Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.
La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.
Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.
En Rob va parla amb Metal Pilgrim d’en Glenn i de
l’estat de la composició del futur nou àlbum. Respecte a la participació d’en
Tipton en el procés de creació i en les futures participacions en directe, en
Halford no deixava lloc a dobles lectures: “En Glenn continua sent guitarrista
i participant en la composició. Òbviament toca la guitarra de manera diferent a
causa de la seva malaltia, amb la que lluita cada dia. Però no està disposats a
que això l’aturi. Les seves aportacions seran tan valuoses com sempre. I ho sé
del cert perquè estem en contacte i compartim idees, i en Richie està fent el
mateix des de Nashville.
Ens reunirem ben aviat perquè tenim el festival de
Bloodstock, però abans ens trobarem a l’estudi per a escoltar tot allò que hem
recopilat i que ja teníem. Suposo que necessitarem un parell de dies per
escoltar-ho tot. En Glenn continua involucrat al 100% en Judas Priest i l’Andy”
i aquí és on en Halford posa el toc de gràcia a la desitjada tornada d’en K.K.,
“segueix cobrint el lloc d’en Glenn amb la seva benedicció. Ho donem
pràcticament per fet. I l’Andy té tot el meu agraïment. L’Andy va fer una gran
feina durant la gira de “Firepower” i tenim moltes ganes que hi torni a ser en
aquesta gira d’aniversari.
I no oblideu” puntualitza en Rob, “que en Glenn pot
aparèixer en qualsevol moment. Toca la guitarra de manera diferent, però no hi
ha cap raó per la qual no pugui pujar a l’escenari i tocar. Tinc la sensació
que en Glenn farà algunes aparicions puntuals en aquesta gira del cinquantè
aniversari”.
El cantant tampoc descuida la vessant més emocional: "estic en contacte amb en Glenn durant tot el temps i ell sempre es mostra agraït i commogut pels moments
en el quals parlem de la seva increïble i llegendària vida en el metall. Quan
parlem d’en Glenn, no només parlem de la lluita que manté en aquest moment, és
molt més que això. Abans que el Parkinson està la seva fabulosa demostració de seu
talent musical amb la guitarra i aquesta és incomparable”.
En relació al nou
disc, redundava sobre el que ha vingut dient en els darrers mesos: “Els
ingredients característics de Priest sempre han estat l’energia, el poder del
metall i les opcions il·limitades. I res d’això ha canviant perquè en Richie,
en Glenn i jo continuem tenint ganes de compondre nou material. Especialment en
Glenn i jo portem fent-ho des de sempre, però des de que en Richie està amb
nosaltres hem renovat aquesta necessitat. En Richie és una font inesgotable d’idees
i riffs. Probablment tindrem un parell o tres de sessions de composició més.
Sentim que pràcticament tenim el disc, però som molt autocrítics i analítics
amb la nostra feina perquè sabem que tenim un tresor ocult i no volem decebre
al món del metall, volem assegurar-nos que té l’essència, les característiques,
la classe i la qualitat que tenen tots els discos de Priest. Així que, com dic
sempre, estarà acabat quan estigui acabat, però crec que la fi està propera.”
En el que ja s’ha convertit en el serial més lamentable
dins de la dilatada història dels Defensors de la fe, i ens estem referint al
sorgit arran de l’amarg trencament entre en K.K. i la resta de Judas Priest
així com la posterior, inexplicable i il·lògica dificultat per retrobar-se i
tancar una carrera a l’alçada d’allò que els fans demanen i es mereixen, en
Downing ha revelat en una entrevista a Rock Hard Greece que va rebre amenaces
legals per part del ganivet jurídic de Judas Priest si continuava endavant amb
K.K’s Priest: “Els seus advocats van enviar una carta ala meva companyia
discogràfica amenaçant-la amb emprendre accions legals si jo continuava amb el meu
projecte. Pel moment no n’he sabut res més. Crec que no han continuat endavant
amb la demanda, però no puc amagar que van tractar d’aturar-me amb aquest tipus
d’amenaces."
