En declaracions al podcast “Gabbing With Girlfriends” conduït per la Gloria Butler, la mànager de Judas Priest ha fet memòria de la trobada d’en Downing amb la resta de la banda a la cerimònia d’ingrés al Rock & Roll Hall Of Fame: “Per a ser sincera, tot va ser una mica estrany. Jo vaig ocupar-me de tot allò relacionat amb em K.K. i en Les. A en Les no el coneixia. Mai abans havia tingut necessitat de tractar amb ell, però em va semblar una persona molt simpàtica i agradable. Es va apropar i es va presentar. Ens vam trobar a l’aeroport, perquè anaven en el mateix avió que nosaltres. En Ken es va mantenir molt reservat. Inclús quan va pujar a l’escenari amb la banda, no va parlar massa amb ningú. Per a mi, si alguna vegada hi ha hagut un moment per a reconstruir ponts de diàleg, ha sigut aquest. Va ser un gran reconeixement per a tots ells, per en K.K. i en Les, i per en Rob, en Glenn, l’Ian I l’Scott. I també per en Dave Holland que ja no està entre nosaltres, però que també va ser reconegut".
"Tothom va estar disposat”, recorda l’Andrews, “a deixar els retrets a un costat. Aquest era un moment molt positiu i així va ser la manera com vàrem veure-ho. Va ser una llàstima que en K.K. no ho veiés de la mateixa manera... És trist per a ell, la veritat, perquè demostra... no sé. Demostra realment que les coses que diu... Quan va tenir l’oportunitat, no la va aprofitar. Podria haver tret el cap per la porta del camerino perquè se’n van disposar de separats. Cinc membres estan a la banda, així que no calia que n’hi haguessin més. Era millor així perquè ningú sabia que podia passar ni quin ambient hi hauria. Però per a mi hauria d’haver tret el cap i hauria d’haver dit: ’Gràcies per convidar-me a pujar a l’escenari amb vosaltres’ perquè no tenien la necessitat de fer-ho. Se’ls va dir clarament: ‘Podeu pujar a l’escenari amb qui vulgueu. No heu d’anar ni amb ell ni amb ningú altre. Aneu amb la vostra banda si voleu’. Jo vaig dir als nois: ‘És un gran reconeixement a les vostres carreres que honra tot allò què heu fet. Són vuit minuts i mig de les vostres vides. Sigueu generosos i convideu-los a l’escenari’. I així ho van fer. I per a mi, si hagués tret el cap per la porta i ho hagués fet, aquest gest l’hauria convertit en un home més generós. Però bé...".
"Per ser honesta, i segurament no hauria de dir-ho”, aclareix la Jayne, “en K.K. semblava una mica nerviós i fora de lloc. I quan en vam parlar més tard, vam pensar: ‘bé, Priest ha continuat de gira tots aquests anys i ell no ho ha fet, així que probablement ha perdut una mica de confiança. Ha vingut a un gran esdeveniment i ha de retrobar-se amb tots nosaltres. Ell no sabia com estaríem... Però és una llàstima que, una vegada que es va adonar que no hi havia animadversió per part nostra, no va treure el cap per la porta i va dir "gràcies".' No ho va fer, així que no importa".
