat mantenir un excels estat de veu, confessava a Darren Paltrowitz de Paltrocast que mai escalfa la seva veu abans de sortir a cantar: "Crec que sóc un afortunat. L'única cosa que sempre vull fer és cantar tan bé com pugui i cantar en tants estils com sigui capaç. I crec que he tingut la sort de mantenir-la força bé durant aquests anys. No faig cap tipus d’escalfament ni de rutina prèvia. Durant les actuacions amb K.K’s Priest escalfo la veu cantant "Hellfire Thunderbolt" a l'escenari. Però em cuido. No parlo molt. Bec molta aigua. Em mantinc callat, canto i després marxo cap a l'hotel tan aviat com puc. L’endemà em llevo amb l'esperança de poder continuar cantant ja que la veu és una cosa estranya. De vegades simplement no la tens. Només et lleves i ha desaparegut. I no hi pots fer res. Toco fusta” explicava a Blabbermouth a principis de setembre, “però em sento molt bé. Crec que les meves notes agudes són tan bones com no ho han estat mai. Treballo dur i no faig preescalfaments... Només em preparo i dic: "Si us plau, deixa'm cantar!" Tinc sort. No sé quins és el motiu. Faig exercici i prenc vitamines. Però la veu és la veu i mai se sap. Vaig patir bastant durant sis anys, però fa aproximadament un any i mig que la vaig recuperar. Durant uns anys, no estava cantant tan bé. Fa temps vaig tenir salmonel·la i em va destrossar la veu. No vaig tenir cap dolor. Vaig anar al metge, em va mirar la gola i em va dir que tot era correcte, però des de llavors vaig patir un autèntic via crucis. Però de sobte, va tornar. No puc explicar-ho, sincerament. He tingut problemes com tots els cantants, però mai m'han sortit pòlips ni m'han hagut d’operar. I tampoc he deixat mai de cantar. Probablement durant la covid hauria d'haver descansat la veu, però com havia de pagar factures, vaig estar a l'estudi gravant per a diferents projectes. Tinc la gran sort de no haver patit cap lesió".

En K. K. continua dinamitant els ponts que el portarien novament fins a Judas Priest.

Quan no és la Jayne Andrews, és en K.K., però el què està clar és que el final cada cop està més a prop i les posicions d’un i altres cada vegada semblen més llunyanes, i així la possible reunió del guitarrista amb la resta de membres de la banda que ell va cofundar continua fonent-se com un terròs de sucre a dins d’un vas d’aigua. El ressentiment que alberga en Ken Downing a l’interior del seu cor és de proporcions bíbliques i el darrer afectat pel seu disgust ha estat el seu amic d’infantesa, l’Ian Hill arran de l’escassa participació d’aquest en la composició dels treballs dels Defensors de la fe. Ara que s’apropa el llançament de The Sinner Rides Again, en Kenneth no declina cap polèmica. En declaracions a Rock Of Nations el 10 de setembre , en Downing parlava de la negativa del baixista respecte a la seva tornada al grup: “Sincerament el pitjor de tot és que l’Ian m’hagi vetat l’oportunitat de tornar a la banda. Van anar junts a la llar d’infants, érem com germans. I hem passat molts anys a la part de darrera de l’autobús queixant-nos dels altres, anys  durant els quals vam conviure l’un amb l’altre. És per això que em sorprèn com ha canviat d’opinió amb tanta facilitat. En Rob va deixar la banda durant catorze anys i jo vaig ser una peça fonamental a l’hora de possibilitar el seu retorn. Com poden negar-me l’oportunitat de pujar a l’escenari i tocar les meves pròpies cançons? Diuen: ‘Nosaltres ho fem, però tu no pots’. L’Ian i en Rob mai van escriure res de música per aquesta banda. Està clar que hi ha alguna cosa que no va bé” continua explicant en K.K. “No té ni solta ni volta. Com pot l’Ian, el baixista que mai ha composat cap cançó [si obviem la seva contribució a “Winter” i “Invader”, nota del redactor], privar-me l’oportunitat de tornar al grup? Durant els meus anys a la banda he estat jo qui ha escrit totes les cançons i tots els riffs. Com pot estar tocant el baix i no permetre’m tocar a mi la guitarra en aquests temes? No té cap cap ni peus. I tampoc té cap sentit prescindir d’un membre original de la formació històrica. Me’n faig creus. De debò soc tan mala persona? Bé, el què ningú pot discutir-me és que jo he fet dos discos en dos anys i ells n’han publicat els mateixos en catorze. No ho entenc de veritat”.