El guitarrista continuava explicant: “Crec que la major
part dels fans entenen que jo he format part de Priest des de 1968. He estat
una part important en l’evolució de la seva música fins avui. Vam passar del
blues al blues progressiu, després del rock al hard rock i més tard del heavy
rock al heavy metal. He fet tot aquest viatge i crec que tinc dret a continuar
com a Priest. Actualment Priest estan tocant les meves cançons i em sembla
fantàstic, però si ells tenen dret a fer-ho, penso que jo també el tinc. I no
puc començar a fer una cosa completament nova, ni sonar com un altre guitarrista
o composar d’una manera diferent” justifica en K.K. “Per als fans tot tindrà
reminiscències del passat, per aquest motiu vaig decidir triar aquest nom, i
penso que és el més correcte”.
Sorprenentment, en
Ken també ha revelat el contingut d’una carta que, poc temps després de la seva
renúncia, li va enviar en Rob: “Un parell de setmanes després de marxar, en Rob
i el seu mànager em van enviar una carta. Volien que formés una banda amb en
Rob i altres músics. En Jeff Lomis n’era un... no recordo el nom de la resta.
Vaig rebre el correu, però senzillament el vaig ignorar”.
L’Ian Hill, en una entrevista amb en Nick Bowcott de Sweetwater, va recordar quins són els imminents plans de gira dels Sacerdots: "Tenim tancat un festival a la Gran Bretanya anomenat Bloodstock. És a l’agost, la qual cosa és fantàstica perquè ja pensàvem assajar aquí de cara a la propera gira nord-americana a l’èsser l’equip de producció completament britànic. Serà un immillorable espectacle d’escalfament, una gran reintroducció a tot. Serà el primer concert que fem en dos anys. Després enviarem tot cap els Estats Units per iniciar la gira americana, que comença, si no estic equivocat, el 9 de setembre en algun lloc; no recordo on. Abans farem una setmana més o menys d’assajos als EE. UU. I a continuació ens llençarem a la carretera.
Els xous europeus que hauríem d’haver fet aquest any s’han posposat al vinent. Aquest contratemps no ens suposa una gran molèstia ja que la majoria de dates són a festivals que tenen lloc els mateixos caps de setmana any rere any. I després d’això, haurem de veure què passa a resta del món. Encara hem de viatjar, òbviament, a Amèrica del Sud i el Japó, i potser un altre cop als Estats Units. De totes maneres, només vam programar dos trams. Però ara per ara, les dates nord-americanes d’aquesta tardor, són vigents i segures".
En relació al repertori amb el qual estan treballant, l’Ian comentava el següent: "Sí, hi haurà sorpresas. Hi ha un parell de cançons que no hem tocat mai abans i d’altres que no són massa habituals. Abarcarem tants àlbums com puguem. És difícil, perquè tenim molts àlbums; però procurarem tocar alguna cosa de la majoria de discos. I sí, hi ha un parell de coses que encara no hem tocat i que tots esperem poder fer”.
La banda d'en Ken Downing ha publicat aquest dimecres a través de les seves xarxes el segon videoclip del seu debut discogràfic que veurà la llum el proper 20 d'agost a través d'Explorer1 Music Group. Es tracta del tema-títol, "Sermons Of The Sinner".
