Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.
La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.
Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.
En Glenn va reunir-se amb els seus companys ahir dissabte a l’escenari del
Sweden Rock de Sölvesborg, a Suècia, per a interpretar la tríade final formada
per les concebudes “Metal Gods”, “Breakimg The Law” i “Living After Midnight”.
A continuació les imatges...
El passat dimarts
5 de juny Judas Priest van començar a l’Spektrum d’Oslo, a Noruega, el seu
periple europeu presentant el seu flamant “Firepower”. Sorpresivament, el grup ha tornat a fer canvis
en el set-list i han incorporat l’extraordinària “Night Comes Down” -que només
havien tocat una vegada en un festival als Estat Units on la van interpretar a
mitja tarda, mentre el sol s’estava posant a l’horitzó- i l’èpica dupla formada
per “Guardins” i “Rising From Ruins” -que substitueix "The Hellion" i "Electric Eye"-. A continuació podeu veure’n les
interpretacions.
Aquest és el llistat complert de cançons que van tocar:
Dimarts passat, Judas Priest van finalitzar la primera part de la seva gira mundial pels Estat Units i el Canadà posant la cirereta al pastís amb la interpretació del clàssic "Tyrant" i amb l'enèsima participació d'en Glenn a la recta final del xou. D'aquesta manera, el repertori del tour ha quedat configurat de la següent manera:
Està clar que no
hi ha dos sense tres… i en Tipton s’ho ha près al peu de la lletra! Més de mitja dotzena de vegades ha tornat a compartir escenari amb la resta dels
Priest abans què aquests encarin la recta final de la primera part de la seva
gira americana. Les ciutats “premiades” amb l’aparició d’en Glenn han estat les
següents:
Mohegan Sun Arena (Uncasville, 22/3/2018)
Veterans Memorial Coliseum (Porlant, Oregon, 17/4/2018)
The Warfield Theatre (Warfield, San Francisco, 19/4/2018)
Las Rageous Festival (Las Rageous, Las Vegas, 21/4/2018)
Microsoft Theatre (Los Angeles, 22/4/2018)
Comerica Theatre (Phoenix, Arizona, 24/4/2018)
BOK Center (Tulsa, Oklahoma, 26/4/2018)
Bomb Factory (Dallas, Texas, 29/4/2018)
I parlem de la primera part de la gira americana perquè dilluns passat es va anunciar que a partir del vint-i-u d'agost la banda s'embarcarà en un tour compartint cartell amb unes altres llegendes britàniques: Deep Purple. Seran vint-i-cinc dates que els mantindran a la carretera fins a finals del mes de setembre.
Durant aquesta primera part de la gira de presentació de "Firepower" pels EE. UU, Canadà i Mèxic, els Defensors de la Fe van substituir Angel per The Green Manalishi (With The Two Pronged Crown) a partir del vint de maig i, posteriorment el quinze d'abril, van introduir en el seu lloc Freewheel Burning. A continuació es poden veure les interpretacions d'ambdues peces.
Tal i com havia promès en Glenn, sempre que li ho permetés la seva salut, pujaria als escenaris a tocar algunes cançons amb els seus companys de Judas Priest. I així ho va tornar a fer diumenge passat, al ShoWare Center de Kent, a Washintong.
A continuació podeu veure el vídeos de les tres darreres cançons del concert.
En Glenn explicava a Guitar
World que la decisió d’abandonar la gira no l’havia pres a la lleugera: “Vaig pensar
que seria massa difícil suportar els rigorosos desafiaments del directe”, va
dir el guitarrista. “Amb la medicació i els canvis de zona horària i amb tot el
que això comporta, em vaig adonar que era el moment de retirar-me, al menys de
fer gires”. “No vull comprometre el nom de Judas Priest, és una part massa
important de la meva vida” va afegir. “Durant els assajos era capaç de tocar el
99% de material, però com pots tenir dies bons i dolents, volia pujar-me a l’escenari
tenint plena confiança en les meves possibilitats”.
Respecte als símptomes de
la seva malaltia, en Tipton va confesar: “No pateixo massa tremolors, el
problema està en la coordinació dels moviments i la velocitat”.
Interpel·lat per en David
Fricke de Sirius XM sobre el seu paper a Judas Priest, en Glenn contestava: “És
una pregunta que no puc respondre realment. Vull veure com van les coses. Estic
millorant amb la medicació. Cada dia és diferent per a mi: alguns dies són
millors i d’altres, pitjors, però no voldria comprometre la millor banda de
heavy metal del món. Per tant, per assegurar-me que això és així, l’Andy està
aquí i passarà allò que hagi de passar... I això és tot el que puc dir, estimo
aquesta banda, ha estat la meva vida. Potser composaré o fins i tot giraré. És
una pregunta incontestable que només poden respondre els déus del metall”.
En declaracions a Tim “Hitman”
Hartt de l’emisora 105.7 WALP sobre la seva condició actual, en Tipton
explicava: “És una situació estranya perquè saps que alguna cosa no va del tot
bé però costa admetre-ho. Em va sorprendre quan em van diagnosticar i em van
dir que patia la malaltia des de feia deu anys, però això em va ajudar a
resoldre molts interrogants... però la vida continua. Hi ha moltes persones que
pateixen i cal seguir endavant de la millor manera possible”. “És una malaltia
molt cruel” descrivia en Tipton, “ja que tens dies bons i dolents i com més
vell et fas, pitjors són. Però és fonamental tenir un objectiu a la vida i el
meu és caminar damunt de l’aigua sense enfonsar-me, nedant i lluitant per
aconseguir-ho.”
Respecte a tornar als
escenaris per a interpretar alguna peça amb els seus companys, el guitarrista
era taxatiu: “Sempre que sigui capaç de fer les meves peces, ho faré sempre que
pugui”.
Aprofitant el seu viatge alss EE. UU, el guitarrista també va aparèixer al programa BUILD Series on, entre d'altres coses, va parlar de la dificultat de muntar el repertori de cada nova gira o de l'orgull que sempre han mostrat d'ésser reconeguts com a una banda de heavy metal, defensant l'estil en els períodes durant els quals es considerava irrellevant.
No és escriptor ni periodista i pel profund respecte que té a ambdues professions, tampoc ho pretén. Mai ha col·laborat en mitjans gràfics, mai ha publicat res ni ha estat involucrat en cap projecte musical. Només és un gran fan de Judas Priest i és aquesta passió la que l'ha portat a ordenar tota la informació acumulada en els seus arxius al llarg dels anys i plasmar-la en el llibre "Judas Priest - Los dioses del metal", el primer -i segons jura i perjura, l'últim- que escriu i que es converteix en l'única biografia original en castellà amb la qual compten els seus admirats Déus del metall.
Però sovint el full de ruta del destí és imprevisible i el demolidor anunci del farewell tour i el posterior i inexplicable abandó d'un dels sacerdots co-fundadors provoquen en l'autor una crisi de fe. La catarsi arriba immediatament i, malgrat el seu jurament inicial, aquests esdeveniments el precipiten a agafar de nou la seva ploma i el seu tinter i, com un cronista, s'asseu en el seu pupitre per recapitular els fets d’aquests darrers quatre anys a "Judas Priest - Los defensores de la fe ", una ampliació del volum anterior amb el que dóna per finalitzat el treball que havia començat.
