No donis mai l’esquena a l’esbudellador...

Després de l’aparició del seu EP i la seva impactant pèrdua de pes, que ha anat fent palesa des de l’estiu passat a les seves xarxes socials i que l’ha portat a perdre gairebé vint-i-cinc quilos, en Tim “Ripper” Owens no ha deixat d’actuar en directe ni d’involucrar-se en diferents projectes musicals. 

A finals de 2022 va gravar algunes cançons del disc “Rage” del superprojecte de progressive metal Pyramid que podeu escoltar a continuació i de les quals se n’han publicat lyrics videos:

Durant aquest primers mesos de 2023 també han aparegut a les xarxes les seves col·laboracions en el debut dels powermetallers Valiant Sentinel i l’EP “Phantom Vol.1” de The Leviathan Project:

En un altre ordre de coses, a finals de febrer va tocar al Salon Suterm de Tuxtla Gutiérrez (Mèxic) i el 18 i 19 de març va fer sold out a l’Empire Concert club de la seva ciutat.

Properament, durant les dues darreres setmanes del mes d’abril, farà una gira per Sud Amèrica (amb xous a Buenos Aires, Santiago, Limeira, Sao Paolo, Curitiva i Porto Alegre) compartint cartell amb UDO. 

Posteriorment, actuarà a finals de maig al Milwaukee Metal Fest i farà un mini tour per Austràlia (amb dates a Sydney i Melbourne els dies 11 i 12 de maig).

I tot això sense oblidar la seva inestimable col·laboració amb els K.K's Priest d'en K.K. Downing!

En K.K. continua atiant les desavinences amb els seus excompanys.

Lluny de voler fer les paus amb l’entorn de Judas Priest i obrir una escletxa per l’esperat retorn a la seva banda, el músic ha aprofitat el contenciós que ha iniciat el guitarrista Mick Mars amb el seu grup Mötley Crüe per tornar a buidar el pap respecte a la seva decisió de no participar a la suposada gira de comiat dels Déus del metall i les reiterades negatives d’aquests en relació a la seva posterior tornada. En un missatge d’àudio enviat a la web Blabbermouth, en Downing establia similituds entre ambdós fets: "En el meu cas, el 2010 ens estàvem preparant per fer una gira mundial de comiat, l’Epitaph World Tour, que havia de ser el final de la banda. En aquella època, el management m'estava pressionant per escriure un EP amb el qual recolzaríem aquella gira, de la què en absolut hi pensava perdre part... Certament, no volia acabar la meva carrera amb un EP. Així que vaig llençar la tovallola i vaig enviar una carta de renúncia. Però hi van haver d’altres circumstàncies per no fer la gira de comiat” rememora el ros guitarrista. 

“I una de les consideracions principals era que planificàvem el tour pensant que en Halford i el seu mànager, segurament estaven considerant rellançar la seva carrera en solitari després d’aquella tournée, ja que Rob havia publicat dos àlbums d’estudi amb la seva pròpia banda i havia girat amb l’Ozzfest en els darrers dotze mesos. I aquesta va ser una altra consideració seriosa. La meva decisió va ser no fer la gira final. Per descomptat, no sabia que la banda continuaria, en aquell moment, fins el dia d’avui. En cas contrari, les coses i les decisions podrien haver estat preses de manera diferent. Però, com he dit, empatitzo amb Mick perquè les circumstàncies entre nosaltres dos semblen ser més o menys idèntiques. En el meu cas, en Rob, l’Ian i en Glenn es van reunir i em van destituir com a director de l'empresa Judas Priest Music Limited, que controla els actius de Priest. Com a accionista del 25 per cent de l'empresa, aquesta nova condició fa que les meves accions no tinguin cap tipus de valor, la qual cosa és completament ridícula. Fins i tot del llibre commemoratiu del cinquantè aniversari, que està profusament il·lustrat amb imatges de la història de la meva vida, no en trec cap tipus d’ingrés, així com tampoc ni un cèntim de la venda de la resta de marxandatge.”

En Halford ja ha entrat a gravar les veus del proper àlbum!