En unes declaracions fetes pel guitarrista a finals de la setmana passada, explicava com s’havia forjat aquest primer treball i les circumstàncies entre les quals va néixer, així com també les previsions que tenia posades en el seu successor:
"Pel cap baix ja han passat ben bé 18 mesos des de que vaig seure per primera vegada i vaig pensar: 'Em pregunto si puc compondre un disc’. I ràpidament vaig saber com fer-ho. Vaig tenir totes les cançons, el contingut, la direcció en quatre setmanes. Llavors, vaig començar a tocar botons i vaig posar-ho tot en marxa. Sabia que hi havia una opció. Si poguéssim haver tret el disc en sis mesos, llavors podríem haver fet alguns shows. Teníem algunes ofertes, però va començar la COVID i tot es va aturar. Llavors vaig deixar de trepitjar el pedal de l'accelerador i vaig pensar: 'Està bé, ara, com tindré més temps, mitjans i diners, les coses es poden millorar'. Així que em vaig permetre el luxe de retirar-me, fer balanç i assegurar-me que tot sortís el millor possible, de veritat. Estàvem a quilòmetres de distància, amb restriccions per viatjar” relatava en K.K.”. Havent escrit tantes cançons anteriorment, durant tantes dècades, vaig haver d’obrir l'aixeta per veure què passava ... I ho vaig fer. Així que vaig reunir als altres nois el millor que vaig poder ateses les circumstàncies. Vam tenir la sort d'aconseguir comptar amb en Ripper i en Sean ràpidament, i estava feliç perquè sentia que el material tenia molts dels ingredients essencials. Al meu cap hi tenia un petit polsador per millorar el control de qualitat, i el material m'agradava. Però no sabia com seria escriure amb altres persones després d'haver estat acostumat a un trio de compositors durant tants anys, saps? Llavors, volia veure què podia fer només per mi mateix. I ara, com estan les coses, estic treballant en el material per al segon àlbum, i ho farem junts, òbviament ".
"Al principi tenia el títol de l'àlbum i poca cosa més" continuava en Downing. "Però, el que sí vaig tenir va ser un arsenal d'idees per fer cançons. Llavors vaig treballar a la meva manera les meves idees i vaig fer servir algunes d'elles, potser un cinc o un deu per cent. Però, aquestes idees, van impulsar-ne a d’altres. Per ser justos, em vaig sentir com prou inspirat. Em vaig sentir mentalment fresc per poder fer això en un període de temps tan curt. I també vaig descobrir que el material per al pròxim àlbum l'he escrit molt ràpidament, en qüestió de dies. Aquest és un bon senyal, no? ".
Els concerts que tindran lloc durant els mesos de setembre, octubre i novembre, i que mantindran com a teloners als noruegs Sabaton a la major part de xous, queden de la següent manera (Llegenda: * nova data, # festival, + sense Sabaton, teloner per anunciar):
Setembre
8 Reading, PA - Santander Arena*
9 Virginia Beach, VA - Veterans United Home Loans Amphitheater*+
11 Orlando, FL - Central Florida Fairgrounds#
13 Charlotte, NC - PNC Music Pavilion
14 Raleigh, NC - Red Hat
Amphitheater*
16 Grand Rapids, MI - Van Andel Arena*
17 Youngstown, OH - Covelli Centre
19 Detroit, MI - Fox Theatre*
20 Rosemont, IL - Rosemont Theatre*
22 Milwaukee, WI - Miller High Life Theatre
23 Minneapolis, MN - The Armory*
25 Maryland Heights, MO - Saint Louis Music Park
26 Louisville, KY - Louder Than Life Festival^#
29 Denver, CO - The Mission Ballroom
30 West Valley City, UT - Maverik Center*
Octubre
2 Everett, WA - Angel Of The Winds Arena*
3 Portland, OR - Moda Center*
5 Oakland, CA - Fox Theater
6 Los Angeles, CA - Microsoft Theater
8 Las Vegas, NV - Zappos Theater at Planet Hollywood
9 Phoenix, AZ - Arizona Federal Theatre
12 San Antonio, TX - Freeman Coliseum
13 Cedar Park, TX - HEB Center Cedar Park^
15 Irving, TX - The Pavilion at Toyota Music Factory
16 Oklahoma City, OK - The Zoo Amphitheatre
19 Independence, MO - Cable Dahmer Arena*
21 Nashville, TN - Nashville Municipal Auditorium*
22 Alpharetta, GA - Ameris Bank Amphitheatre*
24 Charleston, WV - Charleston Civic Center Coliseum*
25 Philadelphia, PA - The Met*
27 Newark, NJ - Prudential Center*
28 Oxon Hill, MD - The Theater at MGM National Harbor
30 Mashantucket, CT - Foxwoods Resort Casino – Grand Theater
En unes declaracions a 80’s Glam Metalcast, en Tim responia així als qui creuen que K.K’s Priest copien el so dels Defensors de la fe: “És graciós perquè la gent es queixa de qualsevol cosa. Però em resulta absurd escoltar la gent enfadada dient: ‘Vaja, sona com Judas Priest...’. Bé, en K.K. va escriure les cançons de Judas Priest des de la dècada dels 70 i des de llavors només ha escrit cançons per a Judas Priest, així que també es pot dir que sona a K.K. Downing perquè és la manera com ell escriu. I penso que és fantàstic que no hagi intentat reinventar la roda. Aquest és el so que té en K.K. i aquesta és la manera que té de compondre, i això és fantàstic. Té un so clàssic i no té capa necessitat d’allunyar-se d’això”.
“Definitivament no és un disc que soni expressament d’una manera perquè en Ken ho hagués predeterminat així” explica l’Owens. “Crec que senzillament va escriure cançons. I quan les escolto, descobreixo fragments i parts de guitarra que em recorden a Rocka Rolla. Alguns tons de guitarra en les parts més suaus o algunes cançons com “Return Of The Sentinel” em transporten a aquella època. Crec que l’àlbum té una mica de tot. Realment en K.K. no estava forçant res, només estava composant música. Es va asseure i va escriure cançons sense haver de complaure a ningú, només a ell mateix”.
1. INCARNATION
2. HELLFIRE THUNDERBOLT 3.
SERMONS OF THE SINNER
4. SACERDOTE Y
DIABLO
5. RAISE YOUR FISTS 6. BROTHERS OF THE ROAD 7. METAL THROUGH AND THROUGH
8. WILD AND FREE 9. HAIL FOR THE PRIEST 10. RETURN OF THE SENTINEL
A la portada del disc, que veurà la llum el proper 20
d’agost i que ja es pot adquirir en prevenda a la pàgina del grup, apareix una misteriosa figura vestida amb
l'hàbit d’un monjo (de qui en Downing comenta enginyosament que pot ser ell o
no) amb un llibre de sermons. Diu que el "pecador" del títol fa
referència al seu famós solo en aquella cançó clàssica del mateix nom i que
també reflecteix el seu sentiment de renúncia del grup innovador que va ajudar
a crear. "Tot el concepte gira al voltant de continuar estant orgullós de
ser qui sóc i fer el que faig", declara Downing. "Han passat gairebé deu
anys. Ja torno a fer música".
"Des d’un bon començament la gent sempre ha volgut
un àlbum que recordés a discos anteriors", reflexiona Downing. "'Com
sona el nou disc? Serà semblant a British Steel? Serà semblant a Sad Wings?' La
gent espera un disc que soni com alguna cosa que ja hagi fet. Així doncs, en
certa manera, aquest disc sona com una cosa que ja he fet o que hauria d’haver
fet. Té moltes coses que estan connectades amb el passat. Per exemple, "Brothers Of The Road". Si traieu la lletra i només escolteu la música, potser creuríeu
estar escoltant "You've Got Another Thing Coming"". "El missatge definitiu és que m'he allunyat de la
música que m'encanta durant tant de temps i ara estem en una situació en què
molta gent està morint", explica en Downing. "Hem perdut molta gent
fantàstica (en Dio, en Lemmy, i podria continuar), i això s'accelerarà en els
propers anys. Bàsicament, gaudeix de tot el que queda de metall, inclòs de mi.
Això no durarà per a sempre". En lloc de confiar simplement en els seus èxits passats
i llençar-se a la carretera interpretant cançons clàssiques de Judas Priest, el
reconegut guitarrista ha fet allò en el què creu: composar nova música. I
cançons que els fans voldrien escoltar i cantar en concert. En Downing va
reunir n’Owens, en Mills, l’exbaixista de Voodoo Six, Tony Newton, i el bateria
de DeathRiders i Cage, Sean Elg, per crear Sermons Of The Sinner, un àlbum que
celebra les seves clàssiques arrels metàl·liques i ens anima a apreciar a aquelles icònes pioneres que encara estan entre nosaltres. Fa broma dient que KK's Priest
és "com una nova vella banda. O una antiga banda nova".