Preguntat novament per les darreres converses que van tenir lloc fa mesos, el guitarrista torna a reafirmar-se en el seu relat: “Bé, els vaig preguntar un parell de vegades per carta si volien que reprengués la meva activitat a la banda i recuperés el lloc que em corresponia perquè estaven anunciant que anaven a sortir de gira com a quartet, però la seva resposta va ser un ’no’ taxatiu” recordava en K.K. a principis de setembre a Metal Hammer. “Esperava tornar a la banda quan hi hagués una vacant o quan m’ho demanessin, però en Glenn i l’Ian em van escriure a través dels seus advocats contestant-me un rotund ‘no’ sense sentit perquè jo vaig ser-hi des del començament. I en Rob, que va estar fora durant molts anys, com pot creure legitimat a dir que no considera la meva reincorporació? Jo vaig ser una peca clau en el seu retorn. En Glenn no volia la seva tornada, preferia conservar en Ripper. Però els vaig donar una oportunitat i els vaig tornar a preguntar: ‘N’esteu segurs?’. Però bé, ara estic bastant content, la veritat, perquè m’he redescobert. Jo era qui acostumava a escriure tot el material per a la banda a finals del seixanta i principis dels setanta i ja m’havia oblidat de tot allò... és agradable escriure les cançons, decidir sense haver de cedir a les opinions dels altres i que tot sigui tan feixuc. És fantàstic posar fil a l’agulla”.

En un altre ordre de coses i rememorant la seva fugaç reunió amb els membres de Priest durant la cerimònia d’introducció al Saló de la Fama, les paraules d’en K.K. a Chaoszine i "Trunk Nation With Eddie Trunk" de SiriusXM, també denoten desil·lusió respecte a com es van fer les coses: “Vaig pensar molt en anar o no. Em deia a mi mateix: ‘És un viatge molt, molt llarg i no estic segur de com aniran les coses’. Tant en Les com jo vam estar encantats quan el management ens va dir que nosaltres també anàvem a ser incorporats. Allò va ser genial. Però poc temps després vam rebre un altre correu electrònic on ens deien: ‘Us fem saber a tu i en Les que sou convidats de la banda’. El primer que em va passar pel cap va ser: ‘Aneu a pastar fang’. En tot cas soc convidat del Saló de la fama i estic per acceptar un premi que he guanyat pel meu propi dret. No soc el convidat de ningú. Després ens van comunicar que ens dirien quines eren les cançons que havíem de tocar. Vaig pensar: ’Vaja això no sortirà com jo creia’. Hauria de molestar-me en anar-hi? Crec que tenia motius per estar enfadat, però la gent només feia que dir-me: ’Has d’anar-hi. Això no tornarà a passar-te a la vida. T’ho mereixes’. Tot i les meves reticències vaig decidir presentar-m’hi. Finalment ens van mantenir apartats d’ells (vols, hotels i vestidors diferents) i no ens van permetre caminar junts per la catifa vermella, la qual cosa em va semblar molt trist, però així és com ells ho van voler. De totes maneres, ho vaig gaudir moltíssim", afegeix en Downing. "Vaig llogar l’equip i, per sort, tenia un parell de guitarres noves que mai havia vist ni tocat abans. Així que sí, va ser fàcil i divertit. Sincerament va ser tota una experiència". Una experiència que valora com una mica surrealista: "Fins i tot mentre actuava em preguntava: 'Estic fent el correcte? És realment heavy metal?’. Estic amb un munt de nois que m'odien. Miro l’Ed Sheeran i la Dolly Parton i penso: ‘A la merda. Estic al lloc correcte? És tot un somni?. Agafa la guitarra la guitarra, toca i ves després al bar’. I això és el que vaig fer. Vaig baixar de l'escenari, vaig canviar-me, vaig tornar directament al bar de l'hotel i vaig prendre unes cerveses. Va ser genial".

Posteriorment a la gala, en K.K. reconeixia les bon tracte dispensat per en Faulkner en els moments abans de la performance: “En Richie va estar genial. Va entrar un parell de vegades al camerino. Hi havia molta gent entrant i sortint. Jo no vaig dir res als nois, però tampoc em vaig amagar. Honestament, quan vaig pujar a l’escenari i vaig tocar, em vaig alegrar molt perquè m’ho havia guanyat. Hi va haver molta energia, tant per part meva com d’en Richie. Crec que en Richie pensava: ‘Haig de donar-ho tot davant d’aquest tipus, sinó m’eclipsarà’. Vam fer una bona feina junts, però no em vaig sentir com abans, estava lluny de sentir-m’hi. Hi havia tres guitarristes i dos bateries damunt l’escenari, així que potser aquesta és una de les raons per les quals no era com jo ho recordava. Però va ser divertit i estic encantat d’haver pres la decisió final d’assistir-hi”.