Segons ha explicat en Richie Faulkner a The Classic Rock Interviews, la gravació del nou treball discogràfic està seguint la planificació establerta des de fa mesos i ara li ha tocat al Rob cantar els textos als quals ha estat donant forma darrerament. Així ho explica el guitarrista: “Fa unes setmanes, l’Andy Sneap i jo vam volar a Phoenix per a treballar les veus amb en Rob. Estan sonant de meravella, només com el Metal god por fer-ho. Encara no estan del tot acabades, així que quan les haguem finalitzat, caldrà fer-ne les mescles, la masterització i treballar en el material gràfic i aquestes coses”. Però que ningú pensi que l’aparició del nou treball és inminent: “En quant a la gravació només falten les veus, però com ja sabem, hi ha un procés bastant llarg per a enregistrar un àlbum. Però no crec que li falti massa. Veurem un disc de Priest en un futur proper”.

Respecte a la direcció musical de la continuació del celebèrrim Firepower, en Richie torna a redundar sobre les declaracions que tanta polseguera van aixecar fa uns mesos: “Vaig dir la paraula progressiu i l’Internet s’hi van llençar com a taurons afamats. Em van pedrejar, però sense haver-ho escoltat" rememora a The Metal Voice. "Quan dic progressiu és perquè en lloc d’estrofa, tornada, estrofa, tornada, solo, tornada i final, podríem fer estrofa, secció musical, pont, tornada, secció musical, tornada… Les cançons no segueixen un patró, de vegades se surten de l’esquema establert com acostumaven a fer els Priest als 70 amb “Sinner”, portant-te més enllà en el viatge musical, la qual cosa em sembla genial perquè és interessant. I això és tot el que puc dir: és més progressiu, més musical, però no experimental. És més complex, hi ha més riffs i, com a guitarrista, no ho considero dolent.”

Galleda d’aigua freda envers la tornada d’en K.K. a Judas Priest.

Les afirmacions d’en Rob a Mark Strigl d'Ozzy’s Boneyard, al canal 38 de Sirius XM, sobre la continuitat de l’Andy Sneap com a guitarrista de gira, han frustrat totes les esperances que els fans tenies depositades sobre el retorn d’en Downing a la que va ser la seva banda després de la seva aparició a la gala del Rock & Roll Hall Of Fame. “Crec que aquesta és la idea, sí. En Glenn surt sempre que pot i segueix amb nosaltres. Continua sent una part molt important de Judas Priest i de totes les decisions que prenem. El maleït Parkinson és horrible per la forma en la qual compromet la teva vida i et treu alguna de les coses que et defineixen com a persona. Gràcies a Déu podem gaudir de totes les coses increïbles que en Glenn ha fet. Escolta’l a “Painkiller”, escolta el preciós solo de “Beyond The Realms Of Death” i molts d’altres. La petjada d’en Glenn es manté inalterable en la música de Judas Priest com a guitarra solista i rítmic. Així que sí,” conclou el vocalista, “ho hem estipulat així perquè els fans tenen tan d’amor i respecte per la idea d’en Glenn que és ‘vull que sigui l’Andy qui estigui en aquest lloc de l'escenari que he ocupat durant dècades i que faci la meva feina’ que ens sembla una raó suficientment de pes. És un acte de generositat que demostra l’amor que en Glenn té per la banda i perquè aquesta continuï endavant. Hem estipulat que l’Andy seguirà amb nosaltres quan tornem a sortir de gira. Això és fruit de la gran tasca que ha fet amb nosaltres des del moment en el què va entrar. Fa una gran feina damunt l’escenari. Està compromés i estima la banda… Està fent una feina molt important.”