El grup té plans de fer una gira a finals d’aquest any
barrejant aquestes cançons amb algunes de Judas Priest de l’era Ripper, i en
Binks espera aparèixer en els concerts. "En Les van poder fer el xou a
l’Steel Mill", diu en Downing. "però posteriorment va tenir una lesió
al canell i no va poder gravar l'àlbum. En Les vol pujar a l’escenari i tocar
un parell de cançons, tot i que no podrà tocar el set complet. Serà el nostre
convidat especial". En Downing espera tocar arreu del món, des d’Europa fins
a Amèrica del Nord i del Sud. Sermons Of
The Sinner és una declaració d’amor a la música que ell va ajudar a crear i
va fer evolucionar i als seguidors devots que li han donat suport. "Estic
parlant dels fans autèntics", diu en K.K. "Aquells que no canviaran de gènere
musical només perquè, malauradament, molts dels seus herois vagin morint. I
aquest sentiment es troba en l’àlbum on a la cançó principal diem: El temps s’acaba per a nosaltres, pot ser
que les coses mai no siguin iguals, però els sermons del pecador poden
ajudar-nos a aixecar-nos de nou. Perquè mai no se sap quan l'últim concert,
per dir-ho d'alguna manera. To i així sóc bastant optimista. Estic treballant en el
material del segon disc". En Downing va passar quatre mesos escrivint i
enregistrant Sermons Of The Sinner i,
juntament amb les noves idees, fins i tot va ressuscitar alguns riffs arxivats dels
anys 80. Després de signar amb Explorer1 Music Group, l'àlbum anava a llençar-se originalment fa un any, però amb
la pandèmia, la data de publicació i la gira es van haver de posposar. En Downing
va tancar-se de nou i va passar dos mesos més retocant l'àlbum per a què tot quedés
quadrat al mil·límetre. Aquest temps extra va donar els seus fruits. El tema d’alta velocitat que obre l’àlbum,
"Hellfire Thunderbolt", ofereix una visió fictícia sobre com va crear-se
el metall abans que les masses estiguessin preparades per a rebre’l, de com va
gestar-se a finals dels anys 60 abans d'explotar als anys 70 i 80. El rock commovedor
de "Raise Your Fists" i "Wild And Free" delectaran amb la passió
i l’excés que abracen els fans del metall. La combinació d’ambdues guitarres és
intensa i inspiradora i la banda dispara a trot i a dret. "The Return Of The Sentinel" és una bona opció
per tancar l'àlbum. No és només una seqüela del tema clàssic de l’àlbum de platí Defenders Of The Faith de Judas Priest,
sinó que és una epopeia de nou minuts que no segueix cap norma establerta. La
primera part conté metall apassionant, mentre que la segona meitat és ombrívola
i suau, cosa que reflecteix la història d’un ésser que antigament repartia
justícia i mort, i ara s’enfronta ara a la seva pròpia fi. Per a en K.K. Downing, Sermons Of The Sinner no és només una declaració d’intencions, és
una declaració de vida. El seu viatge amb el heavy metal està lluny d’acabar. ´
No és escriptor ni periodista i pel profund respecte que té a ambdues professions, tampoc ho pretén. Mai ha col·laborat en mitjans gràfics, mai ha publicat res ni ha estat involucrat en cap projecte musical. Només és un gran fan de Judas Priest i és aquesta passió la que l'ha portat a ordenar tota la informació acumulada en els seus arxius al llarg dels anys i plasmar-la en el llibre "Judas Priest - Los dioses del metal", el primer -i segons jura i perjura, l'últim- que escriu i que es converteix en l'única biografia original en castellà amb la qual compten els seus admirats Déus del metall.
Però sovint el full de ruta del destí és imprevisible i el demolidor anunci del farewell tour i el posterior i inexplicable abandó d'un dels sacerdots co-fundadors provoquen en l'autor una crisi de fe. La catarsi arriba immediatament i, malgrat el seu jurament inicial, aquests esdeveniments el precipiten a agafar de nou la seva ploma i el seu tinter i, com un cronista, s'asseu en el seu pupitre per recapitular els fets d’aquests darrers quatre anys a "Judas Priest - Los defensores de la fe ", una ampliació del volum anterior amb el que dóna per finalitzat el treball que havia començat.