L’instrumentista també comenta la seva breu xerrada amb en Halford després del lliuirament dels guardons: “En Rob es va apropar a mi i jo no tenia cap intenció de parlar amb ell. Jo havia estat una part fonamental en la seva tornada a la banda i ara m’estava dient que jo no podia unir-me al grup. Com funciona això?” es pregunta en Downing. Només es pot entendre des del punt de vista que són en Glenn i la Jayne  els que prenen totes les decisions. I no m'agrada dir-ho, però Rob és només... L'única raó per la qual vaig parlar amb en Rob és perquè crec que està sent dirigit. Aquesta és l’únic motiu. No crec que en Rob vetés la meva tornada, crec que s’ha vist obligat a fer-ho. Crec que en Rob hauria recolzat el meu retorn. Però aquesta va ser la seva elecció. I ara en Richie ha marxat a fer les seves coses amb Elegant Weapons. Potser no li sembla suficient? És això realment?"

K. K's Priest publiquen "Strike Of The Viper"!

El videoclip del tercer senzill de The Sinner Rides Again, la verinosa "Strike Of The Viper", es va publicar ahir. L'esperadíssim segon álbum de K.K’s Priest veurà la llum a finals del mes vinent i la pre-venda està en funcionament des de fa temps.

En K.K. afirma sobre "Strike Of The Viper": "Aneu amb compte: ‘L’atac de la serp’ ja és aquí... Aquests dimonis poden picar i mossegar fins arribar al vostre cervell. De quin món són? M'agradaria molt veure'ls. Aquesta cançó farà aixecar polseguera en els mosh pits mentre K. K's Priest lliura una mica de metall ràpid i furiós. Escomesa rere escomesa com l'escurçó".

En unes declaracions recents a TheMetalVoice, en Ripper es mostrava gratament sorprès per la bona rebuda que la banda havia tingut durant les seves presentacions en directe: "Ha estat increïble. Crec que si algú ha llegit les cròniques o ha vist algun xou, ho ha considerat fenomenal. Sempre em diverteix quan llegeixo que algú li va sorprendre que el concert hagués estat tan bo com havia estat. Però el que crec que sorprèn la gent és que tenim una producció bastant gran, pirotècnica, pantalles... És un espectacle gran i car. Hem estat al cent per cent i hem millorat amb cada concert. Ets una nova formació i ho dones tot. Ha estat molt, molt fantàstic. Estic cantant millor que mai en aquest moment, tot i que no sé que pot passar la setmana vinent. Tinc gairebé 56 anys i potser haig d’anar més sovint al lavabo, però estic al màxim del meu nivell, home. He tingut el control total i és molt divertit. Ens ho estem passant molt bé allà dalt. No deixa de ser curiós” anticipa en Ripper. “Les cançons clàssiques de Priest sempre han estat cançons més fàcils de cantar per a mi que les meves pròpies. Així que és collonut. Vull dir, fins i tot les cançons de K.K's Priest són més difícils de cantar que les clàssiques de Priest que hem inclòs al setlist. Però el que és fascinant de fer les cançons de Priest és que les canto de la manera com m’agrada i això és el millor. Cinc anys enrere vaig dir a les entrevistes que no cantava tan bé com abans, però l'any passat vaig tornar a recuperar completament el meu nivell... de sobte. I ha estat boníssim".

En relació a la brama de considerar els Sacerdots d’en K.K. com a una banda de tribut a Judas Priest, és rotund: "En K.K. és un dels fundadors de Judas Priest. Jo vaig format part de Judas Priest. Actualment la meitat del repertori està format per les nostres pròpies cançons... Aquestes opinions no tenen sentit. Però tothom en té les seves i és genial. Pots tenir-les, però és curiós quan són estúpides".