A la mateixa entrevista, el vocalista reflexiona sobre l’esperadíssim nou treball dels Déus del metall i demostra la fe que hi té dipositada: Això és el què ens agrada de Priest. Sempre he dit que som la banda que pot arrancar-te la pell de la cara amb “Painkiller” i un segon més tard podem ser el teu “Turbo Lover” o podem anar “Breaking The Law” o convertir-nos en “The Sentinel”. Quan estàs en una banda sempre vols fer-ho millor que l’última vegada. Tots els grups diem: ‘aquest és el millor disc que em fet mai’ i aquesta hauria de ser la lògica darrera de qualsevol cosa que estiguis fent, donar el mil per cent per a mantenir aquesta afirmació: ‘En aquest moment, això és el millor que he fet mai’. I això serà el que procurarem fer en el proper treball. Novament hi trobaràs totes les coses que necessites d’aquest grup. És difícil parlar de música, no? Tot el que puc dir és que, i es nota per la manera en la què m’expresso, estem molt confiats i hi ha una tremenda quantitat de potencia, riffs, bateries i crits. El motor està rugint de nou… Hi ha elements familiars dels nostres discos anteriors, però això no vol dir que estiguem fent un Firepower Mark II. Ens trobem a la recta final i això és meravellós. Escolto el material tots els dies. Encara em queda molta feina per fer, però les bases i la instrumentació són emocionants d’escoltar. Té molt bona pinta. Com sempre, hem fet moltes cançons. Escrivim, escrivim i escrivim i després seleccionem allò que creiem millor. Tenim més d’un àlbum de material i està rugint, està cremant.”

Els Elegants Weapons d’en Richie Faulkner presenten ‘Blind Leading The Blind’!

El vídeo animat de "Blind Leading The Blind" és el primer senzill de “Horns Of A Halo” el debut d’en Faulkner en solitari que es publicarà el 26 de maig a través de Nuclear Blast. "El vídeo és fantàstic i ofereix una visió particular del significat de la cançó", explica el guitarrista. "El personatge principal s'emborratxa amb el poder que li donen les persones que confien en ell, i que només quan li manlleven aquest poder, veuen realment com és."

Malgrat que "Horns For A Halo" va ser gravat pel el baixista Rex Brown i el bateria Scott Travis, la banda que acompanyarà en Richie a la gira de festivals estarà formada per Dave Rimmer al baix i Christopher Williams a la bateria. L’amistat d’en Richie i en Dave es remunta a fa vint anys, quan van començar a tocar junts als bars i pubs de Londres, nit rere nit. La seva relació musical és gairebé telemàtica: "En Davey és un músic intocable. El seu so, el seu estil i la seva presència... També és un gran compositor com ha demostrat a Uriah Heep. És un gran amic i un gran músic".

En relació al lloc de bateria, per en Richie va ser una obvietat reclutar el seu bon amic resident a Nashville, Christopher Williams. En Christopher havia tocat i gravat les demos inicials de l'àlbum "Horns For A Halo", i va ser l'opció evident per a la posició de bateria. Un instrumentista fenomenal, de gran personalitat i de professionalitat consumada.

Respecte en Ronnie Romero, el cantant silè resident a l'Europa de l'Est, en Faulkner explica: "En Ronnie va clavar les seves parts en una setmana, fet que demostra que era la persona perfecta pel lloc. És una noi encantador i crec que és d’una raça especial que està en extinció. No hi ha massa cantants com ell. Hi ha bons cantants, com en Halford i en Dio, però no n'hi ha molts. Ell té realment alguna cosa especial. Quan canta amb Rainbow, sona com en Dio, però quan canta aquestes cançons, hi ha alguna cosa que surt d'ell, com si es tractés de la seva pròpia marca registrada.

En una entrevista recent amb Sea Of Tranquility, Romero va recordar com s’havia involucrat en el projecte: Fa un parell d’anys en Richie em va trucar i em demanar que escoltés el disc. Si no recordo malament, ja tenia l’àlbum gravat, però em va dir: ‘Ens sembla que això no funciona amb el cantant que tenim. Així que ho intentarem amb un altre vocalista". Vaig gravar una cançó i els va encantar. Va ser així com vam acabar treballant junts. Ara els plans són publicar l'àlbum, crec que durant el maig, a través de Nuclear Blast, i després farem alguns festivals d'estiu per Europa. Probablement més tard sortirem de gira com Déu mana amb el cap posat en gravar un segon àlbum. Després ja veurem. Es tracta d’un projecte molt sòlid", afegeix el cantant, "no una cosa que farem una vegada i ja està. I tampoc ho fem per un contracte que hem de complir. És perquè tenim moltes ganes de fer-ho junts. En Richie és un noi genial; som amics. I la resta de nois també. L’Andy Sneap també és un noi genial. I realment volem veure què passa amb la banda perquè pensem que la gent quedarà molt sorpresa amb la música. No té res a veure amb el que hem fet en Richie o jo en els darrers els últims anys. És una cosa diferent. I crec que a la gent li agradarà".

La intenció d’Elegant Weapons és perpetuar el ric llegat del metall tradicional inventat pels titans del heavy metal dels anys 70 i 80, sobretot el de Judas Priest. "Tots quatre tenim aquest ADN original, igual que la nova generació de fans del heavy metal tradicional ", explica en Richie. "I esperem tenir la credibilitat suficient per enorgullir aquestes bandes originals, perquè vam ser acceptats pels seus membres i pels seus fans. Aquesta és la idea darrere d'Elegant Weapons: seguir onejant la bandera d'aquest estil de heavy metal atemporal".

En relació al nom de la banda, en Faulkner diu: "En gairebé qualsevol tasca, l'artesà necessita les eines adequades per a la feina. Per a un músic, aquestes eines són els seus instruments, les seves veus i les emocions que sorgeixen de la combinació adequada de tots aquests factor. També es pot considerar una referència als instruments que toquem, perquè ara són gairebé antiguitats. Així que sí, fa referència als nostres instruments i també a aquest tipus de música, ja que seguim la tradició de grans noms com Sabbath i Dio, però també de bandes amb les quals estem íntimament connectats els nois, com Rainbow, Pantera i Priest".

K.K’s Priest confirma una data al País valencià!

Després d'anunciar la seva aparició al festival belga Alcatraz, ha estat ara el Leyendas del Rock, que se celebrarà a Villena (Alacant) entre el 8 i el 12 d’agost, qui ha confirmat la banda d’en K.K. com a uns dels seus caps de cartell. A la nota de premsa del promotors es pot llegir: “K.K’s Priest, flamante cabeza de cartel para Leyendas del Rock 2023. Leyendas del Rock se honra en anunciar la incorporación a su cartel de K.K’s Priest, la banda de K.K. Downing, miembro fundador de Judas Priest, en lo que será su única aparición en un festival español en 2023.

Kenneth “K.K.” Downing, miembro fundador, junto a Ian Hill y Al Atkins, de los dioses del heavy metal Judas Priest, se lanza a la carretera para defender en directo, escoltado por Tim “Ripper” Owens a la voz y A. J. Mills, Tony Newton y Sean Elg, las canciones de su gran álbum, “Sermons of the Sinner”, así como un gran número de canciones icónicas que Downing compuso para Judas Priest. Tienes una cita única con la historia, no te la puedes perder.”

Per la seva banda, Elegant Weapons, el projecte d'en Richie Faulkner, també ha començat a moure fitxa i ha confirmat la seva participació en diversos festivals com el Hellfest, el Rock Imperium, l'antic Gods Of Metal i l'Steelhouse Festival. 

Judas Priest té la intenció de sortir de gira malgrat la cancel·lació del tour previst amb Ozzy Osbourne.

Els Déus del metall estan treballant per a programar la seva pròpia gira per Europa i el Regne Unit arran de la cancel·lació de les dates que anaven a fer amb l’Ozzy a causa del delicat estat de salut d’aquest. Recordem que a principis d’aquest mes de febrer el cantant britànic explicitava la seva retirada definitiva de les gires mundials en un comunicat on explicava el per què del seu comiat i que concloïa escrivint: “Vull agrair a la meva família, la meva banda, el meu equip, els meus vells amics de Judas Priest i, evidentment els meus fans, la seva dedicació, lleialtat i recolzament, i haver-me donat la vida que mai hauria pogut somiar que tindria. Us estimo a tots:”

De resultes de l’anul·lació de la gira (planejada originalment per a l’any 2019 però cancel·lada per una infecció respiratòria del Madman, es va passar al 2020, si bé es va moure al 2022 a causa de la pandèmia i d’aquí al 2023 amb una data a Madrid que semblava la definitiva), els Defensors de la fe també feien us de les seves xarxes socials per a mostrar el seu recolzament al vocalista i anunciar el seu proper pas: “Enviem tot el nostre amor i recolzament a l’Ozzy i agraïm especialment als nostres fans al Regne Unit i Irlanda la seva lleialtat al recolzar-nos. En aquest moment estem buscant opcions viables per a tornar a veure’ns aviat. Quan sigui possible anirem actualitzant tota la informació.”