En declaracions a The Morning Call, en Hill revelava que: "Almenys tenim un o dos àlbums de material nou. El gran problema ha estat la Covid durant l'últim any. No ens hem pogut reunir, sabeu? Alguns dels nois viuen als Estats Units i un parell ho fan a la Gran Bretanya, de manera que no hem pogut ajuntar-nos per assajar. A poc a poc tot s’està obrint i les mesures s’estan relaxant una mica la qual cosa suposa un avantatge." El baixista va confirmar que els guitarristes Richie Faulkner i Glenn Tipton han estat posant en comú les seves idees i va afegir: "Donen forma a les cançons a partir d'aquestes idees i quan tenen una pista de treball, ens enviem una còpia a l’Scott i a mi, i nosaltres introduïm les línies de baix i els patrons de bateria." Segons admetia, intentar enviar pistes d’anada i tornada durant la pandèmia hauria estat un procés desordenat i afegia que desitjava tancar-se en una habitació amb la resta del grup. "És molt més fàcil i és més real fer-ho així. També t’impregnes de totes les sensacions que floten a l’ambient. Senzillament, és preferible fer-ho cara a cara quan estiguem tots junts".
En aquesta mateixa entrevista l’Ian abordava la retirada dels Defensors de la fe dels escenaris: "Aquesta nova gira serà la celebració de la supervivència a la indústria musical durant 50 anys", va dir. “És una cosa que, fins ara, molt pocs artistes han estat capaços de fer. Quan vam començar, els vells crooners, els rock’n’rollers i els Elvis, tenien quaranta anys i consideràvem que eren gent gran. Ara estem a la franja dels 70 i encara tenim rellevància, fet que per si mateix ja és una raó per estar alegres. Però cap de nosaltres és estúpid. Tots sabem quants anys tenim i ja comencem a queixar-nos quan ens aixequem de les cadires i aquestes coses. Sabem que el final de la carrera ens està mirant a la cara. Crec que el criteri és, sempre que puguem fer música de qualitat i bons espectacle, continuarem, sabeu? Però si els nivells mínims d’exigència comencen a baixar, no té cap sentit continuar fent aquest tipus de coses".
Per la seva banda, en Richie declarava a la revista Guitar World que: "Les cançons noves sonen fantàstiques. Òbviament la planificació es va veure alterada a causa de la pandèmia. Volíem mantenir la mateixa dinàmica que amb Firepower on ens reuníem tots i tocàvem les cançons abans de gravar-les. No ho hem pogut fer en els darrers 18 mesos a causa de la pandèmia. Per tant, tenim un munt de coses escrites i un munt de cançons gairebé a punt. Només ens falta reunir-nos, començar a tocar-les tots junts i llimar-ne les arestes. Quan fas això tens la sensació de ‘necessitem allargar una mica més aquí’ o "hem de retallar una mica per allà’. Ens queda arrodonir alguns detalls i sumar-li aquest 20 per cent restant. Per tant, un cop tinguem l’oportunitat, ens tancarem al local d’assaig, les tocarem, les polirem i les gravarem. Tenim un munt de cançons que ja estan llestes i sonen fantàstiques. Només volem deixar-les perfectes i llançar-les al món. Per tant, no us puc donar una data, però serà tan aviat com puguem. Actualment”, continua explicant el guitarrista, “estem a punt d’iniciar la nostra primera gira nord-americana en dos anys. Per tant, aquest és el futur immediat. Tots ens hem quedat sense feina a causa de la pandèmia. Per tant, tornar als EE. UU i sortir a la carretera amb aquesta producció és increïble. A més, com he dit, volem buscar temps per publicar cançons per al nou disc. Malgrat no haver res establert encara, després del nou tram de la gira que continuarà els propers 18 mesos, segurament entrarem a l’estudi i tornem a començar. "En aquests moments veig el futur dels Priest força brillant", va afegir".