En un altre ordre de coses, tampoc oblida que els seus excompanys de banda prescindissin completament d’ell durant la gala d’ingrés al R&RHOF ni entén els motius, però ho fa sense el to amarg que sempre utilitza en K.K. a les seves declaracions respecte a aquest particular: "No ho sé. No em van trucar mai, ni tampoc em van donar les gràcies” explica a Robert Cavuoto de MyGlobalMind. “L'única vegada que el management de Judas Priest m’ha trucat ha estat per dir-me que em demandaran o alguna cosa així. Però reprenent el fil, he de dir que ningú no es va posar en contacte amb mi. Estic content que en Ken si que hi entrés. Estic content per en K.K., però em va decebre no rebre ni una senzilla menció o una trucada de la banda. Gairebé 10 anys, una nominació als Grammy i totes aquestes coses... M'hauria agradat haver escoltat un 'gràcies' o potser alguna mostra de gratitud durant els parlaments, però no té importància. Aquestes coses passen de vegades. Ja havien eliminat la meva part de la història a Judas Priest, així que no em sorprèn” reflexionava en Tim. “Tristament després d’allò el management el va tractar com un drap brut i va dir coses dolentes d’ell a la premsa. Però en Ken no ha tingut res més que bones paraules al respecte. Va explicar que s'ho havia passat genial i que havia estat fabulós veure novament els nois. I m'agrada el punt de vista que en Ken té sobre això. Quan vam parlar-ne, em va dir que havia estat fantàstic i estic molt content per ell. Realment estic feliç per tots. Estimo a mort en Glenn, l’Ian, l’Scott i en Rob. S’ho mereixen". 

En quant a la relació amb els membres de Judas Priest, el cantant afegeix: "M'encanta el fet que, tot i que m'han exclòs, encara em considero amic i part de la família, inclús amb en Rob. M'encanta parlar amb ell sempre que ens veiem en qualsevol lloc. La seva veu torna a sonar molt bé. És una llàstima que m'hagin arraconat, però això no canvia el fet que estimi els nois i que recordi aquella època com un gran moment".

K. K's Priest acaben l'eucaristia d'estiu predicant l'evangeli al Bloodstock Festival!

Així va ser com els Sacerdots d'en K. K. van donar per acabada diumenge passat la seva mini gira d'estiu per Europa i el Regne Unit. Abans però, havien predicat a l'Alcatraz Festival, del qual també s'hi poden veure a continuació algunes cançons.

Els Sacerdots d’en K.K. sermonegen la vil·la de Villena!

Un parell de dies després de la que hauria estat la seva visita a Barcelona (que sorpresivament es va suspendre fa un grapat de setmanes), K.K’s Priest van reprendre el passat 9 d'agost la litúrgia al festival Leyendas del Rock, en un xou que es pot veure a continuació i on van clacar el setlist que ja havien desgranat a la seva presentació a Wolverhampton:

Dissabte actuaran a Bèlgica i diumenge ho faran a terres britàniques, concretament al festival de Bloodstock on han estat cridats per a ocupar el lloc de Helloween que ha cancel·lat les properes aparicions en festivals a causa de la laringitis aguda que pateix en Michael Kiske.

Paral·lelament, la banda d’en Downing ha confirmat una nova data el proper mes de novembre a Malta.

Escolta el duet d’en Rob i la Doro Pesch a la versió que ha fet l'alemanya de ‘Living After Midnight’!

 

Ja ho va anunciar la Doro Pesch el passat vint-i-tres de juny: en Rob anava a ser uns dels músics convidats en el seu àlbum "Conqueress - Forever Strong And Proud", el llançament del qual coincidirà amb els quaranta anys de carrera de la cantant alemanya.

“És una persona a la que estimo des de fa molt de temps” explica la Doro en relació a en Halford. Estic molt emocionada. Déu meu!, és un somni fet realitat. És una gran persona i hem estat amics des de sempre. És un regal especial. Podria morir-me ara mateix” afegia la reina del metall. “Al llarg de la meva vida he tingut la sort de poder tocar, actuar i gravar amb excel·lents persones a les quals estimo. És increïble. En Rob sempre ha estat una gran influència per a mi”.
Segons la vocalista, el seu duet amb en Rob Halford s’inclou dins d’"una cançó ràpida que tothom coneix. Sí, és genial. És una cançó ràpida i tot un himne".
I encara que veient el llistat de cançons, quedava bastant clar quina era la peça que anava a versionar, ahir es va desvetllar el secret a través de la publicació del vídeo amb lletra del clàssic “Living After Midnight” que es pot escoltar a continuació:

Recordem que en Halford i la Doro ja va compartir micròfon el 23 de juny de 2008, quan els Defensors de la fe van actuar al Philipshalle de Düsseldorf, la ciutat natal de la cantant: